• Instagram
  • Twitter
  • Facebook
  • Canal de denúncia
  • Subscriu-te al butlletí
  • Fes-te soci
SOS Monuments
  • Inici
  • Qui som
    • Presentació
    • Objectius
    • Manifest
    • Estatuts
    • Cartes
    • Referents teòrics
  • Activitats
  • Notícies
  • Patrimoni
  • Premsa
  • Enllaços
  • Contacteu
  • Cercar
  • Menu Menu

Recuperem can capellanets pel barri de les corts

27 gener, 2023/0 Comments/in Noticies, Patrimoni en perill

Aquesta reivindicació es basa jurídicament en dos documents: “A” l ́ordenança sobre protecció de patrimoni arquitectònic de Barcelona i “B” la constatació mitjançant informe oficial d ́inspecció del 2015, que l ́edifici es va malmetre en aquella data. Els dos documents estan annexats íntegres en el correu electrònic.

 

A-Ordenança sobre protecció del patrimoni arquitectònic, històric i artístic de la ciutat de Barcelona

Capitol III Secció 1

Article 11

  1. En cas de ruïna o enderrocament total o parcial d’un immoble catalogat quan hi concorri dol o negligència, el propietari haurà de reconstruir-lo d’acord amb el que es disposa en l’art. 2 del Decret de 16 d’abril de 1936.
  2. S’entendrà que hi ha dol quan es produeixin actes tendents directament a la demolició total o parcial d’un immoble, i negligència en cas de no executar-se les obres necessàries per a la conservació o consolidació d’un edifici.
  3. El propietari podrà demorar la reconstrucció, prèvia autorització municipal, sempre que indiqui un termini no superior a cinc anys per dur-la a terme, dipositi les restes, a càrrec seu, en el lloc que assenyali l’Ajuntament, presti caució en una quantia equivalent al 25% de l’import del pressupost de les obres per garantir l’acompliment del termini d’execució i accepti en un document fefaent, no solament la pèrdua de la caució sinó també l’expropiació de l’immoble, d’acord amb els criteris de valoració de la Llei del Sòl en cas d’incompliment.
  4. En qualsevol supòsit de destrucció o enderrocament de l’immoble per dol o negligència no es concediran llicències d’edificació excepte per a la seva reconstrucció. En tot cas, la no realització de les obres en el termini que amb aquesta finalitat s’assenyali legitimarà l’Ajuntament per a l’expropiació

 

B- Expedient AUT 04 -2015-00825 de 29-10-2015. Obres majors en curs amb infracció de la llicència (fotografies annexades).

“Efectuada la inspecció el dia 29/10/2015 a la finca situada al Carrer Remei 18-22, s’observa que han començat els treballs d’enderroc parcial de l’edifici existent.

Durant la visita es constata que ja s’han efectuat obertures en els murs exteriors de PB per a l’accés de maquinària i s’han enderrocat dues de les escales principals de l’edifici, així com envans, paviments i diferents dels forjats en PB, P2 i PCOB. S’identifica runa d’aquests enderrocs en alguns dels recintes de l’edifici. Es comprova que la llicència atorgada, amb número d’expedient 04-2012LL33204, no contempla aquestes actuacions. A més, en data 28/7/2015 el tècnic autor del projecte i director designat de l’esmentada llicència, en va presentar la seva renúncia a la direcció de les obres.

Per tant, actualment l’obra no té director tècnic assignat i les obres que s’han dut a terme no s’ajusten a la llicència”

Ens trobem en un moment clau. Vostès els nostres representants polítics, tenen finalment l ́instrument per vehicular la voluntat popular i posar-se al costat dels seus representats, per tal de salvar Can Capellanets de la ruïna i per poder recuperar pel barri de Les Corts l’edifici catalogat i els seus jardins protegits.

  1. Ja han estat massa despropòsits, hi ha hagut obres sense llicència, destrucció de biodiversitat, s ́han malmès elements de la façana i interiors, grua amb llicència caducada, actuacions tan greus com la destrucció total de la teulada d’aquest element patrimonial amb l’única intenció de què l’edifici no fos ocupat. La destrucció d ́una teulada és un element crític que pot suposar el col·lapse de l’edifici a curt, mig o llarg termini. Tots aquests fets han estat degudament documentats i comunicats al Districte de Les Corts. També queda constatada la degradació de l ́edifici i del seu jardí, no cumplint així la propietat la seva obligació de conservació d ́un element patrimonial catalogat.
  2. Un factor clau d ́aquest cas és que el Pla Especial vigent va ser informat desfavorablement, per unanimitat, al Consell Plenari de Les Corts (desembre 2018). Cap partit, ni tan sols els del Govern, van votar-hi a favor. Després, al gener de 2020, el Pla Especial va sortir endavant al Plenari Municipal només amb els vots favorables dels partits de Govern i de Barcelona pel Canvi, és a dir, amb menys del 50% de suport del consistori municipal. Tots els partits, excepte els del Govern, han presentat precs, preguntes o proposicions en contra de la unilateralitat amb la que s’ estava conformant el projecte. El mateix partit de Govern sempre ha expressat que no li agradava el projecte, però que tenia les mans lligades en haver- se aprovat un pla especial previ a l’anterior legislatura.
  3. El projecte tal i com està concebut suposa la modificació d ́un edifici catalogat i la destrucció d’un jardí, un jardí que, com consta explícitament a la fitxa de patrimoni, s’ha de protegir(*). Fins i tot si es fes una interpretació interessada favorable a la propietat i es considerés que el jardí a protegir fos un altre de la finca contigua (tot i que en la fitxa es parla de protecció de “jardins”, en plural), estem en una situació d ́emergència climàtica i sembla inversemblant que es vulguin destinar recursos econòmics a la creació d ́espais verds, però que no s’eviti la destrucció d’un espai verd ja existent que tenim en ple nucli històric de Les Corts.
  4. Aquest projecte ha estat rebutjat de ple per la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Les Corts, per la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) i per entitats com Ecologistas en Acción. Demanem als nostres representants que no donin l’esquena al problema, han d’encarar-lo d’una vegada i buscar solucions.
  5. Hi ha un Pla Especial aprovat, cert. També estava avançat el cas a la casa Buenos Aires a Vallvidrera, també al cas del jardí de casetes d’Encarnació de Gràcia i són dos casos en el que els polítics es van posar a treballar i es va trobar una solució. Aquí parlem de voluntat popular, d’emergència climàtica, de coherència política, de salvar un edifici catalogat i els seus jardins protegits. En fi, parlem de sentit comú i del compromís dels nostres representants precisament a això, a representar-nos i a vetllar per a la preservació del bé comú.

