• Instagram
  • Twitter
  • Facebook
  • Canal de denúncia
  • Subscriu-te al butlletí
  • Fes-te soci
SOS Monuments
  • Inici
  • Qui som
    • Presentació
    • Objectius
    • Manifest
    • Estatuts
    • Cartes
    • Referents teòrics
  • Activitats
  • Notícies
  • Patrimoni
  • Premsa
  • Enllaços
  • Contacteu
  • Cercar
  • Menu Menu

El 30 d’abril anem a Vilafranca

11 abril, 2022/0 Comments/in Activitats SOS, Excursions científiques Catalunya, Noticies, Sense categoria

SORTIDA CULTURAL : dissabte, 30 d’abril de 2022 EL PATRIMONI INDUSTRIAL I
EL CONJUNT DE L’ARQUITECTURA DEL VI Vilafranca del Penedès

page1image1805632

Us proposem una visita a la capital del vi. Aquesta trobada té per interès veure les darreres actuacions urbanístiques-carrer Comerç-, la situació en la que es troba el Conjunt de l’Arquitectura del vi en el barri del Molí d’en Rovira.

10h. Arribada-estació RENFE-
10’15h. Benvinguda a càrrec dels membres del Grup BCIN-Conjunt Arquitectura del Vi- Montserrat Julià i Raimon Soler, historiadors. Recorregut pel barri
12h. Visita celler Jean Mory (1917) de l’arquitecte modernista Santiago Güell
a càrrec d’Anna Alegret propietària
Visita Xerigots-centre artesà de formatges en un antic celler- Seguidament passejada pel centre històric: basílica i Vinseum
14.h.Dinar a Cal Joanet al barri Molí d’En Rovira
Comiat i petit debat
Preu de la sortida: 20 euros

Organitza: SOS MONUMENTS

page1image1789728

https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png 0 0 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2022-04-11 14:40:092022-04-11 14:41:48El 30 d’abril anem a Vilafranca

Els paisatges del Cap de Creus

23 març, 2022/0 Comments/in Activitats SOS, Excursions científiques Catalunya, Noticies, Patrimoni en perill

La visita estarà guiada pel Professor Joan Tort.

 

Dissabte, 21 de maig de 2022

Amb aquesta sortida ens proposem fer una descoberta de l’àmbit geogràfic del Cap de Creus des de la perspectiva del seu paisatge. Partim, a l’efecte, de la consideració que el paisatge, entès en un sentit global (és a dir, com a suport i escenari de l’experiència humana al llarg de la història), és un dels grans valors d’aquest àmbit geogràfic. I a través de la sortida pretenem fer-ne una lectura com a patrimoni cultural en múltiples sentits, més enllà de la seva consideració com a simple “espai d’oci” o com a “recurs turístic” a l’abast de tothom.

El Cap de Creus és un àmbit físic altament singularitzat a nivell de la Península Ibèrica. Parlem, en efecte, de l’extrem oriental de la serralada pirinenca, que en aquest punt s’ “independitza” de la seva estructura principal (en l’istme constituït per la línia compresa entre el Port de la Selva i Roses) per conformar una petita península avançada sobre el mar d’una mica més de 100 km², d’acusada personalitat paisatgística. Aquest espai ha tingut i continua tenint el poble i municipi de Cadaqués, situat a la vora oriental, com a punt de referència, però afecta també el territori de tres municipis més: Roses, al sud, i el Port de la Selva i la Selva de Mar, al nord. Dins aquest darrer es troba, en una posició dominant, el monestir benedictí de Sant Pere de Roda; assentament monàstic al qual cal atribuir la colonització inicial (segle X) de tot el territori del Cap de Creus.

L’objectiu de la sortida és oferir una visió de conjunt d’aquest àmbit geogràfic. I fer-ho a través d’un itinerari que, malgrat desenvolupar-se en una sola jornada, permeti atendre diferents nivells o escales d’anàlisi: a) Situant el Cap de Creus en el context de la comarca de l’Empordà i de la serralada dels Pirineus; b) Fent a atenció a la seva particular naturalesa com espai muntanyenc, i, alhora, litoral i costaner (amb el Pení com a punt culminant, amb més de 600 m d’altitud i a una distància del mar inferior als 3 km en línia recta); c) Considerant la seva qualitat de territori altament humanitzat, des dels temps més reculats fins als nostres dies, i amb un model econòmic basat en l’agricultura i en la pesca que havia permès un elevat grau d’autosuficiència de tot aquest territori; i d) Fent una atenció particular, finalment, a les múltiples amenaces i els riscos de degradació i de despersonalització que, com succeeix en una gran part de les costes mediterrànies, planen actualment al seu damunt.

Itinerari proposat (a realitzar amb autocar):

Sortida de Barcelona a les 7:30.

Parada tècnica a Figueres.

Trajecte Figueres-Llançà, amb observació del territori empordanès des d’algun mirador adient.

