• Instagram
  • Twitter
  • Facebook
  • Canal de denúncia
  • Subscriu-te al butlletí
  • Fes-te soci
SOS Monuments
  • Inici
  • Qui som
    • Presentació
    • Objectius
    • Manifest
    • Estatuts
    • Cartes
    • Referents teòrics
  • Activitats
  • Notícies
  • Patrimoni
  • Premsa
  • Enllaços
  • Contacteu
  • Cercar
  • Menu Menu

Arqueofurtivisme

28 abril, 2022/0 Comments/in Noticies, Patrimoni en perill /by SOS Monuments

Entrevista al nostre Vocal Joan Carles Alay

 

https://youtu.be/AZnP8BNT5IU

 

Aquí ho podeu veure

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2022/04/Captura-de-pantalla-2022-04-28-a-las-0.53.02.png 628 1059 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2022-04-28 00:44:072022-04-28 00:55:21Arqueofurtivisme

El patrimoni arquitectònic “protegit” de Caldes d’Estrac-Caldetes (Maresme)

11 abril, 2022/0 Comments/in Activitats SOS, Assessories per la defensa i l'estudi del Patrimoni, Noticies, Patrimoni en perill, Sense categoria /by SOS Monuments

 

Des de l’any 1995, el poble de Caldes d’Estrac -la popular Caldetes de la comarca del Maresme- disposa d’un Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Malgrat tot, en els quasi bé trenta anys transcorreguts no pocs elements del mateix han estat significativament alterats o, fins i tot, enderrocats. Cas, per exemple, de l’emblemàtic Hotel Colón -testimoni destacat de l’evolució econòmica i social de la vila en els darrers cent anys- “substituït” per un edifici de nova planta al·legant un seguit de justificacions ignorants dels valors culturals que havien motivat la seva catalogació.

Davant uns fets, difícils d’entendre, un col·lectiu de veïns s’han mobilitzat en el grup de treball anomenat “Salvem Caldetes”. Acudeixen a la nostra entitat cercant assessorament a fi de possibilitar que la protecció dels edificis històrics, catalogats en gran part, sigui realment efectiva.

Per començar, hi ha dos casos que requereixen atenció. Can Vidal fou un establiment pioner en la història de l’estiueig a Caldetes. Va obrir a finals dels segle XIX, essent punt de trobada de la “colònia” de barcelonins que acudien a les termes. Disposava de jardí, saló de teatre, sala de billars i taules de joc. Entre els seu hostes il·lustres s’esmenta una cosina de l’emperador Napoleó Bonaparte. A principis del segle XX va ser seu del Casal Català, visitat l’any 1933 pel president Francesc Macià. A l’actualitat, el catalogat edifici neoclàssic i els seus jardins estan pendents d’una transformació en habitatges i equipaments que podria alterar significativament la seva estructura.

El segon edifici és l’anomenat Patronat Mercè Torras. Descrita en el catàleg com una casa unifamiliar entre mitgeres de planta baixa i una planta amb pati al davant, en la que destaca el tractament de les finestres de la façana principal amb quatre arcs per planta. Probablement edificada a principis del segle XX, des del punt de vista històric no som coneixedors de fets destacables com els de Can Vidal. Ha estat la singularitat de la façana i equilibri amb l’entorn els que  decidiren la seva catalogació. A l’actualitat hi ha un projecte d’enderroc total. Front al mateix, els veïns disposen d’un informe, elaborat per una consultoria, d’acord amb el que l’edifici te l’estat de solidesa suficient per a ser objecte de una reforma i consolidació integral. En conseqüència, l’equipament previst podria ocupar el mateix indret sense necessitat d’enderrocar l’edifici.

Recopilada documentació i informació, es va fer una visita a Caldes d’Estrac amb el guiatge del col·lectiu Salvem Caldetes. Es va tenir oportunitat de veure els dos edificis indicats -Can Vidal i Patronat Mercè Torras-, des de l’exterior doncs no són accessibles. Així mateix, vàrem tenir ocasió de veure Can Nadal, declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), recentment rehabilitat. És un edifici neoclàssic historicista, reformat a les acaballes del segle XIX per l’arquitecte Jeroni Martorell donant-li un caràcter neomoresc. Quasi bé a tocar hi ha havia el també edifici neomoresc del Marques de Comillas, malauradament enderrocat desprès de la guerra, on havia fet estada en diverses ocasions els poeta mossèn Jacint Verdaguer. Un plafó instal·lat a la vorera ens informa sobre ambdues edificacions. A la fi ens vàrem atansar fins l’antic Hotel Estrac. Obert a principis del segle XX és un gran edifici d’estil historicista envoltat per un jardí. És on es va allotjar els president Macià durant la seva visita al poble. Ara és tancat, en bon estat de conservació i declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Necessita però un manteniment i, sempre que sigui possible, un us que permeti gaudir-ne.

A partir d’aquest moment, gestionarem la trobada amb totes les parts implicades a fi de possibilitar la millor de les solucions per facilitar, garantir i potenciar la preservació d’aquest ric patrimoni.