Ara tenen l’oportunitat de trobar una solució. Existeix un mandat legal a complir i un edifici i jardins catalogats en risc imminent.

(*) Ambdós elements constitueixen una mateixa finca des de l’Any 1997, abans de l’aprovació del Catàleg de Patrimoni Municipal de l’any 2000

“Aquesta Sindicatura no pot entrar en les al·legacions tècniques plantejades en l’expedient de la llicència 04-2015LL26171, però considera convenient, per interès general, fer alguna consideració, sobre l ́improcedència de l’atorgament de la llicència perquè el projecte i el Pla, vulneren el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat de Barcelona en l’àmbit del Districte les Corts que estableix la conservació de Jardins”.

Sindicatura de Greuges de Barcelona, resolució per Can Capellanets del 30 de juny del 2017 (16Q000021-PA)

Link Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Ortofoto VISSIR >

Enllaç al document complert (PDF) >

Plataforma “Salvem el Patrimoni de Les Corts”

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2023/01/cANCAPELLANETS2.jpg 1091 1500 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2023-01-27 12:51:382023-01-27 12:51:38Recuperem can capellanets pel barri de les corts

L’església de Sant Julià de la Torre (Llessui, Pallars Sobirà)

16 juliol, 2022/0 Comments/in Activitats SOS, Assessories per la defensa i l'estudi del Patrimoni, Noticies, Patrimoni en perill, Sense categoria

 

L’església de Sant Julià de la Torre és al centre del veïnat homònim de l’antic municipi de Llessui, avui en el terme municipal de Sort (Pallars Sobirà).

És una església romànica d’una nau que estava rematada a l’est per un absis semicircular, avui desaparegut. Ha patit modificacions i reformes al llarg dels segles.

A la visita hem observat deficiències que cal considerar. Aquestes les vàrem poder comentar amb l’Arquitecte de l’Ajuntament que es va presentar a la visita de manera molt cordial.

Aquestes deficiències son:

1.- La volta de l’edifici presenta esquerdes als seus arcs, aquests s’haurien d’apuntalar per la part interior.

2.- La coberta, el caneló de desguàs i el sota coberta s’han de revisar per poder verificar-ne l’estat, imperceptible a dia d’avui, tant per l’interior de l’església com per l’exterior. És important per saber com es troba l’estructura i com pot suportar la sobrecàrrega per culpa de la neu de l’hivern.

3.- Revisió del segon tram de façana de canvi de secció -hi ha testimonis col·locats al juny 2021 – i fer seguiment de l’estanqueïtat de la jardineria de la façana, ja que es veuen moltes juntes obertes.

L’església de Sant Julià està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=26&consulta=MCU0KzI1 MjA5NCU=&codi=25646

 

És un bé integrant del patrimoni cultural català, però la seva protecció es limita a permetre la seva documentació i recopilació sistemàtiques, així com la investigació i difusió, però no implica la seva preservació i manteniment. En conseqüència, es va proposar gestionar la seva declaració com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Significarà la formalització del seu reconeixement com a patrimoni comú, així com la voluntat i compromís, tant dels ciutadans com dels actuals propietaris i les administracions de protegir-la i mantenir-la. Alhora obrirà noves vies de finançament per a les imprescindibles intervencions que cal portar a terme.

La proposta va ser ben rebuda i s’espera que molt aviat comencin les corresponents gestions.

Apuntar que no pocs estudiosos vinculen aquesta església al “desaparegut” castell de Torre, de la que hauria estat la capella. En cas que futures intervencions arqueològiques confirmin aquesta relació, en raó a la protecció genèrica dels castells com a BCIN, s’haurà de revisar de nou la categoria de protecció patrimonial que legalment li pertoca.

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2022/07/IMG-20220613-WA0013.jpg 2048 2048 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2022-07-16 09:33:002022-07-16 20:03:45L’església de Sant Julià de la Torre (Llessui, Pallars Sobirà)

Taula Rodona: La problemática del patrimoni a l’Hospitalet

12 juny, 2022/0 Comments/in Activitats SOS, Aules SOS, Noticies, Patrimoni en perill, Sense categoria

Volem compartir amb vosaltres les molt interessants aportacions de la taula rodona sobre la preservació del patrimoni a l’Hospitalet que vàrem celebrar el passat 8 de juny.

En una sala Joan Maragall plena, sobretot d’assistents hospitalencs preocupats per la pèrdua constant del patrimoni i la memòria ciutadana, els diferents participants ens van aportar bones informacions i vam poder conèixer millor la història recent, l’estat actual i el perill en què es troba el patrimoni de la segona ciutat de Catalunya.

La primera a parlar va ser Lluïsa Carmona, historiadora, regidora independent per ERC, que va començar fent una síntesi històrica, a partir del carrer Xipreret—amb les seves veritats i mentides de l’arquitectura que hi ha—, considerat el nucli de l’actual ciutat, amb vestigis des del segle XI. Va continuar fent esment de les zones agrícoles que s’han anat perdent, de la zona de la Marina —gairebé dos terços del territori—, que arribava al mar i a partir del 1920 va annexar-se a Barcelona, de l’increment migratori de la ciutat i de l’expansió urbanística: el percentatge de superfície construïda entre 1960 i 1979 va ser d’un 53,58%.

Va passar el testimoni a Manuel Domínguez, del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, que ens va mostrar tot el patrimoni perdut. Pèrdua iniciada a partir de la guerra civil, on es van destruir moltes esglésies, que va continuar amb el «desarrollismo» franquista, però que ha continuat també en el període democràtic, amb sonats enderrocaments: edificis modernistes, racionalistes, industrials, etc. De 250 masies, censades a principis del segle XX, en queden —i no totes en bon estat— 25.

