COM UN LLOC ARRIBA A PATRIMONI MUNDIAL
ICOMOS INTERNACIONAL és una organització sense ànim de lucre que assessora a la UNESCO en temes de Patrimoni. Té la seva seu a París i té comitès que s’ estenen per diferents països del món. Aquests comitès poden ser: nacionals ( referents a països) o científics(referents a una especialitat determinada).
ICOMOS es va crear en 1966 en una Convenció que, a partir dels desastres de la Segona Guerra Mundial planteja intervenir per a preservar el Patrimoni, no només en situacions de conflicte sinó també en situacions anòmales que puguin donar-se. La seva primera actuació va ser el trasllat del temple egipci de Ramsès ll a Abu Simbel, per a la construcció de la presa de Asuan.
L’any 1972 es van elaborar uns llistats de 162 llocs mundials que s’havien de protegir com a Patrimoni Mundial i Natural, ampliats l’any 2003. Indirectament s’està obligant també als Estats a protegir tot el seu Patrimoni mitjançant les seves diferents Administracions i amb diferents nivells de protecció ( estatal, regional, local, etc).
ICOMOS ESPAÑA es va crear l’any 1980. Està format per diferents tipus de membres: institucionals, individuals i col·laboradors que participen en diferents comissions i grups de treball.
Desprès d’aquesta primera part de presentació de ICOMOS, vam entrar en el tema concret de la conferència.
Aconseguir que un lloc sigui considerat Patrimoni Mundial comporta un procés d’ inscripció difícil i lent:
– un país proposa un lloc i s’ inscriu en la UNESCO
– la UNESCO el remet a ICOMOS que inspecciona, debat i analitza basant-se en un seguit de criteris, i participant d’ aquesta manera en la avaluació.
– si ICOMOS considera que el lloc compleix els criteris li envia a la UNESCO; si no, el torna al país i es pot inscriure un altre any.
– tot aquest procés pot perllongar-se fins a 10 anys.
Són molt interessants els criteris que defineixen un lloc com Patrimoni de Valor Universal Excepcional. Són criteris que es basen en la autenticitat i la integritat (obra mestra, intercanvi de valors humans, testimoni únic, exemple eminentment representatiu, exemple de formes tradicionals, de tradicions vives…)
S’ha de remarcar que si un lloc es acceptat i es converteix en Patrimoni de la Humanitat no rep per part de la UNESCO, ni de ICOMOS cap aportació econòmica pel seu manteniment i és l’ Estat qui continua protegint-lo.
En cas de que això no es produeixi, el lloc passaria a la categoria de Patrimoni en perill. Fins i tot podria perdre la categoria de Patrimoni de la Humanitat.
Aquesta interessant conferència sobre un tema tan poc conegut va acabar amb una reflexió per part del professor Casanovas sobre la situació del Patrimoni que transcrit literalment:
– La UNESCO es considera una organització experta en Patrimoni, però és una organització governamental i representa als Estats, amb polítiques i interessos propis.
– Les “llistes” de Patrimoni es consideren el reconeixement màxim del valor patrimonial, però són resultats de negociacions polítiques.
– Les “llistes” haurien de ser representatives del millor del món, però presenten
grans desequilibris entre regions i cultures.
– La inscripció a la llista no és compatible amb el temps polític. Exigeix més temps que una legislatura.
-Es considera la inscripció com un gran triomf, però res canvia, s’ adquireix un gran compromís per una bona gestió.
– LA CURSA CAP A LA INSCRIPCIÓ ÉS UN MOLT BON EXERCICI PER A LA PRESERVACIÓ DEL BÉ, EN LA PREPARACIÓ DEL DOSSIER. MALGRAT NO S’ ACONSEGUEXI, TINDRÀ UN BON IMPCTE EN LA SEVA PRESERVACIÓ.
Un agraïment al professor Xavier Casanovas per la seva exposició.