 

Joan Carles Alay i Rodríguez

Vocal SOS Monuments

 

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2022/04/3_CAN_VIDAL.jpg 1365 2048 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2022-04-11 09:14:322022-04-11 09:14:32El patrimoni arquitectònic “protegit” de Caldes d’Estrac-Caldetes (Maresme)

El Casino de l’Arrabassada

10 abril, 2022/0 Comments/in Campanyes, Campanyes, Noticies, Patrimoni en perill /by SOS Monuments

 

 

 

L’edifici emblemàtic del Casino de l’Arrabassada, es va construir l’any 1899 i el va decorar el taller del pintor, gravador i decorador francès Edmond Lechavallier Chevignard. Que va néixer a Lyon l’any 1825 i va morir a París l’any 1902.

 

Més tard va ésser ampliat per l’arquitecte Barceloní Andreu Audet i Puigdel en el 1899. Que va néixer a l’any 1868 i morí en el 1938.

 

Va ser un arquitecte Modernista titulat l’any 1891. I reconegut com arquitecte municipal, que es va especialitzar en la construcció de teatres i sales d’espectacles.

 

Exemples d’això, són el teatre Apolo situat a l’avinguda Paral·lel número 59, datat en l’any 1901. O en l’any 1902, l’hotel Colón, els dos de Barcelona capital.

 

El que resta del Casino, està ubicat a la carretera de la Arrabassada, en el terme de Sant Cugat del Vallès, de la província del Barcelona. Està dins una finca de 10,68 hectàrees, que els propietaris mantenen com a reserva forestal.

 

Va ésser una obra majestuosa amb un pressupost insòlit per l’època. Val a dir, que en la seva inauguració varen assistir més de 300 convidats. Deu anys després de la inauguració del parc d’atraccions del Tibidabo.

 

 

El casino va representar tot un símbol del luxe d’una ciutat en expansió econòmica. I va aconseguir un fort renom el joc de la ruleta, on es van perdre moltes grans fortunes.

 

La zona d’atraccions estava inspirada en altres parcs de ciutats com Londres, Nova York o París, fet que es demostra amb el nom que rebien les citades atraccions. I a més, tenia un llac artificial on es llogaven embarcacions.

 

Però en el 1912 es va prohibir el joc, el que va provocar la seva ruïna. Malgrat l’hotel, el restaurant i les atraccions varen poder seguir funcionant, amb l’impuls de l’exposició internacional de 1929. Malauradament en el 1930 va tancar definitivament.

 

 

 

 

 

 

I així es va iniciar el seu deteriorament i abandonament durant molts anys. Avui dia, queden restes de parets i columnes, escultures amagades entre la vegetació, foses tancades amb ferro forjat, arcs, fragments d’escalinates, i el que queda de la reixa al llindar amb la carretera, amb decoracions neo àrabs.

 

Cal destacar, que la majoria d’elles presenten mostres d’atacs vandàlics com grafits.

 

Tanmateix, aquestes restes tenen la consideració de finca singular, inclosa dins del catàleg del Parc Natural de Collserola. Per tant, en part estan protegides.

 

Actualment, els propietaris són dues famílies catalanes residents a Barcelona. Que no faciliten l’entrada al públic en general, però si, amb l’autorització prèvia de l’administració del Parc.

 

Val a dir, que tot el conjunt forma un espai amb un aire misteriós. Provocant una meditació tangible sobre el passat, i a l’hora, manifesta el pas irrevocable del temps.

 

Despertant així, llunyanes nostàlgies amb pedres oblidades, d’un temps anterior. Queden els testimonis, gairebé humils, d’una antiga magnificència que no és possible de reconstruir.

 

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2022/04/Vista.jpg 450 600 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2022-04-10 18:32:242022-04-10 18:32:24El Casino de l’Arrabassada

Els paisatges del Cap de Creus

23 març, 2022/0 Comments/in Activitats SOS, Excursions científiques Catalunya, Noticies, Patrimoni en perill /by SOS Monuments

La visita estarà guiada pel Professor Joan Tort.

 

Dissabte, 21 de maig de 2022

Amb aquesta sortida ens proposem fer una descoberta de l’àmbit geogràfic del Cap de Creus des de la perspectiva del seu paisatge. Partim, a l’efecte, de la consideració que el paisatge, entès en un sentit global (és a dir, com a suport i escenari de l’experiència humana al llarg de la història), és un dels grans valors d’aquest àmbit geogràfic. I a través de la sortida pretenem fer-ne una lectura com a patrimoni cultural en múltiples sentits, més enllà de la seva consideració com a simple “espai d’oci” o com a “recurs turístic” a l’abast de tothom.

El Cap de Creus és un àmbit físic altament singularitzat a nivell de la Península Ibèrica. Parlem, en efecte, de l’extrem oriental de la serralada pirinenca, que en aquest punt s’ “independitza” de la seva estructura principal (en l’istme constituït per la línia compresa entre el Port de la Selva i Roses) per conformar una petita península avançada sobre el mar d’una mica més de 100 km², d’acusada personalitat paisatgística. Aquest espai ha tingut i continua tenint el poble i municipi de Cadaqués, situat a la vora oriental, com a punt de referència, però afecta també el territori de tres municipis més: Roses, al sud, i el Port de la Selva i la Selva de Mar, al nord. Dins aquest darrer es troba, en una posició dominant, el monestir benedictí de Sant Pere de Roda; assentament monàstic al qual cal atribuir la colonització inicial (segle X) de tot el territori del Cap de Creus.