Va continuar Ireneu Castillo, de l’associació Perseu, que va seguir parlant del patrimoni perdut. A Perseu es deu, entre d’altres campanyes, la reivindicació del petit tros del canal de la Infanta visible on hi havia la caserna de la Remunta. Gràcies a la campanya que va iniciar a les xarxes socials, molta gent s’hi va sumar, recordant experiències viscudes. D’aquest fet, va concloure el perquè és tan important la  divulgació del patrimoni entre la ciutadania, com a única manera d’acabar coneixent i estimant el que l’envolta. No es podia demanar a la població nouvinguda que defensés el que encara no considerava seu.

Can Colom abans

Can Colom ara

Cristóbal Ortega, el següent ponent, del Grup de Patrimoni de l’Hospitalet, ens va parlar del PEPPA (Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic). Considera que és una bona eina per anar treballant en la catalogació tant del patrimoni arquitectònic com de l’immaterial. S’ha de tenir en compte que, en l’actualitat, només hi ha 110 edificis i conjunts catalogats, inclosos en el PEPPA. Encara que sembli mentida, en els darrers anys la xifra ha anat baixant. L’estat de conservació de molts d’aquests edificis, com Can Rigalt, és lamentable.

Pensen que amb la comissió d’associacions i altres entitats cíviques, a més de la majoria de partits polítics, que han creat es podrà avançar cap a un postPEPPA, ja sense l’última A d’arquitectònic, per a aprofundir i reivindicar tota mena de patrimoni.

La professora d’història de l’Art de la UB, Roser Piñol, vocal de patrimoni de l’AVV. Collblanc/la Torrassa, sòcia recent de SOS-Monuments, va incidir —coincidint en allò que en el punt 8 del manifest fundacional de la nostra associació es diu (https://www.sos-monuments.org/carta-fundacional-o-manifest/)— en criticar els criteris d’intervenció en la rehabilitació d’edificis. Ens va mostrar exemples que desfiguren i traeixen la memòria amb falsos històrics, aplicant modernitats quan es podia haver respectat l’original. També ens va mostrar com es deixen perdre els colors primigenis.

Finalment, l’arquitecte Fran Villaescusa, també de Perseu, ens va parlar de com funciona el planejament urbanístic de l’Hospitalet. Va recalcar les incoherències entre el Planejament general i el Pla especial de protecció: el planejament no s’adapta al patrimoni i el patrimoni és forçat a encaixar en el planejament. Es faciliten els rendiments urbanístics als privats i els edificis patrimonials en ruïna passen a mans públiques, la qual cosa no és garantia del seu manteniment. La baula més dèbil és el control que ha de dur a terme l’ajuntament.

En el torn de paraules es va corroborar la visió exposada pels ponents, refermant el caràcter obrer de la ciutat, on ja queden pocs vestigis d’indústries com les bòbiles i les fàbriques de vidre. També va haver unanimitat en la necessitat d’una major divulgació del ric i variat patrimoni hospitalenc. I que, sense el suport de la ciutadania, no hi ha prou força per a enfrontar-se a les distintes administracions.

 

 

 

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2022/06/20220608_185332.jpg 925 1280 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2022-06-12 14:05:552022-06-13 12:16:46Taula Rodona: La problemática del patrimoni a l’Hospitalet

Arqueofurtivisme

28 abril, 2022/0 Comments/in Noticies, Patrimoni en perill

Entrevista al nostre Vocal Joan Carles Alay

 

https://youtu.be/AZnP8BNT5IU

 

Aquí ho podeu veure

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2022/04/Captura-de-pantalla-2022-04-28-a-las-0.53.02.png 628 1059 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2022-04-28 00:44:072022-04-28 00:55:21Arqueofurtivisme

El patrimoni arquitectònic “protegit” de Caldes d’Estrac-Caldetes (Maresme)

11 abril, 2022/0 Comments/in Activitats SOS, Assessories per la defensa i l'estudi del Patrimoni, Noticies, Patrimoni en perill, Sense categoria

 

Des de l’any 1995, el poble de Caldes d’Estrac -la popular Caldetes de la comarca del Maresme- disposa d’un Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Malgrat tot, en els quasi bé trenta anys transcorreguts no pocs elements del mateix han estat significativament alterats o, fins i tot, enderrocats. Cas, per exemple, de l’emblemàtic Hotel Colón -testimoni destacat de l’evolució econòmica i social de la vila en els darrers cent anys- “substituït” per un edifici de nova planta al·legant un seguit de justificacions ignorants dels valors culturals que havien motivat la seva catalogació.

Davant uns fets, difícils d’entendre, un col·lectiu de veïns s’han mobilitzat en el grup de treball anomenat “Salvem Caldetes”. Acudeixen a la nostra entitat cercant assessorament a fi de possibilitar que la protecció dels edificis històrics, catalogats en gran part, sigui realment efectiva.

Per començar, hi ha dos casos que requereixen atenció. Can Vidal fou un establiment pioner en la història de l’estiueig a Caldetes. Va obrir a finals dels segle XIX, essent punt de trobada de la “colònia” de barcelonins que acudien a les termes. Disposava de jardí, saló de teatre, sala de billars i taules de joc. Entre els seu hostes il·lustres s’esmenta una cosina de l’emperador Napoleó Bonaparte. A principis del segle XX va ser seu del Casal Català, visitat l’any 1933 pel president Francesc Macià. A l’actualitat, el catalogat edifici neoclàssic i els seus jardins estan pendents d’una transformació en habitatges i equipaments que podria alterar significativament la seva estructura.

El segon edifici és l’anomenat Patronat Mercè Torras. Descrita en el catàleg com una casa unifamiliar entre mitgeres de planta baixa i una planta amb pati al davant, en la que destaca el tractament de les finestres de la façana principal amb quatre arcs per planta. Probablement edificada a principis del segle XX, des del punt de vista històric no som coneixedors de fets destacables com els de Can Vidal. Ha estat la singularitat de la façana i equilibri amb l’entorn els que  decidiren la seva catalogació. A l’actualitat hi ha un projecte d’enderroc total. Front al mateix, els veïns disposen d’un informe, elaborat per una consultoria, d’acord amb el que l’edifici te l’estat de solidesa suficient per a ser objecte de una reforma i consolidació integral. En conseqüència, l’equipament previst podria ocupar el mateix indret sense necessitat d’enderrocar l’edifici.

