• Instagram
  • Twitter
  • Facebook
  • Canal de denúncia
  • Subscriu-te al butlletí
  • Fes-te soci
SOS Monuments
  • Inici
  • Qui som
    • Presentació
    • Objectius
    • Manifest
    • Estatuts
    • Cartes
    • Referents teòrics
  • Activitats
  • Notícies
  • Patrimoni
  • Premsa
  • Enllaços
  • Contacteu
  • Cercar
  • Menu Menu

Torre Paula

26 novembre, 2021/0 Comments/in Campanyes, Noticies, Patrimoni destruït, Sense categoria

 

 

 

 

 

La Torre Paula Canalejo era un edifici residencial Modernista, datat entre el 1888 i el 1910. El que queda d’ell, està situat al carrer Homer número 27 i el carrer Pàdua número 24-28 del barri del Putxet de Barcelona. També era conegut com La Torreta, per al seu ús, com a residència per a gent gran durant els darrers anys.

 

Les seves façanes mostren bona part dels habituals recursos ornamentals del Modernisme: relleus florals d’estuc, baranes de ferro forjat de línies sinuoses i vitralls policroms.

 

Era obra d’Adolf Ruiz i Casamitjana. Un arquitecte d’estil Modernista, nascut el 9 de gener de 1869 a Barcelona. Que seguia sempre la línia marcada per al seu predecessor, Lluís Domènech i Montaner.

 

Va obtenir el títol de llicenciat en arquitectura l’1 de Setembre de 1893 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.

 

Després, va treballar com a arquitecte, contractista i constructor en els programes funcionals d’edificis residencials de renda, a l’Eixample de Barcelona, en el 1899.

 

 

 

En el 1924 va ser nomenat arquitecte municipal adjunt de Badalona, on va traslladar la seva residència des de Barcelona per motius de salut. I és on també, va projectar diversos equipaments escolars.

 

A més, s’especialitzà en models de mobiliari de caràcter sumptuós, especialment de tall clàssic.

 

Però aquest edifici de Ruiz i Casamitjana del barri del Putxet, ha estat enderrocat parcialment per no estar catalogat, a l’Octubre de 2021.

 

D’acord amb el promotor i davant la revisió del catàleg municipal, que està fent l’Ajuntament de Barcelona. S’ha conservat la façana i el jardí, que són els elements amb més importància patrimonial.

 

No obstant, això significa que, entre altres elements, s’han mantingut els ornaments florals. Però amb l’enderroc s’ha perdut, per exemple, el paviment interior de mosaic hidràulic de diferents colors i geometries.

 

 

 

Aquesta polèmica ha sorgit, precisament, després que se sabés que una promotora privada havia enderrocat, sense permís de l’Ajuntament. Una part del passatge antic de València, una via medieval d’origen romà, al petit veïnat de la Satalia del Poble Sec. El mur no està catalogat, però les obres eren il·legals i els serveis tècnics van aturar els treballs només tenir-ne coneixement. l’Ajuntament ha incoat un expedient sancionador per reparar el dany causat. Una multa i la reconstrucció del mur danyat amb les pedres originals, que provenien de la pedrera de Montjuïc. No obstant, s’han perdut pedres irreemplaçables. Tot i es vulguin restaurar, mai serà el mateix.

 

 

Per una altre banda, l’Ajuntament de Barcelona, davant la crítica a les xarxes socials de l’enderrocament de la torre Paula. Ha volgut aclarir que, en cap cas, s’ha procedit al seu enderroc total, sinó de part de l’interior de la finca. I emfatitzen, que la finca no té protecció patrimonial i que les obres s’estan fent amb llicència municipal.

 

Val a dir que, entre l’any 1942 i el 1987. Hi havia viscut i treballat, el pintor i dissenyador gràfic alemany, Will Faber Zietz. En record seu es va col·locar l’any 2013, una placa commemorativa a la façana.

 

Al barri del Putxet es va respirar nostàlgia durant l’enderrocament. I és que, s’ha perdut un Patrimoni important.

 

En part, per no haver estat protegit. I per al fenomen del “façanisme”, amb el que desapareixen per sempre, els interiors originals dels edificis històrics.

 

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2021/11/Vista-1.jpg 864 1142 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2021-11-26 10:53:012021-12-03 18:36:15Torre Paula

Visita al Cementiri Jueu de Montjuïc

8 novembre, 2021/0 Comments/in Activitats SOS, Campanyes, Excursions científiques Catalunya, Noticies, Patrimoni destruït, Sense categoria

 

 

 

Tal i com havíem anunciat el passat 17 d’octubre d’aquest any, 2021, vam fer una visita al cementiri jueu de Montjuïc acompanyats per l’Arquitecte i sòcia de SOS-Monuments, Dominique Tomasov. La nostra visita prenia sentit perquè a finals del curs passat (2020-2021) vam presentar-nos a la Convocatòria de “Projectes Participatius” de l’Ajuntament de Barcelona amb la voluntat de que es doni visibilitat a aquest cementiri que, avui, és un descampat amb bardisses limitat per una tanca de filferro.

 

La visita va començar a l’entrada dels Jardins de Joan Brossa i, des d’allà vam anar pujant fins al costat del Monument a la Sardana per un camí paral·lel a l’Avinguda Miramar. Segons la Dominique Tomasov, aquest camí és molt probablement el camí que feien servir fins a finals del segle XIV, el jueus de Barcelona per portar els seus difunts al cementiri.

 

El principal interès d’aquesta passejada va estar en tota la informació que la Dominique va donar sobre les creences, religió i costums dels jueus durant l’Edat Mitja i també ara. La seva explicació es va centrar sobre tot en els usos i normes dels enterraments, les condicions que han de complir els cementeris i aquí va donar la raó per la qual el cementiri es troba tan lluny del que era la ciutat medieval: no es pot celebrar la vida al costat de la mort, per això els enterraments dels jueus, quan a les ciutats medievals s’estaven fent a les sagreres dintre de les esglésies o al costat mateix, havien de ser llocs fora de les muralles. L’indret escollit per la comunitat jueva barcelonina ho és pel preu de la terra. També perquè està en un lloc elevat que “drena bé”. De moltes més coses referents als ritus jueus ens va informar la Dominique.

