• Instagram
  • Twitter
  • Facebook
  • Canal de denúncia
  • Subscriu-te al butlletí
  • Fes-te soci
SOS Monuments
  • Inici
  • Qui som
    • Presentació
    • Objectius
    • Manifest
    • Estatuts
    • Cartes
    • Referents teòrics
  • Activitats
  • Notícies
  • Patrimoni
  • Premsa
  • Enllaços
  • Contacteu
  • Cercar
  • Menu Menu

Mantenir el recinte de l’Escola Industrial. Un objectiu aconseguit

16 desembre, 2020/0 Comments/in Campanyes, Noticies, Patrimoni conservat, Sense categoria /by SOS Monuments

 

 

 

 

Des de feia un temps anaven apareixent notícies al diaris sobre la possibilitat de que l’Hospital Clínic de Barcelona deixés el seu emplaçament actual i anés a ocupar el recinte de l’Escola Industrial. Les alarmes van saltar a finals de primavera quan a La Vanguardia, diari normalment ben informat, va aparèixer un projecte, que s’estaria estudiant en aquell moment i que presentava un edifici envoltant l’edifici de la residència i amb una alçada superior fins i tot a la xemeneia, símbol de l’Escola i vestigi de l’origen del recinte, la fàbrica de Can Batlló i a més declarada BCIL. Pocs dies després l’arquitecte Alfons Santamaría va venir a parlar amb SOS-Monuments amb la idea de fer una defensa de l’Escola Industrial. Gràcies a la seva empenta, va crear-se la Plataforma “Un nou Clínic és possible salvant l’Escola Industrial” on ens vam unir la Esquerra de l’Eixample Associació de Veïns, Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample, la COAC (Col·legi d’arquitectes de Catalunya), el Grup d’Arquitectes de l’Eixample, la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona), AADIPA (Agrupació d’Arquitectes per la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic), AAUC (Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya), la Coordinadora Esportiva de l’Escola Industrial i nosaltres mateixos, SOS-Monuments. La Plataforma es va presentar en públic el 10 de setembre. Val a dir que la reivindicació era difícil perquè es feia enfront d’un altra completament justificada com ho és la necessitat d’espai que té l’Hospital Clínic, un hospital de referència.

 

Passat el desert de l’estiu, la Plataforma va multiplicar els contactes i accions per aconseguir el seu objectiu de salvar el recinte de l’Escola Industrial. En tot el temps es va tenir molt en compte la necessitat d’espai i els desitjos que suposem té el Clínic. Diem “suposem” perquè en aquests mesos hem pogut parlar amb totes les administracions implicades: Ajuntament, Diputació, Insalud però no ens hem pogut reunir amb cap representant del Clínic.

 

Dintre de les accions realitzades es troben un manifest llençat al setembre que va tenir ressó. D’altra banda s’ha tramitat la declaració de BECIN ampliada a tot el recinte, doncs alguns edificis ja gaudien de protecció. La petició es va fer el 14 de novembre i hores d’ara han acusat rebut però no s’ha començat l’expedient.

 

Finalment el dia 30 de novembre en el Consell de Barri de l’Eixample, el Regidor Jordi Martí descartava la possibilitat de que l’Hospital Clínic ocupés el recinte de l’Escola Industrial https://www.youtube.com/watch?v=Q7YC7VET1tk] i llençava la proposta de que el Clínic creixi multiplicant els seus centres. A partir d’aquí una cascada de notícies s’han anat produint i la Diputació sembla que ha deixat clar que tampoc vol que a l’Escola Industrial s’instal·li el Clínic doncs té altres projectes pel recinte https://www.totbarcelona.cat/societat/la-diputacio-projecta-un-centre-estatal-dinnovacio-a-lescola-industrial-108607/]

Diríem, doncs, que hem assolit el nostre objectiu. Tanmateix cal estar atents per comprovar que aquestes decisions són fermes al temps que esperem que s’accepti la tramitació de la petició de BCIN del recinte i, a més a més, s’aprovi per la Generalitat dotant tot l’espai de la protecció de la que és creditor.

 

D’altra banda han sortit algunes alternatives a la nova ubicació del Clínic. Una d’elles seria el Recinte de la Maternitat, un altre recinte de característiques similars al de l’Escola Industrial. Un projecte que suposaria una forta remodelació de la banda dreta mirant a muntanya, del recinte, gairebé tota la banda que limita amb el carrer Mejia Lequerica i que podria implicar la desaparició o modificació desfiguradora de més d’un pavelló i l’afectació de diversos serveis com l’Arxiu de la Diputació o l’Institut de Secundària que es troben al recinte. Podem preguntar-nos si no caldrà fer una altra plataforma per salvar un altre recinte també històric, també un projecte emblemàtic de la Mancomunitat de Catalunya encara que aquest gaudeix de la categoria de BCIL tant d’edificis com de jardins

 

María-Cruz Santos

Vicepresidenta de SOS-Monuments

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2020/09/foto10.jpg 240 320 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2020-12-16 23:10:552020-12-16 23:14:13Mantenir el recinte de l’Escola Industrial. Un objectiu aconseguit