Recopilada documentació i informació, es va fer una visita a Caldes d’Estrac amb el guiatge del col·lectiu Salvem Caldetes. Es va tenir oportunitat de veure els dos edificis indicats -Can Vidal i Patronat Mercè Torras-, des de l’exterior doncs no són accessibles. Així mateix, vàrem tenir ocasió de veure Can Nadal, declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), recentment rehabilitat. És un edifici neoclàssic historicista, reformat a les acaballes del segle XIX per l’arquitecte Jeroni Martorell donant-li un caràcter neomoresc. Quasi bé a tocar hi ha havia el també edifici neomoresc del Marques de Comillas, malauradament enderrocat desprès de la guerra, on havia fet estada en diverses ocasions els poeta mossèn Jacint Verdaguer. Un plafó instal·lat a la vorera ens informa sobre ambdues edificacions. A la fi ens vàrem atansar fins l’antic Hotel Estrac. Obert a principis del segle XX és un gran edifici d’estil historicista envoltat per un jardí. És on es va allotjar els president Macià durant la seva visita al poble. Ara és tancat, en bon estat de conservació i declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Necessita però un manteniment i, sempre que sigui possible, un us que permeti gaudir-ne.

A partir d’aquest moment, gestionarem la trobada amb totes les parts implicades a fi de possibilitar la millor de les solucions per facilitar, garantir i potenciar la preservació d’aquest ric patrimoni.

 

Joan Carles Alay i Rodríguez

Vocal SOS Monuments

 

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2022/04/3_CAN_VIDAL.jpg 1365 2048 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2022-04-11 09:14:322022-04-11 09:14:32El patrimoni arquitectònic “protegit” de Caldes d’Estrac-Caldetes (Maresme)

El Casino de l’Arrabassada

10 abril, 2022/0 Comments/in Campanyes, Campanyes, Noticies, Patrimoni en perill

 

 

 

L’edifici emblemàtic del Casino de l’Arrabassada, es va construir l’any 1899 i el va decorar el taller del pintor, gravador i decorador francès Edmond Lechavallier Chevignard. Que va néixer a Lyon l’any 1825 i va morir a París l’any 1902.

 

Més tard va ésser ampliat per l’arquitecte Barceloní Andreu Audet i Puigdel en el 1899. Que va néixer a l’any 1868 i morí en el 1938.

 

Va ser un arquitecte Modernista titulat l’any 1891. I reconegut com arquitecte municipal, que es va especialitzar en la construcció de teatres i sales d’espectacles.

 

Exemples d’això, són el teatre Apolo situat a l’avinguda Paral·lel número 59, datat en l’any 1901. O en l’any 1902, l’hotel Colón, els dos de Barcelona capital.

 

El que resta del Casino, està ubicat a la carretera de la Arrabassada, en el terme de Sant Cugat del Vallès, de la província del Barcelona. Està dins una finca de 10,68 hectàrees, que els propietaris mantenen com a reserva forestal.

 

Va ésser una obra majestuosa amb un pressupost insòlit per l’època. Val a dir, que en la seva inauguració varen assistir més de 300 convidats. Deu anys després de la inauguració del parc d’atraccions del Tibidabo.

 

 

El casino va representar tot un símbol del luxe d’una ciutat en expansió econòmica. I va aconseguir un fort renom el joc de la ruleta, on es van perdre moltes grans fortunes.

 

La zona d’atraccions estava inspirada en altres parcs de ciutats com Londres, Nova York o París, fet que es demostra amb el nom que rebien les citades atraccions. I a més, tenia un llac artificial on es llogaven embarcacions.

 

Però en el 1912 es va prohibir el joc, el que va provocar la seva ruïna. Malgrat l’hotel, el restaurant i les atraccions varen poder seguir funcionant, amb l’impuls de l’exposició internacional de 1929. Malauradament en el 1930 va tancar definitivament.

 

 

 

 

 

 

I així es va iniciar el seu deteriorament i abandonament durant molts anys. Avui dia, queden restes de parets i columnes, escultures amagades entre la vegetació, foses tancades amb ferro forjat, arcs, fragments d’escalinates, i el que queda de la reixa al llindar amb la carretera, amb decoracions neo àrabs.

 

Cal destacar, que la majoria d’elles presenten mostres d’atacs vandàlics com grafits.

 

Tanmateix, aquestes restes tenen la consideració de finca singular, inclosa dins del catàleg del Parc Natural de Collserola. Per tant, en part estan protegides.

 

Actualment, els propietaris són dues famílies catalanes residents a Barcelona. Que no faciliten l’entrada al públic en general, però si, amb l’autorització prèvia de l’administració del Parc.

 

Val a dir, que tot el conjunt forma un espai amb un aire misteriós. Provocant una meditació tangible sobre el passat, i a l’hora, manifesta el pas irrevocable del temps.

 

Despertant així, llunyanes nostàlgies amb pedres oblidades, d’un temps anterior. Queden els testimonis, gairebé humils, d’una antiga magnificència que no és possible de reconstruir.

 

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2022/04/Vista.jpg 450 600 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2022-04-10 18:32:242022-04-10 18:32:24El Casino de l’Arrabassada

Els paisatges del Cap de Creus

23 març, 2022/0 Comments/in Activitats SOS, Excursions científiques Catalunya, Noticies, Patrimoni en perill

La visita estarà guiada pel Professor Joan Tort.

 

Dissabte, 21 de maig de 2022

Amb aquesta sortida ens proposem fer una descoberta de l’àmbit geogràfic del Cap de Creus des de la perspectiva del seu paisatge. Partim, a l’efecte, de la consideració que el paisatge, entès en un sentit global (és a dir, com a suport i escenari de l’experiència humana al llarg de la història), és un dels grans valors d’aquest àmbit geogràfic. I a través de la sortida pretenem fer-ne una lectura com a patrimoni cultural en múltiples sentits, més enllà de la seva consideració com a simple “espai d’oci” o com a “recurs turístic” a l’abast de tothom.