El cementiri va ser abandonat amb la desaparició dels jueus a la ciutat. La marxa de la comunitat jueva barcelonina està relacionada amb les persecucions que es van desfermar a finals del segle XIV, 1391, una persecució popular que va donar lloc a fets prou violents perquè la comunitat quedés molt malmesa i amb una situació que feia aconsellable la recerca de nous indrets on viure.

 

La idea, entre els habitants de Barcelona, de que a la muntanya hi havia el cementiri era general però la confirmació es va tenir després de les campanyes d’excavació de 1945-1946. La següent actuació no va arribar fins a 2001. A totes dos actuacions es van descobrir tombes que confirmaren la memòria popular. A l’última campanya, de 550 enterraments, només va sortir una làpida. De totes les làpides trobades només una sencera a l’excavació del 2001.

 

Moltes de les làpides es van reutilitzar a la construcció d’altres edificis. Per exemple, trobem un grapat al Palau del Lloctinent, segurament no hi són totes. La reutilització de materials anteriors, a la construcció d’edificis, era una pràctica corrent a tots els temps. Igualment hi ha indicis de què el cementiri s’estenia més enllà de la extensió que està cercada a l’actualitat.

 

En aquest moment la zona que correspon a l’espai ocupar antigament pels enterraments, es troba al costat mateix del Club de Tiro i baixa per la muntanya, encara que és difícil veure fins a on. Està delimitat per una tanca de filferro. No es pot accedir a l’interior. Tot l’espai està ple de bardisses i, pel què sembla, es perillós entrar. No hi ha cap senyal que ho identifiqui.

 

La nostra passejada també va ser reivindicativa. Cal dignificar aquest indret, informar a qui passa de por on passa, netejar l’espai. Ens ho devem com ciutadans. No cal grans actuacions que, sovint, malmeten més que respecten als bens. N’hi prou amb un rètol clar, amb una tanca més sòlida i, com diu En Enric Viñas, treure-li la pols.

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2021/11/DSC07744.jpg 960 1280 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2021-11-08 13:04:232021-11-08 13:57:45Visita al Cementiri Jueu de Montjuïc

PATRIMONIS Inter Culturals VISITA: la tradició funerària i l’antic cementiri jueu

18 setembre, 2021/0 Comments/in Activitats SOS, Excursions científiques Catalunya, Noticies, Patrimoni destruït

Fa dos anys vam assistir a una presentació sobre la recerca dels límits d’aquest antic cementiri, que dona nom a la muntanya de Montjuïc. La primera notícia que tenim de la presència jueva a la ciutat és del segle IX, quan ja es va establir aquest cementiri. La comunitat barcelonina no es recupera dels avalots anti jueus del 1391 a la Península  i els supervivents es converteixen al catolicisme o marxen de la ciutat. Amb la transmissió i divisió de la propietat i l’espoli de les làpides, desapareixen les referències visibles, i avui dia és difícil la seva localització.

Al procés Decidim Barcelona, SOS Monuments va proposar senyalitzar aquest espai en espera d’una actuació apropiada. En ocasió de la celebració dels Dies de Montjuïc, farem aquesta visita d’autora on s’explicaran la historia del recinte, els resultats de la recerca dels  límits i, sobretot, com es va establir i en què consisteix la tradició funerària mil·lenària encara vigent, a Barcelona i al món. La Dominique parla d’una “ànima”, referint-se a aspectes intangibles, cabdals per una millor comprensió del patrimoni.

 

 

Dominique Tomasov Blinder

És arquitecta (Buenos Aires, 1977) i membre de SOS Monuments.

Des del 1999 es dedica a temes de patrimoni jueu i és responsable del cementiri de la seva comunitat (a Collserola) i del grup de voluntaris que preparen per l’enterrament.

Els seus estudis sobre la matèria i la seva pràctica garanteixen un diàleg transversal i una reflexió sobre respecte a les minories i la construcció d’una memòria dive

 

Dia: 17 d’octubre 2021

Hora: 10:30 h.

Lloc: Peu del Telefèric de pujada al Castell. (Avinguda Miramar)

Durada de la visita: 1:30 h. a 2 h

Per raons tècniques a la visita només podran anar 20 persones.

Inscripció al nostre correu sosmonuments@gmail.com per riguròs ordre de demanda.

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2021/09/Vista-sobre-cementerio.jpg 488 600 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2021-09-18 10:47:002021-09-18 10:50:21PATRIMONIS Inter Culturals VISITA: la tradició funerària i l’antic cementiri jueu

Indignació: LA CREU DE TERME DE SANT CUGAT DESTROSSADA PER UN ACTE INCÍVIC

20 juny, 2021/0 Comments/in Noticies, Patrimoni destruït, Sense categoria

 

 

 

