SOS-Monuments continua treballant per mantenir el recinte de l’Escola Industrial. El dijous vam intervenir en una taula rodona organitzada per l’ANC de l’Eixample Esquerra. Aquesta és la primera ocasió en que la Plataforma “Un nou Clínic és posible conservant l’Escola Industrial” ha pogut compartir les seves inquietuds amb un representant de ElClínic, el doctor Font. A l’enllaç de sota podeu seguir tota la conversa. Val la pena
El Col.legi Major Ramón Llull, conegut com la residència d’estudiants de Catalunya, va nèixer a l’any 1921 en un xalet del carrer Ríos Rosas, en el barri de Sant Gervasi de Barcelona. Va èsser la primera residència d’estudiants de Catalunya i va acollir en aquell moment a 12 joves.
El centre aviat es va quedar petit i es vàren haver de traslladar a l’espai que ocupa actualment, dins el recinte de l’Escola Industrial, i on aleshores es trobava l’escola d’agricultura. Entre 1927 i 1929 l’arquitecte Joan Rubió i Bellver el va reformar per adaptar-lo com a residència d’estudiants.
Va obrir les seves portes en el 1929, en plena dictadura de Primo de Rivera, sota el nom de Residència del reial Politècnic Hispano-Americano. L’imponent edifici, de tres plantes d’estil Modernista i Noucentista, sempre ha estat lligat a moltíssims personatges tant il.lustres com Pompeu Fabra, Salvador Espriu i Federico García Lorca, el qual va oferir un recital poètic en el seu interior.
En general, destaca del conjunt la seva arquitectura caracteritzada per la concepció de l’espai interior segons les premisses de claredat, amplitud i lluminositat que permetia l’aplicació de les tècniques tradicionals de maó de pla, especialment en voltes i arcs. Aquesta tècnica permetia no tan sols crear espais de gran amplitud sinó que era a més una solució ràpida i de bon preu.
A l’edifici s’hi accedeix a través d’un vestíbul cobert amb revoltó de maó de pla i bigues de ferro, amb unes grans bigues de fusta transversals, tot revestit amb esgrafiats que a manera de sanefes configuren la carga decorativa d’aquest espai. L’esmentat hall es cobreix amb una coberta realitzada a base d’arcs parabòlics.
Joan Rubió i Bellver fou un arquitecte Modernista català que va néixer el 24 d’abril de 1870 a Reus, al carrer de Sant Pere d’Alcàntara, actualment carrer de Llovera. Va treballar també com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona i president del Cercle Artístic de Sant Lluc. Morí el 30 de novembre de 1952 a Barcelona.
Va estudiar el batxillerat a l’Institut de Reus i als 15 anys va obtindre el títol, a l’octubre de 1886. I és quan aleshores, es traslladà a Barcelona per matricular-se a l’Escola d’Arquitectura.
Tingué un fort vincle amb Antoni Gaudí. Tenint en compte que Francesc Berenguer, la mà dreta de Gaudí, no va arribar a obtenir el títol d’arquitecte, Rubió esdevé el primer arquitecte titulat que va col·laborar amb Gaudí. Probablement, Rubió va establir relació amb Gaudí tan aviat com va acabar la carrera, al març de 1893, quan Gaudí ja era un arquitecte important.
El Col.legi Major Ramón Llull és un centre adscrit a la Universistat de Barcelona, i està associat al Consell dels Col.legis Majors.
Sota la gestió de la Diputació de Barcelona. L’any 1989 la Consellera d’Educació de la Generalitat de Catalunya va fer-hi una visita i va dir que la gestió del centre no era l’adequada i que era deficitària. Arran d’això, es va decidir que es tancaria. Però els col·legiats de l’època es van mobilitzar i ho van impedir.
La Diputació no se’n volia fer càrrec, i va ser llavors que va canviar el gestor i va passar a mans de la Universitat de Barcelona, la qual va posar al capdavant el mateix equip directiu que hi havia al Col·legi Major Montserrat-Penyafort. És en aquell moment que la Residència d’Estudiants esdevé el Col·legi Major Universitari Ramon Llull.
Actualment l’edifici és compartit per tres institucions: Per una banda, la Universitat de Barcelona que gestiona el Col.legi. Per una altra, l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC) i l’Eixample Clínic que ofereix cicles formatius de grau superior en sanitat, modalitat presencial o online.
A diferència d’algunes residències estudiantils, que només resolen problemes d’intendència, aquest Col.legi no només és d’hospedatge, sinó que té una gran vocació per la formació extra-acadèmica i una història molt vinculada a la societat i la cultura catalana.