SOS-Monuments a la premsa

14 desembre, 2020/0 Comments/in Campanyes, Noticies /by SOS Monuments

Últimament la premsa ha citat a SOS-Monuments com a font d’autoritat en el patrimoni. Deixem un parell d’exemples.

https://www.totbarcelona.cat/societat/la-diputacio-projecta-un-centre-estatal-dinnovacio-a-lescola-industrial-108607/

https://www.totbarcelona.cat/cultura-i-oci/lantiga-seu-racionalista-de-leditorial-gustavo-gili-busca-un-futur-108795/

 

 

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2020/09/foto10.jpg 240 320 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2020-12-14 18:14:352020-12-16 19:00:50SOS-Monuments a la premsa

L’opinió del nostre president Ricardo Vergara Franceschi al diari “Ara”

25 octubre, 2020/0 Comments/in Campanyes, Noticies, Patrimoni en perill /by SOS Monuments

Sudoku a la Model de Barcelona: pisos a les cel·les

La reforma de la presó genera debat entre la conveniència de mantenir

l’edifici o obrir un gran espai

BARCELONA 23/10/2020 23:08

MARIA ORTEGA

És un problema endèmic de Barcelona, i molt especialment del districte de

l’Eixample: quan un espai queda alliberat del seu ús, s’acumulen massa

propostes per a un únic emplaçament. Hi calen tots els equipaments que fa

anys que estan pendents i, també, els anhelats espais verds o, senzillament,

lliures de construccions. I encabir-ho tot és una quimera. Sobretot, si s’hi suma

un edifici amb cert valor patrimonial o històric, com és el cas de l’antiga presó

Model. L’anunci del projecte guanyador per transformar el centre penitenciari,

ha posat en el centre del debat la conveniència de mantenir tota l’estructura de

la presó i encabir en les antigues galeries els 140 pisos públics i alguns dels set

equipaments.

“Un sudoku de nivell sis”, asseguren des de Forgas Arquitectes, que, juntament

amb Planas Esquius Segatti, han presentat la proposta guanyadora. Expliquen

que un cop immersos en el procés van veure que les peces encaixaven amb

“certa naturalitat” i van apostar per mantenir l’estructura del panòptic i les sis

galeries “per obtenir una imatge coherent” i evitar enderrocs. La proposta

innova respecte a l’esbós original de l’Ajuntament i situa els habitatges als

espais de les cel·les i no a l’edifici del carrer Nicaragua. Una idea que es

repeteix, de fet, en dos més dels sis projectes finalistes i que, en el guanyador,

s’estructura amb un passadís central a tota l’alçada dels braços i amb “cossos

lleugers i vidriats” a les façanes com si fossin les típiques galeries de l’Eixample

trenant la “duresa” actual.

Què enderroquem?

El debat sobre quins elements calia enderrocar va ser un dels punts més

intensos del procés participatiu, que va arribar al consens de preservar intacta

la galeria número 4, el panòptic central, l’edifici de l’administració i el dels tallers

-aquest últim admetia transformacions- i de mantenir, també, elements que

recordessin el conjunt dels braços. Però la polèmica s’ha mantingut en el

concurs, fins al punt que un dels projectes finalistes, que ha quedat

desqualificat, ho enderrocava pràcticament tot i situava un gran parc com a

principal protagonista.

Mantenia, això sí, part de la galeria 4, dins d’un embolcall, amb un pati

perimetral de proporcions angoixants i sense finestres per emfatitzar l’esperit

que ha tingut l’edifici durant anys. Aquest projecte, que porta la firma Martínez

Lapeña-Torres, Adrià Orriols i Eduard Miralles, busca “actuar de manera

radicalment oposada” a la proposada, “rescatar l’espai per a la vida”. Fer foc

nou i prescindir de la pedra.

Les altres quatre propostes se cenyeixen als termes fixats, tot i que amb

matisos sobre el grau de conservació de les galeries. El segon classificat, el

projecte Vincles, obra dels arquitectes Garcés-de Seta-Bonet, preveia

creixements laterals a tres de les galeries i remuntes superiors als edificis de

Nicaragua i Entença. També construïa habitatge als braços, però dos quedaven

desconstruïts i se’n mantenia només part de l’estructura. El tercer classificat,

obra de Data Arquitectura i Harquitectes, mantenia totes les construccions,

obrint porxades als braços i al panòptic. A la quarta posició queda el projecte

23.120 m2, amb un nom que fa referència a l’espai que quedaria lliure, amb

l’obertura de les plantes baixes de les galeries. Aquesta proposta és obra de

Jorge Vidal, Maio Architects i Mosbach. I l’última, que porta el segell d’una gran

UTE amb noms com el Bosch Capdeferro o Creus e Carrasco, situava

l’habitatge a les parts exteriors de les galeries, on també hi dibuixava jardins

verticals.

Ton Salvadó, que com a director de Model Urbà va obrir el meló del procés

participatiu per a la reforma, es confessa ara -ja des de fora del consistori-

“satisfet” amb el resultat. Assegura que la proposta demostra que era possible

encaixar-ho tot i donar un nou ús als braços. Elogia que posar habitatge a les

galeries reforça el caràcter de passatges urbans. També la degana del Col·legi

d’Arquitectes, Assumpció Puig, considera que la proposta dona una bona

resposta a totes les necessitats recollides: “Fer habitatge a les galeries és una

opció arriscada però permet conservar l’edifici”, apunta. Remarca, també, que

tenint en compte tots els equipaments que s’hi havien d’encabir, queda un

espai verd generós. Un punt del que discrepa l’arquitecte i exregidor Daniel

Mòdol, que lamenta que el verd hagi quedat “trossejat” en els “espais sobrants”.