A partir de SOS MONUMENTS, manifestem la nostra queixa i indignació per l’acte vandàlic que es va produir durant la nit del dissabte a Sant Cugat del Vallès. Uns brètols varen destrossar la Creu de terme del Camí dels Monjos, situada dins el Recinte del Monestir, al costat de l’entrada principal de l’església. La creu, antigament estava ubicada a l’enquadrament dels camins que des de Sant Cugat partien a Terrassa, Rubí i Martorell.
És una creu, datada en el segle XVI i aixecada amb el fust sobre una base esgraonada. Tant el fust com la creu són característics de la traceria gòtica. Té els braços acabats en flor de lis, en una cara està esculpida la imatge de la crucifixió i a l’altra cara hi figura la Mare de Déu amb el nen Jesús.
El fet és molt greu, doncs, aquesta creu considerada un Bé Cultural d’Interès Nacional, ha quedat partida a trossos, alguns mig esmicolats i, lamentablement, després de la seva restauració, encara que visualment pot semblar millorada, no serà mai més el mateix.
Individus amb aquesta manca de respecte al patrimoni, tristament abunden més del que pensem, però en general, els elements culturals afectats, no solen ser de la importància artística i patrimonial com la creu de Sant Cugat. Això és així, per la raó que pocs són els elements patrimonials urbans als abasts dels gamberros, però, continua sent un feix que afecta elements artístics de façanes, vitralls històrics, elements artesanals en portalades i edificis, esteles, conjunts escultòrics, etc. Molts d’ells empastifats i embrutats amb pintures. Estem acostumats a viure amb tot aquest desgavell, que només reaccionem quan el bé cultural que ha sofert d’anys és d’alta importància patrimonial. Aquesta manca de sensibilitat per tot el que afecta l’espai urbà, comporta que molts individus no distingeixen el nivell de les bretolades.
Quina és la solució a aquest problema? És molt difícil acabar amb aquesta manca de civisme. De moment sembla que l’única solució, és protegir els béns culturals mobles, substituint-los per còpies i guardà els originals en llocs protegits. Però és legítim fer-ho? No és un engany, una falsedat?

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2021/06/1200_1624098455Creu_terme_STC.jpg 847 1200 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2021-06-20 20:09:242021-06-20 20:09:24Indignació: LA CREU DE TERME DE SANT CUGAT DESTROSSADA PER UN ACTE INCÍVIC

UNA NOTICIA CUALQUIERA

5 setembre, 2020/0 Comments/in Noticies, Patrimoni destruït, Sense categoria

30 de Agosto 2020. Una de las noticias de BTV:

En la plaza Adrià nº1 bis se ha derribado un “palauet” de 1920 para construir un edificio de cinco pisos (viviendas) con piscina en cubierta.

La noticia vista así no tiene más importancia. Una de tantas.

Pues sí. Sí la tiene, si empezamos a reflexionar sobre lo que está pasando en nuestra ciudad.

El “palauet” no era un montón de piedras  viejas. Era un edificio neoclásico ecléctico de comienzos del s.XX,  construido por un “traginer”  (porteador) y convertido posteriormente en vivienda vacacional. Es decir, un trocito de Historia de Barcelona, que seguramente no necesitaba mucha restauración y rehabilitación porque como se veía estaba bien mantenido exteriormente y bien construido. Todo esto  se vio a la hora del derribo: buen  espesor  de paredes, acabados de piedra y mármol y herrería en forja de carácter noble, típica de la època.

Pero este trocito de nuestra Historia no estaba “ catalogado” y como no estaba “catalogado” se podía hacer con él “legalmente” lo que se quisiera. En este caso derribarlo. Además, el derribo se hace en verano para evitar problemas con parte del vecindario del barrio que no está de acuerdo, haciéndose con licencia de obra diferida, en época de pandemia.

 

 

¿No se pueden construir pisos aprovechando y recuperando edificios antiguos o al menos algo de ellos?¿ Es necesario tirarlo todo ? ¿ Por qué no es “ilegal” derribar nuestra Historia?

 

Se podía haber adaptado la edificación existente, haber realizado una remonta para agotar la altura y lograr las cinco viviendas que se querían, aprovechando también, un semisótano existente, que se intuye por los ventanucos que daban a la calle, a línea de acera.

La tarea era de un equipo multidisciplinar para enfrentar el proyecto con conocimientos en patrimonio, estructura refuerzo estructural, sostenibilidad y criterios éticos de conservación.

 

Sirvan estas líneas para reivindicar dos cosas. Por un lado la necesidad de una revisión y puesta a punto del Catálogo actualizándolo al 2020 y por otro la necesidad de una educación ciudadana en el conocimiento y valoración del Patrimonio que defienda en la medida de lo posible la conservación y posterior recuperación ante tanta destrucción, que significa también destrucción a la larga del medio ambiente.

 

NUESTRA HISTORIA NO SOLAMENTE ESTA EN LOS LIBROS

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2020/09/PHOTO-2020-09-04-22-30-17.jpg 1600 1200 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2020-09-05 21:33:362020-09-05 21:34:47UNA NOTICIA CUALQUIERA

Premis “Josep Mora”

26 febrer, 2017/in Activitats SOS, Noticies, Patrimoni conservat, Patrimoni destruït

 

 

 

 

Aquest dissabte 25 de febrer hem tingut la nostra Assemblea annual en el transcurs de la qual vam lliurar els tradicionals premis de SOS-Monuments a la millor tasca de conservació del patrimoni i a les tasques que el malmeten i que volen ser una denúncia d’allò que considerem que va en contra de la permanència d’allò que destrueix la nostra herència cultural.

 

 

Enguany el premi “Josep Mora” a la defensa del patrimoni ha estat per la rehabilitació del claustre de Santa María de Bellpuig de les Avellanes el preocès del qual és un exemple de les bones pràctiques que s’han de fer en la recuperació i manteniment dels edificis. Fem excepció, però del jardí que hi ha dintre del pati que no guarda relació amb el paissatge que és tradicional en aquesta mena d’espais.

El premi “Josep Mora” a la desvirtuació de la nostra herència cultural éna vegada més per l’ajuntament de Barcelona pel proceès ja iniciat fa uns anys de transformació de la ciutat i en el qual es van esborrant el xamfrans de l’eixample, una de les característiques emblemàtiques del Plà Cerdà, amb la justificació de guanyar espai pels vianants però que va en contra de la comoditat que representa el xamfrà a l’hora de pujar i baixar passagers d’un cotxe o en la càrrega i descàrrega.