Recorregut del sector nord del Cap de Creus, amb atenció al trajecte entre el Port de la Selva i la Selva de Mar.

Visita de Cadaqués. Recorregut pel sector sud del Cap de Creus, prenent com a referència l’entorn de Norfeu, Roses i Castelló d’Empúries.

Retorn a Barcelona via Figueres i Girona. Arribada prevista a les 22h.

 

DATA: 21 de maig

PREU AUTOCAR: 27.5 €/persona

 

Aquesta proposta és provisional. El preu és en base a un mínim de 20 persones, si s’apunten més el preu serà més econòmic.

En cas de no arribar a aquest mínim, la visita es faria amb cotxes particulars i el recorregut es modificaria. Les inscripcions en:

sosmonuments@gmail.com

fins el 10 d’abril

 

 

 

 

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2022/03/photo1jpg.jpg 149 550 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2022-03-23 06:16:352022-03-23 06:16:35Els paisatges del Cap de Creus

Visita al Cementiri Jueu de Montjuïc

8 novembre, 2021/0 Comments/in Activitats SOS, Campanyes, Excursions científiques Catalunya, Noticies, Patrimoni destruït, Sense categoria

 

 

 

Tal i com havíem anunciat el passat 17 d’octubre d’aquest any, 2021, vam fer una visita al cementiri jueu de Montjuïc acompanyats per l’Arquitecte i sòcia de SOS-Monuments, Dominique Tomasov. La nostra visita prenia sentit perquè a finals del curs passat (2020-2021) vam presentar-nos a la Convocatòria de “Projectes Participatius” de l’Ajuntament de Barcelona amb la voluntat de que es doni visibilitat a aquest cementiri que, avui, és un descampat amb bardisses limitat per una tanca de filferro.

 

La visita va començar a l’entrada dels Jardins de Joan Brossa i, des d’allà vam anar pujant fins al costat del Monument a la Sardana per un camí paral·lel a l’Avinguda Miramar. Segons la Dominique Tomasov, aquest camí és molt probablement el camí que feien servir fins a finals del segle XIV, el jueus de Barcelona per portar els seus difunts al cementiri.

 

El principal interès d’aquesta passejada va estar en tota la informació que la Dominique va donar sobre les creences, religió i costums dels jueus durant l’Edat Mitja i també ara. La seva explicació es va centrar sobre tot en els usos i normes dels enterraments, les condicions que han de complir els cementeris i aquí va donar la raó per la qual el cementiri es troba tan lluny del que era la ciutat medieval: no es pot celebrar la vida al costat de la mort, per això els enterraments dels jueus, quan a les ciutats medievals s’estaven fent a les sagreres dintre de les esglésies o al costat mateix, havien de ser llocs fora de les muralles. L’indret escollit per la comunitat jueva barcelonina ho és pel preu de la terra. També perquè està en un lloc elevat que “drena bé”. De moltes més coses referents als ritus jueus ens va informar la Dominique.

El cementiri va ser abandonat amb la desaparició dels jueus a la ciutat. La marxa de la comunitat jueva barcelonina està relacionada amb les persecucions que es van desfermar a finals del segle XIV, 1391, una persecució popular que va donar lloc a fets prou violents perquè la comunitat quedés molt malmesa i amb una situació que feia aconsellable la recerca de nous indrets on viure.

 

La idea, entre els habitants de Barcelona, de que a la muntanya hi havia el cementiri era general però la confirmació es va tenir després de les campanyes d’excavació de 1945-1946. La següent actuació no va arribar fins a 2001. A totes dos actuacions es van descobrir tombes que confirmaren la memòria popular. A l’última campanya, de 550 enterraments, només va sortir una làpida. De totes les làpides trobades només una sencera a l’excavació del 2001.

 

Moltes de les làpides es van reutilitzar a la construcció d’altres edificis. Per exemple, trobem un grapat al Palau del Lloctinent, segurament no hi són totes. La reutilització de materials anteriors, a la construcció d’edificis, era una pràctica corrent a tots els temps. Igualment hi ha indicis de què el cementiri s’estenia més enllà de la extensió que està cercada a l’actualitat.

 

En aquest moment la zona que correspon a l’espai ocupar antigament pels enterraments, es troba al costat mateix del Club de Tiro i baixa per la muntanya, encara que és difícil veure fins a on. Està delimitat per una tanca de filferro. No es pot accedir a l’interior. Tot l’espai està ple de bardisses i, pel què sembla, es perillós entrar. No hi ha cap senyal que ho identifiqui.

 

La nostra passejada també va ser reivindicativa. Cal dignificar aquest indret, informar a qui passa de por on passa, netejar l’espai. Ens ho devem com ciutadans. No cal grans actuacions que, sovint, malmeten més que respecten als bens. N’hi prou amb un rètol clar, amb una tanca més sòlida i, com diu En Enric Viñas, treure-li la pols.