L’objectiu de la sortida és oferir una visió de conjunt d’aquest àmbit geogràfic. I fer-ho a través d’un itinerari que, malgrat desenvolupar-se en una sola jornada, permeti atendre diferents nivells o escales d’anàlisi: a) Situant el Cap de Creus en el context de la comarca de l’Empordà i de la serralada dels Pirineus; b) Fent a atenció a la seva particular naturalesa com espai muntanyenc, i, alhora, litoral i costaner (amb el Pení com a punt culminant, amb més de 600 m d’altitud i a una distància del mar inferior als 3 km en línia recta); c) Considerant la seva qualitat de territori altament humanitzat, des dels temps més reculats fins als nostres dies, i amb un model econòmic basat en l’agricultura i en la pesca que havia permès un elevat grau d’autosuficiència de tot aquest territori; i d) Fent una atenció particular, finalment, a les múltiples amenaces i els riscos de degradació i de despersonalització que, com succeeix en una gran part de les costes mediterrànies, planen actualment al seu damunt.

Itinerari proposat (a realitzar amb autocar):

Sortida de Barcelona a les 7:30.

Parada tècnica a Figueres.

Trajecte Figueres-Llançà, amb observació del territori empordanès des d’algun mirador adient.

Recorregut del sector nord del Cap de Creus, amb atenció al trajecte entre el Port de la Selva i la Selva de Mar.

Visita de Cadaqués. Recorregut pel sector sud del Cap de Creus, prenent com a referència l’entorn de Norfeu, Roses i Castelló d’Empúries.

Retorn a Barcelona via Figueres i Girona. Arribada prevista a les 22h.

 

DATA: 21 de maig

PREU AUTOCAR: 27.5 €/persona

 

Aquesta proposta és provisional. El preu és en base a un mínim de 20 persones, si s’apunten més el preu serà més econòmic.

En cas de no arribar a aquest mínim, la visita es faria amb cotxes particulars i el recorregut es modificaria. Les inscripcions en:

sosmonuments@gmail.com

fins el 10 d’abril

 

 

 

 

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2022/03/photo1jpg.jpg 149 550 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2022-03-23 06:16:352022-03-23 06:16:35Els paisatges del Cap de Creus

Cementiri de Vilassar de Dalt. Patrimoni en perill

28 febrer, 2022/0 Comments/in Activitats SOS, Campanyes, Noticies, Patrimoni en perill /by SOS Monuments

Fa uns dies vam rebre una petició de suport  per part d’una Plataforma de Vilassar de Dalt. La Plataforma ha nascut arran de les obres que s’estan fent al Cementiri i que desvirtuen l’entrada principal al mateix. L’excusa per fer-les era adequar l’accés a les persones amb mobilitat reduïda quelcom poc justificat quan hi ha un altra porta d’accés des d’on es pot entrar al cementiri a peu pla. Vam visitar el lloc el mateix dia que hi havia un Ple a l’Ajuntament on es presentava una moció per tal de tirar enrere les modificacions (24/2/2022), i li vam donar el nostre suport. Aquesta és la raó per la qual publiquem la nota resum que es va fer després del Ple.

 

PLATAFORMA PER A LA PRESERVACIÓ DE LA FAÇANA DEL CEMENTIRI DE VILASSAR DE DALT

NOTA DE PREMSA  4

 

A VILASSAR DE DALT, EL MARESME, LA  PLATAFORMA CIUTADANA PER  A LA PRESERVACIÓ DE LA FAÇANA DEL CEMENTIRI, ACONSEGUIEX EL COMPROMIS DEL CONSISTORI PER MANTENIR-LA

Tot just 10 dies després de constituir-se la Plataforma per a la preservació de la façana del cementiri de Vilassar de Dalt, el Ple Municipal del dia 24 de febrer va aprovar una moció presentada pel Regidor no adscrit, Sr. Alfons Cusidó i JUNTS, la qual comptava també amb el suport del PSC i la CUP, per tal d’aturar la intervenció que s’està duent a terme en la façana i porta principal d’aquest recinte, ara municipal.

La Plataforma, que durant aquest dies ha fet una campanya de sensibilització ciutadana i de recollida de signatures, va aplegar més de 80 persones que amb una encesa de mòbils simbòlica davant de l’Ajuntament a l’inici del Ple,  van donar suport a les seves peticions :

1.-aturar i desmantellar la intervenció de l’entrada i façana del cementiri per a deixar l’entrada històrica en el seu estat original,

2.- iniciar l’adequació i dignificació de l’accés lateral per a convertir-la amb la porta d’accés funcional principal, i

3.- definir els procediments i calendari per fer-ho.

 

A la presentació de l’acte la Sra. Marta Llongueras, com a portaveu de la Plataforma va agrair a tots els presents, a totes les signants a la plataforma i a la ciutadania en general el suport rebut durant els darrers dies “Sense la vostra ajuda i suport no hauríem arribat fins aquí !” especificant que“malgrat que el cementiri no és cap edifici catalogat, no per això deixa de ser una peça important del patrimoni cultural local i sobretot un lloc estimat per moltes de nosaltres”.

En Sr.Jordi Casabona, també com a portaveu de la Plataforma, va participar en el Ple Municipal per argumentar i presentar  les  peticions de la mateixa    dient que “La Plataforma no va en contra de ningú, ni està en desacord amb la necessària actualització dels serveis i accessos del cementiri, però donat el impacte arquitectònic, estètic i emocional que està tenint l’actual intervenció, demanem que se’n preservi la seva imatge més genuïna i en particular la façana i entrada històriques del recinte”.