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2017/02/2017-03-01-PHOTO-00000061.jpg 768 1024 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2017-02-26 22:00:082019-04-06 20:17:11Premis “Josep Mora”

Ederrocament d’una nau de Can Ricart

10 gener, 2016/in Noticies, Patrimoni destruït, Patrimoni en perill

Sense avisar i d’amagat s’han aprofitat les festes nadalenc¡ques perquè un altra nau de Can Ricart hagi quedat derruïda.  Avisada la Guàrdia Urbana van trigar gairebé 3 hores en presentar-se al lloc per demanar els permissos d’ensorrament.  Les fotografies han estat presses el 25 de desembre de 2015 a les 10:25 del matíCan ricart 2 Can Ricart 1Can ricart 2

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2019/06/Captura-de-Pantalla-2019-06-11-a-les-13.53.37.png 403 500 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2016-01-10 12:38:312019-04-06 20:17:12Ederrocament d’una nau de Can Ricart

Monestir de Poblet (segle XIII – 2008)

24 octubre, 2011/in Patrimoni destruït

SOS PEL MONESTIR DE POBLET

Per S.O.S. Monuments (Arxiu SOS 2008)

D’ençà que el Reial Monestir de Poblet fou declarat Monument Nacional, el 1921, el procés de restauració dels seus edificis s’ha perllongat al llarg del segle XX, permetent alhora el retorn dels monjos, que han conferit, de nou, vida i sentit a l’antiga abadia.

A partir de 1978, el president Tarradellas donà un nou impuls a la recuperació de Poblet, realitzant en poc temps obres importants, com la restauració del cimbori, de la Sagristia Nova i de dues torres de la muralla. Tot i que, en la direcció de les obres de restauració se succeïren diversos arquitectes, el procés endegat per Eduard Toda i Güell amb la restauració d’estil, s’havia anat desenrotllant amb prou coherència.

El reconeixement internacional de la tasca realitzada arribà amb el premi “Europa Nostra”, concedit a la restauració del cimbori, i amb la decisió de la UNESCO de distingir a Poblet amb la declaració de “Patrimoni de la Humanitat”, l’any 1991.

Això no obstant, en començar la dècada de 1990, s’inicià un desgraciat canvi de rumb que ha provocat successives agressions al Monestir, la primera, amb la intervenció en l’anomenat “Palau Nou de l’Abat”, i la segona amb la amb la nova Hostatgeria.

El Palau Nou de l’Abat

El Palau Nou de l’Abat havia estat un bell exemple de l’arquitectura civil renaixentista i barroca a Catalunya, situat fora de l’antiga clausura, del que es conservaven les façanes i prou elements per a poder-lo restaurar sense fer grans invents. Les obres de restauració començaren el 1978, sota la direcció tècnica de Joan Bassegoda i l’assessorament inestimable del Pare Jesús Oliver i finançades pel “Ministerio de Cultura”. Malauradament, a finals dels anys 1980, quan les obres de restauració del palau estaven força avançades, la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya encarregà un nou projecte a l’arquitecte Lluís Nadal.

Aquest projecte suposà una injustificable malversació de diners públics, en fer enderrocar gairebé tota l’obra nova feta fins llavors. Així, efectuant una restauració arquitectònica “d’International Style” realment deplorable, violà bona part de la legislació relativa al Patrimoni Historicoartístic, en destruir l’ala del palau construïda al segle XVIII, així com molts elements arquitectònics i testimonis arqueològics que documentaven l’aspecte original de l’edifici. Hom ha desfigurat el volum original del palau, pujant un pis sobre l’ala oriental, a la vegada que, contradictòriament, se l’aixafava amb l’elevació del parterre i nivell del terra de l’esmentada ala; s’ha arruïnat el que havia estat l’elegant escala d’honor; i s’han construït unes potents estructures interiors de formigó, que han malbaratat i inutilitzat la major part de l’espai. La coberta del palau fou realitzada amb planxes de coure.

Ignorant els valors arquitectònics i històrics de rellevant importància de l’edifici i dels seus elements arquitectònics, la intervenció efectuada és més pròpia d’un exercici de recreació d’arquitectura moderna, utilitzant l’edifici històric com material de composició, el qual es manipula i tergiversa sense consideració, buscant una nova ordenació arquitectònica que, per la contundència de l’estructura de formigó emprada i la noblesa aparent dels materials, acaben anorreant la identitat originaria que tenia prou dignitat, i se’n conservaven prou parts i elements per respectar-la com havia fet la intervenció de Bassegoda.

De fet, aquestes desfiguracions corresponen a la trista etapa quan la Direcció General de Patrimoni Cultural es dedicava a modernitzar falsament molts dels nostres monuments, i que a Poblet exemplifica la barbaritat comesa al Palau de l’Abat.

El cas més escandalós i més prototípic d’aquesta etapa d’Eduard Carbonell al front de l’esmentat organisme, el representen les transformacions del monestir de S. Pere de Roda, que han provocat la desautorització del Col•legi d ‘Arquitectes de Girona.

Altres intervencions de la Direcció General de Patrimoni Cultural

Sota la direcció de l’arquitecte dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona, Ramon Aloguin, l’actual porteria del monestir patí una profunda remodelació, en ser destruïdes dues voltes de pedra medievals i substituïdes per un forjat de formigó; i en ampliar la porta, de forma que ha desgraciat les seves proporcions.

Més mostres d’incomprensió del monument han estat el paviment del “Joc de Pilota”, i la dràstica neteja aplicada a la façana del despatx de l’Abat, que no ha conservat les pàtines naturals dels carreus de pedra que la conformaven.

La pavimentació de pedra polida i abrillantada de l’esmentada porteria, més pròpia d’una botiga de moda o un aeroport, arruïna la lectura dels paviments de pedra de diverses textures del monestir. Una mostra més d’intervenció discutible és l’entarimat de fusta sobreposat d’un parquet flotant que capgira totalment el sentit de l’espai del celler originari amb l’excusa de recuperar-lo parcialment per sala d’exposicions. Quan la més viva mostra de valor expositiu el constitueix el propi celler en la seva integritat, amb el seu terra còncau tot de pedra fonent-se en continuïtat amb els basaments dels pilars i expressant tota la pròpia personalitat d’un celler medieval autèntic, se’l guillotina horitzontalment i se l’aixafa espacialment amb aquest parquet amb so de buit, que contradiu la noblesa de la construcció pètria i massissa de les parets i voltes magnífiques, empobrint incomprensiblement l’espai originari.

