Cal estar alerta

La Casa Luque és un habitatge unifamiliar aïllat, ubicat al carrer Canadà nº 35 de Sant Cugat del Vallès, que va ser construït entre 1964 i 1966, i es pot sonsiderar com una de les obres més aconseguides de José Antonio Coderch. Està situada en una parcel.la amb vistes al camp de golf. I catalogada com a Bé Cultural d’interès Local (BCIL: 27889).

Aquesta Casa és de l’estil del racionalisme tardà. On es combinen les formes arquitectòniques més modernes. I és que la Casa Luque és una construcció irregular, oberta i lliure, tant en planta com en alçat que propicia la comunicació fluïda entre l’interior i l’exterior. Amb tot, les terrasses són les grans protagonistes. Els espais són diàfans i clars, gràcies a això, la llum penetra dins l’edifici per tots els costats, i es realça el color blanc de tota la construcció.

En ella, es destaquen les solucions estructurals i ambientals que s’hi apliquen, i l’ús innovador de les tècniques constructives tradicionals. L’obra representa un avanç en la concepció dels habitatges unifamiliars aïllats. La interrelació i el respecte envers el territori on s’implanta suposa la revalorització del mateix paisatge, i fan que l’edifici sigui considerat un exemple d’integració al medi ambient.

Tot això s’aconsegueix mitjançant tècniques constructives com, per exemple, els murs de pedra, els forjats de formigó armat, els paviments de ceràmica i l’arrebossat de calç.

S’estructura en tres ales en forma de T. I la planta es desenvolupa al voltant d’un pati i d’una piscina. El seu programa de construcció es extens, però en l’exterior es manté la senzillesa. L’immoble consta d’una entrada, garatge, sales, biblioteca i sis habitacions amb cambres de bany particulars. El segon cos, orientat al sud, és l’ala de serveis i inclou una cuina, safareig, guarda-roba i l’habitació del guarda.

L’entrada a la casa es fa a partir d’un ampli porxo unit al garatge i delimitat per l’habitació principal i les dependències del xofer i els convidats. Al fons del garatge hi ha un gran vitrall protegit per persianes que permet veure l’exterior.

Des del pati, i situat a la sala, es poden veure les quatre direccions ortogonals: en un costat la terrassa de la piscina; en l’altre, un porxo profund i recollit, i darrere, el pati per on entra la llum natural. La sala és un pavelló desenganxat de la resta de la casa i projectat cap el paisatge.

L’àrea unitària de relació està travessada per dues línies de circulació, la primera des de l’accés de l’ala dels dormitoris fins a la sortida a la terrassa i la segona des del pati al menjador, delimitant així quatre ambients principals en un mateix espai: sala, menjador, pati i recepció.

Josep Antoni Coderch i de Sentmenat va nèixer a Barcelona el 26 de novembre de 1913 i va morir a Espolla el 6 de novembre de 1984.

Va Estudiar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, i obtingué el títol d’arquitecte el 1941. Després va èsser nomenat arquitecte municipal de Sitges, vila on va projectar la caserna de la Guàrdia Civil i algunes cases particulars com la casa Terrés-Camaló (1941) amb la que guanyà un premi de disseny.

El 1942, al cap de dos anys de finalitzar els seus estudis, s’establí a Barcelona en el seu despatx d’arquitectura juntament amb Manuel Valls.

Va ser un dels principals responsables que l’arquitectura catalana de postguerra s’obrís als corrents contemporanis internacionals. I Arquitectes i crítics de renom en el camp de l’arquitectura com Ricard Bofill i Vittorio Gregotti el consideren, per sobre de tots, l’autèntic protagonista del renaixement de l’arquitectura espanyola de la postguerra.

Arquitecte, professor universitari, teòric d’arquitectura, fotògraf, dissenyador. El seu Pavelló d’Espanya per a la IX Triennal de Milà obtingué un gran èxit de crítica.

En el 2014 es va realitzar un documental d’ell, Recordando a Coderch, produït per Minim, espai de disseny contemporani de referència a Barcelona, situat a la planta baixa de l’edifici Monitor també de Coderch. I el va dirigir Poldo Pomés, on es recullen entrevistes a arquitectes i experts que el varen conèixer. Aquest va inspirar en el 2016 el Llibre de Pati Núñez, també anomenat Recordando a Coderch, exemplar on s’enllaça un llarg i ampli treball de recerca.

Així mateix, cal destacar, la creació d’un Arxiu de Coderch, el día 1 gener de 1019. Aquest és propietat del Museu Nacional d’Art Reina Sofia, per donació de la família Coderch a aquesta citada entitat.

Aquest està compost de planells i croquis dels seus projectes arquitectònics i de disseny. Fotografies, correspondènica professional, Revistes, llibres i publicacions. Retrats d’ell realitzats per Guinovart o Santos Torroella, entre d’altres. I objectes personals i premis rebuts.

Amb tot, podriem dir que, la Casa Luque es pot considerar una d’entre les obres més destacades de la producció arquitectònica de Coderch i de l’arquitectura d’aquest període a Catalunya.

No obstant, actualment està en venda en els portals de dues agències inmobiliàries, Barcelona Realty Group i Lucas Fox, per un valor de 4.400.000 €.

