En la finca del Mas Ravetllat, situada a l’Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, al barri del Guinardó, es va fundar a finals dels anys vint del segle XX l’Institut Ravetllat-Pla.

Ara coneguda com els Jardins del Dr. Pla i Armengol, l’edifici existent acull la seu de la Fundació Ramón Pla Armengol, dedicada principalment a la recerca mèdica i a la promoció de la col·lecció de moble antic de Núria Pla, la filla del doctor.

Els jardins inaugurats el desembre de 2019 conviuen amb el propi immoble de la finca Ravetllat-Pla, un edifici senyorial, de traç neoclàssic dels anys 30, construït per l’arquitecte noucentista Adolf Florensa i Ferrer.

Aquest palauet, de 2.500 m2, es va construir com a habitatge habitual de la família Pla i com a laboratori farmacèutic, acollint l’Institut Ravetllat-Pla, fundat pel doctor Ramon Pla Armengol i el veterinari i bacteriòleg Joaquim Ravetllat Estech. En aquest espai s’investigava amb cavalls per trobar un sèrum contra la tuberculosi. L’activitat va anar minvant i els laboratoris varen tancar a finals dels anys setanta, després d’haver estat segurament el primer gran laboratori farmacèutic del país.

La filla del doctor Ramon Pla, Núria Pla es va convertir en una col·leccionista de moble antic i va reuní al llarg dels anys una gran quantitat de mobles i antiguitats.

El 2015 l’Ajuntament de Barcelona va adquirir la titularitat de la finca Ravetllat-Pla i va acordar cedir l’ús de l’edifici principal a la Fundació Ramon Pla i Armengol per un termini de 50 anys i destinar la resta a parc públic.

La Fundació Ramon Pla Armengol està transformant l’edifici en un espai museístic on exposar i promocionar la valuosa col·lecció de 850 peces de mobiliari, escultura, pintura i orfebreria.

Respecte la conversió dels terrenys en els Jardins del doctor Pla i Armengol l’actuació cal dir que forma part del Pla del verd i la Biodiversitat de Barcelona, i és una peça important dins del Corredor Ciutadella-Collserola, essent connector entre el Parc dels Tres Turons i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

La finalitat ha estat és obrir aquest àmbit com a parc públic i al mateix temps, mantenir i preservar el patrimoni, tant el natural com l’històric, perseguint l’objectiu global de promoció de la biodiversitat.

S’ha executat un grau d’urbanització mínima, preservant un gran nombre d’arbres de gran port, amb recorreguts i zones d’estada de petit format per a gaudir de l’espai verd i del patrimoni històric, en 3 àmbits clarament diferenciats:

• A l’àmbit catalogat de jardí noucentista es manté la unitat estilística del conjunt, que integra espais enjardinats de representació i de caràcter domèstic. S’ha recuperat el patrimoni històric i artístic restaurant murs, balustres, així com les basses originals, reconstruint pilastres i pèrgoles de fusta. També s’ha restaurat la font de la Venus de Frejús, del mateix Adolf Florensa (1930), les fonts octogonal i de la bancada als jardins de la banda mar, així com una font noucentista, descoberta durant les obres, i abans oculta en una caseta dels horts preexistents.
• A l’oest del jardí noucentista, on hi havia els antics estables dels cavalls i amb menys preexistències valuoses, es situa el parc més públic. Aquí es modifica la topografia per situar unes grades, la plaça verda, els jocs infantils i els miradors amb vistes sobre la ciutat.
• I al sud est, s’ha creat un àmbit restringit, on ubicar els horts urbans i la promoció de la biodiversitat amb ambients humits i recorreguts educatius i pedagògics.

Ens proposem fer un recorregut per diferents escenaris geogràfics de la Batalla de l’Ebre; una batalla que es va desenvolupar entre el juliol i el novembre de 1938 (i, per tant, enguany se’n commemora el vuitantè aniversari) i que és considerat l’episodi bèl·lic més rellevant de la Guerra Civil espanyola. La idea bàsica del recorregut, que es desenvoluparà per alguns dels indrets més significatius del centre i del nord de la franja de 140 km al llarg de la qual es va desenvolupar (entre Amposta i Mequinensa), és apropar-nos al coneixement directe d’aquells escenaris des de la perspectiva de la memòria, del patrimoni i del paisatge: tres eixos importants per a una comprensió global d’un fet històric que va deixar una profunda empremta sobre el territori, tant a escala local com regional.

Atesa la gran extensió de l’espai afectat de manera directa o indirecta per la batalla, tant a una banda com l’altra del riu, hem triat per a la visita una sèrie d’indrets que fossin a la vegada representatius i accessibles en el context d’una sortida de cap de setmana, tot preveient fer nit, el dissabte 7, a la localitat de Gandesa o en el seu entorn immediat.

Itinerari previst

1. a) Dissabte

Ens trobarem a les 11 del matí a l’aparcament del restaurant del Coll del Moro, km 795,5 de la Cra. N-420, uns 5 km al S de Gandesa. Des d’aquest punt, i acompanyats per l’historiador i professor a la URV, expert en la Batalla de l’Ebre, Josep Sánchez Cervelló, preveiem resseguir, entre el matí i la tarda, diferents llocs emblemàtics de la “zona central” de la batalla, com el mateix Coll del Moro, la Serra de Pàndols, la Punta Targa, el poble de Corbera i la Venta de Camposines. Acabaríem la jornada entre les 7 i les 8, a la localitat de Gandesa.

1. b) Diumenge

Ens aplegarem de nou a Gandesa, al centre mateix del poble (a l’entorn de la cruïlla de les dues carreteres principals, la N-420 i la C-43), a les 9h30. Des d’aquí reprendrem l’itinerari en direcció nord, tot visitant diferents punts emblemàtics dels termes de Vilalba dels Arcs i de la Pobla de Massaluca, i continuant cap al Baix Matarranya i Faió. A Faió visitarem el Museu de la Batalla de l’Ebre, acompanyats per experts locals, i continuarem després cap a Mequinensa, on arribarem després d’aturar-nos a la Costa dels Aüts, un altre punt emblemàtic. Preveiem acabar el recorregut a Mequinensa, entre les 5 i les 6 de la tarda.

Allotjament

Es recomana reservar a Gandesa mateix (l’establiment més gran és l’hotel Piqué, i hi ha diferents opcions més al mateix poble) o bé a localitats properes, com Corbera, Bot o Vilalba dels Arcs.

Aquelles persones que estiguin interessades poden dirigir-se al nostre correu electrònic: sosmonuments@gmail.com