El projecte del Ministeri de Foment per a l’Hostatgeria

L’Hostatgeria que construirà el “Ministerio de Fomento”, suposa una greu amenaça per el monestir de Poblet. Aquest edifici s’aixecarà en el solar que antigament ocuparen la Bosseria i l’Hospital de Pobres, situat en un costat de la plaça, davant de l’entrada al Monestir, les Torres Reials i de la Portalada de l’Església, que constitueixen la façana més emblemàtica del mateix.

El projecte de l’arquitecte madrileny Mariano Bayón, un exemple més de restauració “d’International Style”, trencarà l’harmonia del conjunt monumental, en emprar materials, solucions constructives i detalls arquitectònics amb els que hom vol cridar l’atenció i pren protagonisme al Monestir.

Bayón s’ha entestat en construir damunt de l’atri de la Capella de Santa Caterina. L’excusa és la de refer un volum aixecat al segle XVIII, sense valor artístic, que ocultava la façana de la Capella del segle XIII. Tornar a construir-hi al damunt, suposarà un greuge considerable per la Capella, sense cap justificació funcional ni estètica, sinó ben al contrari.

Malgrat que es conserva sencera la façana de l’antiga Bosseria, hom vol enderrocar-la i substituir-la per una de nova. El disseny d’aquesta i de les altres façanes, a base d’aplacats de pedra, donaria al nou edifici un estil racionalista i abstracte insòlit, i contrastant inútilment amb la façana davantera principal de Poblet, que quedaria arruïnada parcialment amb tanta agressivitat. A més, damunt de les cobertes, s’aixecarien diversos elements, com respiradors, que tergiversarien el perfil característic del Monestir.

Conclusions

La nova Hostatgeria, com tota construcció que s’aixequi en l’entorn de Poblet, hauria de ser un edifici discret, que cerqui l’harmonia amb l’important conjunt monumental en el que s’insereix, tot intentant recuperar el caràcter de l’edifici antic, que la façana conservada determina, i renunciar a emparedar la façana de la Capella de Santa Caterina.

Cal prendre de nou consciència del valor inestimable de Poblet, el conjunt monàstic medieval més important d’Europa, i l’únic monestir que conserva íntegres totes les dependències originals de la planta tipus cistercenca. Tenim el deure de conservar-lo correctament per a les futures generacions, perquè pugui seguir mostrant el que ha estat al llarg de segles, i no permetre que esdevingui progressivament un camp d’experimentació d’arquitectura contemporània, que pot estar molt be en altres indrets descontextualitzats, però no aquí en un ambient tan profundament caracteritzat i valuós.

Sorprèn, finalment, el silenci de l’Abat del monestir (davant de la reconstrucció del nou Palau de l’Abad i el projecta de nova Hostatgeria) que sembla insensible a la conservació de les característiques arquitectòniques i artístiques de la seva Abadia, quan en etapes anteriors s’havia mantingut una línia de defensa conservacionista com exemplifiquen les restauracions del cimbori, la Sacristía Nova y les dues torres de la muralla posterior.

Si la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i el “Ministerio de Fomento” son també insensibles a la conservació d’un dels monuments cabdals del patrimoni arquitectònic català, sols ens queda com últim recurs per parar tantes desfetes apel•lar a la consciència de responsabilitat de tota la Comunitat de Poblet.

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2019/06/Poblet_p.jpg 206 300 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2011-10-24 19:07:342019-04-06 20:18:17Monestir de Poblet (segle XIII – 2008)

Cripta Güell. Barcelona (1908- 2004)

24 octubre, 2011/in Patrimoni destruït

LA POLÈMICA REFORMA DE LA CRIPTA GÜELL

Per SOS Monuments – Catalunya (Arxiu SOS 2004)

PRIMER MANIFIESTO
GRAN DISPARATE EN LA COLONIA GÜELL

Ante las intervenciones llevadas a cabo en la Cripta de la iglesia de la Colonia Güell por parte del arquitecto Antonio González Moreno-Navarro, cabeza del Servicio de Patrimonio Arquitectónico de la Diputación de Barcelona y promovidas por la Diputación de Barcelona y el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, queremos dar a conocer nuestro rechazo y nuestra preocupación:

1. Por el aislamiento absoluto a qué se ha sometido esta obra de Gaudí de su entorno inmediato: el tierra, el pinar y el contexto más general de la Colonia.

2. Porque la obra anónima, con que se habían acabado provisional pero definitivamente los trabajos de la Cripta tras la paralización de las obras, hecha con materiales pobres y soluciones sencillas, ha estado sustituida por otra firmada y de materiales y soluciones ajenos al espíritu gaudiniano.

3. Por la presunción imperdonable que supone que poner de lado la obra definitivamente inacabada de Gaudí y la nueva obra de “restauración”, como si esta fuera la conclusión de aquella.

4. Por la prepotencia de la “restauración” enfrente de la sublime humildad de la obra original, culminada con el auténtico disparate de colocar al arranque de la rampa un enorme monolito con la fecha de inicio de las obras del Templo y la fecha de acabamiento de la reciente “restauración” seguidas de la palabra AMEN.

Por todo ello pedimos la restitución de la Cripta a su estado anterior y el escombro de estos añadidos que aíslan, congelan, descargan de fuerza y banalizan el sentido original de la obra de Gaudí, reducida ahora a un accidente.

Barcelona 11 de diciembre de 2002.