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2021/11/DSC07744.jpg 960 1280 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2021-11-08 13:04:232021-11-08 13:57:45Visita al Cementiri Jueu de Montjuïc

PATRIMONIS Inter Culturals VISITA: la tradició funerària i l’antic cementiri jueu

18 setembre, 2021/0 Comments/in Activitats SOS, Excursions científiques Catalunya, Noticies, Patrimoni destruït

Fa dos anys vam assistir a una presentació sobre la recerca dels límits d’aquest antic cementiri, que dona nom a la muntanya de Montjuïc. La primera notícia que tenim de la presència jueva a la ciutat és del segle IX, quan ja es va establir aquest cementiri. La comunitat barcelonina no es recupera dels avalots anti jueus del 1391 a la Península  i els supervivents es converteixen al catolicisme o marxen de la ciutat. Amb la transmissió i divisió de la propietat i l’espoli de les làpides, desapareixen les referències visibles, i avui dia és difícil la seva localització.

Al procés Decidim Barcelona, SOS Monuments va proposar senyalitzar aquest espai en espera d’una actuació apropiada. En ocasió de la celebració dels Dies de Montjuïc, farem aquesta visita d’autora on s’explicaran la historia del recinte, els resultats de la recerca dels  límits i, sobretot, com es va establir i en què consisteix la tradició funerària mil·lenària encara vigent, a Barcelona i al món. La Dominique parla d’una “ànima”, referint-se a aspectes intangibles, cabdals per una millor comprensió del patrimoni.

 

 

Dominique Tomasov Blinder

És arquitecta (Buenos Aires, 1977) i membre de SOS Monuments.

Des del 1999 es dedica a temes de patrimoni jueu i és responsable del cementiri de la seva comunitat (a Collserola) i del grup de voluntaris que preparen per l’enterrament.

Els seus estudis sobre la matèria i la seva pràctica garanteixen un diàleg transversal i una reflexió sobre respecte a les minories i la construcció d’una memòria dive

 

Dia: 17 d’octubre 2021

Hora: 10:30 h.

Lloc: Peu del Telefèric de pujada al Castell. (Avinguda Miramar)

Durada de la visita: 1:30 h. a 2 h

Per raons tècniques a la visita només podran anar 20 persones.

Inscripció al nostre correu sosmonuments@gmail.com per riguròs ordre de demanda.

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2021/09/Vista-sobre-cementerio.jpg 488 600 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2021-09-18 10:47:002021-09-18 10:50:21PATRIMONIS Inter Culturals VISITA: la tradició funerària i l’antic cementiri jueu

Ho tornem a intentar: Visita de SOS-Monuments als Jardins de Mas Ravellat.

1 juny, 2021/0 Comments/in Activitats SOS, Excursions científiques Catalunya, Noticies

En la finca del Mas Ravetllat, situada a l’Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, al barri del Guinardó, es va fundar a finals dels anys vint del segle XX l’Institut Ravetllat-Pla.

Ara coneguda com els Jardins del Dr. Pla i Armengol, l’edifici existent acull la seu de la Fundació Ramón Pla Armengol, dedicada principalment a la recerca mèdica i a la promoció de la col·lecció de moble antic de Núria Pla, la filla del doctor.

Els jardins inaugurats el desembre de 2019 conviuen amb el propi immoble de la finca Ravetllat-Pla, un edifici senyorial, de traç neoclàssic dels anys 30, construït per l’arquitecte noucentista Adolf Florensa i Ferrer.

Aquest palauet, de 2.500 m2, es va construir com a habitatge habitual de la família Pla i com a laboratori farmacèutic, acollint l’Institut Ravetllat-Pla, fundat pel doctor Ramon Pla Armengol i el veterinari i bacteriòleg Joaquim Ravetllat Estech. En aquest espai s’investigava amb cavalls per trobar un sèrum contra la tuberculosi. L’activitat va anar minvant i els laboratoris varen tancar a finals dels anys setanta, després d’haver estat segurament el primer gran laboratori farmacèutic del país.

La filla del doctor Ramon Pla, Núria Pla es va convertir en una col·leccionista de moble antic i va reuní al llarg dels anys una gran quantitat de mobles i antiguitats.

El 2015 l’Ajuntament de Barcelona va adquirir la titularitat de la finca Ravetllat-Pla i va acordar cedir l’ús de l’edifici principal a la Fundació Ramon Pla i Armengol per un termini de 50 anys i destinar la resta a parc públic.

La Fundació Ramon Pla Armengol està transformant l’edifici en un espai museístic on exposar i promocionar la valuosa col·lecció de 850 peces de mobiliari, escultura, pintura i orfebreria.

 

Respecte la conversió dels terrenys en els Jardins del doctor Pla i Armengol l’actuació cal dir que forma part del Pla del verd i la Biodiversitat de Barcelona, i és una peça important dins del Corredor Ciutadella-Collserola, essent connector entre el Parc dels Tres Turons i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

La finalitat ha estat és obrir aquest àmbit com a parc públic i al mateix temps, mantenir i preservar el patrimoni, tant el natural com l’històric, perseguint l’objectiu global de promoció de la biodiversitat.