El cementiri de Vilassar de Dalt, està situat al Turó de Sant Sebastià davant mateix de l’ermita del s XVI  dedicada a aquest Sant, es va construir l’any 1834 quan ja no es permetien els enterraments en els nuclis urbans i mantenia la tradicional imatge dels cementiris populars de la costa catalana.

 

La Plataforma, que compta amb el suport de l’entitat SOS-MONUMENTS dedicada a “salvaguardar els valors genuïns del Patrimoni Cultural de Catalunya i vetllar activament per a la seva conservació”, creu que el més senzill i viable és dignificar i adequar l’accés lateral del recinte  (actualment ja apte per a vehicles I persones amb mobilitat reduïda), com l’entrada  principal funcional del cementiri  i preservar la façana i entrada històriques amb la seva estètica original. “Per sort l’ estructura  metàl·lica de l’entrada és reversible i per tan si hi ha la voluntat política, és tècnicament viable”, va dir el Sr. Casabona.

La moció va ser aprovada amb els vots a favor de tota l’oposició i l’abstenció dels membres del govern, existint per tant el compromís  de portar a terme les peticions presentades el més aviat possible. La Plataforma que ha agraït el suport i receptivitat dels grups, s’ha posat a disposició del consistori per ajudar en el que puguin en aquest procés.

 

 

Per més informació:

Dr. Jordi Casabona, carrernou@telefonica.net, 639373540 i Sra. Marta Llongueras, martallongueras@gmail.com, 699461736 (portaveus de la Plataforma per a la preservació de la façana del cementiri de Vilassar de Dalt)

Plataforma Ciutadana per a la Preservació de la

Façana del Cementiri de Vilassar de Dalt

 

https://forms.office.com/r/dpxmvqd0jG

 

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2022/02/272297454_1020672005181095_2429305742124883266_n.jpg 187 332 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2022-02-28 20:34:102022-03-02 10:28:36Cementiri de Vilassar de Dalt. Patrimoni en perill

Can Pere Valent

28 febrer, 2022/0 Comments/in Campanyes, Campanyes, Noticies, Patrimoni en perill, Sense categoria /by SOS Monuments

 

 

 

Can Pere Valent és una antiga masia ubicada a l’Avinguda Rio de Janeiro número 51, al barri de Porta. En el districte de Nou Barris de Barcelona. De fet, també se l’anomena antic camí vell de Santa Eulàlia de Vilapicina.

 

És important destacar, que l’edifici està en estat de ruïna i és propietat de l’Ajuntament, des de que el va expropiar el 22 de juliol de 1986. I està protegit dins del catàleg de Patrimoni Històric-Artístic de l’Ajuntament de Barcelona, amb el número 0345.

 

 

 

És una masia d’estructura clàssica, que es va construir al voltant dels segles XVI i XVII. Tanmateix, podem apreciar que la nau o el cos de l’esquerra és més ample que el de la dreta.

 

Segons alguns estudis, els constructors van aprofitar una torre de defensa medieval que hi havia a l’indret, datada dels segles XI o XII. A partir d’aquesta torre es va començar a bastir la masia, que ha arribat als nostres dies amb diverses remodelacions.

 

Es tracta d’un edifici de planta basilical asimètrica. El volum principal està compost de cuatre cossos, alguns construïts com anexos sobre el cos original. Consta d’una planta Baixa, pis principal i sotacoberta. Té una superficie de 500 metres quadrats aproximadament, i l’accés principal és un arc de mig punt adovellat.

 

El darrer propietari de la masia va ser el jardiner Sebastià Padrós, que a Mitjans dels anys 60 conreava plantes ornamentals i es dedicava a l’hort, cap a l’any 1968-1969 va morir.

 

Aleshores, la seva vídua va vendre la casa a la constructora Sala Amat. Aquesta empresa va intentar enderrocar la masia, però l’Ajuntament els ho va prohibir i va fer que reconstruïssin els murs malmesos.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’empresa va complir l’ordre, però no va respectar la tipologia de l’edifici i va utilitzar maó modern.

 

Entre els anys 1970 i 1980 la constructora va utilitzar la masia com a magatzem, fins que l’Ajuntament la va expropiar. Des d’aleshores roman en estat d’abandó i ha sofert diversos atacs vandàlics.

 

Després, cap a inicis del segle XXI es va proposar destinar la masia a tanatori. Ja que, està a tocar del cementiri de Sant  Andreu de Palomar. Però la forta oposició veïnal, desaconsellà al consistori la seva transformació en equipament funerari. Si bé el seu futur sempre s’ha vinculat al desenvolupament del cementiri per proximitat. Des de l’any 1992 que els veïns reclamen la seva rehabilitació com a equipament per al barri.

 

 

 

De moment, s’ha aconseguit que durant l’any 2022, se li realitzi una intervenció de consolidació. Les obres s’havien previst l’any 2017, però per manca de finançament municipal no ha sigut fins ara que s’ha reprès el projecte.

 

Tot i estar catalogada, la masia mai ha estat protegida del vandalisme ni la degradació. Fins al punt que un incendi la va deixar pràcticament sense teulada.

 

 

 

 

 

 

 

Tots aquets anys amb els sostres col·lapsats han fet que, fins i tot, creixi un arbre al bell mig de la masia.

 

 

La intervenció d’urgència, suposarà el desmuntatge d’elements obsolets i la retirada de la runa, així com la consolidació i reconstrucció d’alguns murs, forjats i tancaments.

