• Instagram
  • Twitter
  • Facebook
  • Canal de denúncia
  • Subscriu-te al butlletí
  • Fes-te soci
SOS Monuments
  • Inici
  • Qui som
    • Presentació
    • Objectius
    • Manifest
    • Estatuts
    • Cartes
    • Referents teòrics
  • Activitats
  • Notícies
  • Patrimoni
  • Premsa
  • Enllaços
  • Contacteu
  • Cercar
  • Menu Menu

LA GESTIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC AVUI” ENRIC VIÑAS i MANUEL

4 setembre, 2021/0 Comments/in Noticies, Opinió, Patrimoni conservat, Patrimoni en perill, Publicacions, Sense categoria

Comencem el nou curs amb una reflexió del nostre soci fundador Enric Viñas i Manuel, sobre la gestió del patrimoni. Una crítica i, a la vegada, una proposta interessant.

 

 

 

RESUM

Per a la gestió del patrimoni cultural és primordial la conservació y el reconeixement dels valors que conté cada bé cultural i l’esperit que representa. El patrimoni monumental en general i l’arquitectònic en particular, han experimentat en els últims decennis una forta pressió restauradora. En aquest context cal distingir dos sectors, el públic i el privat, amb diferents criteris respecte als objectius que cada sector persegueix. Mitjançant un qüestionari de vuit preguntes, prèvies a tota decisió d’intervenció sobre un bé cultural, s’invita a fer una reflexió sobre els motius i conseqüències possibles d’aquestes actuacions. En un intent de resposta positiva, es plantegen diverses propostes per tal d’afavorir la cooperació entre ambdós sectors i corregir formes de gestió que són manifestament millorables.

S’insisteix en qüestions com la prioritat dels valors històrics i socials sobre els merament materials. També es fan propostes alternatives a les formes de finançament amb recurs a l’erari públic, actualment ja massa sobrecarregat. Esrecomana orientar  i graduar els canvis de ús segons una escala descendent, de la més agressiva a la més innòcua. El recurs a la explotació turística, queda matisat en el sentit d’evitar l’accés  als monuments d’un públic massiu i desinformat. Pel contrari, es proposen diferents nivells d’oferta segons sigui la disponibilitat i tipologia del visitant.D’altre banda s’aporta l’idea de que el millor mètode de conservació passa per una bona comunicació del pla de gestió i la creació de bons canals de participació ciutadana.

 

 

Paraules clau: patrimoni, bens culturals, monuments, iniciativa publica, iniciativa privada, salvaguarda, conservació, difusió, intervenció, gestió del patrimoni, turisme.

 

 

 

 

 

 

 

  • INTRODUCCIÓ

Abans de plantejar una intervenció sobre qualsevol tipus de patrimoni arquitectònic convindria respondre les vuit preguntes del següent qüestionari: què, on, per què, per a qui, quan, quant, com, qui. Cada una de les respostes que donem, condicionarà de manera directa el resultat final de la nostra intervenció sobre elements tan fràgils com son els bens culturals.

A l’intervenir sobre aquests, caldria considerar que pel seu caràcter perible, tenen un component de energia no renovable.Els arqueòlegs saben molt bé que si excaven sense mètode adequat destrueixen sense remei, pàgines senceres de la història. En aquest breu assaig ordenaré les propostes d’acord amb aquest qüestionari.

  1. QUÈ

El notable augment de les actuacions d’iniciativa pública experimentat en l’àmbit del Patrimoni arquitectònic, en especial des de la transferència a las autonomies, de la gestió dels bens culturals, mereix una reflexió sobre quines opcions s’han adoptat  i quins son els seus resultats.

Un dels primers postulats que hauria de presidir el fet de restaurar, és que no es pot  protegir allò que no es coneix. El coneixement d’un bé cultural passa per la identificació i l’anàlisi evolutiu dels seus valors identitaris que, encara que els enumerem por separat, formen part inseparable de cada un. Valors històrics, valors tècnics i valors estètics els trobem en distintes proporcions a cada nivell de intervenció i donen la mida de participació dels diferents experts en els tan desitjables equips pluri-disciplinars.

La conservació del patrimoni arquitectònic resulta entesa com una operació de coneixement de les circumstancies històriques que feren possible la seva construcció, així com dels valors arquitectònics i tecnològics que, com a compendi i arxiu de totes les seves èpoques, es troben en un monument. Axó permetrà que altres generacions amb diferents valors als nostres, puguin apreciar i reconèixer en els vestigis conservats  l’esperit que les feu possible.

Es així com el coneixement precís d’aquest patrimoni i el de sa pertinença al territori han de ser la base imprescindible per a qualsevulla intervenció.

2. ON

A Catalunya es va optar pel criteri de recuperar cert número de monuments amb l’objectiu de prestigiar la jove  re-instaurada autonomia. Amb esperit de ruptura amb una suposada tradició de caràcter historicista, atribut d’anteriors períodes, s’acompliren gran nombre de actuacions sobre  bens immobles: monestirs, esglésies, palaus, jaciments arqueològics, torres, recintes emmurallats, ruïnes de castells i fortaleses. En escollir els edificis i llocs a restaurar es detecta certa falta d’unitat de criteri.