S’ha executat un grau d’urbanització mínima, preservant un gran nombre d’arbres de gran port, amb recorreguts i zones d’estada de petit format per a gaudir de l’espai verd i del patrimoni històric, en 3 àmbits clarament diferenciats:

 

  • A l’àmbit catalogat de jardí noucentista es manté la unitat estilística del conjunt, que integra espais enjardinats de representació i de caràcter domèstic. S’ha recuperat el patrimoni històric i artístic restaurant murs, balustres, així com les basses originals, reconstruint pilastres i pèrgoles de fusta. També s’ha restaurat la font de la Venus de Frejús, del mateix Adolf Florensa (1930), les fonts octogonal i de la bancada als jardins de la banda mar, així com una font noucentista, descoberta durant les obres, i abans oculta en una caseta dels horts preexistents.
  • A l’oest del jardí noucentista, on hi havia els antics estables dels cavalls i amb menys preexistències valuoses, es situa el parc més públic. Aquí es modifica la topografia per situar unes grades, la plaça verda, els jocs infantils i els miradors amb vistes sobre la ciutat.
  • I al sud est, s’ha creat un àmbit restringit, on ubicar els horts urbans i la promoció de la biodiversitat amb ambients humits i recorreguts educatius i pedagògics.

 

 

Visita:
  Dia: 12 de juny 2021 (D’aquí 2 dissabtes)
  Hora: 10:15
  Lloc:  Av. de la Mare de Déu de Montserrat, 114-132
  Duració: Fins les 14:00 H.
   El grup ha de ser de 20 persones, Qui estigui interessat, pot escriure a: sosmonuments@gmail.com, donant nom i número de persones que assistiran. La confirmació serà per rigorós ordre d’arribada dels correus.

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2020/07/images.jpeg 181 279 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2021-06-01 13:11:132021-06-01 13:12:49Ho tornem a intentar: Visita de SOS-Monuments als Jardins de Mas Ravellat.

JARDINS DE MAS RAVELLAT AL BARRI DEL GUINARDÓ, DISTRICTE HORTA-GUINARDÓ. VISITA SOS MONUMENTS

14 juliol, 2020/0 Comments/in Excursions científiques Catalunya, Patrimoni conservat, Sense categoria

Aquesta visita queda ajornada fins que les circumstàncies sanitàries i de limits a les trobades de persones hagin millorat i hi hagi unes certes condicions de normalitat

 

En la finca del Mas Ravetllat, situada a l’Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, al barri del Guinardó, es va fundar a finals dels anys vint del segle XX l’Institut Ravetllat-Pla.

Ara coneguda com els Jardins del Dr. Pla i Armengol, l’edifici existent acull la seu de la Fundació Ramón Pla Armengol, dedicada principalment a la recerca mèdica i a la promoció de la col·lecció de moble antic de Núria Pla, la filla del doctor.

Els jardins inaugurats el desembre de 2019 conviuen amb el propi immoble de la finca Ravetllat-Pla, un edifici senyorial, de traç neoclàssic dels anys 30, construït per l’arquitecte noucentista Adolf Florensa i Ferrer.

Aquest palauet, de 2.500 m2, es va construir com a habitatge habitual de la família Pla i com a laboratori farmacèutic, acollint l’Institut Ravetllat-Pla, fundat pel doctor Ramon Pla Armengol i el veterinari i bacteriòleg Joaquim Ravetllat Estech. En aquest espai s’investigava amb cavalls per trobar un sèrum contra la tuberculosi. L’activitat va anar minvant i els laboratoris varen tancar a finals dels anys setanta, després d’haver estat segurament el primer gran laboratori farmacèutic del país.

La filla del doctor Ramon Pla, Núria Pla es va convertir en una col·leccionista de moble antic i va reuní al llarg dels anys una gran quantitat de mobles i antiguitats.

El 2015 l’Ajuntament de Barcelona va adquirir la titularitat de la finca Ravetllat-Pla i va acordar cedir l’ús de l’edifici principal a la Fundació Ramon Pla i Armengol per un termini de 50 anys i destinar la resta a parc públic.

La Fundació Ramon Pla Armengol està transformant l’edifici en un espai museístic on exposar i promocionar la valuosa col·lecció de 850 peces de mobiliari, escultura, pintura i orfebreria.

 

Respecte la conversió dels terrenys en els Jardins del doctor Pla i Armengol l’actuació cal dir que forma part del Pla del verd i la Biodiversitat de Barcelona, i és una peça important dins del Corredor Ciutadella-Collserola, essent connector entre el Parc dels Tres Turons i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

La finalitat ha estat és obrir aquest àmbit com a parc públic i al mateix temps, mantenir i preservar el patrimoni, tant el natural com l’històric, perseguint l’objectiu global de promoció de la biodiversitat.