 

 

Els operaris treballaràn per restaurar les restes arquitectòniques de l’edifici. De forma que en un futur pugui allotjar un nou ús públic, i d’aquesta manera es podria assegurar la seva conservació i memòria. No obstant, de moment encara està per definir.

 

 

 

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2022/02/Vista.jpg 1000 1500 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2022-02-28 12:05:592022-02-28 12:07:32Can Pere Valent

La Torre del Bisbe

27 febrer, 2022/0 Comments/in Campanyes, Campanyes, Noticies, Patrimoni en perill, Sense categoria /by SOS Monuments

 

 

La Torre del Bisbe és un edifici medieval de grans dimensions, que va ser construït probablement al segle XII, sobre una antiga torre de defensa, fet que li dóna un aire de casa fortificada.

 

Està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local BCIL-19200 i està dins el Catàleg del Pla Especial de protecció del Patrimoni arquitectònic de Sant Feliu de Llobregat amb la categoria de masia.

 

L’edifici ha patit nombroses transformacions al llarg dels segles, fins arribar a l’estat en què es troba en l’actualitat. Per això, la seva imatge actual no es correspon amb l’original.

 

Està a 200 metres més amunt d’una altra masia, la Torre de Santa Margarida de Valldoncella. Per aquest motiu, també se l’anomena la Torre de Dalt.

 

Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es distribueixen en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del Puig d’Olorda i les que s’estenen al voltant de la riera de la Salut, com aquesta.

 

Val a dir que, informacions recents, assenyalen que a inicis del segle XIII va pertànyer al Bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou II. Posteriorment, va èsser propietat de la família Vives. I després, durant molt de temps, ha estat abandonada.

 

El Bisbe va entrar a formar part de la canònica de Barcelona en els anys 1200-1206. En l’aspecte religiós i pastoral va fer una gran obra de caritat. Fou consagrat Bisbe de Barcelona l’any 1212, i aquest mateix any acompanyà a Pere el Catòlic a la Croada contra els musulmans almohades, que finalitzà en la victòria de la Batalla de Las Navas de Tolosa o Batalla d’Úbeda.

 

 

 

 

Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la característica de que la porta principal és adovellada. Les plantes de la casa estan cobertes d’un conjunt de bigues perpendiculars a la façana i el teulat és de dues aigües i sobresurt una mica per protegir de la pluja.

 

Les finestres que es veuen als murs són rectangulars o en arc rebaixat. La seva distribució és irregular i algunes d’elles estan tapiades. Aquesta irregularitat de la disposició dóna una òptica asimètrica a la construcció.

 

 

Cal destacar, que el seu emplaçament és a la serra de Collserola. En la que l’any 1987 es va crear el parc de Collserola, un parc periurbà que té 8.465 hectàrees. És un dels parcs metropolitans més grans del món i la muntanya que sens dubte fa de pulmó, amb el que respiren els Barcelonins.

 

 

 

 

 

 

A principis de març de 2021, es va fer una visita a la masia, per valorar el seu estat conjuntament els tècnics de l’Ajuntament, el Consorci del Parc Natural de Collserola i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat.

 

En la que van observar que la Torre del Bisbe té afectacions en la coberta, que causen filtracions d’aigua a l’interior. També hi ha rastres d’entrada d’aigua per filtracions a diverses parets i finestres, i una curvatura pronunciada dels paviments del primer pis. Arran d’això, l’Ajuntament va emetre un informe de conservació i va demanar a la Generalitat que realitzés les obres de rehabilitació, ja que hi havia preocupació i és que l’Ajuntament va advertir que la integritat estructural estava en risc.

 

Així doncs, gràcies a aquest informe es va poder realitzar la primera actuació d’urgència, al Maig del 2021, en la que es va començar a realitzar millores d’estanqueïtat de l’edifici amb la substitució completa de la coberta i de les biguetes que no siguin originals, tot garantint que l’estructura es mantingui en bon estat.

 

En l’interior es treballarà la integritat estructural dels sostres amb apuntalaments generals i es repararan esquerdes, forjats i paraments col·lapsats. També s’instal·larà una porta nova per tal d’evitar l’intrusisme, es farà un tractament dels diferents elements de fusta, i es portarà a terme una neteja i esbrossada de la vegetació exterior.

 

 

 

D’altra banda, el Consistori santfeliuenc, mentre es fa aquesta intervenció, vol consensuar els usos futurs d’aquesta finca. Es podria parlar d’un punt d’informació perquè les escoles puguin visitar-la. O d’un centre d’educació ambiental a Collserola, perquè a la zona de Baix Llobregat no n’hi ha cap.

 

Així doncs, és clar com en aquest cas, la pressió d’entitats a les administracions, per a la conservación del Patrimoni Cultural, ha funcionat.

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2022/02/Vista-scaled.jpeg 1920 2560 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2022-02-27 12:42:152022-02-27 12:59:53La Torre del Bisbe

TAULA RODONA: Can Capellanets podrà evitar la desfiguració?