La qüestió de propietat de cada monument dona lloc a una gran dispersió de centres de decisió. De la antiga acció restauradora de la Mancomunitat de Catalunya amb el Servei de Conservació i Catalogació de Monuments, creat el 1914 i dirigit per l’arquitecte Jeroni Martorell, hem passat a una proliferació d’administracions actuants:   Museu d’Història de Catalunya, Servei de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, “Ministerio de Hacienda”, “Ministerio de Defensa”, Serveis de Monuments de les Diputacions, Consells Comarcals i Ajuntaments. Cada un arbitra segons convingui, a on i com intervenir.

 

La conseqüència de aquesta situació contribueix a la pèrdua contínua d’identitat i d’autenticitat de aquest preciós llegat històric que ningú té dret a apropiar-se en exclusivitat. Existeix una certa apropiació, a canvi de la càrrega de responsabilitat assumida. Cada ens disposa sobre el devenir dels edificis que té al seu càrrec, sovint sense coordinar amb els altres ens. Un model centralitzat, semblant al del Patrimoni Històric de França, evitaria el xoc d’interessos i decisions sobre l’ordre de prioritat en les actuacions. Facilitaria també la coordinació necessària per a canalitzar els fons públics de finançament. (1)

 

  1. PER QUÈ

Amb massa freqüència s’anteposa les qüestions de l’ús d’un edifici als veritables objectius que haurien de guiar tota acció en vers de la salvaguarda i difusió del ric patrimoni arquitectònic català. Es quasi constant el recurs a allò que goso qualificar de “xantatge al monument”: Si no rehabilito i no dono un ús rendible a l’edifici, no genero els recursos necessaris per a  la seva conservació i per  tant no compleixo amb el mandat de transmetre intacte el llegat cultural que m’ha estat confiat. Aquest raonament merament economicista oblida els principals objectius de recuperació i difusió dels bens culturals. En aquest breu i senzill raonament s’amaguen uns errors de plantejament que indubtablement conduiran a intervencions amb conseqüències irreparables.

A l’arquitectura civil se li aplica el criteri de rehabilitació d’edificis per a usos com a equipament social, amb el que això comporta de potencial de transformació i la consegüent pèrdua de autenticitat. En la arquitectura religiosa, en general prima el ús que li es propi, tanmateix també es víctima de reformes i actualitzacions poc respectuoses. El patrimoni industrial, per trobar-se immers en el fenomen de creixement del sòl urbà, ha sofert les seves conseqüències en forma de lamentables enderrocaments. El patrimoni de la arquitectura defensiva, en general s’ha de reconèixer que s’ha conservat acceptablement mentre quedà adscrit als usos militars, deixant a banda alteracions i adaptacions menors i fàcilment reparables. El perill comença al moment de la seva transferència a usos civils. La conversió de moltes fortificacions en equipaments públics, una cop adaptades al compliment de les normatives és causa de molts errors .

 

Ordenant els nous usos en el sentit de major a menor potencial de transformació, els podem  graduar quant al risc de pèrdua  del seu caràcter: Hospitals. Centres de salut. Penals i Centres de reclusió de menors. Centres universitaris.Centres hotelers i residencials. Restaurants. Palaus de congressos. Centres esportius. Biblioteques públiques. Museus, Arxius. Centres d’Alta seguretat. Seus de Base de dades. Escoles taller d’ Arts y Oficis de Restauració amb aplicació al manteniment del propi  monument. Visites guiades. Exposició del procés de conservació-restauració.

Aquesta classificació es funció del grau d’exigència de les mesures d’accessibilitat, protecció contra incendis, seguretat en el ús, etc. Son normatives que condicionen fortament els usos alternatius i que en cap cas poden desconèixer la primacia dels veritables objectius de la conservació i difusió dels valors del monument.

 

Caldrá conscienciar a la opinió pública catalana sobre la importància de la salvaguarda dels valors, culturals, històrics, tècnics i artístics, que conté el patrimoni monumental. Sense la seva necessària i directa aportació es materialment impossible el portar a bon terme una tasca tan pesada.

És dramàtica la desconnexió entre les distintes institucions actuants per una banda i la societat civil representada per diverses associacions i organitzacions benèvoles fins i tot els àmbits científics. Aquesta situació, unida al dictat de l‘oportunisme polític i al vaivé electoral, condueix sense dubte a unes intervencions apressades i de resultats imprevisibles. Malgrat les indubtables bones intencions, això és simptomàtic de un cert desinterès pels beneficis de la veritable labor de conservació i manteniment del patrimoni monumental.

4. PER A QUI

Al tractar de gestió dels bens patrimonials en general i dels arquitectònics en particular, estem posant en contacte dos sectors, el públic i el privat que, en principi tenen interès en complementar-se mútuament però partint de principis i objectius diferents. En cada sector es prenen decisions que influeixen en l’altre sector, sense cap experiència de treball en comú. El sector públic té la seva prioritat orientada a l‘obtenció de beneficis socials, el finançament dels costos i el prestigi de la institució, per via de convertir el bé en equipament públic del tipus que sigui. El sector privat veu una oportunitat de accés a la presa de decisions, sovint adquirint al mateix temps uns drets d’explotació, bé sigui comercial, hotelera o turística.