S’ha executat un grau d’urbanització mínima, preservant un gran nombre d’arbres de gran port, amb recorreguts i zones d’estada de petit format per a gaudir de l’espai verd i del patrimoni històric, en 3 àmbits clarament diferenciats:

 

  • A l’àmbit catalogat de jardí noucentista es manté la unitat estilística del conjunt, que integra espais enjardinats de representació i de caràcter domèstic. S’ha recuperat el patrimoni històric i artístic restaurant murs, balustres, així com les basses originals, reconstruint pilastres i pèrgoles de fusta. També s’ha restaurat la font de la Venus de Frejús, del mateix Adolf Florensa (1930), les fonts octogonal i de la bancada als jardins de la banda mar, així com una font noucentista, descoberta durant les obres, i abans oculta en una caseta dels horts preexistents.
  • A l’oest del jardí noucentista, on hi havia els antics estables dels cavalls i amb menys preexistències valuoses, es situa el parc més públic. Aquí es modifica la topografia per situar unes grades, la plaça verda, els jocs infantils i els miradors amb vistes sobre la ciutat.
  • I al sud est, s’ha creat un àmbit restringit, on ubicar els horts urbans i la promoció de la biodiversitat amb ambients humits i recorreguts educatius i pedagògics.

 

 

Visita el 19 de setembre de 2020

 

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2020/07/images-1.jpeg 168 299 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2020-07-14 11:40:042020-09-08 13:01:22JARDINS DE MAS RAVELLAT AL BARRI DEL GUINARDÓ, DISTRICTE HORTA-GUINARDÓ. VISITA SOS MONUMENTS

Vam anar a l’Espluga de Francolí i vam veure el Museu

5 abril, 2019/in Activitats SOS, Excursions científiques Catalunya

 

Convidats per la directora del Museu de l´Espluga, Gemma Carbó, vam anar el dia 2 de març  a visitar el Museu de la vida rural i altres edificis que amb ell es relacionen: la destil·leria Balanyà i el Celler Cooperatiu.

 

 Museu de la vida rural:

És un museu privat. Forma part de la Fundació Lluis Carulla, nascut a l´Espluga i “mecenes” de la zona. Ocupa l´antiga casa pairal dels Carulla amb una façana reformada molt maca, una ampliació de l´arquitecte Dani Freixes i un terreny al voltant amb un pati i un hort experimental.

Vam començar amb un vídeo sobre l´antiga producció del vi, que juntament amb  l´olivera i els cereals representava la riquesa de la zona: la Conca de Barberà.

A continuació una visita parcial del Museu que vol ser i és una història de com l´home ha canviat el territori. Per això, no solament s´exposen objectes, sinó que es conserven tradicions, es treballa un hort , es fan exposicions i s´obren grans espais didàctics.

Tot sota un ideari respectuosament ecològic.

 

Destil·leria Balanyà

Gairebé adossada al Museu es troba la destil·leria Balanyà. Dedicada antigament a la destil·lació d´aiguardent a partir de la “brisa” del raïm. Es conserven molts aparells antics i en l´actualitat està dedicada a Museu. Molt interessant tota l´explicació.

 

 

Celler Cooperatiu

La darrera visita del matí va ser al Celler Cooperatiu. Un celler modernista  construït segons el projecte de l´arquitecte Domènech i Montaner i fet pel seu fill Domènech Roura. Una edificació majestuosa amb tres naus i amb uns grans arcs interiors. Molt interessant el recorregut fet per un passadís alt. En l´actualitat s´ha convertit en el Museu del Vi i té la categoria patrimonial de BCIN. A la sortida es podem comprar productes típics de la zona.

 

 

Una parada per dinar i descansar en un modern restaurant.

 

Destrés de dinar vam tornar al Museu per visitar l´exposició temporal: PLÀSTICO. Un espai per reflexionar i debatre sobre un dels materials que més ens ha canviat la vida. Molt didàctica i molt encertada estèticament.

 

Acabo agraint a la directora Gemma Carbó les seves explicacions i la seva acollida durant tot el dia.

I també agraint la seva gestió perquè aquest Museu aconsegueixi ser com diu la seva definició: “Un centre cultural de la memòria, la reflexió i la transformació sostenible del mon rural”

 

https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png 0 0 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2019-04-05 12:51:042019-04-05 12:51:04Vam anar a l’Espluga de Francolí i vam veure el Museu

Colònia Borgonyà

14 març, 2019/in Activitats SOS, Excursions científiques Catalunya, Noticies, Patrimoni en perill

La Colònia Borgonyà va ser construïda pels Coats, d’Escocia, i va ser anterior a la Fabra i Coats de Barcelona. És un conjunt una mica diferent de la resta de colònies textils que tenim a Catalunya, per la tipologia del seu habitatge, pels jardins i per més coses que convidem a conèixer el dissabte 23 i el diumenge 24. SOS-Monuments ha estat convidada a posar en valor el patrimoni industrial d’aquesta població i cap allà ens anem. Demanem a totohom que vingui i la conegui.

