El 13 de gener d’aquest any 2015, els socis de SOS-Monuments vam visitar l’exposició sobre l’arquitecte José Antonio Coderch, a la botiga de mobles Minim que està en un immoble del mateix Coderch. Amb aquesta exposició la botiga vol commemorar els 101 anys del naixement de l’arquitecte.
L’exposició es centra principal en un projecte dels últims anys de José Antonio Coderch i que no s’ha portat a la pràctica, es tracta de “La Herencia”, En aquesta proposta, Coderch contempla la possibilitat d’augmentar la superfície de la llar, o disminuir-la, d’acord amb les diferents necessitats de la família al llarg del temps.
La exposició ve representada per un model de la làmpada Coderch, gegantina per dintre de la qual el visitant es pot passejar.
El motiu d’haver escollit SOS-Monuments aquesta data per fer la visita és que coincidia amb la projecció d’una pel·lícula de Leopold Pomés sobre l’arquitecte i després tenia lloc una taula rodona al entorn de la figura de José Antonio Coderch.
Pomés fa un repàs de les diverses facetes de Coderch a través d’entrevistes a una sèrie de col·legues i deixebles que van treballar amb ell o el van conèixer de prop. Surten figures tan destacades de l’arquitectura com Oriol Bohigas, Tusset o Donato.
A la taula rodona s’aplegaren Jordi Badia, arquitecte i professor de l’ETSAB. Josep Llinàs, que també compagina la seva tasca d’arquitecte i professor universitari, i és el responsable del projecte de la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona. Octavio Mestre, arquitecte. Jaume Prat, també arquitecte i interiorista i Elina Vila interiorista. Va actuar com moderadora Pati Núñez, dissenyadora gràfica.
Tant els arquitectes entrevistats en la pel·lícula de Pomés com els components de la taula van coincidir a l’hora de destacar les principals qualitats de Coderch. Com a persona alabaren la seva honestedat amb les persones que l’envoltaven. Aquesta honestedat quedava reflectida als seus edificis. Relacionada amb aquesta apreciació destacaríem una de les seves frases que deia que la façana ha de ser conseqüència de l’interior, un rebuig frontal a moltes de les actuacions d’aquest moment en les que freqüentment es buida l’edifici, deixant només la façana i el construeixen de bell nou tot l’interior, destruint així un concepte d’arquitectura, allò que li és més essencial, la creació de l’espai.
L’altre aspecte en el que va coincidir tothom és en el seu menyspreu de la teoria i els tractats. La seva fou una arquitectura vívida perquè per resoldre un problema no anava a la bibliografia existent sinó que l’acarava de manera pràctica, com quan va anar cinc dies a viure a un hotel de tres estrelles perquè havia rebut l’encàrrec de construir un establiment d’aquesta categoria, i allà es va assabentar de manera directa i pràctica dels problemes quotidians que s’havien de resoldre.
Coderch va crea habitatges i edificis on la llum era protagonista, l’ús de les seves finestres a les cantonades, la naturalesa, com a l’edifici “Los Girasoles” de Madrid i la senzillesa dels materials, creant espais luxosos on l’opulència no es mesura per la magnificència dels materials sinó per l’espai i la utilitat dels elements són elements característics de la seva obra.
“La Herencia”, el seu últim treball, el va regalar als germans Huarte de Madrid amb l’única condició de que no fos portat a terme en “esta región” i donant-lis totes les llibertats respecte al lloc i el director d’obra que escollixin. Tanmateix, com ja hem senyalat, mai s’ha fet realitat tal vegada perquè, com es va senyalar al col·loqui que succeir a la taula rodona, hi ha entrebancs administratius i nosaltres afegiríem que també ho és el concepte de propietat de la nostra llar que és predominant a la nostra societat. Probablement mai es farà realitat, sobre tot quan el món ha caminat en un altra direcció i, ara que l’espai dels habitatges és cada vegada més reduït, no és factible contemplar projectes com els de José Antonio Coderch. I tot i així, la seva obra, precisament perquè no introdueix elements innecessaris, resulta atemporal i d’absoluta actualitat.