El manfiest el signen:

Chema Alvargonzález

Vicenç Altaió

Antoni Tàpies

Frederic Amat

Xavier Rubert de Ventós

Xavier Antich

Maria del Mar Arnús

Jordi Balló

Ivan Bercedo

Manuel Borja-Villel

Antoni Bernad

Eduard Bru

Merina Campeny

Enric Cassases

Santiago Dexeus

Pep Duran

Joan Fontcuberta

Diana Garrigosa

Beth Galí

Carles Guerra

Manuel Guerrero

Menene Gras

Romà Gubern

Santiago Ibarra

Darko Kramer

Juan José Lahuerta

Antoni Llena

Robert Llimós

Luis López de la Madrid

Cristina Maragall

Antoni Marí

Josep Lluís Mateo

Cristina Mendoza

Jorge Mestre

Victòria Miras

Antoni Montes

Gloria Moure

Xavier Oliver

Perejaume

Glòria Pérez

Carme Pinós

Leopoldo Pomés

Pere Portabella

Antoni Puigverd

Victòria Roqué

Josep Maria Rovira

Victoria Sánchez Cohnen

Nicolás Sartorius

Eva Serrats

Comte de Sert

Maria Antònia Sert

Genara Sert

Benedetta Tagliabue

Carles Vinardell

Àgueda Viñamata

 —————————————————-
Manifest 2004

AL ILUSTRÍSIMO SR. ALCALDE PRESIDENTE DE SANTA COLOMA DE CERVELLO

Distinguido Sr. Josep Pere Comellas y Martín Barcelona, 8 dejuliol de 2004.

Conforme al derecho y a la obligación que confiere l’artículo 5 de la ley 9/93 del Patrimonio Cultural Catalán, ejercemos la acción popular y ponemos en conocimiento de este municipio que la Cripta de la Colonia Güell, Bien Cultural de Interés Nacional, se están haciendo unas intervenciones que ponen en peligro su valor arquitectónico cultural. Las dichas intervenciones no tienen licencia.

Vistas las críticas surgidas a nivel nacional e internacional a las intervenciones mencionadas, consideramos que este Ayuntamiento tendría que suspender las obras por no tener licencia y por agresivas al patrimonio histórico-artístico catalán. Por tal de agilizar la suspensión de obras y la no concesión de una licencia, nos permitimos facilitar a este Ayuntamiento parte de la legislación vigente básica. Asimismo recordamos que esta comunicación, sirve legalmente ya como puesta en conocimiento a este Ayuntamiento de los presuntos delitos que se están perpretando.

Ley 9/93 del Patrimonio Cultural Catalán

Arte. 5

1. Todas las personas físicas y jurídicas están legitimadas para exigir el desempeño de la legislación de patrimonio cultural ante las administraciones públicas de Catalunya. La legitimación por recorrer delante de los tribunales de justicia se rige por la legislación del Estado y de la Unión Europea.

2. Todo el mundo que tenga conocimiento de una situación de peligro o de la destrucción consumada o inminente lo tiene que comunicar inmediatamente a la administración local o al departamento de cultura.

Arte. 23 suspensión d’intervenciones

“El Departamento de Cultura puede impedir cualquier obra o intervención de bienes integrantes del patrimonio cultural. Por tal de preservar los valores culturales d’un bueno inmueble, los ayuntamientos podan suspender la tramitación de una licencia”

Còdigo penal :

arti. 322 de prevaricación de funcionarios públicos

“La autoridad o funcionario público que a sabiendas de su injusticia, haya informado favorablemente proyectos de derribo o alteración de edificios singularmente *protegidos será castigado además de cono una pena establecida en el arti. 404 de éste Código cono la de prisión de seis meses a dos años o la de multa de doce a veinticuatro meses”

“Cono la misma pena secastigará a la autoridad o funcionario público que cono si mismo o como miembro de un organismo colegiado haya resuelto o votado a favor de su concesión a sabiendas de su injusticia”

arti. 323 de los daños genéricos

“Será castigado cono la pena de prisión de uno a tres años y multa de doce a veinticuatro meses el que causo daño en un archivo, registro, museo, biblioteca, centro docente, gabinete científico, institución análoga o en bienes de valor histórico, artístico,científico, cultural o monumental, así como en yacimientos arqueológicos.

En este caso, caso los Jueces o Tribunales podrán ordenar a cargo del autor del daño, la adopción de medidas encaminadas a restaurar en lo posible, el bien dañado.”

Por estas razones, solicitamos la inmediata suspensión de las obras enla Cripta de la Colonia Güell.

Cordialmente,

Sigue 25 firmas.

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2019/06/C.-Guell-300x206.jpg 206 300 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2011-10-24 18:54:252019-04-06 20:18:18Cripta Güell. Barcelona (1908- 2004)

Euskal Jai, Pamplona (1909-2004)

24 octubre, 2011/in Patrimoni destruït

Per Pello Iraizoz (Arxiu SOS 2006)

El Euskal Jai, magnífico edificio modernista, estuvo abandonado por sus dueños durante 16 años, siendo un foco de suciedad y ratas en pleno Centro Histórico de la ciudad, pero el Ayuntamiento no intervino contra los dueños y sus maniobras especulativas, permitiendo a los propietarios el derribo del tejado del frontón, la destrucción de la cancha del mismo para que no fuera utilizado, y el apeo de las magníficas gradas (tres alturas) a base del corte de las vigas y la destrucción de las correspondientes bovedillas de un elemento modernista único en Pamplona y en toda Navarra. A esto se le llama vandalismo salvaje y especulación en cualquier sitio, pero el Ayuntamiento y Príncipe de Viana miraban para otro lado. Está claro que con estas intervenciones del todo ilegales, se pretendía la ruina del edificio, pero el Ayuntamiento, Príncipe de Viana y otras instituciones, como universidades y colegios profesionales, así como la Federación Navarra de Pelota, seguían ciegos, sordos y mudos.