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2019/03/Captura-de-Pantalla-2019-04-01-a-les-21.45.52.png 531 858 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2019-03-14 20:20:562019-04-24 16:37:08Colònia Borgonyà

Anem a conèixer el Museu de la Vida Rural

31 gener, 2019/in Activitats SOS, Excursions científiques Catalunya, Noticies

 

 

El trimestre passat SOS-Monuments va organitzar un cicle dedicat a reflexionar sobre els museus, un tema, tot s’ha de dir, que últimament està despertant un gran interès. Entre els convidats que ens van visitar va esta Na Gemma Carbó, Directora del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí. Un projecte d’iniciativa privada amb voluntat didàctica, al cap i a la fi Gemma Carbó ha fet estudis relacionats amb l’educació. I hem decidit anar a visitar-ho.

 

El Museu no és un simple recull d’estris i eines que han perdut vigència. La seva musealització ens va semblar molt adient i acurada. Però l’aposta no es queda només en “mostrar” una forma de vida enyorada però inviable en el món d’avui. El projecte mira cap endavant, cap als nous desafiaments i les noves eines cada vegada més a prop de la ciència que de la “cultura popular”. Creiem que serà una visita molt interessant.

 

També anirem a la Fassina Balanyà i a la cooperativa de l’Espluga. Tot ho veurem de la mà de Na Gemma Carbó. I acabarem amb una calçotada, com no!

 

Serà el

 

2 de març 2019

 

Tothom pot participar. Qui estigui interessat, vulgui més informació i no rebi els nostres correus, es pot dirigir a

 

sosmonuments@gmail.com

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2019/01/Captura-de-Pantalla-2019-04-24-a-les-17.02.11.png 173 245 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2019-01-31 17:00:262019-04-24 17:02:38Anem a conèixer el Museu de la Vida Rural

Jujol a Sant Joan Despí

22 maig, 2018/in Activitats SOS, Excursions científiques Catalunya, Noticies

 

El passat 5 de maig de 2018 SOS-Monuments va anar a Sant Joan Despí com estava programat. L’objectiu era veure el lloc que més obres de Josep Maria Jujol té l’honor de comptar entre el seu patrimoni. Els dos principals objectius a visitar eren la Torre de la Creu, coneguda popularment com la casa dels Ous, i Can Negre, element insigne de Sant Joan Despí no tan sols com element patrimonial. Can Negre ha esdevingut la icona que representa el poble com la Sagrada Família representa Barcelona.

 

Tanmateix a cada cantonada com aquell que diu podem trobar obres de l’arquitecte perquè foren molts els habitants o estiuejants de la ciutat que encarregaren a Jujol la construcció o remodelació de les seves cases. Característic de moltes d’aquestes construccions és fer-les dobles, es a dir, cases adossades. El mateix Jujol ho fa així a la casa d’estiueig que es construeix al poble. La finalitat era clarament econòmica, mentre un habitatge només es feia servir a l’estiu, l’altre es llogava tot l’any i amb les seves rendes es cobrien les despeses del primer.

 

Un obra que no segueix aquest costum és la Torre Serra-Xaus, de 1921. No trobem tampoc la característica línia corba que tant estima Jujol. De línies rectes, es distingeix per un mirador a la cantonada mirant a nord i sud que recorda la proa d’un vaixell i que trobem en el camí de l’església a la Torre de la Creu. També l’actual interior de l’església correspon a un projecte de Jujol, més modest perquè era 1943 i es vivien temps de penúries.

 

Arribats a la Torre de la Creu quedem sorpresos. És la primera construcció de Jujoi a la població. Es un encàrrec de la seva tieta al 1916. Igualment segueix el costum de dos cases adossades, una per passar l’estiu, l’altra per llogar i cobrir despeses. La vivenda ha tingut més d’una rehabilitació. La primera la va fer en 1966 Lluís Bonet i Garí, qui després seria arquitecte de la Sagrada Família. 20 anys després se li va encarregat un altra a Josep Lluís i Gelmà amb la intenció de què esdevingués Col·legi d’Arquitectes, era 2007 i la idea no va reeixí de manera que a l’actualitat, després de tornar-la a pintar, s’ha convertit en Escola Oficial d’Idiomes.

 

Totes 2 rehabilitacions han sigut prou curoses, Lluís Bonet s’encarregà de ajuntar totes dues habitatges. En una d’elles encara es conserva el mosaic hidràulic original però ambdues meitats mantenen en tot moment el seu estil i la seva essència, convivint amb harmonia els dos moments de vida que totes dues representen.