2 desembre, 2021/0 Comments/in Activitats SOS, Aules SOS, Noticies, Patrimoni en perill /by SOS Monuments

 

 

 

Al barri de Les Corts, a la cruïlla dels carrers Galileu i Remei, trobem unes construccions poc cridaneres que són conegudes com Can Capellanets, l’antic Seminari Major de Les Corts. Formen part d’un conjunt més ampli que s’estén fins a la cruïlla amb el carrer Joan Güell. L’antic Seminari Major és una construcció quadrada, gairebé exempta. El seu últim ús va ser el de Residència de Sacerdots. Va ser construïda l’any 1877 i, cap els anys 20-30 del passat segle, va ser ampliada amb un altre edifici annex que és paral·lel al carrer Galileu. Tots dos edificis compten amb un jardí al davant. El primer edifici construït a l’any 1877, i els jardins i part dels seus exemplars, compten amb protecció des de l’any 2000. En concret a l’edifici s’ha de conservar la façana, els volums, el cromatisme i les textures i, a l’interior, s’ha de conservar els elements rellevants. La propietat de tot el conjunt correspon a l’Arquebisbat de Barcelona a través de la seva Fundació de Sant Josep Oriol

 

L’any 2014 la propietat decideix fer un canvi en l’ús dels edificis que donen al carrer Galileu i demanen un modificació del PGM per poder canviar volums i ús. Ja en aquell moment es van trobar amb l’oposició dels veïns que volen conservar jardins i volums. Hi ha hagut modificacions en el primer Pla disminuint volum a construir, l’últim ara fa un any. Aquestes modificacions continuen sense satisfer als veïns, les troben insuficients i per tant han continuat i continuen lluitant per mantenir el perfil actual. Mentre tant la coberta de l’edifici no protegit ha caigut i part dels exemplars del jardí sembla haver desaparegut o estar en perill de fer-ho.

 

Els canvis sobre si el projecte continua endavant o es manté, es produeixen contínuament. L’última notícia és que una Encíclica Papal protegeix els jardins

El dia 15, SOS-Monuments farà una Taula Rodona per reivindicar el manteniment d’aquest conjunt característic a Les Corts. A la mateixa intervindran:

 

Josep Mª Guillumet i Alex Vallejo de la Plataforma Salvem el Patrimoni de Les

                                  Corts.

Mònica Vilà del Grup d’Arquitectes de Les Corts

Jordi Ribalaygue del diari digital Tot Barcelona i

Toni Coll, actual coordinador del Grup Municipal de Barcelona en Comú, que havia estat Conseller tècnic de Les Corts

 

 

La Taula Rodona serà a:

 

El Pati Llimona

Carrer Regomir, 3

Barcelona

 

El 15 de desembre del 2021 a

les 19h

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2021/12/can-capellanets-les-corts-foto-jordi-palmer-2_2_302x302.jpg 302 302 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2021-12-02 23:03:462021-12-11 22:29:42TAULA RODONA: Can Capellanets podrà evitar la desfiguració?

Denunciem l’estat de conservació del Monestir de Santes Creus

11 novembre, 2021/0 Comments/in Campanyes, Campanyes, Noticies, Patrimoni en perill /by SOS Monuments

 

 

 

El passat 8 d’octubre, 2021, vam visitar el Monestir de Santes Creus. La visita només va ser a l’exterior i completava un altra que vam fer fa un parell d’anys. El nostre objectiu era veure si les deficiències de conservació que havíem detectat al 2019 s’havien esmenat.  Malauradament no ha estat així. Totes les deficiències existents al 2019 continuen i s’han agreujat. Les deficiències que presenta el conjunt es podem agrupar en tres tipus: humitats a les parets, esquerdes i problemes amb el arrebossat. No són grans patologies que facin patir pel monument, de moment, però són prou greus com per què puguin acabar amenaçant la seguretat del conjunt, si no es prenen mesures.

Les humitats provenen majoritàriament del subsòl, quelcom de preocupant perquè estem a un indret de poca precipitació i per tant s’ha de començar estudiant d’on ve aquesta aigua. Cal estudiar la seva procedència revisant, fins i tot, l’estat de les clavegueres. Vinguin d’on vinguin, les filtracions ja afecten a la tercera part de moltes façanes i, de vegades, més, en algun tros ja hem detectat una certa deformació al mur. Un altre problema són el canalons que surten de la teulada i mullen les façanes encara que estiguin en bon estat, perquè esquitxen i, en conseqüència, acaben afectant la paret.

 

El problema de les esquerdes és el més evident i, pot ser, més perillós. Les esquerdes que no són reparades avencen i és el que han fet, per exemple, les que trobem a l’entrada del recinte, a la façana de l’Assumpta, que s’han allargat, ja han perdut una part de materials i han crescut bardisses i aquestes amenacen amb produir erosió i deteriorament.

 

Pot ser el problema menys important sigui la caiguda de trossos de arrebossat a algunes façanes de la plaça de Sant Climent. Tot i això, la pèrdua de la cobertura que dona el arrebossat deixa el mur a la intempèrie i exposat a les inclemències del temps que mica en mica, l’aniran afectant i provocant el seu deteriorament.

 

 

Santes Creus és, no cal ni dir-ho, un BCIN. És un dels grans monestirs de Catalunya, panteó reial, símbol d’aquesta terra i fita històrica. La protecció li és deguda sense cap mena de dubte, pels seus valors simbòlics, els seus valor històrics i el seus valors artístics. És un obra de primer ordre que no es pot perdre. La cura i el “mimo” amb que ha d’esser tractat el conjunt cal que sigui màxim per la categoria del monument, per la seva excel·lència.

