• Instagram
  • Twitter
  • Facebook
  • Canal de denúncia
  • Subscriu-te al butlletí
  • Fes-te soci
SOS Monuments
  • Inici
  • Qui som
    • Presentació
    • Objectius
    • Manifest
    • Estatuts
    • Cartes
    • Referents teòrics
  • Activitats
  • Notícies
  • Patrimoni
  • Premsa
  • Enllaços
  • Contacteu
  • Cercar
  • Menu Menu

El 30 d’abril anem a Vilafranca

11 abril, 2022/0 Comments/in Activitats SOS, Excursions científiques Catalunya, Noticies, Sense categoria /by SOS Monuments

SORTIDA CULTURAL : dissabte, 30 d’abril de 2022 EL PATRIMONI INDUSTRIAL I
EL CONJUNT DE L’ARQUITECTURA DEL VI Vilafranca del Penedès

page1image1805632

Us proposem una visita a la capital del vi. Aquesta trobada té per interès veure les darreres actuacions urbanístiques-carrer Comerç-, la situació en la que es troba el Conjunt de l’Arquitectura del vi en el barri del Molí d’en Rovira.

10h. Arribada-estació RENFE-
10’15h. Benvinguda a càrrec dels membres del Grup BCIN-Conjunt Arquitectura del Vi- Montserrat Julià i Raimon Soler, historiadors. Recorregut pel barri
12h. Visita celler Jean Mory (1917) de l’arquitecte modernista Santiago Güell
a càrrec d’Anna Alegret propietària
Visita Xerigots-centre artesà de formatges en un antic celler- Seguidament passejada pel centre històric: basílica i Vinseum
14.h.Dinar a Cal Joanet al barri Molí d’En Rovira
Comiat i petit debat
Preu de la sortida: 20 euros

Organitza: SOS MONUMENTS

page1image1789728

https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png 0 0 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2022-04-11 14:40:092022-04-11 14:41:48El 30 d’abril anem a Vilafranca

El patrimoni arquitectònic “protegit” de Caldes d’Estrac-Caldetes (Maresme)

11 abril, 2022/0 Comments/in Activitats SOS, Assessories per la defensa i l'estudi del Patrimoni, Noticies, Patrimoni en perill, Sense categoria /by SOS Monuments

 

Des de l’any 1995, el poble de Caldes d’Estrac -la popular Caldetes de la comarca del Maresme- disposa d’un Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Malgrat tot, en els quasi bé trenta anys transcorreguts no pocs elements del mateix han estat significativament alterats o, fins i tot, enderrocats. Cas, per exemple, de l’emblemàtic Hotel Colón -testimoni destacat de l’evolució econòmica i social de la vila en els darrers cent anys- “substituït” per un edifici de nova planta al·legant un seguit de justificacions ignorants dels valors culturals que havien motivat la seva catalogació.

Davant uns fets, difícils d’entendre, un col·lectiu de veïns s’han mobilitzat en el grup de treball anomenat “Salvem Caldetes”. Acudeixen a la nostra entitat cercant assessorament a fi de possibilitar que la protecció dels edificis històrics, catalogats en gran part, sigui realment efectiva.

Per començar, hi ha dos casos que requereixen atenció. Can Vidal fou un establiment pioner en la història de l’estiueig a Caldetes. Va obrir a finals dels segle XIX, essent punt de trobada de la “colònia” de barcelonins que acudien a les termes. Disposava de jardí, saló de teatre, sala de billars i taules de joc. Entre els seu hostes il·lustres s’esmenta una cosina de l’emperador Napoleó Bonaparte. A principis del segle XX va ser seu del Casal Català, visitat l’any 1933 pel president Francesc Macià. A l’actualitat, el catalogat edifici neoclàssic i els seus jardins estan pendents d’una transformació en habitatges i equipaments que podria alterar significativament la seva estructura.

El segon edifici és l’anomenat Patronat Mercè Torras. Descrita en el catàleg com una casa unifamiliar entre mitgeres de planta baixa i una planta amb pati al davant, en la que destaca el tractament de les finestres de la façana principal amb quatre arcs per planta. Probablement edificada a principis del segle XX, des del punt de vista històric no som coneixedors de fets destacables com els de Can Vidal. Ha estat la singularitat de la façana i equilibri amb l’entorn els que  decidiren la seva catalogació. A l’actualitat hi ha un projecte d’enderroc total. Front al mateix, els veïns disposen d’un informe, elaborat per una consultoria, d’acord amb el que l’edifici te l’estat de solidesa suficient per a ser objecte de una reforma i consolidació integral. En conseqüència, l’equipament previst podria ocupar el mateix indret sense necessitat d’enderrocar l’edifici.

Recopilada documentació i informació, es va fer una visita a Caldes d’Estrac amb el guiatge del col·lectiu Salvem Caldetes. Es va tenir oportunitat de veure els dos edificis indicats -Can Vidal i Patronat Mercè Torras-, des de l’exterior doncs no són accessibles. Així mateix, vàrem tenir ocasió de veure Can Nadal, declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), recentment rehabilitat. És un edifici neoclàssic historicista, reformat a les acaballes del segle XIX per l’arquitecte Jeroni Martorell donant-li un caràcter neomoresc. Quasi bé a tocar hi ha havia el també edifici neomoresc del Marques de Comillas, malauradament enderrocat desprès de la guerra, on havia fet estada en diverses ocasions els poeta mossèn Jacint Verdaguer. Un plafó instal·lat a la vorera ens informa sobre ambdues edificacions. A la fi ens vàrem atansar fins l’antic Hotel Estrac. Obert a principis del segle XX és un gran edifici d’estil historicista envoltat per un jardí. És on es va allotjar els president Macià durant la seva visita al poble. Ara és tancat, en bon estat de conservació i declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Necessita però un manteniment i, sempre que sigui possible, un us que permeti gaudir-ne.

A partir d’aquest moment, gestionarem la trobada amb totes les parts implicades a fi de possibilitar la millor de les solucions per facilitar, garantir i potenciar la preservació d’aquest ric patrimoni.

 

Joan Carles Alay i Rodríguez

Vocal SOS Monuments

 

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2022/04/3_CAN_VIDAL.jpg 1365 2048 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2022-04-11 09:14:322022-04-11 09:14:32El patrimoni arquitectònic “protegit” de Caldes d’Estrac-Caldetes (Maresme)

Can Pere Valent

28 febrer, 2022/0 Comments/in Campanyes, Campanyes, Noticies, Patrimoni en perill, Sense categoria /by SOS Monuments

 

 

 

Can Pere Valent és una antiga masia ubicada a l’Avinguda Rio de Janeiro número 51, al barri de Porta. En el districte de Nou Barris de Barcelona. De fet, també se l’anomena antic camí vell de Santa Eulàlia de Vilapicina.

 

És important destacar, que l’edifici està en estat de ruïna i és propietat de l’Ajuntament, des de que el va expropiar el 22 de juliol de 1986. I està protegit dins del catàleg de Patrimoni Històric-Artístic de l’Ajuntament de Barcelona, amb el número 0345.

 

 

 

És una masia d’estructura clàssica, que es va construir al voltant dels segles XVI i XVII. Tanmateix, podem apreciar que la nau o el cos de l’esquerra és més ample que el de la dreta.

 

Segons alguns estudis, els constructors van aprofitar una torre de defensa medieval que hi havia a l’indret, datada dels segles XI o XII. A partir d’aquesta torre es va començar a bastir la masia, que ha arribat als nostres dies amb diverses remodelacions.

 

Es tracta d’un edifici de planta basilical asimètrica. El volum principal està compost de cuatre cossos, alguns construïts com anexos sobre el cos original. Consta d’una planta Baixa, pis principal i sotacoberta. Té una superficie de 500 metres quadrats aproximadament, i l’accés principal és un arc de mig punt adovellat.

 

El darrer propietari de la masia va ser el jardiner Sebastià Padrós, que a Mitjans dels anys 60 conreava plantes ornamentals i es dedicava a l’hort, cap a l’any 1968-1969 va morir.