L’última parada fou Can Negre. En aquest cas Jujol treballa a partir d’una construcció anterior, una masia prou gran i noble com per esdevenir la peça emblemàtica en que s’ha transformat avui en dia. La façana fou la part més reformada. Allà es situa una tribuna en forma de carrossa, pot ser i’element que més destaca en mig d’una superfície asimètrica però que manté l’harmonia del conjunt. L’interior conserva mobles dissenyats pel mateix Jujol on rebel·la el seu enginy per compaginar estètica i utilitat a l’hora.

 

L’última visita a “Jujol” fou la Casa Camprubí de Cornellà de Llobregat. Actualment està en obres. És de 1927 i l’estètica correspon a un moment en el que les corbes delirants i la imaginació exuberant de Jujol han perdut el favor del públic. Tot i així Jujol deixa una mostra de la seva capacitat en projectar un cuarto de costura on s’aprofita tot el dia la llum

 

Acabem el dia convençuts de la injustícia històrica que s’ha fet amb la figura de Josep Jujol i Gibert

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2019/06/Captura-de-Pantalla-2019-06-11-a-les-13.34.08.png 579 1018 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2018-05-22 06:38:472019-04-06 20:16:55Jujol a Sant Joan Despí
Pàgina 1 de 41234

Mostra informació sobre…

  • Activitats SOS (130)
  • Admiracions (2)
  • Admiracions conservades i destruïdes (6)
  • Assessories per la defensa i l'estudi del Patrimoni (5)
  • Aules SOS (59)
  • Campanyes (38)
  • Campanyes (9)
  • Cartes (13)
  • Excursions científiques Catalunya (36)
  • Noticies (215)
  • Opinió (7)
  • Patrimoni conservat (12)
  • Patrimoni destruït (15)
  • Patrimoni en perill (93)
  • Premsa (4)
  • Publicacions (6)
  • Sense categoria (33)
  • Sense categoria (2)
  • Trobades (1)
  • Trobades a Espanya i Iberoamèrica (26)

Butlletí

Subscriu-te al Butlletí de SOS Monuments per estar al dia de les darreres notícies i activitats.

Subscriu-m’hi >

Canal de denúncia

6 + 1 = ?

També ens pots trobar a les xarxes socials…

Segueix-nos a Facebook

Darrers Tweets

Sos Monuments Follow

SosMonuments
Retweet on Twitter Sos Monuments Retweeted
morganfairchai1 morgan fairchaild @morganfairchai1 ·
24 gen.

@LaHoraTVE @logatorres ⚠️ NO SON RESTAURACIONES. NO SON RESTAURACIONES. NO SON RESTAURACIONES ⚠️

SON DELITOS CONTRA EL PATRIMONIO.

¿RESPONSABLES / CULPABLES?👉🏻 LAS ADMINISTRACIONES Y SU DESIDIA, LOS PROPIETARIOS Y SU TACAÑERÍA; LAS CECILIAS Y SU EGO E IGNORANCIA.

QUÉ HARTURA. QUÉ HARTURA‼

@A_CR_E

Reply on Twitter 1617816646491701248 Retweet on Twitter 1617816646491701248 1 Like on Twitter 1617816646491701248 2 Twitter 1617816646491701248
Més tweets

Instagram

sosmonuments

Instagram post 18012726262486430 Instagram post 18012726262486430
Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-L Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-LA!
#sosmonuments #salvempatrimoni #patrimonicultural #caldesdestrac #catalunya #fundaciomercedestorras
Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-L Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-LA!
#sosmonuments #salvempatrimoni #patrimonicultural #caldesdestrac #catalunya #fundaciomercedestorras
Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-L Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-LA!
#sosmonuments #salvempatrimoni #patrimonicultural #caldesdestrac #catalunya #fundaciomercedestorras
Instagram post 18148914082281981 Instagram post 18148914082281981
El próximo martes 26 a las 19:00 En el Pati Llimo El próximo martes 26 a las 19:00
En el Pati Llimona.
"Estado del Patrimonio Histórico en Puerto Rico"
A cargo de la 
Arq. Evelyn Villabos Ribera
Organiza SOSMonuments
#sosmonuments #patrimoni #puertorico🇵🇷 #patrimôniohistórico
#sosmonuments #patrimonicultural #llesui #esglesia #sosmonuments #patrimonicultural #llesui #esglesiadesantjuliadelatorre #salvempatrimoni
SOS ponte Nafonso!! #salvemospontenafonso SOS ponte Nafonso!!
#salvemospontenafonso
Visita per avalar l'estat de L'Esglesia de Sant Ju Visita per avalar l'estat de L'Esglesia de Sant Julio de la Torre.
3 de  juny 13:00 h
#sosmonuments #patrimoni #patrimonicultural #llesui #esglesiadesantjuliadelatorre
@lavelladetorena
La preservació del Patrimoni a L'Hospitalet de Ll La preservació del Patrimoni a L'Hospitalet de Llobregat
8/6/22 18:30h
Pati Llimona
#patrimoni #patrimoniindustrial #patrimonilhospitalet 
#sosmonuments 
Organitza @sosmonuments 
Col.labora @ccpatillimona
XVII Encuentro Estatal de Asociaciones de Defensa XVII Encuentro Estatal de Asociaciones de Defensa del Patrimonio Cultural
#sosmonuments
#patrimonio #asociacionesdedefensadelpatrimoniocultural #patrimoniocultural