El frontón Euskal Jai contaba con el mejor frontis del mundo, a decir de todos los pelotaris profesionales que por el han pasado. Hoy, nadie sabe hacer un frontis así, de hecho, ningún frontón moderno ha podido superar esta categoría del Euskal. Ha sido como destruir un Stradivarius, algo que cualquier bruto puede hacer y que nadie sabe como se hizo, pero que unos palurdos ebrios de autoritarismo destrozan

El Euskal Jai fue inaugurado en 1909 y contaba con unas galerías metálicas que conformaban el graderío de contracancha y del rebote, de un magnífico estilo modernista, que en cualquier ciudad culta de Europa sería un auténtico lujo mimado por las instituciones. El valor económico actual de estas estructuras es incalculable. Además, habían sido construidas “in situ” y unidos todos sus elementos. pilares de fundición y arquerías de forja, con los característicos remaches o roblones típicos de esa época y estilo (todavía no existía la soldadura eléctrica), siendo la misma técnica empleado por Eiffel y todos los ingenieros de la época. Pamplona es una ciudad con muy poca arquitectura modernista, pero éste era un caso único de modernismo en estructura metálica.

El hecho de que una modalidad de la pelota vasca, tan genuina e importante como el remonte, fuera inventada en Pamplona y por un pamplonés, siendo el Euskal Jai prácticamente su cuna y su lugar de máxima práctica, lo convierte en un lugar especial; si a esto unimos que este frontón fue escuela de pelota de cientos de chavales, (muchos de ellos luego profesionales del remonte) que en el Euskal tuvieron, en régimen de internado, su alojamiento y formación; si tenemos en cuenta también que este fue el primer lugar de proyección de cine sonoro en Pamplona durante 20 años, además de lugar de celebración de rifas y otros festejos, está claro que estamos ante un lugar cargado de historia y cultura que nadie, por muy ajeno que sea a nuestra cultura e historia, tiene derecho a derribar. Además de todo esto, incumplen con el Plan General de Ordenación Urbana de 1984, donde en el inventario de edificios de Pamplona, el Euskal Jai aparece como edificio catalogado y protegido otorgándosele el grado de protección II, lo que conlleva entre otras cosas lo siguiente:

a) Se deben conservar todos los elementos externos (fachada principal y/o secundaria, zaguán, pórtico, patios, galerías abiertas, elementos de cubierta etc.) es decir, todos los elementos en contacto con el espacio exterior.

b) Se deben conservar las características tipológicas y funcionales: estructura portante, bloque de escaleras, agregados especiales y distributivos en relación con los usos y funciones del edificio (recorridos y comunicaciones.

Este plan general destinaba la parte del frontón a equipamiento deportivo, manteniendo así su histórico uso ; y dedicaba a Centro Cívico el resto de las edificaciones anejas. El Plan otorgaba un plazo de cuatro años para la realización del proyecto, estando el Ayuntamiento, por ello, obligado a adquirir por expropiación todo el conjunto.

més info: Iniciativa Ciudadana para la Defensa del Patrimonio /Ondarearen Aldeko Herri Ekimena

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2019/06/euskaljai0002-300x197.jpg 197 300 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2011-10-24 18:42:172019-04-06 20:18:18Euskal Jai, Pamplona (1909-2004)
Pàgina 1 de 212

Mostra informació sobre…

  • Activitats SOS (130)
  • Admiracions (2)
  • Admiracions conservades i destruïdes (6)
  • Assessories per la defensa i l'estudi del Patrimoni (5)
  • Aules SOS (59)
  • Campanyes (38)
  • Campanyes (9)
  • Cartes (13)
  • Excursions científiques Catalunya (36)
  • Noticies (215)
  • Opinió (7)
  • Patrimoni conservat (12)
  • Patrimoni destruït (15)
  • Patrimoni en perill (93)
  • Premsa (4)
  • Publicacions (6)
  • Sense categoria (33)
  • Sense categoria (2)
  • Trobades (1)
  • Trobades a Espanya i Iberoamèrica (26)

Butlletí

Subscriu-te al Butlletí de SOS Monuments per estar al dia de les darreres notícies i activitats.

Subscriu-m’hi >

Canal de denúncia

2 + 2 = ?

També ens pots trobar a les xarxes socials…

Sos Monuments Follow

SosMonuments
Retweet on Twitter Sos Monuments Retweeted
efemarq Efemèrides d'Arquitectura @efemarq ·
16 març

Un 12 de març de fa 7 anys, el 2016, va morir l'arquitecte Giacomo Alessandro. Nat a Sardenya, vingué a Barcelona el 2009 gràcies a una beca i es féu barcelonòfil, fília que el portà a crear la popular iniciativa "Barcelona Desapareguda" que molta gent seguia a les xarxes. Fil 👇

Reply on Twitter 1636360350017925123 Retweet on Twitter 1636360350017925123 435 Like on Twitter 1636360350017925123 1384 Twitter 1636360350017925123
Més tweets

sosmonuments

sos monuments
Avui és l'aniversari de Salvador Tarrago Cid, Fun Avui és l'aniversari de Salvador Tarrago Cid, Fundador de S.O.S Monuments, també fundador del Màster de Restauració de Monuments de la UPC i de l’Associació d’amics i amigues de l’Ebre.
Dirigint durant més de vint-i-cinc anys el CIEPAC (Centre Internacional d’Estudis del Patrimoni Construït) a la Universitat Politècnica de Catalunya.
A més de ser el responsable de l’arxiu històric del COAC i del Col·legi d’Arquitectes de Balears i de ser el president de l’Asociación para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea.