El Cap de Creus és un àmbit físic altament singularitzat a nivell de la Península Ibèrica. Parlem, en efecte, de l’extrem oriental de la serralada pirinenca, que en aquest punt s’ “independitza” de la seva estructura principal (en l’istme constituït per la línia compresa entre el Port de la Selva i Roses) per conformar una petita península avançada sobre el mar d’una mica més de 100 km², d’acusada personalitat paisatgística. Aquest espai ha tingut i continua tenint el poble i municipi de Cadaqués, situat a la vora oriental, com a punt de referència, però afecta també el territori de tres municipis més: Roses, al sud, i el Port de la Selva i la Selva de Mar, al nord. Dins aquest darrer es troba, en una posició dominant, el monestir benedictí de Sant Pere de Roda; assentament monàstic al qual cal atribuir la colonització inicial (segle X) de tot el territori del Cap de Creus.

L’objectiu de la sortida és oferir una visió de conjunt d’aquest àmbit geogràfic. I fer-ho a través d’un itinerari que, malgrat desenvolupar-se en una sola jornada, permeti atendre diferents nivells o escales d’anàlisi: a) Situant el Cap de Creus en el context de la comarca de l’Empordà i de la serralada dels Pirineus; b) Fent a atenció a la seva particular naturalesa com espai muntanyenc, i, alhora, litoral i costaner (amb el Pení com a punt culminant, amb més de 600 m d’altitud i a una distància del mar inferior als 3 km en línia recta); c) Considerant la seva qualitat de territori altament humanitzat, des dels temps més reculats fins als nostres dies, i amb un model econòmic basat en l’agricultura i en la pesca que havia permès un elevat grau d’autosuficiència de tot aquest territori; i d) Fent una atenció particular, finalment, a les múltiples amenaces i els riscos de degradació i de despersonalització que, com succeeix en una gran part de les costes mediterrànies, planen actualment al seu damunt.

Itinerari proposat (a realitzar amb autocar):

Sortida de Barcelona a les 7:30.

Parada tècnica a Figueres.

Trajecte Figueres-Llançà, amb observació del territori empordanès des d’algun mirador adient.

Recorregut del sector nord del Cap de Creus, amb atenció al trajecte entre el Port de la Selva i la Selva de Mar.

Visita de Cadaqués. Recorregut pel sector sud del Cap de Creus, prenent com a referència l’entorn de Norfeu, Roses i Castelló d’Empúries.

Retorn a Barcelona via Figueres i Girona. Arribada prevista a les 22h.

 

DATA: 21 de maig

PREU AUTOCAR: 27.5 €/persona

 

Aquesta proposta és provisional. El preu és en base a un mínim de 20 persones, si s’apunten més el preu serà més econòmic.

En cas de no arribar a aquest mínim, la visita es faria amb cotxes particulars i el recorregut es modificaria. Les inscripcions en:

sosmonuments@gmail.com

fins el 10 d’abril

 

 

 

 

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2022/03/photo1jpg.jpg 149 550 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2022-03-23 06:16:352022-03-23 06:16:35Els paisatges del Cap de Creus

Cementiri de Vilassar de Dalt. Patrimoni en perill

28 febrer, 2022/0 Comments/in Activitats SOS, Campanyes, Noticies, Patrimoni en perill

Fa uns dies vam rebre una petició de suport  per part d’una Plataforma de Vilassar de Dalt. La Plataforma ha nascut arran de les obres que s’estan fent al Cementiri i que desvirtuen l’entrada principal al mateix. L’excusa per fer-les era adequar l’accés a les persones amb mobilitat reduïda quelcom poc justificat quan hi ha un altra porta d’accés des d’on es pot entrar al cementiri a peu pla. Vam visitar el lloc el mateix dia que hi havia un Ple a l’Ajuntament on es presentava una moció per tal de tirar enrere les modificacions (24/2/2022), i li vam donar el nostre suport. Aquesta és la raó per la qual publiquem la nota resum que es va fer després del Ple.

 

PLATAFORMA PER A LA PRESERVACIÓ DE LA FAÇANA DEL CEMENTIRI DE VILASSAR DE DALT

NOTA DE PREMSA  4

 

A VILASSAR DE DALT, EL MARESME, LA  PLATAFORMA CIUTADANA PER  A LA PRESERVACIÓ DE LA FAÇANA DEL CEMENTIRI, ACONSEGUIEX EL COMPROMIS DEL CONSISTORI PER MANTENIR-LA

Tot just 10 dies després de constituir-se la Plataforma per a la preservació de la façana del cementiri de Vilassar de Dalt, el Ple Municipal del dia 24 de febrer va aprovar una moció presentada pel Regidor no adscrit, Sr. Alfons Cusidó i JUNTS, la qual comptava també amb el suport del PSC i la CUP, per tal d’aturar la intervenció que s’està duent a terme en la façana i porta principal d’aquest recinte, ara municipal.

La Plataforma, que durant aquest dies ha fet una campanya de sensibilització ciutadana i de recollida de signatures, va aplegar més de 80 persones que amb una encesa de mòbils simbòlica davant de l’Ajuntament a l’inici del Ple,  van donar suport a les seves peticions :

1.-aturar i desmantellar la intervenció de l’entrada i façana del cementiri per a deixar l’entrada històrica en el seu estat original,

2.- iniciar l’adequació i dignificació de l’accés lateral per a convertir-la amb la porta d’accés funcional principal, i

3.- definir els procediments i calendari per fer-ho.

 

A la presentació de l’acte la Sra. Marta Llongueras, com a portaveu de la Plataforma va agrair a tots els presents, a totes les signants a la plataforma i a la ciutadania en general el suport rebut durant els darrers dies “Sense la vostra ajuda i suport no hauríem arribat fins aquí !” especificant que“malgrat que el cementiri no és cap edifici catalogat, no per això deixa de ser una peça important del patrimoni cultural local i sobretot un lloc estimat per moltes de nosaltres”.

En Sr.Jordi Casabona, també com a portaveu de la Plataforma, va participar en el Ple Municipal per argumentar i presentar  les  peticions de la mateixa    dient que “La Plataforma no va en contra de ningú, ni està en desacord amb la necessària actualització dels serveis i accessos del cementiri, però donat el impacte arquitectònic, estètic i emocional que està tenint l’actual intervenció, demanem que se’n preservi la seva imatge més genuïna i en particular la façana i entrada històriques del recinte”.

El cementiri de Vilassar de Dalt, està situat al Turó de Sant Sebastià davant mateix de l’ermita del s XVI  dedicada a aquest Sant, es va construir l’any 1834 quan ja no es permetien els enterraments en els nuclis urbans i mantenia la tradicional imatge dels cementiris populars de la costa catalana.