@amigosdelalcazaba
@arco @apudepa @sosmonuments
@acdpatrimonio @salvemos4caminos @bembaso @arteenruinas
#sosmonuments #patrimoni #vilafrancadelpenedes #ar #sosmonuments #patrimoni #vilafrancadelpenedes #arquitecturadelvi
18 de abril Dia Mundial de los Monumentos y Sitios 18 de abril
Dia Mundial de los Monumentos y Sitios
#sosmonuments #patrimonicultural #patrimoni #monuments #diamundialmonumentosysitios
Desde @sosmonuments repudiamos la invasión rusa a Desde @sosmonuments repudiamos la invasión rusa a Ucrania!!! #noalaguerra #sialapaz
#ucrania #sosucrania🇺🇦🙏
Hoy es el cumpleaños de nuestro fundador, maestro Hoy es el cumpleaños de nuestro fundador, maestro y amigo, Salvador Tarrago Cid..
Muchas felicidades!!
Con todo nuestro cariño
#sosmonument #patrimonicatalunya
#patrimonio #felizcumpleaños #felicidades
Felices Fiestas!! #bonnadal #feliznavidad #felices Felices Fiestas!!
#bonnadal #feliznavidad #felicesfiestas #sosmonument #patrimonio #salvempatrimoni
Taula Rodona "Can Capellanets" #sosmonument #patri Taula Rodona "Can Capellanets"
#sosmonument #patrimoni #lescortsbarcelona #cancapellanets
#patillimona #salvemcancapellanets 
#salvempatrimonilescorts
#arquitectesdelescorts
https://www.totbarcelona.cat/cultura-i-oci/patrimo https://www.totbarcelona.cat/cultura-i-oci/patrimoni/picabaralla-esglesia-empresa-residencia-can-capellanets-corts-158323/

#sosmonument #patrimoni #lescortsbarcelona
15 de diciembre a las 19:00hs Pati Llimmona #salv 15 de diciembre a las 19:00hs
Pati Llimmona

#salvemcancapellanets
#lescorts
#cancapellanets
#sosmonument #patrimoni
Salvar el Patrimoni, xerrada amb arqueólegs #sos Salvar el  Patrimoni, xerrada amb arqueólegs
#sosmonument #patrimoni #salvarelpatrimonio #arqueology #calella #vilaromana
@joancarlesalay
Carrega més... Segueix-nos a Instagram

Contacteu

Despatx nº 2 del Centre Cívic Pati Llimona
carrer Regomir, 3, 2º pis. Barcelona.

Més informació

Avís legal
Política de privacitat
Política de galetes

Scroll to top

Aquest web utilitza cookies per oferir-li una millor experiència d'usuari. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i la nostra política de cookies.

D'acordMés informació

Cookie and Privacy Settings



How we use cookies

We may request cookies to be set on your device. We use cookies to let us know when you visit our websites, how you interact with us, to enrich your user experience, and to customize your relationship with our website.

Click on the different category headings to find out more. You can also change some of your preferences. Note that blocking some types of cookies may impact your experience on our websites and the services we are able to offer.

Essential Website Cookies

These cookies are strictly necessary to provide you with services available through our website and to use some of its features.

Because these cookies are strictly necessary to deliver the website, refusing them will have impact how our site functions. You always can block or delete cookies by changing your browser settings and force blocking all cookies on this website. But this will always prompt you to accept/refuse cookies when revisiting our site.

We fully respect if you want to refuse cookies but to avoid asking you again and again kindly allow us to store a cookie for that. You are free to opt out any time or opt in for other cookies to get a better experience. If you refuse cookies we will remove all set cookies in our domain.

We provide you with a list of stored cookies on your computer in our domain so you can check what we stored. Due to security reasons we are not able to show or modify cookies from other domains. You can check these in your browser security settings.

Google Analytics Cookies

These cookies collect information that is used either in aggregate form to help us understand how our website is being used or how effective our marketing campaigns are, or to help us customize our website and application for you in order to enhance your experience.

If you do not want that we track your visit to our site you can disable tracking in your browser here:

Other external services

We also use different external services like Google Webfonts, Google Maps, and external Video providers. Since these providers may collect personal data like your IP address we allow you to block them here. Please be aware that this might heavily reduce the functionality and appearance of our site. Changes will take effect once you reload the page.

Google Webfont Settings:

Google Map Settings:

Google reCaptcha Settings:

Vimeo and Youtube video embeds:

Other cookies

The following cookies are also needed - You can choose if you want to allow them:

Privacy Policy

You can read about our cookies and privacy settings in detail on our Privacy Policy Page.

Política de privacidad