Considera un gran error haver de mantenir l’estructura de la presó, que apunta

que condicionarà massa els futurs usos de l’espai. Hi veu “romanticisme poc

operatiu”.

Defensa del patrimoni

L’arquitecta Maria Sisternas elogia el procés de participació que s’ha fet per

aquesta macrotransformació però lamenta que no s’hagi tancat amb una

explicació del jurat de per què s’ha triat una opció i no les altres: “És un projecte

molt complex, amb molts interessos en un espai que és gran però no tant”.

Des de l’entitat SOS Monuments, que segueix el projecte de transformació des

del 1996, avisen que estaran pendents que realment es mantinguin les

edificacions perquè “el paper ho aguanta tot”, i demanen crear un grup

consultor de patrimoni per fer el seguiment i garantir que no s’afegeixen

elements que “distorsionen” el caràcter auster de l’edifici original.

Els projectes finalistes

Model batega!: el projecte guanyador (92 punts)

Vincles: el segon classificat (78 punts)

Les portes obertes: el tercer classificat (69 punts)

23.120 metres quadrats: el quart classificat (66 punts)

Stoa: el cinquè classificat (54 punts)

El projecte desqualificat que ho enderrocava tot i creava un gran parc central

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2020/10/Model-Batega.jpg 301 465 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2020-10-25 08:45:072020-10-25 08:56:46L’opinió del nostre president Ricardo Vergara Franceschi al diari “Ara”

Campanya en defensa de l’Escola Industrial

7 octubre, 2020/0 Comments/in Campanyes, Noticies, Patrimoni en perill /by SOS Monuments

Betevé es fa ressó de les demandes de la Plataforma “Un nou Clínic és possible”. https://beteve.cat/societat/comenca-campanya-difondre-patrimoni-escola-industrial/

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2020/09/foto02.jpg 240 320 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2020-10-07 20:02:342020-10-07 20:09:39Campanya en defensa de l’Escola Industrial

Manifest de SOS-Monuments per la conservació de l’Estació de tren de Sant Feliu del Llobregat

12 juliol, 2020/0 Comments/in Campanyes, Noticies /by SOS Monuments

 

 

 

Reivindiquem, com a testimoni històric d’una època i d’un estil arquitectònic, conservar l’edifici de l’estació de Sant Feliu, destinant-lo a un ús social o museístic (recreant-ne els elements originals), la qual cosa no està renyida amb el soterrament de les vies i la nova estació. SOS MONUMENTS, ASSOCIACIÓ CIVICA DE DEFENSA DEL PATRIMONI CULTURAL

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2020/07/DSC08309-scaled.jpg 1920 2560 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2020-07-12 09:31:082020-07-13 19:02:50Manifest de SOS-Monuments per la conservació de l’Estació de tren de Sant Feliu del Llobregat

Visibilitzar l’Antic Cementeri jueu de Montjuïc

31 maig, 2020/0 Comments/in Activitats SOS, Campanyes, Noticies, Patrimoni en perill /by SOS Monuments

A l’Edat Mitja els jueus formaven part activa de Barcelona. Fins i tot Juana Henríquez, mare de Ferran “El Catòlic” sembla que portava sang jueva. A Montjuïc la comunitat va posar el seu cementiri en una data imprecisa però que es podria remuntar al segle IX. És possible que aquest camp estigui a sobre d’altres necròpolis més antigues que han caigut a l’oblit, com la necròpolis jueva havia caigut a l’oblit durant segles, encara que la comunitat conservava memòria.

Ara Dominic Tomasov, sòcia de SOS-Monuments ha presentat una proposta al Procès Participatiu “Decidim Barcelona” que la nostra entitat avala. Es tracta de la senyalització i reconeixement del lloc on es trobava, que avui en dia és un tros tancat ple de bardisses.

 

Podeu consultar el projecte a :

https://www.decidim.barcelona/processes/PressupostosParticipatius/f/3768/proposals/23835

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2020/05/WhatsApp-Image-2020-05-30-at-09.28.53.jpeg 1200 1600 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2020-05-31 09:28:292020-05-31 09:42:14Visibilitzar l’Antic Cementeri jueu de Montjuïc

Jornada en defensa del Patrimoni de Les Corts

17 desembre, 2019/0 Comments/in Campanyes, Patrimoni en perill, Sense categoria /by SOS Monuments

SOS-monuments ha estat a la “Jornada en Defensa del Patrimoni de Les Corts ” i hem presentat el cas de Can Rigal

A la intervenció de cadascun dels diferents ponents es posa de manifest la manca de sensibilitat pel patrimoni. Els atacs directes, ja sigui per intervencions queni tan sols compten amb el corresponent permís de l’ajuntament per portar-les a terme, o per la incúria i deixadeça que aboca els edificis a la ruïna, són constants. Novament es posa de manifest la manca de compliment de la llei. Quan en algun cas, como és el de l’edifici de La Rotonda, de San Gervasi, la justícia sentencia que el edifici no pot patir les modificacions a les que el volen sotmetre, arriba tan tard que ens trobem amb fets consumats molt difícils de revertir.