 

La Plataforma, que compta amb el suport de l’entitat SOS-MONUMENTS dedicada a “salvaguardar els valors genuïns del Patrimoni Cultural de Catalunya i vetllar activament per a la seva conservació”, creu que el més senzill i viable és dignificar i adequar l’accés lateral del recinte  (actualment ja apte per a vehicles I persones amb mobilitat reduïda), com l’entrada  principal funcional del cementiri  i preservar la façana i entrada històriques amb la seva estètica original. “Per sort l’ estructura  metàl·lica de l’entrada és reversible i per tan si hi ha la voluntat política, és tècnicament viable”, va dir el Sr. Casabona.

La moció va ser aprovada amb els vots a favor de tota l’oposició i l’abstenció dels membres del govern, existint per tant el compromís  de portar a terme les peticions presentades el més aviat possible. La Plataforma que ha agraït el suport i receptivitat dels grups, s’ha posat a disposició del consistori per ajudar en el que puguin en aquest procés.

 

 

Per més informació:

Dr. Jordi Casabona, carrernou@telefonica.net, 639373540 i Sra. Marta Llongueras, martallongueras@gmail.com, 699461736 (portaveus de la Plataforma per a la preservació de la façana del cementiri de Vilassar de Dalt)

Plataforma Ciutadana per a la Preservació de la

Façana del Cementiri de Vilassar de Dalt

 

https://forms.office.com/r/dpxmvqd0jG

 

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2022/02/272297454_1020672005181095_2429305742124883266_n.jpg 187 332 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2022-02-28 20:34:102022-03-02 10:28:36Cementiri de Vilassar de Dalt. Patrimoni en perill

Can Pere Valent

28 febrer, 2022/0 Comments/in Campanyes, Campanyes, Noticies, Patrimoni en perill, Sense categoria

 

 

 

Can Pere Valent és una antiga masia ubicada a l’Avinguda Rio de Janeiro número 51, al barri de Porta. En el districte de Nou Barris de Barcelona. De fet, també se l’anomena antic camí vell de Santa Eulàlia de Vilapicina.

 

És important destacar, que l’edifici està en estat de ruïna i és propietat de l’Ajuntament, des de que el va expropiar el 22 de juliol de 1986. I està protegit dins del catàleg de Patrimoni Històric-Artístic de l’Ajuntament de Barcelona, amb el número 0345.

 

 

 

És una masia d’estructura clàssica, que es va construir al voltant dels segles XVI i XVII. Tanmateix, podem apreciar que la nau o el cos de l’esquerra és més ample que el de la dreta.

 

Segons alguns estudis, els constructors van aprofitar una torre de defensa medieval que hi havia a l’indret, datada dels segles XI o XII. A partir d’aquesta torre es va començar a bastir la masia, que ha arribat als nostres dies amb diverses remodelacions.

 

Es tracta d’un edifici de planta basilical asimètrica. El volum principal està compost de cuatre cossos, alguns construïts com anexos sobre el cos original. Consta d’una planta Baixa, pis principal i sotacoberta. Té una superficie de 500 metres quadrats aproximadament, i l’accés principal és un arc de mig punt adovellat.

 

El darrer propietari de la masia va ser el jardiner Sebastià Padrós, que a Mitjans dels anys 60 conreava plantes ornamentals i es dedicava a l’hort, cap a l’any 1968-1969 va morir.

 

Aleshores, la seva vídua va vendre la casa a la constructora Sala Amat. Aquesta empresa va intentar enderrocar la masia, però l’Ajuntament els ho va prohibir i va fer que reconstruïssin els murs malmesos.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’empresa va complir l’ordre, però no va respectar la tipologia de l’edifici i va utilitzar maó modern.

 

Entre els anys 1970 i 1980 la constructora va utilitzar la masia com a magatzem, fins que l’Ajuntament la va expropiar. Des d’aleshores roman en estat d’abandó i ha sofert diversos atacs vandàlics.

 

Després, cap a inicis del segle XXI es va proposar destinar la masia a tanatori. Ja que, està a tocar del cementiri de Sant  Andreu de Palomar. Però la forta oposició veïnal, desaconsellà al consistori la seva transformació en equipament funerari. Si bé el seu futur sempre s’ha vinculat al desenvolupament del cementiri per proximitat. Des de l’any 1992 que els veïns reclamen la seva rehabilitació com a equipament per al barri.

 

 

 

De moment, s’ha aconseguit que durant l’any 2022, se li realitzi una intervenció de consolidació. Les obres s’havien previst l’any 2017, però per manca de finançament municipal no ha sigut fins ara que s’ha reprès el projecte.

 

Tot i estar catalogada, la masia mai ha estat protegida del vandalisme ni la degradació. Fins al punt que un incendi la va deixar pràcticament sense teulada.

 

 

 

 

 

 

 

Tots aquets anys amb els sostres col·lapsats han fet que, fins i tot, creixi un arbre al bell mig de la masia.

 

 

La intervenció d’urgència, suposarà el desmuntatge d’elements obsolets i la retirada de la runa, així com la consolidació i reconstrucció d’alguns murs, forjats i tancaments.

 

 

Els operaris treballaràn per restaurar les restes arquitectòniques de l’edifici. De forma que en un futur pugui allotjar un nou ús públic, i d’aquesta manera es podria assegurar la seva conservació i memòria. No obstant, de moment encara està per definir.

 

 

 

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2022/02/Vista.jpg 1000 1500 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2022-02-28 12:05:592022-02-28 12:07:32Can Pere Valent

La Torre del Bisbe

27 febrer, 2022/0 Comments/in Campanyes, Campanyes, Noticies, Patrimoni en perill, Sense categoria

 

 

La Torre del Bisbe és un edifici medieval de grans dimensions, que va ser construït probablement al segle XII, sobre una antiga torre de defensa, fet que li dóna un aire de casa fortificada.

 

Està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local BCIL-19200 i està dins el Catàleg del Pla Especial de protecció del Patrimoni arquitectònic de Sant Feliu de Llobregat amb la categoria de masia.

 

L’edifici ha patit nombroses transformacions al llarg dels segles, fins arribar a l’estat en què es troba en l’actualitat. Per això, la seva imatge actual no es correspon amb l’original.