 

Aleshores, la seva vídua va vendre la casa a la constructora Sala Amat. Aquesta empresa va intentar enderrocar la masia, però l’Ajuntament els ho va prohibir i va fer que reconstruïssin els murs malmesos.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’empresa va complir l’ordre, però no va respectar la tipologia de l’edifici i va utilitzar maó modern.

 

Entre els anys 1970 i 1980 la constructora va utilitzar la masia com a magatzem, fins que l’Ajuntament la va expropiar. Des d’aleshores roman en estat d’abandó i ha sofert diversos atacs vandàlics.

 

Després, cap a inicis del segle XXI es va proposar destinar la masia a tanatori. Ja que, està a tocar del cementiri de Sant  Andreu de Palomar. Però la forta oposició veïnal, desaconsellà al consistori la seva transformació en equipament funerari. Si bé el seu futur sempre s’ha vinculat al desenvolupament del cementiri per proximitat. Des de l’any 1992 que els veïns reclamen la seva rehabilitació com a equipament per al barri.

 

 

 

De moment, s’ha aconseguit que durant l’any 2022, se li realitzi una intervenció de consolidació. Les obres s’havien previst l’any 2017, però per manca de finançament municipal no ha sigut fins ara que s’ha reprès el projecte.

 

Tot i estar catalogada, la masia mai ha estat protegida del vandalisme ni la degradació. Fins al punt que un incendi la va deixar pràcticament sense teulada.

 

 

 

 

 

 

 

Tots aquets anys amb els sostres col·lapsats han fet que, fins i tot, creixi un arbre al bell mig de la masia.

 

 

La intervenció d’urgència, suposarà el desmuntatge d’elements obsolets i la retirada de la runa, així com la consolidació i reconstrucció d’alguns murs, forjats i tancaments.

 

 

Els operaris treballaràn per restaurar les restes arquitectòniques de l’edifici. De forma que en un futur pugui allotjar un nou ús públic, i d’aquesta manera es podria assegurar la seva conservació i memòria. No obstant, de moment encara està per definir.

 

 

 

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2022/02/Vista.jpg 1000 1500 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2022-02-28 12:05:592022-02-28 12:07:32Can Pere Valent

La Torre del Bisbe

27 febrer, 2022/0 Comments/in Campanyes, Campanyes, Noticies, Patrimoni en perill, Sense categoria /by SOS Monuments

 

 

La Torre del Bisbe és un edifici medieval de grans dimensions, que va ser construït probablement al segle XII, sobre una antiga torre de defensa, fet que li dóna un aire de casa fortificada.

 

Està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local BCIL-19200 i està dins el Catàleg del Pla Especial de protecció del Patrimoni arquitectònic de Sant Feliu de Llobregat amb la categoria de masia.

 

L’edifici ha patit nombroses transformacions al llarg dels segles, fins arribar a l’estat en què es troba en l’actualitat. Per això, la seva imatge actual no es correspon amb l’original.

 

Està a 200 metres més amunt d’una altra masia, la Torre de Santa Margarida de Valldoncella. Per aquest motiu, també se l’anomena la Torre de Dalt.

 

Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es distribueixen en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del Puig d’Olorda i les que s’estenen al voltant de la riera de la Salut, com aquesta.

 

Val a dir que, informacions recents, assenyalen que a inicis del segle XIII va pertànyer al Bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou II. Posteriorment, va èsser propietat de la família Vives. I després, durant molt de temps, ha estat abandonada.

 

El Bisbe va entrar a formar part de la canònica de Barcelona en els anys 1200-1206. En l’aspecte religiós i pastoral va fer una gran obra de caritat. Fou consagrat Bisbe de Barcelona l’any 1212, i aquest mateix any acompanyà a Pere el Catòlic a la Croada contra els musulmans almohades, que finalitzà en la victòria de la Batalla de Las Navas de Tolosa o Batalla d’Úbeda.

 

 

 

 

Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la característica de que la porta principal és adovellada. Les plantes de la casa estan cobertes d’un conjunt de bigues perpendiculars a la façana i el teulat és de dues aigües i sobresurt una mica per protegir de la pluja.

 

Les finestres que es veuen als murs són rectangulars o en arc rebaixat. La seva distribució és irregular i algunes d’elles estan tapiades. Aquesta irregularitat de la disposició dóna una òptica asimètrica a la construcció.

 

 

Cal destacar, que el seu emplaçament és a la serra de Collserola. En la que l’any 1987 es va crear el parc de Collserola, un parc periurbà que té 8.465 hectàrees. És un dels parcs metropolitans més grans del món i la muntanya que sens dubte fa de pulmó, amb el que respiren els Barcelonins.

 

 

 

 

 

 

A principis de març de 2021, es va fer una visita a la masia, per valorar el seu estat conjuntament els tècnics de l’Ajuntament, el Consorci del Parc Natural de Collserola i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat.

 

En la que van observar que la Torre del Bisbe té afectacions en la coberta, que causen filtracions d’aigua a l’interior. També hi ha rastres d’entrada d’aigua per filtracions a diverses parets i finestres, i una curvatura pronunciada dels paviments del primer pis. Arran d’això, l’Ajuntament va emetre un informe de conservació i va demanar a la Generalitat que realitzés les obres de rehabilitació, ja que hi havia preocupació i és que l’Ajuntament va advertir que la integritat estructural estava en risc.

 

Així doncs, gràcies a aquest informe es va poder realitzar la primera actuació d’urgència, al Maig del 2021, en la que es va començar a realitzar millores d’estanqueïtat de l’edifici amb la substitució completa de la coberta i de les biguetes que no siguin originals, tot garantint que l’estructura es mantingui en bon estat.

 

En l’interior es treballarà la integritat estructural dels sostres amb apuntalaments generals i es repararan esquerdes, forjats i paraments col·lapsats. També s’instal·larà una porta nova per tal d’evitar l’intrusisme, es farà un tractament dels diferents elements de fusta, i es portarà a terme una neteja i esbrossada de la vegetació exterior.

 

 

 

D’altra banda, el Consistori santfeliuenc, mentre es fa aquesta intervenció, vol consensuar els usos futurs d’aquesta finca. Es podria parlar d’un punt d’informació perquè les escoles puguin visitar-la. O d’un centre d’educació ambiental a Collserola, perquè a la zona de Baix Llobregat no n’hi ha cap.

 

Així doncs, és clar com en aquest cas, la pressió d’entitats a les administracions, per a la conservación del Patrimoni Cultural, ha funcionat.

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2022/02/Vista-scaled.jpeg 1920 2560 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2022-02-27 12:42:152022-02-27 12:59:53La Torre del Bisbe

Torre Paula

26 novembre, 2021/0 Comments/in Campanyes, Noticies, Patrimoni destruït, Sense categoria /by SOS Monuments

 

 

 

 

 

La Torre Paula Canalejo era un edifici residencial Modernista, datat entre el 1888 i el 1910. El que queda d’ell, està situat al carrer Homer número 27 i el carrer Pàdua número 24-28 del barri del Putxet de Barcelona. També era conegut com La Torreta, per al seu ús, com a residència per a gent gran durant els darrers anys.

 

Les seves façanes mostren bona part dels habituals recursos ornamentals del Modernisme: relleus florals d’estuc, baranes de ferro forjat de línies sinuoses i vitralls policroms.

 

Era obra d’Adolf Ruiz i Casamitjana. Un arquitecte d’estil Modernista, nascut el 9 de gener de 1869 a Barcelona. Que seguia sempre la línia marcada per al seu predecessor, Lluís Domènech i Montaner.

 

Va obtenir el títol de llicenciat en arquitectura l’1 de Setembre de 1893 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.

 

Després, va treballar com a arquitecte, contractista i constructor en els programes funcionals d’edificis residencials de renda, a l’Eixample de Barcelona, en el 1899.