Un número significatiu de participants en el col·loqui posterior van apuntar la necessitat de crear una coordinadora que agrupi a totes les plataformes de Barcelona per que la nostra veu sigui tinguda en compte.

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2019/12/20191212_202818.jpg 3024 4032 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2019-12-17 19:53:502019-12-17 19:53:50Jornada en defensa del Patrimoni de Les Corts

Jornada en Defensa del Patrimoni de Les Corts

5 desembre, 2019/0 Comments/in Campanyes, Noticies, Patrimoni en perill /by SOS Monuments

 

 

El dia 12 estarem a la jornada en defensa del atrimoni de Les Corts

 

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2019/12/PATRIMONI-ARQUITECTONIC-I-PAISATGÍSTIC-DE-LES-CORTS-g-p1-3.png 720 1280 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2019-12-05 23:29:142019-12-05 23:29:14Jornada en Defensa del Patrimoni de Les Corts

LA TÈCNICA DE LA PEDRA SECA PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT

12 febrer, 2017/in Campanyes /by SOS Monuments

 

SOS-Monuments s’ha afegit a les entitats que demanen a la UNESCO que la tècnica de la construcció en pedra seca sea declarada patrimoni immaterial de la Humanitat .

Aquesta tècnica ha sigut emprada des de fa segles per les terres que voregen el Mediterrani i avui en dia són part  característica del nostre paissatge i és un element definitori de la nostra cultura. Són aquestes algunes de les raons per las que hem decidit afegir-nos a aquesta petició que ens sembla justa i molt necessària.

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2017/01/Unknown.jpg 168 300 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2017-02-12 13:07:552019-04-06 20:17:11LA TÈCNICA DE LA PEDRA SECA PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT

REIVINDICANT LA CONSERVACIÓ DE LA PRESÓ MODEL

7 març, 2016/in Campanyes, Patrimoni en perill /by SOS Monuments

              20_lamodelo_victorserri1_copy

La construcció de la presó Model de Barcelona, entre 1885 y 1904, respon a un replantejament de la funció de l’Estat en la repressió, i a les teories higienistes, educadores i d’intent de redempció del pres del segle XIX. El nou equipament venia a substituir la vella presó del Raval, situada en l’actual plaça de M. Folch i Torres, que ocupa l’espai del pati, i que estava entre els carrers de Reina Amàlia, Lleialtat i Ronda Sant Pau.

Aquesta presó ocupava aquest espai després de la Desamortització, que alliberà sòl urbà en fer fora a les congregacions religioses. Les condicions d’aquest equipament eren deplorables i font de tot tipus de misèria, tant física com moral, pels condemnats. Les autoritats de la ciutat eren ben conscients de les mancances i perills que comportava i amb la Revolució del 68 començaren els primers intents de trasllat d’aquest establiment penitenciari. El 1870, l’arquitecte Miguel Garriga i Roca proposà que fos traslladada a la Creu Coberta, seguint la tendència, que encara avui en dia hi ha, de posar aquests equipaments lluny de la ciutat.

Aquesta proposta no va reeixir i l’any 1886 trobem el que seria el pla que s’acabaria imposant. Es va formar la Junta de Construcció, presidida pel Governador Civil. Pere Armengol i Cornet n’era el secretari. Armengol era relator de l’audiència i fou l’impulsor i l’ànima del trasllat de la presó del carrer de Reina Amàlia a l’actual emplaçament del carrer d’Entença. Pere Armengol no arribaria a veure el final del trasllat. Quan es va inaugurar, en el seu lloc estava Ramon Albó, també advocat i, com Pere Armengol, molt preocupat per la salut i la recuperació dels presos per a la societat.

El nou emplaçament també estava lluny de la ciutat en aquell moment. A principis de segle s’anà urbanitzant l’entorn, però fins a mitjans del segle XX encara es podia considerar fora del centre de la ciutat.

El sòl fou comprat al seus propietaris i els diners necessaris per a la construcció de l’edifici s’obtingueren de la venda de l’antiga presó. El 1886 es va donar el permís per aquesta venda. Aquell mateix any es va presentar el projecte de construcció del nou edifici, els autors del qual foren els arquitectes de la Junta de Construcció, Josep Domènec i Estapà, qui també va ser responsable del projecte per la construcció de l’Hospital Clínic, i Salvador Viñals. El projecte de llei, que sancionava la construcció del nou establiment penitenciari, no arribaria fins el 1895, amb Maura com a Ministre de Gràcia i Justícia.

ANTECEDENTS

          Per fer el seu projecte, els arquitectes estudiaren establiments penitenciaris que ja s’havien construït a Espanya els anys anteriors, com els de Vitòria, Bilbao, València i, sobre tot, el cas de Madrid. També van tenir en compte la presó de La Roquette a París, o les de Brussel·les, Gant i Lió. Així mateix, es prengueren en consideració els models carceraris de cel·les, que s’havien exposat a Roma l’any 1885. Així elaboraren el seu projecte, que porta data de 1886.