 

Està a 200 metres més amunt d’una altra masia, la Torre de Santa Margarida de Valldoncella. Per aquest motiu, també se l’anomena la Torre de Dalt.

 

Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es distribueixen en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del Puig d’Olorda i les que s’estenen al voltant de la riera de la Salut, com aquesta.

 

Val a dir que, informacions recents, assenyalen que a inicis del segle XIII va pertànyer al Bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou II. Posteriorment, va èsser propietat de la família Vives. I després, durant molt de temps, ha estat abandonada.

 

El Bisbe va entrar a formar part de la canònica de Barcelona en els anys 1200-1206. En l’aspecte religiós i pastoral va fer una gran obra de caritat. Fou consagrat Bisbe de Barcelona l’any 1212, i aquest mateix any acompanyà a Pere el Catòlic a la Croada contra els musulmans almohades, que finalitzà en la victòria de la Batalla de Las Navas de Tolosa o Batalla d’Úbeda.

 

 

 

 

Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la característica de que la porta principal és adovellada. Les plantes de la casa estan cobertes d’un conjunt de bigues perpendiculars a la façana i el teulat és de dues aigües i sobresurt una mica per protegir de la pluja.

 

Les finestres que es veuen als murs són rectangulars o en arc rebaixat. La seva distribució és irregular i algunes d’elles estan tapiades. Aquesta irregularitat de la disposició dóna una òptica asimètrica a la construcció.

 

 

Cal destacar, que el seu emplaçament és a la serra de Collserola. En la que l’any 1987 es va crear el parc de Collserola, un parc periurbà que té 8.465 hectàrees. És un dels parcs metropolitans més grans del món i la muntanya que sens dubte fa de pulmó, amb el que respiren els Barcelonins.

 

 

 

 

 

 

A principis de març de 2021, es va fer una visita a la masia, per valorar el seu estat conjuntament els tècnics de l’Ajuntament, el Consorci del Parc Natural de Collserola i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat.

 

En la que van observar que la Torre del Bisbe té afectacions en la coberta, que causen filtracions d’aigua a l’interior. També hi ha rastres d’entrada d’aigua per filtracions a diverses parets i finestres, i una curvatura pronunciada dels paviments del primer pis. Arran d’això, l’Ajuntament va emetre un informe de conservació i va demanar a la Generalitat que realitzés les obres de rehabilitació, ja que hi havia preocupació i és que l’Ajuntament va advertir que la integritat estructural estava en risc.

 

Així doncs, gràcies a aquest informe es va poder realitzar la primera actuació d’urgència, al Maig del 2021, en la que es va començar a realitzar millores d’estanqueïtat de l’edifici amb la substitució completa de la coberta i de les biguetes que no siguin originals, tot garantint que l’estructura es mantingui en bon estat.

 

En l’interior es treballarà la integritat estructural dels sostres amb apuntalaments generals i es repararan esquerdes, forjats i paraments col·lapsats. També s’instal·larà una porta nova per tal d’evitar l’intrusisme, es farà un tractament dels diferents elements de fusta, i es portarà a terme una neteja i esbrossada de la vegetació exterior.

 

 

 

D’altra banda, el Consistori santfeliuenc, mentre es fa aquesta intervenció, vol consensuar els usos futurs d’aquesta finca. Es podria parlar d’un punt d’informació perquè les escoles puguin visitar-la. O d’un centre d’educació ambiental a Collserola, perquè a la zona de Baix Llobregat no n’hi ha cap.

 

Així doncs, és clar com en aquest cas, la pressió d’entitats a les administracions, per a la conservación del Patrimoni Cultural, ha funcionat.

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2022/02/Vista-scaled.jpeg 1920 2560 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2022-02-27 12:42:152022-02-27 12:59:53La Torre del Bisbe
Pàgina 1 de 10123›»

Mostra informació sobre…

  • Activitats SOS (130)
  • Admiracions (2)
  • Admiracions conservades i destruïdes (6)
  • Assessories per la defensa i l'estudi del Patrimoni (5)
  • Aules SOS (59)
  • Campanyes (38)
  • Campanyes (9)
  • Cartes (13)
  • Excursions científiques Catalunya (36)
  • Noticies (215)
  • Opinió (7)
  • Patrimoni conservat (12)
  • Patrimoni destruït (15)
  • Patrimoni en perill (93)
  • Premsa (4)
  • Publicacions (6)
  • Sense categoria (33)
  • Sense categoria (2)
  • Trobades (1)
  • Trobades a Espanya i Iberoamèrica (26)

Butlletí

Subscriu-te al Butlletí de SOS Monuments per estar al dia de les darreres notícies i activitats.

Subscriu-m’hi >

Canal de denúncia

0 + 1 = ?

També ens pots trobar a les xarxes socials…

Sos Monuments Follow

SosMonuments
Retweet on Twitter Sos Monuments Retweeted
efemarq Efemèrides d'Arquitectura @efemarq ·
16 març

Un 12 de març de fa 7 anys, el 2016, va morir l'arquitecte Giacomo Alessandro. Nat a Sardenya, vingué a Barcelona el 2009 gràcies a una beca i es féu barcelonòfil, fília que el portà a crear la popular iniciativa "Barcelona Desapareguda" que molta gent seguia a les xarxes. Fil 👇

Reply on Twitter 1636360350017925123 Retweet on Twitter 1636360350017925123 435 Like on Twitter 1636360350017925123 1384 Twitter 1636360350017925123
Més tweets

sosmonuments

sos monuments
Avui és l'aniversari de Salvador Tarrago Cid, Fun Avui és l'aniversari de Salvador Tarrago Cid, Fundador de S.O.S Monuments, també fundador del Màster de Restauració de Monuments de la UPC i de l’Associació d’amics i amigues de l’Ebre.
Dirigint durant més de vint-i-cinc anys el CIEPAC (Centre Internacional d’Estudis del Patrimoni Construït) a la Universitat Politècnica de Catalunya.
A més de ser el responsable de l’arxiu històric del COAC i del Col·legi d’Arquitectes de Balears i de ser el president de l’Asociación para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea.