No val a dir, que actualment s’ha posat en marxa un programa per acollir a 15 persones refugiades, i allotjar a 250 estudiants, que comparteixen habitació i bany. El Col.legi escolleig als residents segons el seu expedient acadèmic, essent les carreres de medicina, ADE i dret, les més sol.licitades.
Per intentar superar aquesta crisi de la Covid-19, aquesta institució ha posat en marxa una campanya proactiva en la que es demana a antics alumnes i actuals col.legiats un vídeo d’un minut en el que expliquen la seva experiència en el centre. S’ha de destacar que un tant per cent molt elevat és de col.laboracions de persones Mallorquines. I ha estat d’un èxit clamorós, utilitzant les xarxes socials per difondre’ls.
Realment per al que representa aquesta institució, no només s’hauria de conservar l’edifici, sinó que s’hauria de seguir realitzant la increïble tasca il.lustradora durant molts anys.
.
Avui s’ha obert la fase de suport als projectes presentats a “Decidim Barcelona”. Des de SOS-Monuments vam presentar el projecte per fer visible el cementiri jueu de Montjuïc. Ara us demanem el vostre suport al mateix. Si’ plau, clika a l’enllaç d’aquí sota
Fes click per Visibilitzar l’antic cementiri jueu a Montjuïc.
Aquest matí la Plataforma “Un nou Clínic és possible respectant l’Escola Industrial” ha anunciat en roda de premsa des de la FAVB que l’Escola Industrial esdevindrà un BCIN (Bé Cultural d’Interés Nacional) amb la máxima protecció de tot el recinte el que inclou els edificis i les zones verdes i esportives.
Aquí deixem l’enllaç a la roda de premsa:
https://www.youtube.com/watch?v=TZlGwWIySTU&feature=youtu.be
Des de feia un temps anaven apareixent notícies al diaris sobre la possibilitat de que l’Hospital Clínic de Barcelona deixés el seu emplaçament actual i anés a ocupar el recinte de l’Escola Industrial. Les alarmes van saltar a finals de primavera quan a La Vanguardia, diari normalment ben informat, va aparèixer un projecte, que s’estaria estudiant en aquell moment i que presentava un edifici envoltant l’edifici de la residència i amb una alçada superior fins i tot a la xemeneia, símbol de l’Escola i vestigi de l’origen del recinte, la fàbrica de Can Batlló i a més declarada BCIL. Pocs dies després l’arquitecte Alfons Santamaría va venir a parlar amb SOS-Monuments amb la idea de fer una defensa de l’Escola Industrial. Gràcies a la seva empenta, va crear-se la Plataforma “Un nou Clínic és possible salvant l’Escola Industrial” on ens vam unir la Esquerra de l’Eixample Associació de Veïns, Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample, la COAC (Col·legi d’arquitectes de Catalunya), el Grup d’Arquitectes de l’Eixample, la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona), AADIPA (Agrupació d’Arquitectes per la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic), AAUC (Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya), la Coordinadora Esportiva de l’Escola Industrial i nosaltres mateixos, SOS-Monuments. La Plataforma es va presentar en públic el 10 de setembre. Val a dir que la reivindicació era difícil perquè es feia enfront d’un altra completament justificada com ho és la necessitat d’espai que té l’Hospital Clínic, un hospital de referència.
Passat el desert de l’estiu, la Plataforma va multiplicar els contactes i accions per aconseguir el seu objectiu de salvar el recinte de l’Escola Industrial. En tot el temps es va tenir molt en compte la necessitat d’espai i els desitjos que suposem té el Clínic. Diem “suposem” perquè en aquests mesos hem pogut parlar amb totes les administracions implicades: Ajuntament, Diputació, Insalud però no ens hem pogut reunir amb cap representant del Clínic.
Dintre de les accions realitzades es troben un manifest llençat al setembre que va tenir ressó. D’altra banda s’ha tramitat la declaració de BECIN ampliada a tot el recinte, doncs alguns edificis ja gaudien de protecció. La petició es va fer el 14 de novembre i hores d’ara han acusat rebut però no s’ha començat l’expedient.
Finalment el dia 30 de novembre en el Consell de Barri de l’Eixample, el Regidor Jordi Martí descartava la possibilitat de que l’Hospital Clínic ocupés el recinte de l’Escola Industrial https://www.youtube.com/watch?v=Q7YC7VET1tk] i llençava la proposta de que el Clínic creixi multiplicant els seus centres. A partir d’aquí una cascada de notícies s’han anat produint i la Diputació sembla que ha deixat clar que tampoc vol que a l’Escola Industrial s’instal·li el Clínic doncs té altres projectes pel recinte https://www.totbarcelona.cat/societat/la-diputacio-projecta-un-centre-estatal-dinnovacio-a-lescola-industrial-108607/]
Diríem, doncs, que hem assolit el nostre objectiu. Tanmateix cal estar atents per comprovar que aquestes decisions són fermes al temps que esperem que s’accepti la tramitació de la petició de BCIN del recinte i, a més a més, s’aprovi per la Generalitat dotant tot l’espai de la protecció de la que és creditor.