 

 

 

En el 1924 va ser nomenat arquitecte municipal adjunt de Badalona, on va traslladar la seva residència des de Barcelona per motius de salut. I és on també, va projectar diversos equipaments escolars.

 

A més, s’especialitzà en models de mobiliari de caràcter sumptuós, especialment de tall clàssic.

 

Però aquest edifici de Ruiz i Casamitjana del barri del Putxet, ha estat enderrocat parcialment per no estar catalogat, a l’Octubre de 2021.

 

D’acord amb el promotor i davant la revisió del catàleg municipal, que està fent l’Ajuntament de Barcelona. S’ha conservat la façana i el jardí, que són els elements amb més importància patrimonial.

 

No obstant, això significa que, entre altres elements, s’han mantingut els ornaments florals. Però amb l’enderroc s’ha perdut, per exemple, el paviment interior de mosaic hidràulic de diferents colors i geometries.

 

 

 

Aquesta polèmica ha sorgit, precisament, després que se sabés que una promotora privada havia enderrocat, sense permís de l’Ajuntament. Una part del passatge antic de València, una via medieval d’origen romà, al petit veïnat de la Satalia del Poble Sec. El mur no està catalogat, però les obres eren il·legals i els serveis tècnics van aturar els treballs només tenir-ne coneixement. l’Ajuntament ha incoat un expedient sancionador per reparar el dany causat. Una multa i la reconstrucció del mur danyat amb les pedres originals, que provenien de la pedrera de Montjuïc. No obstant, s’han perdut pedres irreemplaçables. Tot i es vulguin restaurar, mai serà el mateix.

 

 

Per una altre banda, l’Ajuntament de Barcelona, davant la crítica a les xarxes socials de l’enderrocament de la torre Paula. Ha volgut aclarir que, en cap cas, s’ha procedit al seu enderroc total, sinó de part de l’interior de la finca. I emfatitzen, que la finca no té protecció patrimonial i que les obres s’estan fent amb llicència municipal.

 

Val a dir que, entre l’any 1942 i el 1987. Hi havia viscut i treballat, el pintor i dissenyador gràfic alemany, Will Faber Zietz. En record seu es va col·locar l’any 2013, una placa commemorativa a la façana.

 

Al barri del Putxet es va respirar nostàlgia durant l’enderrocament. I és que, s’ha perdut un Patrimoni important.

 

En part, per no haver estat protegit. I per al fenomen del “façanisme”, amb el que desapareixen per sempre, els interiors originals dels edificis històrics.

 

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2021/11/Vista-1.jpg 864 1142 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2021-11-26 10:53:012021-12-03 18:36:15Torre Paula

Visita al Cementiri Jueu de Montjuïc

8 novembre, 2021/0 Comments/in Activitats SOS, Campanyes, Excursions científiques Catalunya, Noticies, Patrimoni destruït, Sense categoria /by SOS Monuments

 

 

 

Tal i com havíem anunciat el passat 17 d’octubre d’aquest any, 2021, vam fer una visita al cementiri jueu de Montjuïc acompanyats per l’Arquitecte i sòcia de SOS-Monuments, Dominique Tomasov. La nostra visita prenia sentit perquè a finals del curs passat (2020-2021) vam presentar-nos a la Convocatòria de “Projectes Participatius” de l’Ajuntament de Barcelona amb la voluntat de que es doni visibilitat a aquest cementiri que, avui, és un descampat amb bardisses limitat per una tanca de filferro.

 

La visita va començar a l’entrada dels Jardins de Joan Brossa i, des d’allà vam anar pujant fins al costat del Monument a la Sardana per un camí paral·lel a l’Avinguda Miramar. Segons la Dominique Tomasov, aquest camí és molt probablement el camí que feien servir fins a finals del segle XIV, el jueus de Barcelona per portar els seus difunts al cementiri.

 

El principal interès d’aquesta passejada va estar en tota la informació que la Dominique va donar sobre les creences, religió i costums dels jueus durant l’Edat Mitja i també ara. La seva explicació es va centrar sobre tot en els usos i normes dels enterraments, les condicions que han de complir els cementeris i aquí va donar la raó per la qual el cementiri es troba tan lluny del que era la ciutat medieval: no es pot celebrar la vida al costat de la mort, per això els enterraments dels jueus, quan a les ciutats medievals s’estaven fent a les sagreres dintre de les esglésies o al costat mateix, havien de ser llocs fora de les muralles. L’indret escollit per la comunitat jueva barcelonina ho és pel preu de la terra. També perquè està en un lloc elevat que “drena bé”. De moltes més coses referents als ritus jueus ens va informar la Dominique.

El cementiri va ser abandonat amb la desaparició dels jueus a la ciutat. La marxa de la comunitat jueva barcelonina està relacionada amb les persecucions que es van desfermar a finals del segle XIV, 1391, una persecució popular que va donar lloc a fets prou violents perquè la comunitat quedés molt malmesa i amb una situació que feia aconsellable la recerca de nous indrets on viure.

 

La idea, entre els habitants de Barcelona, de que a la muntanya hi havia el cementiri era general però la confirmació es va tenir després de les campanyes d’excavació de 1945-1946. La següent actuació no va arribar fins a 2001. A totes dos actuacions es van descobrir tombes que confirmaren la memòria popular. A l’última campanya, de 550 enterraments, només va sortir una làpida. De totes les làpides trobades només una sencera a l’excavació del 2001.

 

Moltes de les làpides es van reutilitzar a la construcció d’altres edificis. Per exemple, trobem un grapat al Palau del Lloctinent, segurament no hi són totes. La reutilització de materials anteriors, a la construcció d’edificis, era una pràctica corrent a tots els temps. Igualment hi ha indicis de què el cementiri s’estenia més enllà de la extensió que està cercada a l’actualitat.

 

En aquest moment la zona que correspon a l’espai ocupar antigament pels enterraments, es troba al costat mateix del Club de Tiro i baixa per la muntanya, encara que és difícil veure fins a on. Està delimitat per una tanca de filferro. No es pot accedir a l’interior. Tot l’espai està ple de bardisses i, pel què sembla, es perillós entrar. No hi ha cap senyal que ho identifiqui.

 

La nostra passejada també va ser reivindicativa. Cal dignificar aquest indret, informar a qui passa de por on passa, netejar l’espai. Ens ho devem com ciutadans. No cal grans actuacions que, sovint, malmeten més que respecten als bens. N’hi prou amb un rètol clar, amb una tanca més sòlida i, com diu En Enric Viñas, treure-li la pols.

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2021/11/DSC07744.jpg 960 1280 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2021-11-08 13:04:232021-11-08 13:57:45Visita al Cementiri Jueu de Montjuïc

Estem de dol

29 setembre, 2021/0 Comments/in Noticies, Sense categoria, Sense categoria /by SOS Monuments

El passat diumenge, 26 de setembre del 2021, el nostre soci i membre de la Junta, Martin Urtasun va traspassar. Qui el coneixíem, estem trasbalsats. La notícia ens ha agafat desprevinguts.

Martín Urtasun era una persona singular, gens donada a la sobre actuació, les seves opinions sempre les va donar sense imposar-les encara que amb una gran convicció. Amic de molta gent, mai va presumir de les seves activitats. A més del seu compromís en la defensa del Patrimoni també es va involucrar en les lluites per un món més just i solidari.

Va estar a primera línia en la denúncia dels béns immatriculats abusivament per l’Església, quan ningú no en parlava. Això no obstant, va defensar la conservació del patrimoni fins i tot quan era símbol de moments poc gloriosos de la nostra història i que cal conservar precisament per no oblidar-ho.

Des de la Junta donem el condol a la seva família, tot un exemple de germans que formen pinya. Sempre el portarem al nostre cor.