 

Simplificant molt, podem dir que el recinte del monestir té dos parts, una antiga que es comença el segle XII i els edificis que envolten la plaça de Sant Climent i la mateixa entrada a tot el recinte que són ja del segle XVIII i posteriors. La titularitat del Monestir és pública però la majoria dels edificis de la plaça són privats.

 

L’esforç més gran de manteniment i conservació correspon a la Generalitat qui hauria de ser més amatent a les seves obligacions, cal que inicií una actuació el més aviat possible sense descuidar l’elaboració d’un pla més ambiciós i de més abast que permeti la correcta conservació del monument.

 

Als edificis de la plaça correspon als propietaris de mantenir-los en correcte estat de conservació, però seria desitjable que la Generalitat actués, no només aplicant les sancions que puguin correspondre sinó, més aviat, oferint avantatges i ajudes perquè continuar ocupant aquests edificis no suposi un sobre cost.

Sense paraules

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2021/11/Unknown.jpg 146 345 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2021-11-11 10:50:192021-11-11 10:50:19Denunciem l’estat de conservació del Monestir de Santes Creus

La fàbrica l’Escocesa

10 octubre, 2021/0 Comments/in Campanyes, Noticies, Patrimoni en perill /by SOS Monuments

 Continuem denunciant de degradació d’edificis inclosos en el catàleg de protecció

 

 

La fàbrica l’Escocesa és un edifici industrial de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local, en data del 26 de maig del 2.000 (BCIL- 41230). Amb un estil arquitectònic d’obra popular industrial de l’any 1.852.

Està ubicat al districte de Sant Martí, entre el carrer Pere IV número 341-357 i el carrer Bolívia número 272-276. Ocupant una superfície de 7.400 metres quadrats.

És un conjunt entre mitgeres de combinació d’estructures fabrils, amb habitatges adossats de la mateixa època i alguns anteriors.

Aquests dos usos, conformen un conjunt compacte on els habitatges s’alineen al carrer Pere IV i la indústria queda al darrere amb passadissos interns, que articulen els diferents cossos fabrils.

Les seves façanes són molt senzilles, paraments estucats amb ritme molt marcat de grans finestres. Que permeten l’aprofitament de la llum natural i en molts casos encara conserven la fusteria original de guillotina.

Les finestres de guillotina són finestres correderes d’obertura vertical. En les que la fulla inferior llisca cap a munt i un mecanisme permet fixar-la en algun punt del recorregut.

Cal destacar, l’antiga xemeneia de maó vist, que singularitza la imatge del recinte. I la presència de molts passadissos a nivell de la  primera planta, que comuniquen els diferents volums. Eren els elements de comunicació, per tal de distribuir materials amb més facilitat.

En el 1.852, Tomàs Borrull, propietari del solar, el va cedir a la companyia J. Arbós. Que es dedicaba a la producció de productes químics per a la indústria tèxtil. I en menys de 2 anys, va estar dins de les 10 millors empreses de la ciutat de Barcelona.

A partir de 1.877, noves empreses llogaven parts de la fàbrica, i així va anar creixent. Val a dir, que les successives ampliacions i adequacions a l’activitat industrial, feta en algun cas, per propietaris anglosaxons. Dóna al conjunt fabril una imatge d’indústria britànica del segle XIX.

En el 1.894, Edward Birkhead Steegmann, enginyer de Leicester i John Shields, un industrial escocès. Van llogar les naus centrals per establir una factoria catalana de la Johnston, Shields i companyia.

Les patents que introduïren estaven basades en la manufactura del punt de crochet, per fer cortines i encaixos. Joves escocesos formaren les treballadores en la nova tècnica. L’aventura dels escocesos va durar fins a 1.984 i així se li va otorgar el sobrenom a l’edifici.

No obstant, el seu ús des de fa molts anys, ha estat el de taller d’artistes. En un primer moment, un grup va pactar amb el propietari d’aleshores, el poder utilitzar la majoria dels espais, per aquesta finalitat.

En el 2.006, l’empresa immobiliària Renta Corporación va voler comprar l’Escocesa, amb la intenció de desallotjar els artistes i construir oficines i habitatges privats. Però, a causa de la crisi financera i d’un canvi de propietari, el projecte va quedar parat.

I finalment, en l’any 2.008. Es va integrar dins del projecte de Fàbriques de creació de l’Ajuntament de Barcelona. Quedant així, que aquest esdevingués el propietari de la major part del recinte.

El projecte, impulsa la recuperació d’antics edificis industrials per destinar-los a la Cultura i l’Art. I així, es va definir una fàbrica oberta de creació analògica. Utilitzant l’adjectiu analògic, per expresar el concepte contrari de digital.

Avui en dia, com espai habitat per la comunitat artística, es centra en donar cobertura a les necessitats d’artistes i agents Culturals en diferents fases de la seva trajectòria. Oferint espais de treball i recursos per desenvolupar els seus projectes.

Però no solament és la producció artística el que defineix l’Escocesa, sinó la seva experimentació amb noves formes de gestió i desenvolupament de les institucions Culturals. El que volem és centrar-se perquè es facin processos col·lectius de pensament crític en els quals fabricar comunitat.

Val a dir, que en el 2.017 l’Ajuntament volia quedarse la totalitat de l’edifici, per crear vivendes públiques, però tampoc va prosperar el projecte. Tanmateix, actualment degut a la construcció d’un edifici d’oficines continu, en el que els operaris hi treballen. Perilla tota la seva estructura.