D’altra banda han sortit algunes alternatives a la nova ubicació del Clínic. Una d’elles seria el Recinte de la Maternitat, un altre recinte de característiques similars al de l’Escola Industrial. Un projecte que suposaria una forta remodelació de la banda dreta mirant a muntanya, del recinte, gairebé tota la banda que limita amb el carrer Mejia Lequerica i que podria implicar la desaparició o modificació desfiguradora de més d’un pavelló i l’afectació de diversos serveis com l’Arxiu de la Diputació o l’Institut de Secundària que es troben al recinte. Podem preguntar-nos si no caldrà fer una altra plataforma per salvar un altre recinte també històric, també un projecte emblemàtic de la Mancomunitat de Catalunya encara que aquest gaudeix de la categoria de BCIL tant d’edificis com de jardins
María-Cruz Santos
Vicepresidenta de SOS-Monuments
Últimament la premsa ha citat a SOS-Monuments com a font d’autoritat en el patrimoni. Deixem un parell d’exemples.
Sudoku a la Model de Barcelona: pisos a les cel·les
La reforma de la presó genera debat entre la conveniència de mantenir
l’edifici o obrir un gran espai
BARCELONA 23/10/2020 23:08
MARIA ORTEGA
És un problema endèmic de Barcelona, i molt especialment del districte de
l’Eixample: quan un espai queda alliberat del seu ús, s’acumulen massa
propostes per a un únic emplaçament. Hi calen tots els equipaments que fa
anys que estan pendents i, també, els anhelats espais verds o, senzillament,
lliures de construccions. I encabir-ho tot és una quimera. Sobretot, si s’hi suma
un edifici amb cert valor patrimonial o històric, com és el cas de l’antiga presó
Model. L’anunci del projecte guanyador per transformar el centre penitenciari,
ha posat en el centre del debat la conveniència de mantenir tota l’estructura de
la presó i encabir en les antigues galeries els 140 pisos públics i alguns dels set
equipaments.
“Un sudoku de nivell sis”, asseguren des de Forgas Arquitectes, que, juntament
amb Planas Esquius Segatti, han presentat la proposta guanyadora. Expliquen
que un cop immersos en el procés van veure que les peces encaixaven amb
“certa naturalitat” i van apostar per mantenir l’estructura del panòptic i les sis
galeries “per obtenir una imatge coherent” i evitar enderrocs. La proposta
innova respecte a l’esbós original de l’Ajuntament i situa els habitatges als
espais de les cel·les i no a l’edifici del carrer Nicaragua. Una idea que es
repeteix, de fet, en dos més dels sis projectes finalistes i que, en el guanyador,
s’estructura amb un passadís central a tota l’alçada dels braços i amb “cossos
lleugers i vidriats” a les façanes com si fossin les típiques galeries de l’Eixample
trenant la “duresa” actual.
Què enderroquem?
El debat sobre quins elements calia enderrocar va ser un dels punts més
intensos del procés participatiu, que va arribar al consens de preservar intacta
la galeria número 4, el panòptic central, l’edifici de l’administració i el dels tallers
-aquest últim admetia transformacions- i de mantenir, també, elements que
recordessin el conjunt dels braços. Però la polèmica s’ha mantingut en el
concurs, fins al punt que un dels projectes finalistes, que ha quedat
desqualificat, ho enderrocava pràcticament tot i situava un gran parc com a
principal protagonista.
Mantenia, això sí, part de la galeria 4, dins d’un embolcall, amb un pati
perimetral de proporcions angoixants i sense finestres per emfatitzar l’esperit
que ha tingut l’edifici durant anys. Aquest projecte, que porta la firma Martínez
Lapeña-Torres, Adrià Orriols i Eduard Miralles, busca “actuar de manera
radicalment oposada” a la proposada, “rescatar l’espai per a la vida”. Fer foc
nou i prescindir de la pedra.
Les altres quatre propostes se cenyeixen als termes fixats, tot i que amb
matisos sobre el grau de conservació de les galeries. El segon classificat, el
projecte Vincles, obra dels arquitectes Garcés-de Seta-Bonet, preveia
creixements laterals a tres de les galeries i remuntes superiors als edificis de
Nicaragua i Entença. També construïa habitatge als braços, però dos quedaven
desconstruïts i se’n mantenia només part de l’estructura. El tercer classificat,
obra de Data Arquitectura i Harquitectes, mantenia totes les construccions,
obrint porxades als braços i al panòptic. A la quarta posició queda el projecte
23.120 m2, amb un nom que fa referència a l’espai que quedaria lliure, amb
l’obertura de les plantes baixes de les galeries. Aquesta proposta és obra de
Jorge Vidal, Maio Architects i Mosbach. I l’última, que porta el segell d’una gran
UTE amb noms com el Bosch Capdeferro o Creus e Carrasco, situava
l’habitatge a les parts exteriors de les galeries, on també hi dibuixava jardins
verticals.
