Indignació: LA CREU DE TERME DE SANT CUGAT DESTROSSADA PER UN ACTE INCÍVIC

A partir de SOS MONUMENTS, manifestem la nostra queixa i indignació per l’acte vandàlic que es va produir durant la nit del dissabte a Sant Cugat del Vallès. Uns brètols varen destrossar la Creu de terme del Camí dels Monjos, situada dins el Recinte del Monestir, al costat de l’entrada principal de l’església. La creu, antigament estava ubicada a l’enquadrament dels camins que des de Sant Cugat partien a Terrassa, Rubí i Martorell.
És una creu, datada en el segle XVI i aixecada amb el fust sobre una base esgraonada. Tant el fust com la creu són característics de la traceria gòtica. Té els braços acabats en flor de lis, en una cara està esculpida la imatge de la crucifixió i a l’altra cara hi figura la Mare de Déu amb el nen Jesús.
El fet és molt greu, doncs, aquesta creu considerada un Bé Cultural d’Interès Nacional, ha quedat partida a trossos, alguns mig esmicolats i, lamentablement, després de la seva restauració, encara que visualment pot semblar millorada, no serà mai més el mateix.
Individus amb aquesta manca de respecte al patrimoni, tristament abunden més del que pensem, però en general, els elements culturals afectats, no solen ser de la importància artística i patrimonial com la creu de Sant Cugat. Això és així, per la raó que pocs són els elements patrimonials urbans als abasts dels gamberros, però, continua sent un feix que afecta elements artístics de façanes, vitralls històrics, elements artesanals en portalades i edificis, esteles, conjunts escultòrics, etc. Molts d’ells empastifats i embrutats amb pintures. Estem acostumats a viure amb tot aquest desgavell, que només reaccionem quan el bé cultural que ha sofert d’anys és d’alta importància patrimonial. Aquesta manca de sensibilitat per tot el que afecta l’espai urbà, comporta que molts individus no distingeixen el nivell de les bretolades.
Quina és la solució a aquest problema? És molt difícil acabar amb aquesta manca de civisme. De moment sembla que l’única solució, és protegir els béns culturals mobles, substituint-los per còpies i guardà els originals en llocs protegits. Però és legítim fer-ho? No és un engany, una falsedat?