Es prenia en consideració les teories de l’higienisme, molt presents aquells anys, i recollien les inquietuds existents de redimir el delinqüent, reconvertint-lo en un ésser integrat i útil a la societat. Per això, s’adaptaren en part les teories de Jeremy Bentham. Jeremy Bentham fou un pensador britànic de finals dels segle XVIII i principis del XIX, el qual dedicà bona part de la seva vida a l’estudi de les presons i d’altres institucions on calia vigilar i tenir cura de quantitats significatives de persones, com hospitals i col·legis. Buscava una solució econòmica en la que no fos necessari un número important de vigilants, perquè aquesta funció s’acomplís amb la màxima eficiència. Aquesta era la finalitat del panòptic, una torre des de la qual una sola persona podia veure, sempre i en tot moment, a tots aquells que havien d’estar sota el seu control. L’altra innovació era la cel·la, l’aïllament de l’individu, que restava separat de la resta dels seus companys i que no podia veure al seu vigilant en cap moment. Segons Bentham, l’aïllament evitava la propagació de la misèria material, malalties, però també que el pres fos corromput moralment per altres individus. D’altra banda, s’esperava que la seva soledat servís com espai per a la reflexió sobre la seva conducta i li suggerís la voluntat de canvi, de manera que, al final de la seva pena, estigués preparat per a reinserir-se a la societat.

Les directrius de Bentham per a la construcció dels establiments penitenciaris eren molt acurades i detallades, i foren adoptades, amb més o menys fidelitat, per algunes de les presons que hem citat abans, i fou el model, finalment adaptat, que preferiren Domènec Estapà i Viñals. Subratllem el fet d’adaptat, perquè no se seguiren, al peu de la lletra, les normes previstes per Bentham en els seus escrits, sobre tot perquè, en el projecte de l‘anglès, les cel·les s’agrupaven en cercle al voltant del panòptic i l’intern no tenia cap racó on preservar la seva intimitat.

FUNCIONS

          Havia de ser una presó tant per dones com per homes. Es destinava una part a presoners polítics i distingits, i també hi havia un espai per a preventius. El total de cel·les previstes era de 1.000 (800 per a presos preventius, 40 a infermeria, 138 destinades a penitenciaria i 12 per a polítics). A l’edifici final aquestes quantitats disminuïen i en quedaven 820: 600 per a presoners preventius, 20 per a polítics i 200 per al correccional [FONTOVA, Rosario: La model de Barcelona. Històries de la presó] A més comptava amb dependències per allotjar al Director i la resta de funcionaris. Hi havia un paper molt important reservat a la religió, que havia de servir com a via de redempció.

EL PROJECTE

Els plànols i projecte que guiaren la construcció de la presó Model són de 1886, segons figura a l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona. Els autors, com ja hem dit, foren Josep Domènec i Estapà i Salvador Viñals, i el plànol està signat per José Deu i Vicente Feliu, mestres d’obres.

L’espai ocupat és el sòl que s’estén entre els carrers d’Entença, Rosselló, Provença i Nicaragua, que són gairebé 20.000 m2. Tancat per les 4 bandes, l’interior es divideix en 3 cossos:

  • El primer dóna al carrer d’Entença. Té unes dimensions de 113m.x 36,5 m). I una alçada de tres pisos. Al primer hi havia l’administració i dependències per a rebre els presoners. Les altres dues plantes corresponien a habitacions per als empleats.
  • La presó preventiva és el cos més important. Les seves dimensions són de 113m.x167m. Forma un polígon de 12 costats i consta d’un panòptic central del que surten 6 braços de 4 plantes cadascun. En cada una d’aquestes plantes hi havia les cel·les individuals. Al panòptic central hi havia les dependències on s’estaven els funcionaris que vigilaven els presos i espai per deixar les pertinences dels interns. Aquest espai central servia també de capella i al seu voltant estaven instal·lats uns habitacles individuals, perquè el condemnat pogués seguir els oficis religiosos, però no pogués contactar amb el company. A l’extrem de cada braç hi havia un rosetó que donava llum a les galeries.
  • El tercer cos d’edifici era la penitenciaria, al costat del carrer de Nicaragua. Tenia dos plantes i les seves dimensions eren de 113m.x42’50m. de fondària. La part esquerra l’ocuparen els homes i la dreta, durant una temporada, les dones. A la planta baixa i havia tallers i a la primera planta, a més de les cel·les, hi havia el “garrote vil”. El taller pren una importància creixent en aquests anys. Segons Bentham, els diners que el pres guanyi poden servir per a millorar la seva manutenció mentre és a la presó i, fins i tot, proveir-lo amb un capital per quan surti. A l’hora li dóna una formació amb la que poder guanyar-se la vida sense necessitat de reincidir. Tot i així, el taller no havia de servir com espai de socialització i, mentre estava treballant, el penat havia de continuar en silenci.

A la cantonada de Rosselló/Entença estava l’edifici de la infermeria. Les cel·les previstes per aquesta funció era el 5% del total existent. A la banda del carrer de Provença es preveia una altra sèrie de dependències pel funcionament de la presó.

L’edifici de l’Administració comunicava amb la Presó preventiva a través d’un cos en el que hi havia els locutoris i les cel·les de distingits (presoners per qüestions polítiques).