 

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2021/09/Martin-Urtasun.jpg 356 636 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2021-09-29 00:06:462021-09-29 00:06:46Estem de dol

Entrevista a xarxanet

26 setembre, 2021/0 Comments/in Noticies, Opinió, Premsa, Sense categoria /by SOS Monuments

Desde xarxanet, el medi del Departament de Cultura que dona veu a entitats i voluntaris, ens han entrevistat

 

https://xarxanet.org/cultural/noticies/maria-cruz-santos-hi-ha-una-necessitat-excessiva-dadequar-el-patrimoni-als-barems

 

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2021/09/unnamed-1-e1632642316195.jpg 450 600 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2021-09-26 09:47:392021-09-26 09:47:39Entrevista a xarxanet

LA GESTIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC AVUI” ENRIC VIÑAS i MANUEL

4 setembre, 2021/0 Comments/in Noticies, Opinió, Patrimoni conservat, Patrimoni en perill, Publicacions, Sense categoria /by SOS Monuments

Comencem el nou curs amb una reflexió del nostre soci fundador Enric Viñas i Manuel, sobre la gestió del patrimoni. Una crítica i, a la vegada, una proposta interessant.

 

 

 

RESUM

Per a la gestió del patrimoni cultural és primordial la conservació y el reconeixement dels valors que conté cada bé cultural i l’esperit que representa. El patrimoni monumental en general i l’arquitectònic en particular, han experimentat en els últims decennis una forta pressió restauradora. En aquest context cal distingir dos sectors, el públic i el privat, amb diferents criteris respecte als objectius que cada sector persegueix. Mitjançant un qüestionari de vuit preguntes, prèvies a tota decisió d’intervenció sobre un bé cultural, s’invita a fer una reflexió sobre els motius i conseqüències possibles d’aquestes actuacions. En un intent de resposta positiva, es plantegen diverses propostes per tal d’afavorir la cooperació entre ambdós sectors i corregir formes de gestió que són manifestament millorables.

S’insisteix en qüestions com la prioritat dels valors històrics i socials sobre els merament materials. També es fan propostes alternatives a les formes de finançament amb recurs a l’erari públic, actualment ja massa sobrecarregat. Esrecomana orientar  i graduar els canvis de ús segons una escala descendent, de la més agressiva a la més innòcua. El recurs a la explotació turística, queda matisat en el sentit d’evitar l’accés  als monuments d’un públic massiu i desinformat. Pel contrari, es proposen diferents nivells d’oferta segons sigui la disponibilitat i tipologia del visitant.D’altre banda s’aporta l’idea de que el millor mètode de conservació passa per una bona comunicació del pla de gestió i la creació de bons canals de participació ciutadana.

 

 

Paraules clau: patrimoni, bens culturals, monuments, iniciativa publica, iniciativa privada, salvaguarda, conservació, difusió, intervenció, gestió del patrimoni, turisme.

 

 

 

 

 

 

 

  • INTRODUCCIÓ

Abans de plantejar una intervenció sobre qualsevol tipus de patrimoni arquitectònic convindria respondre les vuit preguntes del següent qüestionari: què, on, per què, per a qui, quan, quant, com, qui. Cada una de les respostes que donem, condicionarà de manera directa el resultat final de la nostra intervenció sobre elements tan fràgils com son els bens culturals.

A l’intervenir sobre aquests, caldria considerar que pel seu caràcter perible, tenen un component de energia no renovable.Els arqueòlegs saben molt bé que si excaven sense mètode adequat destrueixen sense remei, pàgines senceres de la història. En aquest breu assaig ordenaré les propostes d’acord amb aquest qüestionari.

  1. QUÈ

El notable augment de les actuacions d’iniciativa pública experimentat en l’àmbit del Patrimoni arquitectònic, en especial des de la transferència a las autonomies, de la gestió dels bens culturals, mereix una reflexió sobre quines opcions s’han adoptat  i quins son els seus resultats.

Un dels primers postulats que hauria de presidir el fet de restaurar, és que no es pot  protegir allò que no es coneix. El coneixement d’un bé cultural passa per la identificació i l’anàlisi evolutiu dels seus valors identitaris que, encara que els enumerem por separat, formen part inseparable de cada un. Valors històrics, valors tècnics i valors estètics els trobem en distintes proporcions a cada nivell de intervenció i donen la mida de participació dels diferents experts en els tan desitjables equips pluri-disciplinars.

La conservació del patrimoni arquitectònic resulta entesa com una operació de coneixement de les circumstancies històriques que feren possible la seva construcció, així com dels valors arquitectònics i tecnològics que, com a compendi i arxiu de totes les seves èpoques, es troben en un monument. Axó permetrà que altres generacions amb diferents valors als nostres, puguin apreciar i reconèixer en els vestigis conservats  l’esperit que les feu possible.

Es així com el coneixement precís d’aquest patrimoni i el de sa pertinença al territori han de ser la base imprescindible per a qualsevulla intervenció.

2. ON

A Catalunya es va optar pel criteri de recuperar cert número de monuments amb l’objectiu de prestigiar la jove  re-instaurada autonomia. Amb esperit de ruptura amb una suposada tradició de caràcter historicista, atribut d’anteriors períodes, s’acompliren gran nombre de actuacions sobre  bens immobles: monestirs, esglésies, palaus, jaciments arqueològics, torres, recintes emmurallats, ruïnes de castells i fortaleses. En escollir els edificis i llocs a restaurar es detecta certa falta d’unitat de criteri.

La qüestió de propietat de cada monument dona lloc a una gran dispersió de centres de decisió. De la antiga acció restauradora de la Mancomunitat de Catalunya amb el Servei de Conservació i Catalogació de Monuments, creat el 1914 i dirigit per l’arquitecte Jeroni Martorell, hem passat a una proliferació d’administracions actuants:   Museu d’Història de Catalunya, Servei de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, “Ministerio de Hacienda”, “Ministerio de Defensa”, Serveis de Monuments de les Diputacions, Consells Comarcals i Ajuntaments. Cada un arbitra segons convingui, a on i com intervenir.

 

La conseqüència de aquesta situació contribueix a la pèrdua contínua d’identitat i d’autenticitat de aquest preciós llegat històric que ningú té dret a apropiar-se en exclusivitat. Existeix una certa apropiació, a canvi de la càrrega de responsabilitat assumida. Cada ens disposa sobre el devenir dels edificis que té al seu càrrec, sovint sense coordinar amb els altres ens. Un model centralitzat, semblant al del Patrimoni Històric de França, evitaria el xoc d’interessos i decisions sobre l’ordre de prioritat en les actuacions. Facilitaria també la coordinació necessària per a canalitzar els fons públics de finançament. (1)

 

  1. PER QUÈ

Amb massa freqüència s’anteposa les qüestions de l’ús d’un edifici als veritables objectius que haurien de guiar tota acció en vers de la salvaguarda i difusió del ric patrimoni arquitectònic català. Es quasi constant el recurs a allò que goso qualificar de “xantatge al monument”: Si no rehabilito i no dono un ús rendible a l’edifici, no genero els recursos necessaris per a  la seva conservació i per  tant no compleixo amb el mandat de transmetre intacte el llegat cultural que m’ha estat confiat. Aquest raonament merament economicista oblida els principals objectius de recuperació i difusió dels bens culturals. En aquest breu i senzill raonament s’amaguen uns errors de plantejament que indubtablement conduiran a intervencions amb conseqüències irreparables.

A l’arquitectura civil se li aplica el criteri de rehabilitació d’edificis per a usos com a equipament social, amb el que això comporta de potencial de transformació i la consegüent pèrdua de autenticitat. En la arquitectura religiosa, en general prima el ús que li es propi, tanmateix també es víctima de reformes i actualitzacions poc respectuoses. El patrimoni industrial, per trobar-se immers en el fenomen de creixement del sòl urbà, ha sofert les seves conseqüències en forma de lamentables enderrocaments. El patrimoni de la arquitectura defensiva, en general s’ha de reconèixer que s’ha conservat acceptablement mentre quedà adscrit als usos militars, deixant a banda alteracions i adaptacions menors i fàcilment reparables. El perill comença al moment de la seva transferència a usos civils. La conversió de moltes fortificacions en equipaments públics, una cop adaptades al compliment de les normatives és causa de molts errors .