El nou complex d’oficines continu, té uns 25.000 metres quadrats, i constarà de dos edificis. Un d’ells de 12 plantes i l’altre de 9. Meridia capital és la gestora de la inversió, i vol esdevindre èsser pionera com a referent en materia de sostenibilitat. Serà un edifici pioner Smart Building, que oferirà a la comunitat una agenda Cultural i saludable.

 

 

 

 

Així doncs, l’aspecte deteriorat de l’edificació contrasta amb els murals de les parets de l’espai i els artistes que hi treballen. I sobretot, amb els futurs edificis del seu entorn. Actualment, tot forma un conjunt degradat, lluny del projecte inicial del consistori.

 

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2021/10/Vista-general.jpg 1200 1600 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2021-10-10 18:37:222021-10-10 18:42:51La fàbrica l’Escocesa
Pàgina 1 de 9123›»

Mostra informació sobre…

  • Activitats SOS (126)
  • Admiracions (2)
  • Admiracions conservades i destruïdes (6)
  • Assessories per la defensa i l'estudi del Patrimoni (4)
  • Aules SOS (58)
  • Campanyes (38)
  • Campanyes (9)
  • Cartes (13)
  • Excursions científiques Catalunya (36)
  • Noticies (207)
  • Opinió (6)
  • Patrimoni conservat (11)
  • Patrimoni destruït (15)
  • Patrimoni en perill (90)
  • Premsa (4)
  • Publicacions (6)
  • Sense categoria (30)
  • Sense categoria (2)
  • Trobades (1)
  • Trobades a Espanya i Iberoamèrica (26)

Butlletí

Subscriu-te al Butlletí de SOS Monuments per estar al dia de les darreres notícies i activitats.

Subscriu-m’hi >

Canal de denúncia

4 + 4 = ?

També ens pots trobar a les xarxes socials…

Segueix-nos a Facebook

Darrers Tweets

SosMonumentsSos Monuments@SosMonuments·
7h

El Patrimoni necessita molts joves com en Gerard @ArqGairalt

Defensem el Castell de Bellvís@ElBellvis

El joven 'guardián' tuitero del patrimonio cultural de L'Hospitalet @elperiodico https://www.elperiodico.com/es/hospitalet/20220526/joven-guardian-tuitero-patrimonio-cultural-13705510?utm_source=twitter&utm_medium=social&utm_campaign=btn-share vía @elperiodico

Reply on Twitter 1530067621508485121Retweet on Twitter 15300676215084851213Like on Twitter 15300676215084851215Twitter 1530067621508485121
Retweet on TwitterSos Monuments Retweeted
DamiADamià Amorós i Albareda@DamiA·
26 maig

Imputado un expresidente del Louvre por blanqueo y tráfico de antigüedades https://elpais.com/cultura/2022-05-26/imputado-un-expresidente-del-louvre-por-blanqueo-y-trafico-de-antiguedades.html?ssm=TW_CC via @el_pais

Reply on Twitter 1529796594052259842Retweet on Twitter 15297965940522598427Like on Twitter 15297965940522598425Twitter 1529796594052259842
Carregar més

Instagram

Segueix-nos a Instagram

Contacteu

Despatx nº 2 del Centre Cívic Pati Llimona
carrer Regomir, 3, 2º pis. Barcelona.

Més informació

Avís legal
Política de privacitat
Política de galetes

Scroll to top

Aquest web utilitza cookies per oferir-li una millor experiència d'usuari. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i la nostra política de cookies.

D'acordMés informació

Cookie and Privacy Settings



How we use cookies

We may request cookies to be set on your device. We use cookies to let us know when you visit our websites, how you interact with us, to enrich your user experience, and to customize your relationship with our website.

Click on the different category headings to find out more. You can also change some of your preferences. Note that blocking some types of cookies may impact your experience on our websites and the services we are able to offer.

Essential Website Cookies

These cookies are strictly necessary to provide you with services available through our website and to use some of its features.

Because these cookies are strictly necessary to deliver the website, refuseing them will have impact how our site functions. You always can block or delete cookies by changing your browser settings and force blocking all cookies on this website. But this will always prompt you to accept/refuse cookies when revisiting our site.

We fully respect if you want to refuse cookies but to avoid asking you again and again kindly allow us to store a cookie for that. You are free to opt out any time or opt in for other cookies to get a better experience. If you refuse cookies we will remove all set cookies in our domain.

We provide you with a list of stored cookies on your computer in our domain so you can check what we stored. Due to security reasons we are not able to show or modify cookies from other domains. You can check these in your browser security settings.

Google Analytics Cookies

These cookies collect information that is used either in aggregate form to help us understand how our website is being used or how effective our marketing campaigns are, or to help us customize our website and application for you in order to enhance your experience.

If you do not want that we track your visit to our site you can disable tracking in your browser here:

Other external services

We also use different external services like Google Webfonts, Google Maps, and external Video providers. Since these providers may collect personal data like your IP address we allow you to block them here. Please be aware that this might heavily reduce the functionality and appearance of our site. Changes will take effect once you reload the page.

Google Webfont Settings:

Google Map Settings:

Google reCaptcha Settings:

Vimeo and Youtube video embeds:

Other cookies

The following cookies are also needed - You can choose if you want to allow them:

Privacy Policy

You can read about our cookies and privacy settings in detail on our Privacy Policy Page.

Política de privacidad