Als soterranis anaven instal·lacions necessàries pel funcionament de la presó, com les cuines. També i havia dipòsit de cadàvers i sala d’autòpsies.

Les dimensions de les cel·les de la presó preventiva es calcularen després de considerar 18 presons i els models que es presentaren al Congrés exposició carcerària de Roma de 1885, del que ja hem parlat. La variable que es considera són els metres cúbics d’aire per pres. Com les dimensions de l’habitacle són molt petites, s’apuja l’alçada del sostre.

A cada cel·la hi ha una finestra rectangular per la que entra la llum i l’aire, però que està a una alçada del terra suficient com per què el pres no pugui enfilar-se, ni tenir contacte amb l’exterior. El mobiliari està fet de materials ignífugs. El llit es pot recollir durant el dia enganxant-lo a la paret. A l’altre costat hi ha una taula i un tamboret, que tampoc es poden apropar a la finestra. La il·luminació nocturna ja es feia amb llum elèctrica. D’altra banda la porta que dona a la galeria té una rasa des d’on el pres pot ser observat i que al mateix temps contribueix a la ventilació.

Qüestió important eren els sanitaris. La Model de Barcelona fou la primera presó d’Espanya que comptà amb un sanitari fix i amb un dipòsit d’aigua per netejar-lo.

Els materials que s’utilitzen a tot el conjunt són: totxo pels murs i rajola i ferro pel sostre, materials escollits per ser senzills, però resistents. Per fixar-los s’utilitza morter de cal o ciment. A les portes es posà fusta de Flandes, mentre que es deixava la pedra per utilitzar-la allà on calgués més resistència, com sòcols, pujants i llindars.

Entre els braços de la presó preventiva es van fer uns alvèols que serviren de pati als presoners i que mai foren ben acceptats per aquests. Finalment foren derruïts i amb la seva runa s’ompliren els soterranis, i sembla que ningú s’ha ocupat de treure-la fins al moment.

L’equipament fou inaugurat l’any 1904 sense estar acabat. Al carrer Reina Amàlia es quedà el correccional i la majoria de dones, que estava previst que també s’incorporessin, mai arribarien a anar-hi. El primer director fou Ceferino Ródenas i, ben aviat, el Dr. Joan Soler Roig es feu responsable del gabinet antropomètric.

L’OPINIÓ CIUTADANA

Encara que hi ha autors que diuen que la ciutat no mostrà interès per la inauguració de les noves instal·lacions, i que aquesta passà sense pena ni glòria, el fet es que trobem un elogi destacat de la Revista penitenciaria sobre la mateixa. A l’article que se li dedica compara la presó Model de Barcelona amb la de Madrid i considera aquella més ben resolta que la segona, en especial al situar els annexos a la part anterior de l’edifici, la existència de passeigs cel·lulars i l’escassa utilització dels soterranis.

Altres revistes foren més crítiques, com l’Esquella de la Torratxa o El bé negre, revistes totes dues crítiques amb el règim d’aïllament a que eren sotmesos els presos, que es veien privats d’un dels valors més importats per l’esser humà com és el contacte amb els seus semblants. D’altra banda, l’edifici es va inaugurar a mig dotar i amb el correccional encara en obres. La manca de mobiliari, d’estris i un pressupost curt foren endèmics en la nova dotació amb que comptava la ciutat.

ELS RESULTATS

El nou equipament aviat es mostrà insuficient. Tot just començava el segle XX, i la ciutat i la societat en general anaven a patir uns canvis i unes transformacions molt importants, que deixaren la Model petita i incapaç d’omplir les esperances que s’havien posat en la seva construcció. La principal imprevisió fou la quantitat tan gran de presos preventius que hagué d’hostatjar. La seva capacitat aviat fou sobrepassada i l’aïllament de cada pres en una sola cel·la gairebé no s’arribà a complir. Aviat, a cada una hi hagué 2, 3 i, en algunes temporades, 6 i 8 interns. La manca de pressupost tampoc donava per a equipar l’aixovar necessari per cada cel·la. Els materials utilitzats també es demostrà que no aïllaven prou bé del fred ni de la calor.

Tot i haver-se demostrat que l’espai construït era insuficient per a les necessitats creixents, la Model no tingué modificacions que suposessin una ampliació externa de l’espai amb la construcció de nous mòduls, tal com es veu en una fotografia publicada pel diari La Vanguardia el 1970 el 22 de febrer d’aquest any..

ELS PENATS

La població que havia d’ocupar la Model, i per la que estava pensada, era bàsicament delinqüència comuna. Tanmateix, el nou segle canvia les dinàmiques socials i foren els dissidents polítics els que més augmentaren, sobre tot a partir de la Setmana Tràgica. A la Presó Model tingué lloc el judici contra Ferrer i Guàrdia en el que fou condemnat a mort. Després d’ell molts homes (perquè la presó estava ocupada bàsicament per homes), que lluitaven per la justícia i la llibertat, ocuparen les seves dependències. Anomenar-los seria una llista molt llarga, però volem citar-ne alguns: sindicalistes com Ángel Pestaña o Pere Foix; personalitats tan rellevants durant la República com Lluhí i Vallescà; i el mateix Lluís Companys durant l’època de la Dictadura de Primo de Rivera.