 

Ordenant els nous usos en el sentit de major a menor potencial de transformació, els podem  graduar quant al risc de pèrdua  del seu caràcter: Hospitals. Centres de salut. Penals i Centres de reclusió de menors. Centres universitaris.Centres hotelers i residencials. Restaurants. Palaus de congressos. Centres esportius. Biblioteques públiques. Museus, Arxius. Centres d’Alta seguretat. Seus de Base de dades. Escoles taller d’ Arts y Oficis de Restauració amb aplicació al manteniment del propi  monument. Visites guiades. Exposició del procés de conservació-restauració.

Aquesta classificació es funció del grau d’exigència de les mesures d’accessibilitat, protecció contra incendis, seguretat en el ús, etc. Son normatives que condicionen fortament els usos alternatius i que en cap cas poden desconèixer la primacia dels veritables objectius de la conservació i difusió dels valors del monument.

 

Caldrá conscienciar a la opinió pública catalana sobre la importància de la salvaguarda dels valors, culturals, històrics, tècnics i artístics, que conté el patrimoni monumental. Sense la seva necessària i directa aportació es materialment impossible el portar a bon terme una tasca tan pesada.

És dramàtica la desconnexió entre les distintes institucions actuants per una banda i la societat civil representada per diverses associacions i organitzacions benèvoles fins i tot els àmbits científics. Aquesta situació, unida al dictat de l‘oportunisme polític i al vaivé electoral, condueix sense dubte a unes intervencions apressades i de resultats imprevisibles. Malgrat les indubtables bones intencions, això és simptomàtic de un cert desinterès pels beneficis de la veritable labor de conservació i manteniment del patrimoni monumental.

4. PER A QUI

Al tractar de gestió dels bens patrimonials en general i dels arquitectònics en particular, estem posant en contacte dos sectors, el públic i el privat que, en principi tenen interès en complementar-se mútuament però partint de principis i objectius diferents. En cada sector es prenen decisions que influeixen en l’altre sector, sense cap experiència de treball en comú. El sector públic té la seva prioritat orientada a l‘obtenció de beneficis socials, el finançament dels costos i el prestigi de la institució, per via de convertir el bé en equipament públic del tipus que sigui. El sector privat veu una oportunitat de accés a la presa de decisions, sovint adquirint al mateix temps uns drets d’explotació, bé sigui comercial, hotelera o turística.

Els valors i objectius finals de tots dos sectors responen a critèris molt diferents. Es tracta doncs, d’aproximar al màxim les posicions, esborrant paulatinament els límits que els separen.

 

La fórmula actual de cooperació permetria revertir en part els beneficis que genera el sector turístic sense que això suposi renunciar als criteris bàsics de conservació i coneixement que caracteritza al monument. Cal fomentar l’arrelament de cada monument a la ciutadania i aquest objectiu és la millor garantia de governament i conservació.

La incorporació ordenada de la iniciativa privada no farà més que augmentar les expectatives i millorar els resultats de gestió de cada bé cultural. El consens indispensable, en relació a la salvaguarda del patrimoni per la via de la discussió oberta i participativa no pot reduir-se als gestors públics o als seus tècnics, cal implicar al conjunt de la ciutadania, la consciència cívica de la qual, garanteix la millor i més efectiva vigilància davant la relaxació massa palpable i freqüent d’aquells organismes. es necessària també, una millor informació i difusió dels objectius i mitjans disponibles per a cada intervenció, abans, durant i després de cadascuna. Tota persona que accedeixi al monument ha d’estar informada, al seu nivell i capacitat cognitiva, dels valors i motius que mereixen i fan possible la seva conservació. Això evitarà una explotació massiva i sovint destructiva per causa d’un turisme de masses exclusivament consumista i banal. (2)

 

  1. QUAN

Davant el creixent fenomen de febre restauradora que avui pateix el panorama polític-tècnic, s’imposa efectuar l’exercici d’una sana autocrítica i obrir un debat sobre la oportunitat de propostes de millora de totes les actuacions produïdes en les darreres dècades. És necessari contemplar aquest panorama amb mirada fresca, oberta i universal, considerant el major nombre possible d’intervencions, els criteris i tècniques de restauració-conservació i valorar els resultats i beneficis obtinguts en cada cas. Aquesta actitud positiva seria diametralment oposada a les posicions prepotents que podem detectar en moltes de las últimes actuacions de rehabilitació del patrimoni arquitectònic.

Visita a la Fortalesa de Sant Julià de Ramis, situada al capdamunt de la muntanya dels Sants Metges.

Podem citar alguns exemples, tan sols cenyint-nos a l’àmbit català:

  1. Instal.laciódel sistema de climatització en el sobreclaustre del Monestir de Sant Cugat.
  2. Pavimentació sobre solera de formigó i reformes interiors del Monestir de Sant Pere de Rodes.
  3. Actuació excessivament narcisista i “creativa” a la Cripta de l’església de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló.
  4. Reconstrucció massiva amb formigó armat del Fort de La Trinitat; nous edificis per a exposicions i passarel.les a sobre la Porta de Mar a la Ciutadella de Roses.
  5. Coberta plana invertida amb canvi de nivells exteriors al Castell de Miravet i a la catedral de Tortosa.
  6. Nous accessos a les muralles de la Seu de Lleida i del Circ romà de Tarragona.
  7. Transformació en resort hoteler i ampliació ostentosa de la fortalesa (Sistema Seré de Rivières) a Sant Julià de Ramis (Gironès)
  8. Reconstrucció amb pedra nova de totes les garites del recinte; Estructura metàl·lica i vidre per a exhibició d’un detall constructiu sobre la Porta “La Avanzada” i Projecte de reconstrucció de la Puerta Monumental al Castell de San Fernando de Figueres.

Aquesta situació pot atribuir-se a les urgències i pressions, massa sovint acceptades sense discussió per part dels tècnics responsables. No es tenen en compte tots els requisits no tan sols els funcionals i estètics sinó també els tècnics i històrics.Es a dir que son massa nombroses i destructives les pèrdues que lamentem i proliferen per falta d’una metodologia rigorosa en decidir sobre la veritable necessitat d’intervenció. Pensant erròniament amb sentit positivista. Pensant que si hi ha l’ocasió i els mitjans de finançament ja es suficient. Realitat trista i empobridora, tan sòls  emmascarada pels “cants de sirena” de les poderoses entitats financeres, corporacions professionals y empreses constructores.

 

  1. QUANT

Aplicar als expedients de restauració, tan sovint com es fa habitualment, els procediments d’urgència i resoldre les adjudicacions pel sistema de la baixa en concurs públic, encara que sigui emparant-se a la Llei “de Contratos del Estado”, no sembla un criteri compatible amb els principis que han de prevaler quan es tracta dels bens culturals. Millor fora obrir l’accés públic a la gestió del patrimoni mitjançant una major transparència i informació dels sistemes d’adjudicació en els contractes de redacció i execució de projectes de restauració, sense recórrer sistemàticament al fraccionament dels pressupostos per a burlar els límits que estableix la “Ley de Contratos de la Administración del Estado”.

La qualitat i quantitat dels bens culturals que tenim a Catalunya és de tal magnitud que és fàcil comprendre la dificultat de atendre per igual a tot aquest immens patrimoni. No hi ha capital suficient per a mantenir-lo en condicions mínimes de supervivència. Aquesta constatació ens porta a la necessitat d’establir tres categories de gestió a aplicar al nostre llegat arquitectònic:

Primera. Compren aquells edificis monumentals i espais protegits que per sa característica simbòlica i representativa de la nostra identitat nacional mereixen tot l’esforç públic, humà i financier, per al seu manteniment. Manteniment que no vol dir repristinar. Amb treure  la pols i una consolidació n’hi ha més que suficient, no cal  posar tots els mobles nous i deixar l’edifici como si fos acabat d’estrenar.