La Casa Tosquella, un BIC, Bé d’Interès Cultural, s’ha posat a la venda. Esn queixem per totes aquestes raons:

La casa Tosquella és un edifici Modernista resultat d’una reforma feta en el 1889 per Eduard Maria Balcells i Buïgas.

La seva situació jurídica-administrativa és que està catalogada com a BIC (Bé d’interès Cultural: RI-51-0003960 en data del 16 de setembre del 1974), en el registre del Ministeri de Cultura i Esport d’Espanya. I també com a monument històric protegit, és un Bé Cultural d’Interès Nacional del municipi de Barcelona (BCIN: 72-MH). Els monuments inscrits en aquest registre tenen la classificació de monuments històrics per ser una construcció o altra obra material produïda per l’activitat humana que configura una unitat singular de les més rellevants del patrimoni cultural català.

Està situada en el número 223 de la Ronda del General Mitre de Barcelona. Tot i que, s’entra a ella per al número 91-93 del carrer Vallirana, per al jardí.

Descripció:

L’edifici, és una torre de caràcter residencial del barri de Sant Gervasi de Cassoles, és a tres vents, i consta d’una planta baixa i un semi soterrani visible des del jardí. En la composició dels alçats es combinen els elements curvilinis i les línies trencades, propis de l’estètica Modernista, amb altres de caràcter arabitzant, com els arcs de ferradura, usats novament des del segle XIX per als estils historicistes i, més endavant, en alguns edificis Modernistes.

Cal destacar la decoració de baranes, reixes i vitralls. En especial, les façanes i la decoració interior. Façanes amb estucs i esgrafiats amb motius florovegetals i zoomòrfics. Portes de fusta de melis, amb relleus zoomòrfics. I unes baranes de forja de gran fantasia.

Eduard Maria Balcells i Buïgas, arquitecte nebot de Gaietà Buigas (autor de l’estatua de Colón) i cosí de Carles Buigas (creador de la Font Màgica de Montjuïc). Pertanyent a la segona generació d’arquitectes Modernistes.

Es tracta d’una casa d’estiueig de 1889 feta a Sant Gervasi pel mestre d’obres Juan Caballé. La reforma va ser encarregada per Antonio Tosquella, persona retornada d’Amèrica amb bona posició financera. És un edifici d’estil eclèctic amb llenguatge arabitzant i d’estructura similar a Casa Calado, també de Balcells.

Situació actual:

A dia d’avui està molt malmesa. Mentre que al seu voltant hi ha residències molt ben cuidades.

Va ser reformada per última vegada l’any 1906. Per tant, 114 anys sense restaurar-se l’exterior. Ja que, al 1945 es va realitzar una reforma interior.

La casa va ser declarada Monument Històric en el 1974. Maria Dolors Castells, descendent de Tosquella, va aconseguir, no sense esforç, que es considerés un bé a protegir. La va blindar, i així, es va enemistar amb la part familiar que sí la volia vendre. Era la casa que la va veure nèixer, però no era la propietària, tot i que, hi va poder viure fins al final dels seus dies.

Al casar-se va negociar amb la seva mare quedar-se a la part baixa i pagar un lloguer, i gràcies a això, va poder viure com a inquilina.

Eren els anys setanta, i s’estava construïnt la Ronda General Mitre, un constructor de renom va prometre molts diners per la finca, però enderrocant la casa. Ella ho va poder evitar, i va accelerar el procés per que la consideressin monument històric. Però degut a això la varen desheredar, per intervenir en el negoci familiar.

Al morir els seus pares, els seus dos germans van heredar la casa, i ara ha passat a mans d’una neboda, que exigeix a l’Ajuntament que se’n faci càrreg, però tampoc ho fan degut a que no és de la seva propietat.

En l’any 2012 va quedar abandonada, uns anys més tard, va ser ocupada per okupes.

L’Ajuntament es va comprometre en el 2018 a aturar el seu deteriorament. Fet que, van posar unes malles en els murs exteriors per evitar la caiguda de petits enderrocaments al carrer.

Està tasada per un valor de 1,4 milions d’euros i ho han publicat a Wallapop, l’aplicació on-line que permet comprar i vendre productes de segona mà, a l’abril del 2019.

Al maig de 2019 es va fer un anàlisi de valoració de les possibilitats vinculades a la possible adquisició de la Casa Tosquella, arran de la proposta de tanteig i retracta (Gerència Adjunta d’Urbanisme; Gerència d’Ecologia Urbana; Pardo Díaz, Gonzalo).

Tant el consistori com la Generalitat, per ser un edifici catalogat, tenen dret de tanteig i retracta, i són els primers que s’ho estàn pensant. Han visitat la finca i han fet informes sobre el seu estat (reforma patrimonial). Es tracta de veure la seva viabilitat per a convertir-la en algún tipus d’equipament municipal, el distrite de Sant Gervasi fa molt de temps que ho demana. I fonts consistorials afirmen que no s’hauria de perdre l’oportunitat.

No obstant tot això, també podria ser certa la reflexió d’algún veí del barri, que diu que en definitiva el que volen és deixar-la degradar fins a tal punt, que la seva rehabilitació sigui impossible i així vendre el solar i construir-hi.