Acabada la guerra civil, els detinguts s’amuntegaren. Molts van ser ajusticiats a la mateixa presó i d’altres al Camp de la Bota. Els anys 40 van ser els anys mes negres de la presó, pel volum i característiques dels interns que estaven allà, essencialment per raons polítiques i sovint força arbitràries. És en aquests anys quan Helios Gómez, grafista molt important de la primera part del segle XX i condemnat per raons polítiques, pintà la Capella que es troba a la quarta galeria i que representa la Mare Déu amb l’infant envoltada d’àngels, tots ells amb marcats trets gitanos i, per això mateix, coneguda com la Capella Gitana.

Les mobilitzacions dels treballadors de finals dels anys 40 en demanda de millors condicions laborals, les vagues dels tramvies de 1951 i 1957 i les d’estudiants de 1956, portaren a les dependències de la presó noms nous, alguns d’ells molt joves. A tots aquests s’afegirien molts lluitadors contra la Dictadura franquista, en els anys que encara quedaven fins a la mort de Franco i també mesos després. La majoria dels polítics que anys més tard encapçalaren la Transició havien passat algun temps a les dependències del carrer d’Entença. La Model ja havia esdevingut un símbol d’opressió a l’imaginari ciutadà. A la seva porta es demanava l’amnistia dels presos polítics, al anys 70, la llibertat de periodistes com Xavier Vinader o José Mª Huertas Clavería, l’empresonament del qual motivà la primera vaga del periodisme d’ençà 1939. En aquests anys una figura asseguda a la porta o, quan se li va prohibir, a la vorera del davant, esdevingué tot un símbol del desig de llibertat d’una ciutat i un poble enfront de la repressió d’un règim: Lluís Mª Xirinacs, qui va protagonitzar diverses vagues de fam.

No volem anomenar ningú més per no ser injustos amb la memòria. Diríem que tota la classe política i sindical d’aquests país, que ja ha complert els 60 anys, va passar per aquest espai. Potser aquesta sigui la raó més important per a conservar-la: que esdevingui el monument i referent de la lluita contra totes les arbitrarietats des del moment de la seva construcció.

 

 

 

 

BIBLIOGRAFIA

BENTHAM, Jeremy: El panòptic, Barcelona, 1985

FONTOVA, Rosario: La Model de Barcelona. Històries de la presó. Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, juny 2010

PAGÈS, Pelai: La presó Model de Barcelona. Història d’un centre penitenciari en temps de guerra (1936-1939); Barcelona, 1996

SOLÉ I SABATÉ, Josep M. (coordinador):Història de la presó Model de Barcelona; Lleida, 2000

 

 

 

 

ARXIUS

Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona

Arxiu Municipal Contemporani

 

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2019/06/20_lamodelo_victorserri1_copy-768x511.jpg 511 768 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2016-03-07 00:34:142019-04-06 20:17:12REIVINDICANT LA CONSERVACIÓ DE LA PRESÓ MODEL
Pàgina 1 de 212

Mostra informació sobre…

  • Activitats SOS (107)
  • Admiracions (2)
  • Admiracions conservades i destruïdes (6)
  • Assessories per la defensa i l'estudi del Patrimoni (2)
  • Aules SOS (54)
  • Campanyes (18)
  • Campanyes (2)
  • Cartes (12)
  • Excursions científiques Catalunya (31)
  • Noticies (157)
  • Opinió (1)
  • Patrimoni conservat (8)
  • Patrimoni destruït (11)
  • Patrimoni en perill (61)
  • Premsa (1)
  • Publicacions (5)
  • Sense categoria (13)
  • Sense categoria (1)
  • Trobades a Espanya i Iberoamèrica (21)

Butlletí

Subscriu-te al Butlletí de SOS Monuments per estar al dia de les darreres notícies i activitats.

Subscriu-m’hi >

Properes Activitats

gen. 27
21 març 2020-8:00 am - 21 març 2999-5:00 pm

Totes les activitats queden ajornades

View more

Canal de denúncia

1 + 4 = ?

També ens pots trobar a les xarxes socials…

Segueix-nos a Facebook

Darrers Tweets

Retweet on TwitterSos Monuments Retweeted
ElBellvisDefensem el Castell de Bellvís@ElBellvis·
26 gen.

Des de Defensem el Castell de Bellvís denunciem la destrucció del patrimoni històric de L’Hospitalet de Llobregat | Exigim un pla de protecció del patrimoni | #PatrimoniPerdut @CELHOSPI http://localmundial.blogspot.com/2019/04/lhospitalet-seria-encara-mes-bonic.html?m=1 | Recuperem el Transformador de La Torrassa https://espaipubliclh.blogspot.com/

Reply on Twitter 1353948035156504576Retweet on Twitter 13539480351565045769Like on Twitter 135394803515650457617Twitter 1353948035156504576
Retweet on TwitterSos Monuments Retweeted
apudepaApudepa@apudepa·
25 gen.