Segona. Aquí entra en joc la categoria d’intervenció aplicable a uns  immobles prestigiosos. Sistema de finançament mixt que avui coneixem com terceres vies; simbiosi perfecta de l`íntima col.laboració de la Administració i del capital privat, ben disposat, que existeix i que requereix d’una posada al dia de la tan esperada “Ley de Mecenazgo”.

Tercera. Aquesta categoria ocupa la llista de bens més nodrida dintre del conjunt del patrimoni històric construït que, per sa extensió es troba repartida per tots els llocs del territori català. Es cert que existeix una important quantitat d’entitats benvolents que degudament dirigides per unes ben ponderades Juntes Territorials i amb correctes directives comunes, farien la tasca més urgent d’evitar el trist degoteig de pèrdues irreparables.

  1. COM

El criteri generalitzat en els darrers anys ​​era el fort contrast entre els ostentosos elements intervinguts o afegits i la preexistència de èpoques anteriors del mateix edifici. Contrast aquest, que massa sovint pren un protagonisme tan gran que arriba a perjudicar (3)

 

L’argument primari de aquesta nociva tendència és la impossibilitat de superar l’intent de conservar una suposada autenticitat amb els actuals materials i oficis, no sols de caràcter morfològic si no també tècnic i constructiu.  Fent ús d’una hipèrbole  es titlla de operacions pintoresques, escenogràfiques, mimètiques i anticulturals a les realitzades amb criteris que en altres camps de la Restauració i Conservació, per exemple al camp dels Bens mobles, Arts plàstiques o Decoratives, i en el camp dels Bens immaterials, com és el cas de la Música antiga o la tradicional, mereixen una consideració molt més sensible i matisada.

Amb escàs coneixement del valor documental de cada bé en general  i de las Arquitectures històriques, es practica un explícit contrast per juxtaposició de noves tècniques i materials escassament harmoniosos amb els preexistents. Alsvestigis del nostre antic llegat històric no els convenen els postulats dels moviments moderns i racionalistes aplicables a la reconstrucció de las ciutats devastades per la II Guerra Mundial.

pràctica, unida a una deficient capacitat de comprensió de las raons constructives del passat, ha portat a molts arquitectes restauradors a cometre lamentables errors per incompatibilitat i irreversibilitat entre distints materials i tècniques constructives. (4)

Davant la constatació de que moltes de las restauracions arquitectòniques portades a terme en las darreres dècades han sigut molt deficients i destructives, convé fer un examen de consciència.

 

Tant les intervencions privades com les públiques cal reconduir-les amb criteris de conservació del patrimoni, es a dir justificant la mínima intervenció i utilitzant materials, tècniques i estètiques compatibles amb les preexistents. (5)

 

  1. QUI

En totes les èpoques, el poder bé sigui religiós, autocràtic, republicà o financer i per bé que estigui dotat de major o menor gràcia, ha tendit a monumentalitzar-se. Dissortadament, els poders públics proposen, como un full en blanc, a arquitectes estrella uns monuments considerats emblemàtics per a que els converteixin en insignes, paradigmàtics o referència i que perpetuïn la memòria del seu poder, per cert tan perible.  (6)

Avui ja disposem d’un gran nombre de científics i professionals ben qualificats: arqueòlegs, historiadors del Art, restauradors, químics, geòlegs, arquitectes restauradors y arquitectes tècnics, enginyers, arxivers… Molts d’aquests han participat com a professors o alumnes en el Màster en Restauració de Monuments (MRM) impartit des de 1991 a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Tots ells, juntament amb els de altres centres formatius, constitueixen un personal capacitat, bon coneixedor de les tècniques i principis d’una correcta intervenció sobre el patrimoni arquitectònic.Així, cenyint-nos novament a l’àmbit català, podem comptar algunes de les millors actuacions dels darrers anys sobre el patrimoni, que podem qualificar certament com a reeixides i que merescudament foren distingides per l’Associació per a la Defensa Cívica del Patrimoni Cultural SOS MONUMENTS amb el “Premi Admiracions  Conservades“

Restauració d’elements arquitectònics de la Cartoixa de Montalegre (Tiana) per Pau Carbó Berthold i Lluís Cruspinera Fuente. Arquitectes del Servei de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona.

Intervenció en el Baptisteri i Capella de Sant Miquel a la Catedral de Tarragona per Vera Hofbauerova, arquitecta restauradora i el Capítol de la Catedral.

Restauració de la Capella de la Cinta a la catedral de Tortosa por Emili Julià, restaurador dels frescos i Josep Lluís arquitecte i el Capítol de la Catedral.

Restauració i Reforma del Mercat municipal de Tortosa per l’Ajuntament de Tortosa i l’Associació de venedors.

Restauració de l’escorxador  municipal de Tortosa per Ramón Valls, arquitecte.

* Restauració de la Capella de Santa Àgata a la Plaça del Rei a Barcelona pel Servei de Patrimoni de la  Generalitat de Catalunya.

* Restauració de la Capella del Santíssim a la Catedral de Tarragona per Roger Xarrier restaurador, Cap del Servei de Restauració de Bens mobles de la Generalitat de Catalunya.

Restauració del retaule d’alabastre de l’altar major a la basílica de Santa María de Castelló d’Empúries (Girona) por Pau Arroyo, restaurador.

Remodelació de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès per Oriol Bohigas arquitecte.

Museu del gènere de punt a Mataró per la Fundació Jaume Vilaseca.

Formació del Patrimoni històric dels Bombers de Barcelona per la Plataforma en defensa del PHBB.

Restauració de la torre del castell de Santa Coloma de Queralt (Tarragona) i Restauració de la Torre Muixarda de Figuerola del Camp (Alt Camp) por Vera Hofbauerova, arquitecta restauradora.

Recuperació de l’arquitectura industrial d’un forn de ceràmica a Sabadell per Francesc i Concepció Ventura.       Defensa del Barri de la Barceloneta contra el Pla d’ascensors per part de la Associació de Veïns.

Aquestes actuacions i altres més que podríem afegir, demostren que és possible la bona gestió, quan prevalen els principis de coneixement del bé a restaurar, el treball conjunt del sector públic i  del conjunt de la societat civil motivada per la conservació del llegat cultural de la nostra història.

 

 

NOTES

(1)“La estratègia de posar en primer lloc la conservació i la socialització, tant del patrimoni com del coneixement, s’ha demostrat encertada, convertint-se en reconeixement social i institucional i en un important increment i diversificació de la financiació” (Emili Junyent i Carme Casals – Universitat de Lleida)

(2) “La creación de consumidores volubles, propia de la sociedad actual, tiene como efecto un déficit de afectividad hacia el objeto usado”   Capell i Larrea, arquitectes.

(3)  Gran lección para los que hoy se muestran proclives a la actividad contraria: agredir a la construcción existente con una intervención ostentosa y estentórea que destruye lo que ya existe y que impide hacer nada después” ( Narcís Jordi Aragó a El Punt, 22 de gener de 1999)  

 

(4) “Si hay que reformar los edificios ya existentes, es necesario hacerlo con conocimiento y discreción, hasta el punto de que no se sepa qué ha hecho cada uno, y que siempre pueda venir alguien a hacer otra cosa.” Dominicque Perrault, premio Mies van der Rohe de Arquitectura Europea: Biblioteca Nacional de Francia)

 

(5) “La experiencia nos indica que se comete un error al recuperar espacios sin la historia que ellos contienen o falseando la misma y que, a veces, no es suficiente la realización de correctas intervenciones a cargo de excelentes profesionales. En muchas ocasiones, los criterios de restauración arquitectónica aplicados para poner en valor los monumentos se limitan a dejar en un estado idóneo, como elementos arquitectónicos aislados, sin contar con su contenido vital, ni con sus relaciones naturales con el territorio y la sociedad a que pertenecen.