Ton Salvadó, que com a director de Model Urbà va obrir el meló del procés
participatiu per a la reforma, es confessa ara -ja des de fora del consistori-
“satisfet” amb el resultat. Assegura que la proposta demostra que era possible
encaixar-ho tot i donar un nou ús als braços. Elogia que posar habitatge a les
galeries reforça el caràcter de passatges urbans. També la degana del Col·legi
d’Arquitectes, Assumpció Puig, considera que la proposta dona una bona
resposta a totes les necessitats recollides: “Fer habitatge a les galeries és una
opció arriscada però permet conservar l’edifici”, apunta. Remarca, també, que
tenint en compte tots els equipaments que s’hi havien d’encabir, queda un
espai verd generós. Un punt del que discrepa l’arquitecte i exregidor Daniel
Mòdol, que lamenta que el verd hagi quedat “trossejat” en els “espais sobrants”.
Considera un gran error haver de mantenir l’estructura de la presó, que apunta
que condicionarà massa els futurs usos de l’espai. Hi veu “romanticisme poc
operatiu”.
Defensa del patrimoni
L’arquitecta Maria Sisternas elogia el procés de participació que s’ha fet per
aquesta macrotransformació però lamenta que no s’hagi tancat amb una
explicació del jurat de per què s’ha triat una opció i no les altres: “És un projecte
molt complex, amb molts interessos en un espai que és gran però no tant”.
Des de l’entitat SOS Monuments, que segueix el projecte de transformació des
del 1996, avisen que estaran pendents que realment es mantinguin les
edificacions perquè “el paper ho aguanta tot”, i demanen crear un grup
consultor de patrimoni per fer el seguiment i garantir que no s’afegeixen
elements que “distorsionen” el caràcter auster de l’edifici original.
Els projectes finalistes
Model batega!: el projecte guanyador (92 punts)
Vincles: el segon classificat (78 punts)
Les portes obertes: el tercer classificat (69 punts)
23.120 metres quadrats: el quart classificat (66 punts)
Stoa: el cinquè classificat (54 punts)
El projecte desqualificat que ho enderrocava tot i creava un gran parc central
Betevé es fa ressó de les demandes de la Plataforma “Un nou Clínic és possible”. https://beteve.cat/societat/comenca-campanya-difondre-patrimoni-escola-industrial/
Reivindiquem, com a testimoni històric d’una època i d’un estil arquitectònic, conservar l’edifici de l’estació de Sant Feliu, destinant-lo a un ús social o museístic (recreant-ne els elements originals), la qual cosa no està renyida amb el soterrament de les vies i la nova estació. SOS MONUMENTS, ASSOCIACIÓ CIVICA DE DEFENSA DEL PATRIMONI CULTURAL
A l’Edat Mitja els jueus formaven part activa de Barcelona. Fins i tot Juana Henríquez, mare de Ferran “El Catòlic” sembla que portava sang jueva. A Montjuïc la comunitat va posar el seu cementiri en una data imprecisa però que es podria remuntar al segle IX. És possible que aquest camp estigui a sobre d’altres necròpolis més antigues que han caigut a l’oblit, com la necròpolis jueva havia caigut a l’oblit durant segles, encara que la comunitat conservava memòria.
Ara Dominic Tomasov, sòcia de SOS-Monuments ha presentat una proposta al Procès Participatiu “Decidim Barcelona” que la nostra entitat avala. Es tracta de la senyalització i reconeixement del lloc on es trobava, que avui en dia és un tros tancat ple de bardisses.
Podeu consultar el projecte a :
https://www.decidim.barcelona/processes/PressupostosParticipatius/f/3768/proposals/23835
Us acabem d'enviar la nostra adhesió al manifest amb el que estem plenament d'acord
Escolteu @PSCLH @david15lh @nuriamarinlh @LHEDUCACIO @LHCultura @iman_aisa @BibliotequesLH @bibliotequesXBM Ja són 32 les entitats que donen suport al manifest en contra del tancament de la Biblioteca Santa Eulàlia
#NecessitemLaBiblio
https://avvsomsantaeulalia.wordpress.com/adhesions/
Despatx nº 2 del Centre Cívic Pati Llimona
carrer Regomir, 3, 2º pis. Barcelona.