Calatayud, conjunto histórico artístico, 1967, que se va viniendo abajo por abandono paulatino de su arquitectura civil. Al palacio-villa Antonia, de procedencia medieval y apariencia decimonónica, lo dejaron casi morir,
@bellasartesrd CONTROLEN

4
Reply on Twitter 1353624638128009216Retweet on Twitter 135362463812800921619Like on Twitter 135362463812800921645Twitter 1353624638128009216
Carregar més

Instagram

sosmonuments

SOS Monuments és una organització de voluntariat dedicada a l’estudi, divulgació i defensa del patrimoni cultural.

sos monuments
Instagram post 18182374993050597 Instagram post 18182374993050597
Bon Nadal! Feliz Navidad!! Que el 2021 nos deje se Bon Nadal! Feliz Navidad!!
Que el 2021 nos deje seguir recuperando nuestra memoria!!
#sosmonument #bonnadal #patrimonibcn #patrimonio
#lamodel #sosmonument #patrimonibcn #salvadortarra #lamodel #sosmonument #patrimonibcn #salvadortarragóicid
#lamodel #sosmonument #patrimonibcn #lamodel #sosmonument #patrimonibcn
La Modelo, BCN #sosmonument #lamodel #patrimonib La Modelo, BCN
#sosmonument 
#lamodel 
#patrimonibcn
#salventallermasriera #sosmonument #patrimonibcn #salventallermasriera #sosmonument #patrimonibcn
Taller, teatro, templo.... "Taller Masriera" #sosm Taller, teatro, templo....
"Taller Masriera"
#sosmonument #salventallermasriera #patrimonibcn
SOS Monuments visita al "Taller Masriera" #salvent SOS Monuments visita al "Taller Masriera"
#salventallermasriera
#sosmonument 
#patrimoniohistorico 
#patrimonibcn
@SosMonuments busca records de l'#EscolaIndustrial @SosMonuments busca records de l'#EscolaIndustrial per recuperar la memòria històrica d'aquest monumental recinte.
#sosmonument #patrimonio #salvenl'escolaindustrial
#EscolaIndustrial
@ricardovergarafranceschi #sosmonument #patrimon @ricardovergarafranceschi 
#sosmonument 
#patrimonio
#patimonioyturismo #patimonioyturismo
#patimonio #patimonio
#sosmonument #patrimoniojudio #judiosenespaña #sosmonument
#patrimoniojudio #judiosenespaña
#sosmonuments #patrimoni #salvemescolaindustrial #sosmonuments #patrimoni #salvemescolaindustrial
#sosmonuments #patrimoni #salvemescolaindustrial #sosmonuments #patrimoni #salvemescolaindustrial
#sosmonuments #patrimoni #salvemescolaindustrial # #sosmonuments #patrimoni #salvemescolaindustrial #coac
#sosmonuments #patrimoni #salvemescolaindustrial # #sosmonuments #patrimoni #salvemescolaindustrial
#hospitalclinicbcn
#sosmonuments #patrimoni #escolaindustrialbcn #coa #sosmonuments #patrimoni #escolaindustrialbcn #coac
#sosmonuments #patrimoni #escolaindustrialbcn #sosmonuments #patrimoni
#escolaindustrialbcn
#sosmonuments #patrimoni #escolaindustrialbcn #sosmonuments #patrimoni #escolaindustrialbcn
Veure\'n més... Segueix-nos a Instagram

Contacteu

Despatx nº 2 del Centre Cívic Pati Llimona
carrer Regomir, 3, 2º pis. Barcelona.

Més informació

Avís legal
Política de privacitat
Política de galetes

Scroll to top

Aquest web utilitza cookies per oferir-li una millor experiència d'usuari. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i la nostra política de cookies.

D'acordMés informació

Cookie and Privacy Settings



How we use cookies

We may request cookies to be set on your device. We use cookies to let us know when you visit our websites, how you interact with us, to enrich your user experience, and to customize your relationship with our website.

Click on the different category headings to find out more. You can also change some of your preferences. Note that blocking some types of cookies may impact your experience on our websites and the services we are able to offer.

Essential Website Cookies

These cookies are strictly necessary to provide you with services available through our website and to use some of its features.

Because these cookies are strictly necessary to deliver the website, refuseing them will have impact how our site functions. You always can block or delete cookies by changing your browser settings and force blocking all cookies on this website. But this will always prompt you to accept/refuse cookies when revisiting our site.

We fully respect if you want to refuse cookies but to avoid asking you again and again kindly allow us to store a cookie for that. You are free to opt out any time or opt in for other cookies to get a better experience. If you refuse cookies we will remove all set cookies in our domain.

We provide you with a list of stored cookies on your computer in our domain so you can check what we stored. Due to security reasons we are not able to show or modify cookies from other domains. You can check these in your browser security settings.

Google Analytics Cookies

These cookies collect information that is used either in aggregate form to help us understand how our website is being used or how effective our marketing campaigns are, or to help us customize our website and application for you in order to enhance your experience.

If you do not want that we track your visit to our site you can disable tracking in your browser here:

Other external services

We also use different external services like Google Webfonts, Google Maps, and external Video providers. Since these providers may collect personal data like your IP address we allow you to block them here. Please be aware that this might heavily reduce the functionality and appearance of our site. Changes will take effect once you reload the page.

Google Webfont Settings:

Google Map Settings:

Google reCaptcha Settings:

Vimeo and Youtube video embeds:

Other cookies

The following cookies are also needed - You can choose if you want to allow them:

Privacy Policy

You can read about our cookies and privacy settings in detail on our Privacy Policy Page.

Política de privacidad