Todo el edificio histórico tiene interés y valor en su conjunto, debe ser entendido de manera global y no se debe considerar como criterios válidos la eliminación de estructuras internas y la conservación exclusiva de las partes más visibles. Las acciones deben basarse en el conocimiento de la estructura y su problemática real. Las estructuras históricas que han llegado hasta nosotros han demostrado por ello su capacidad resistente. Es por eso que deben ser reparadas e incluso reforzadas con medios auxiliares, pero no sustituidas. El desconocimiento del comportamiento de una estructura o material histórico no justifica su eliminación. En caso de emergencia, las medidas a tomar deben ser reversibles y no perjudicar decisiones futuras sobre la restauración. Siempre que sea posible, serán tomadas por un equipo pluridisciplinar. Su objetivo es la salvaguarda temporal de la seguridad sin perjudicar los valores patrimoniales del edificio. Las intervenciones deben ser coherentes con el estado de conservación del edificio, con su uso futuro y con su mantenimiento.

 

Los medios y las técnicas deben ser proporcionadas al objetivo perseguido, procurando realizar la intervención mínima necesaria. Debe incluir una memoria justificativa en la que se especifiquen las motivaciones de las decisiones del proyecto y su compatibilidad con la conservación de los valores del bien. Todos los análisis deben ir reflejados en informes que puedan ser consultados por otros profesionales, tanto durante el transcurso de la intervención, como en el futuro.”

Dra. Belén Rodríguez Nuere del Instituto del Patrimonio Cultural de España – M º de Cultura-  “Presentación del Plan Nacional de Arquitectura Defensiva” 2011

6)    “Hay un “star system” creado en el mundo de la arquitectura que viene a ser como una especie de tejido con nombres de prestigio: Siza, Moneo, Rossi, MBM, Isozaki, Calatrava … y todo un santoral con un cortejo de comentaristas y tratadistas, de tal manera que, alrededor de la arquitectura hay una metaarquitectura literaria. Esta arquitectura de alto nivel es una arquitectura espectáculo “. José Vicente – El Punt Girona, 06/17/96

 

Capella de la Cinta. Catedral de Tortosa

 

BIBLIOGRAFÍA

  

AROCA, Jaume V. Montjuic busca nuevos usos para rentabilizar el castillo. La Vanguardia. Barcelona 05/23/2013

BALLART, J i TRESSERRAS Joan. Gestión del Patrimonio Cultural. Ed. Ariel, Barcelona (2001)

FORGAS COLL, Juan i ISLA CATALÁN, Dolores. Plan Director y recuperación del castillo de Montjuic. Forgas Arquitectes Barcelona (2011)

JUNYENT, Emili i CASALS, Carmen. La fortaleza de Els Vilars d’Arbeca. Conservación y socialización. Universidad de Lleida (2011)

MARTÍNEZ JUSTICIA, M ª José. Convención de Granada. (1985)

MORA CASTELLÀ, Josep (ed.)  SOS Monuments. Un combat que ha de continuar. Associació SOS Monuments. Barcelona (2013)

RIO-BARRERA, Eduard. Historia arquitectónica de los castillos y notas sobre su restauración (2011)

RODRÍGUEZ NUERE, Belén. Presentación del Plan Nacional de Arquitectura Defensiva      Instituto del Patrimonio Cultural de España – M º de Cultura- (2011)

SOS Monuments Carta de Figueres. Manifest fundacional.  (1997) / Carta de Barcelona de defensa del Patrimoni Cultural . (2001)

Associació per a la Defensa Cívica del Patrimoni Cultural  SOS Monuments; Asociación para la Revitalización de los Centros Antiguos ARCA; Asociación de Amigos del Castillo de Montjuic;     Ciudadanos por el Patrimonio de Segovia; Asociación Ben Basso de Sevilla:                    Declaración de Palma de Mallorca ( 2012)

VELASCO GONZALEZ, María. Gestión Turística del Patrimonio Cultural: Enfoques para un Desarrollo sostenible del turismo cultural.  Centro de Estudios Superiores Felipe II Universidad Complutense, Madrid (2009)

VIÑAS i MANUEL, Enric   Para la conservación del castillo de San Fernando de  Figueres. (1998)  Aspectos constructivos del castillo de San Fernando de Figueres  Revista “La Punxa” COAAT de Girona. (2003)

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2021/09/Castell-de-la-Trinitat.-Roses.jpg 428 640 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2021-09-04 19:17:152021-09-09 19:05:31LA GESTIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC AVUI” ENRIC VIÑAS i MANUEL

L’última intervenció a Casa Batlló

19 juliol, 2021/0 Comments/in Noticies, Opinió, Patrimoni en perill, Sense categoria /by SOS Monuments

 

 

La Casa Batlló de Barcelona és un edifici ben conegut a gairebé tot arreu doncs, no per res, és un lloc declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Un reconeixement com aquest comporta una gran responsabilitat a l’hora d’intervenir sobre el mateix. En els darrers mesos la Casa ha estat objecte d’una intervenció profunda, el projecte de la qual es remunta al 2014. La intervenció, podríem dir, té 3 zones amb 3 conceptes prou diferents entre sí.

 

La Casa Batlló és el resultat d’una reforma feta per En Antoni Gaudí sobre una finca ja existent el 1906. Gaudí va transformar totes dues façanes, interior i exterior, la planta noble – el principal – que era la planta on viuria la família, l’escala que dona accés a aquesta planta, un dels patis de llum i la terrassa. Va aixecar 2 pisos l’edifici preexistent a fi d’incloure les habitacions dels servei i els safaretjos. La resta de l’edifici no el va tocar.

 

Més de 100 anys de existència han donat per a què la finca passés per les mans de més d’un propietari, una companyia d’assegurances i un laboratori clínic inclosos, els quals van modificar la distribució i bona part de l’ornamentació per adaptar-les a les seves necessitats empresarials. Per fer l’actual rehabilitació, s’han consultat els plànols i material que es troben als arxius de la càtedra Gaudí i, en concret, l’aixecament planimètric que en Lluís Bonet i Garí va fer als anys 50. S’han recuperat elements originals i, alguns que han desaparegut, han estat substituïts per reproduccions, com l’arrambador de fusta que existia al moment d’ocupar la casa per primera vegada. Una aposta interessant i legítima que queda devaluada per una execució molt millorable.

Si la rehabilitació de la zona més visitada i coneguda de la finca pensem que és meritòria, no opinem el mateix les altres intervencions que s’han fet per instal·lar una escala d’evacuació i, dues, recuperar les parts dels soterranis que fins ara no eren visitables.

 

 

 

Per posar l’escala s’ha aprofitat una part d’un pati interior preexistent i, com l’espai era insuficient, s’ha eixamplat agafant un tros del volum construït, encara que no afecta a la reforma feta per Gaudí. No hem pogut consultar els plànols de l’actual reforma, però tot sembla indicar que és així com ha anat. Ens qüestionem amb quin criteri s’ha fet i com ha estat possible que les autoritats encarregades de vetllar pel patrimoni hagin donat els permisos necessaris per construir aquesta escala. La funció d’evacuació amb la qual es justifica no és clara, donat que li falten components com la barana dreta en sentit de baixada, senyals amb la direcció d’evacuació, senyalització de la sortida d’emergència, perquè ara l’escala acaba al soterrani i cal pujar a la planta de peu de carrer… sense fer esment dels elements decoratius de la instal·lació existent, que distorsionen la seva finalitat.

 

La Casa Batlló és un monument històric-artístic des de 1969. En el Decret de 24 de juliol, en el qual se li dona aquesta categoria, sembla que la declaració afecti a tot l’edifici sense restriccions perquè no s’exclou cap part. Al mateix Decret són declarats monuments històric-artístics 17 obres més de Gaudí. En alguna es limita la declaració només a una part, com és el cas de la Casa Miralles, on la declaració només afecta a l’entrada. Per tant entenem que, si no hi ha una menció expressa, monument és el conjunt sencer. A la llei catalana de patrimoni de 1993 es prohibeix expressament la supressió de cap part del bé en qüestió, excepte si aquestes parts suposen una degradació del bé o que, l’eliminació, suposi una millor interpretació històrica.