MOLTES FELICITATS!!
@salvadortarragocid
@master_restauracion_monumentos 

#sosmonuments #patrimoni
#barcelona #catalunya
#maestro #incansable #luchador #referente
Pot un edifici canviar el destí de la gente d'un Pot un edifici canviar el destí de la gente d'un barri?
#patimonibarcelona
#sosmonuments #eixample #elsilencideltemple
#patrimonicultural #tallermasriera
#sosmonuments #vilasardedalt #patrimoni #sosmonuments #vilasardedalt #patrimoni
Instagram post 18012726262486430 Instagram post 18012726262486430
Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-L Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-LA!
#sosmonuments #salvempatrimoni #patrimonicultural #caldesdestrac #catalunya #fundaciomercedestorras
Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-L Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-LA!
#sosmonuments #salvempatrimoni #patrimonicultural #caldesdestrac #catalunya #fundaciomercedestorras
Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-L Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-LA!
#sosmonuments #salvempatrimoni #patrimonicultural #caldesdestrac #catalunya #fundaciomercedestorras
Instagram post 18148914082281981 Instagram post 18148914082281981
El próximo martes 26 a las 19:00 En el Pati Llimo El próximo martes 26 a las 19:00
En el Pati Llimona.
"Estado del Patrimonio Histórico en Puerto Rico"
A cargo de la 
Arq. Evelyn Villabos Ribera
Organiza SOSMonuments
#sosmonuments #patrimoni #puertorico🇵🇷 #patrimôniohistórico
#sosmonuments #patrimonicultural #llesui #esglesia #sosmonuments #patrimonicultural #llesui #esglesiadesantjuliadelatorre #salvempatrimoni
SOS ponte Nafonso!! #salvemospontenafonso SOS ponte Nafonso!!
#salvemospontenafonso
Visita per avalar l'estat de L'Esglesia de Sant Ju Visita per avalar l'estat de L'Esglesia de Sant Julio de la Torre.
3 de  juny 13:00 h
#sosmonuments #patrimoni #patrimonicultural #llesui #esglesiadesantjuliadelatorre
@lavelladetorena
La preservació del Patrimoni a L'Hospitalet de Ll La preservació del Patrimoni a L'Hospitalet de Llobregat
8/6/22 18:30h
Pati Llimona
#patrimoni #patrimoniindustrial #patrimonilhospitalet 
#sosmonuments 
Organitza @sosmonuments 
Col.labora @ccpatillimona
XVII Encuentro Estatal de Asociaciones de Defensa XVII Encuentro Estatal de Asociaciones de Defensa del Patrimonio Cultural
#sosmonuments
#patrimonio #asociacionesdedefensadelpatrimoniocultural #patrimoniocultural

@amigosdelalcazaba
@arco @apudepa @sosmonuments
@acdpatrimonio @salvemos4caminos @bembaso @arteenruinas
#sosmonuments #patrimoni #vilafrancadelpenedes #ar #sosmonuments #patrimoni #vilafrancadelpenedes #arquitecturadelvi
18 de abril Dia Mundial de los Monumentos y Sitios 18 de abril
Dia Mundial de los Monumentos y Sitios
#sosmonuments #patrimonicultural #patrimoni #monuments #diamundialmonumentosysitios
Desde @sosmonuments repudiamos la invasión rusa a Desde @sosmonuments repudiamos la invasión rusa a Ucrania!!! #noalaguerra #sialapaz
#ucrania #sosucrania🇺🇦🙏
Hoy es el cumpleaños de nuestro fundador, maestro Hoy es el cumpleaños de nuestro fundador, maestro y amigo, Salvador Tarrago Cid..
Muchas felicidades!!
Con todo nuestro cariño
#sosmonument #patrimonicatalunya
#patrimonio #felizcumpleaños #felicidades
Felices Fiestas!! #bonnadal #feliznavidad #felices Felices Fiestas!!
#bonnadal #feliznavidad #felicesfiestas #sosmonument #patrimonio #salvempatrimoni
Taula Rodona "Can Capellanets" #sosmonument #patri Taula Rodona "Can Capellanets"
#sosmonument #patrimoni #lescortsbarcelona #cancapellanets
#patillimona #salvemcancapellanets 
#salvempatrimonilescorts
#arquitectesdelescorts
Carrega més... Segueix-nos a Instagram

Contacteu

Despatx nº 2 del Centre Cívic Pati Llimona
carrer Regomir, 3, 2º pis. Barcelona.

Més informació

Avís legal
Política de privacitat
Política de galetes

Scroll to top

Aquest web utilitza cookies per oferir-li una millor experiència d'usuari. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i la nostra política de cookies.

D'acordMés informació

Cookie and Privacy Settings



How we use cookies

We may request cookies to be set on your device. We use cookies to let us know when you visit our websites, how you interact with us, to enrich your user experience, and to customize your relationship with our website.

Click on the different category headings to find out more. You can also change some of your preferences. Note that blocking some types of cookies may impact your experience on our websites and the services we are able to offer.

Essential Website Cookies

These cookies are strictly necessary to provide you with services available through our website and to use some of its features.

Because these cookies are strictly necessary to deliver the website, refusing them will have impact how our site functions. You always can block or delete cookies by changing your browser settings and force blocking all cookies on this website. But this will always prompt you to accept/refuse cookies when revisiting our site.

We fully respect if you want to refuse cookies but to avoid asking you again and again kindly allow us to store a cookie for that. You are free to opt out any time or opt in for other cookies to get a better experience. If you refuse cookies we will remove all set cookies in our domain.

We provide you with a list of stored cookies on your computer in our domain so you can check what we stored. Due to security reasons we are not able to show or modify cookies from other domains. You can check these in your browser security settings.

Google Analytics Cookies

These cookies collect information that is used either in aggregate form to help us understand how our website is being used or how effective our marketing campaigns are, or to help us customize our website and application for you in order to enhance your experience.

If you do not want that we track your visit to our site you can disable tracking in your browser here:

Other external services

We also use different external services like Google Webfonts, Google Maps, and external Video providers. Since these providers may collect personal data like your IP address we allow you to block them here. Please be aware that this might heavily reduce the functionality and appearance of our site. Changes will take effect once you reload the page.

Google Webfont Settings:

Google Map Settings:

Google reCaptcha Settings:

Vimeo and Youtube video embeds:

Other cookies

The following cookies are also needed - You can choose if you want to allow them:

Privacy Policy

You can read about our cookies and privacy settings in detail on our Privacy Policy Page.

Política de privacidad