MOLTES FELICITATS!!
@salvadortarragocid
@master_restauracion_monumentos 

#sosmonuments #patrimoni
#barcelona #catalunya
#maestro #incansable #luchador #referente
Pot un edifici canviar el destí de la gente d'un Pot un edifici canviar el destí de la gente d'un barri?
#patimonibarcelona
#sosmonuments #eixample #elsilencideltemple
#patrimonicultural #tallermasriera
#sosmonuments #vilasardedalt #patrimoni #sosmonuments #vilasardedalt #patrimoni
Instagram post 18012726262486430 Instagram post 18012726262486430
Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-L Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-LA!
#sosmonuments #salvempatrimoni #patrimonicultural #caldesdestrac #catalunya #fundaciomercedestorras
Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-L Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-LA!
#sosmonuments #salvempatrimoni #patrimonicultural #caldesdestrac #catalunya #fundaciomercedestorras
Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-L Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-LA!
#sosmonuments #salvempatrimoni #patrimonicultural #caldesdestrac #catalunya #fundaciomercedestorras
Instagram post 18148914082281981 Instagram post 18148914082281981
El próximo martes 26 a las 19:00 En el Pati Llimo El próximo martes 26 a las 19:00
En el Pati Llimona.
"Estado del Patrimonio Histórico en Puerto Rico"
A cargo de la 
Arq. Evelyn Villabos Ribera
Organiza SOSMonuments
#sosmonuments #patrimoni #puertorico🇵🇷 #patrimôniohistórico
#sosmonuments #patrimonicultural #llesui #esglesia #sosmonuments #patrimonicultural #llesui #esglesiadesantjuliadelatorre #salvempatrimoni
SOS ponte Nafonso!! #salvemospontenafonso SOS ponte Nafonso!!
#salvemospontenafonso
Visita per avalar l'estat de L'Esglesia de Sant Ju Visita per avalar l'estat de L'Esglesia de Sant Julio de la Torre.
3 de  juny 13:00 h
#sosmonuments #patrimoni #patrimonicultural #llesui #esglesiadesantjuliadelatorre
@lavelladetorena
La preservació del Patrimoni a L'Hospitalet de Ll La preservació del Patrimoni a L'Hospitalet de Llobregat
8/6/22 18:30h
Pati Llimona
#patrimoni #patrimoniindustrial #patrimonilhospitalet 
#sosmonuments 
Organitza @sosmonuments 
Col.labora @ccpatillimona
XVII Encuentro Estatal de Asociaciones de Defensa XVII Encuentro Estatal de Asociaciones de Defensa del Patrimonio Cultural
#sosmonuments
#patrimonio #asociacionesdedefensadelpatrimoniocultural #patrimoniocultural

@amigosdelalcazaba
@arco @apudepa @sosmonuments
@acdpatrimonio @salvemos4caminos @bembaso @arteenruinas
#sosmonuments #patrimoni #vilafrancadelpenedes #ar #sosmonuments #patrimoni #vilafrancadelpenedes #arquitecturadelvi
18 de abril Dia Mundial de los Monumentos y Sitios 18 de abril
Dia Mundial de los Monumentos y Sitios
#sosmonuments #patrimonicultural #patrimoni #monuments #diamundialmonumentosysitios
Desde @sosmonuments repudiamos la invasión rusa a Desde @sosmonuments repudiamos la invasión rusa a Ucrania!!! #noalaguerra #sialapaz
#ucrania #sosucrania🇺🇦🙏
Hoy es el cumpleaños de nuestro fundador, maestro Hoy es el cumpleaños de nuestro fundador, maestro y amigo, Salvador Tarrago Cid..
Muchas felicidades!!
Con todo nuestro cariño
#sosmonument #patrimonicatalunya
#patrimonio #felizcumpleaños #felicidades
Felices Fiestas!! #bonnadal #feliznavidad #felices Felices Fiestas!!
#bonnadal #feliznavidad #felicesfiestas #sosmonument #patrimonio #salvempatrimoni
Taula Rodona "Can Capellanets" #sosmonument #patri Taula Rodona "Can Capellanets"
#sosmonument #patrimoni #lescortsbarcelona #cancapellanets
#patillimona #salvemcancapellanets 
#salvempatrimonilescorts
#arquitectesdelescorts
Carrega més... Segueix-nos a Instagram

Contacteu

Despatx nº 2 del Centre Cívic Pati Llimona
carrer Regomir, 3, 2º pis. Barcelona.

Més informació

Avís legal
Política de privacitat
Política de galetes

Scroll to top

Aquest web utilitza cookies per oferir-li una millor experiència d'usuari. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i la nostra política de cookies.

D'acordMés informació

Cookie and Privacy Settings



How we use cookies

We may request cookies to be set on your device. We use cookies to let us know when you visit our websites, how you interact with us, to enrich your user experience, and to customize your relationship with our website.

Click on the different category headings to find out more. You can also change some of your preferences. Note that blocking some types of cookies may impact your experience on our websites and the services we are able to offer.

Essential Website Cookies

These cookies are strictly necessary to provide you with services available through our website and to use some of its features.

Because these cookies are strictly necessary to deliver the website, refusing them will have impact how our site functions. You always can block or delete cookies by changing your browser settings and force blocking all cookies on this website. But this will always prompt you to accept/refuse cookies when revisiting our site.

We fully respect if you want to refuse cookies but to avoid asking you again and again kindly allow us to store a cookie for that. You are free to opt out any time or opt in for other cookies to get a better experience. If you refuse cookies we will remove all set cookies in our domain.

We provide you with a list of stored cookies on your computer in our domain so you can check what we stored. Due to security reasons we are not able to show or modify cookies from other domains. You can check these in your browser security settings.

Google Analytics Cookies

These cookies collect information that is used either in aggregate form to help us understand how our website is being used or how effective our marketing campaigns are, or to help us customize our website and application for you in order to enhance your experience.

If you do not want that we track your visit to our site you can disable tracking in your browser here:

Other external services

We also use different external services like Google Webfonts, Google Maps, and external Video providers. Since these providers may collect personal data like your IP address we allow you to block them here. Please be aware that this might heavily reduce the functionality and appearance of our site. Changes will take effect once you reload the page.

Google Webfont Settings:

Google Map Settings:

Google reCaptcha Settings:

Vimeo and Youtube video embeds:

Other cookies

The following cookies are also needed - You can choose if you want to allow them:

Privacy Policy

You can read about our cookies and privacy settings in detail on our Privacy Policy Page.

Política de privacidad