 

A la Casa Batlló s’han tallat forjats per encabir l’escala. Aquesta escala hauria de portar directament al carrer, però la primera intenció porta al soterrani del qual se surt pujant per un altre tram fins arribar a la planta baixa. El recorregut de l’escala s’aprofita per l’exhibició d’una instal·lació de l’artista japonès Kengo Kuma, autor que ja ha realitzat més obres semblants en espais d’ús públic. És una instal·lació que, amb el temps, serà substituïda per d’altres, segons ens diuen. Kengo Kuma fa una interpretació personal dels famós joc de llum que Gaudí realitza amb la gradació de colors de les rajoles que va instal·lar al pati de llums que trobem a l’entrada de la Casa. Les nostres reserves són de 2 classes. La primera és pràctica perquè en cas d’emergència – recordem que aquesta és la funció primordial de l’escala, servir d’evacuació- pensem que l’obra d’art dificulta la ràpida sortida de l’edifici.

En segon lloc, no veiem que la Casa Batlló sigui el lloc més apropiat per exhibir la instal·lació. No aporta res a la comprensió del monument, és gratuït. Com gratuïtes ens semblen les intervencions que es fan servir com a reclam amb l’excusa d’esser experiències mai tingudes fins ara. De nou trobem que són obres meritòries però que no afegeixen res a la comprensió ni de l’edifici ni de Gaudí. La primera que trobem, la “Gaudí Dôme”, estèticament molt relaxant, que pretén introduir-nos a la ment de l’arquitecte, ens sembla difícil d’interpretar sense tenir un coneixement previ del món gaudinià.

En quant al “Gaudí Cube” ens preguntem si algú pot veure i entendre les imatges que passen a gran velocitat i milers alhora. No creiem que aporti res en absolut. Deixa molt per explicar al visitant que arriba sense cap coneixement previ i vulgui fer la visita pel seu compte. No menystenim l’obra de Miguel Alonso (Gaudí Dôme), ni la de Refik Anadol (Gaudí Cube). Simplement ens semblen gratuïtes. Veure-les no aporta més coneixement de Gaudí, ni de la Casa Batlló. Al final l’experiència més commovedora es troba a l’exterior, a la façana, exhibició desbordant de sensibilitat, imaginació i bon gust i, a la vegada, atrevida i transgressora encara avui en dia.

Sens dubte aquestes reformes s’han fet comptant amb tots els permisos que són necessaris. Per això mateix, no podem per menys de demanar-nos pel criteri amb que es donen. La Casa Batlló és un BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) i, com a tal, la seva cura i la vigilància del mateix correspon a la Generalitat. Ens agradaria saber com ha estat la interpretació que s’ha fet de la declaració de monument històric-artístic, quines restriccions s’han considerat que feia el Decret de 1969. Segurament la seva rehabilitació serà un èxit perquè s’ha creat un espectacle atractiu pel visitant. Per la nostra part, ens preguntem si el bé ha sortit reforçat amb aquests canvis i no veiem que hagi estat així.

 

19 juliol 2021

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2021/07/240px-Casa_Batllo-fachada.jpg 296 240 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2021-07-19 08:15:002021-07-20 08:58:16L’última intervenció a Casa Batlló
Pàgina 1 de 3123

Mostra informació sobre…

  • Activitats SOS (126)
  • Admiracions (2)
  • Admiracions conservades i destruïdes (6)
  • Assessories per la defensa i l'estudi del Patrimoni (4)
  • Aules SOS (58)
  • Campanyes (38)
  • Campanyes (9)
  • Cartes (13)
  • Excursions científiques Catalunya (36)
  • Noticies (207)
  • Opinió (6)
  • Patrimoni conservat (11)
  • Patrimoni destruït (15)
  • Patrimoni en perill (90)
  • Premsa (4)
  • Publicacions (6)
  • Sense categoria (30)
  • Sense categoria (2)
  • Trobades (1)
  • Trobades a Espanya i Iberoamèrica (26)

Butlletí

Subscriu-te al Butlletí de SOS Monuments per estar al dia de les darreres notícies i activitats.

Subscriu-m’hi >

Canal de denúncia

1 + 1 = ?

També ens pots trobar a les xarxes socials…

Segueix-nos a Facebook

Darrers Tweets

Retweet on TwitterSos Monuments Retweeted
alay_jcaJoan Carles Alay@alay_jca·
20 maig

Ídolo calcolítico de Torredelcampo (Jaén). Actualmente desaparecido. Se agradecerá cualquier información que permita su localización

Reply on Twitter 1527593751832576001Retweet on Twitter 15275937518325760012Like on Twitter 15275937518325760011Twitter 1527593751832576001
Retweet on TwitterSos Monuments Retweeted
JordiRamos79Jordi Ramos@JordiRamos79·
17 maig

[📄Article] "#Barcelona 1936-1939: sistema defensiu i canvis en l'arquitectura d'una ciutat a la rereguarda. Una proposta d'estudi des de l'#arqueologia del conflicte"

📕Publicat a #Quarhis15- Quaderns d'arqueologia i #història de la ciutat de Barcelona.

https://www.researchgate.net/publication/360643318_Barcelona_1936-1939_sistema_defensiu_i_canvis_en_l'arquitectura_d'una_ciutat_a_la_rereguarda_Una_proposta_d'estudi_des_de_l'arqueologia_del_conflicte?utm_source=twitter&rgutm_meta1=eHNsLU1vaEJ5TXBJTWI2ZHFCZ1BWV0FTckF5dHdEZTdmSHZwQzlMdHFzNFREem5raldBRjNCOUhHRkdrRlZkQ1A5dHpCWHV1b24xcDFQTkUraFFUbTU4VUtnPT0%3D

Reply on Twitter 1526529723358236674Retweet on Twitter 152652972335823667419Like on Twitter 152652972335823667458Twitter 1526529723358236674
Carregar més

Instagram

Segueix-nos a Instagram

Contacteu

Despatx nº 2 del Centre Cívic Pati Llimona
carrer Regomir, 3, 2º pis. Barcelona.

Més informació

Avís legal
Política de privacitat
Política de galetes

Scroll to top

Aquest web utilitza cookies per oferir-li una millor experiència d'usuari. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i la nostra política de cookies.

D'acordMés informació

Cookie and Privacy Settings



How we use cookies

We may request cookies to be set on your device. We use cookies to let us know when you visit our websites, how you interact with us, to enrich your user experience, and to customize your relationship with our website.

Click on the different category headings to find out more. You can also change some of your preferences. Note that blocking some types of cookies may impact your experience on our websites and the services we are able to offer.

Essential Website Cookies

These cookies are strictly necessary to provide you with services available through our website and to use some of its features.

Because these cookies are strictly necessary to deliver the website, refuseing them will have impact how our site functions. You always can block or delete cookies by changing your browser settings and force blocking all cookies on this website. But this will always prompt you to accept/refuse cookies when revisiting our site.

We fully respect if you want to refuse cookies but to avoid asking you again and again kindly allow us to store a cookie for that. You are free to opt out any time or opt in for other cookies to get a better experience. If you refuse cookies we will remove all set cookies in our domain.

We provide you with a list of stored cookies on your computer in our domain so you can check what we stored. Due to security reasons we are not able to show or modify cookies from other domains. You can check these in your browser security settings.

Google Analytics Cookies

These cookies collect information that is used either in aggregate form to help us understand how our website is being used or how effective our marketing campaigns are, or to help us customize our website and application for you in order to enhance your experience.

If you do not want that we track your visit to our site you can disable tracking in your browser here:

Other external services

We also use different external services like Google Webfonts, Google Maps, and external Video providers. Since these providers may collect personal data like your IP address we allow you to block them here. Please be aware that this might heavily reduce the functionality and appearance of our site. Changes will take effect once you reload the page.

Google Webfont Settings:

Google Map Settings:

Google reCaptcha Settings:

Vimeo and Youtube video embeds:

Other cookies

The following cookies are also needed - You can choose if you want to allow them:

Privacy Policy

You can read about our cookies and privacy settings in detail on our Privacy Policy Page.

Política de privacidad