Els valors i objectius finals de tots dos sectors responen a critèris molt diferents. Es tracta doncs, d’aproximar al màxim les posicions, esborrant paulatinament els límits que els separen.

 

La fórmula actual de cooperació permetria revertir en part els beneficis que genera el sector turístic sense que això suposi renunciar als criteris bàsics de conservació i coneixement que caracteritza al monument. Cal fomentar l’arrelament de cada monument a la ciutadania i aquest objectiu és la millor garantia de governament i conservació.

La incorporació ordenada de la iniciativa privada no farà més que augmentar les expectatives i millorar els resultats de gestió de cada bé cultural. El consens indispensable, en relació a la salvaguarda del patrimoni per la via de la discussió oberta i participativa no pot reduir-se als gestors públics o als seus tècnics, cal implicar al conjunt de la ciutadania, la consciència cívica de la qual, garanteix la millor i més efectiva vigilància davant la relaxació massa palpable i freqüent d’aquells organismes. es necessària també, una millor informació i difusió dels objectius i mitjans disponibles per a cada intervenció, abans, durant i després de cadascuna. Tota persona que accedeixi al monument ha d’estar informada, al seu nivell i capacitat cognitiva, dels valors i motius que mereixen i fan possible la seva conservació. Això evitarà una explotació massiva i sovint destructiva per causa d’un turisme de masses exclusivament consumista i banal. (2)

 

  1. QUAN

Davant el creixent fenomen de febre restauradora que avui pateix el panorama polític-tècnic, s’imposa efectuar l’exercici d’una sana autocrítica i obrir un debat sobre la oportunitat de propostes de millora de totes les actuacions produïdes en les darreres dècades. És necessari contemplar aquest panorama amb mirada fresca, oberta i universal, considerant el major nombre possible d’intervencions, els criteris i tècniques de restauració-conservació i valorar els resultats i beneficis obtinguts en cada cas. Aquesta actitud positiva seria diametralment oposada a les posicions prepotents que podem detectar en moltes de las últimes actuacions de rehabilitació del patrimoni arquitectònic.

Visita a la Fortalesa de Sant Julià de Ramis, situada al capdamunt de la muntanya dels Sants Metges.

Podem citar alguns exemples, tan sols cenyint-nos a l’àmbit català:

  1. Instal.laciódel sistema de climatització en el sobreclaustre del Monestir de Sant Cugat.
  2. Pavimentació sobre solera de formigó i reformes interiors del Monestir de Sant Pere de Rodes.
  3. Actuació excessivament narcisista i “creativa” a la Cripta de l’església de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló.
  4. Reconstrucció massiva amb formigó armat del Fort de La Trinitat; nous edificis per a exposicions i passarel.les a sobre la Porta de Mar a la Ciutadella de Roses.
  5. Coberta plana invertida amb canvi de nivells exteriors al Castell de Miravet i a la catedral de Tortosa.
  6. Nous accessos a les muralles de la Seu de Lleida i del Circ romà de Tarragona.
  7. Transformació en resort hoteler i ampliació ostentosa de la fortalesa (Sistema Seré de Rivières) a Sant Julià de Ramis (Gironès)
  8. Reconstrucció amb pedra nova de totes les garites del recinte; Estructura metàl·lica i vidre per a exhibició d’un detall constructiu sobre la Porta “La Avanzada” i Projecte de reconstrucció de la Puerta Monumental al Castell de San Fernando de Figueres.

Aquesta situació pot atribuir-se a les urgències i pressions, massa sovint acceptades sense discussió per part dels tècnics responsables. No es tenen en compte tots els requisits no tan sols els funcionals i estètics sinó també els tècnics i històrics.Es a dir que son massa nombroses i destructives les pèrdues que lamentem i proliferen per falta d’una metodologia rigorosa en decidir sobre la veritable necessitat d’intervenció. Pensant erròniament amb sentit positivista. Pensant que si hi ha l’ocasió i els mitjans de finançament ja es suficient. Realitat trista i empobridora, tan sòls  emmascarada pels “cants de sirena” de les poderoses entitats financeres, corporacions professionals y empreses constructores.

 

  1. QUANT

Aplicar als expedients de restauració, tan sovint com es fa habitualment, els procediments d’urgència i resoldre les adjudicacions pel sistema de la baixa en concurs públic, encara que sigui emparant-se a la Llei “de Contratos del Estado”, no sembla un criteri compatible amb els principis que han de prevaler quan es tracta dels bens culturals. Millor fora obrir l’accés públic a la gestió del patrimoni mitjançant una major transparència i informació dels sistemes d’adjudicació en els contractes de redacció i execució de projectes de restauració, sense recórrer sistemàticament al fraccionament dels pressupostos per a burlar els límits que estableix la “Ley de Contratos de la Administración del Estado”.

La qualitat i quantitat dels bens culturals que tenim a Catalunya és de tal magnitud que és fàcil comprendre la dificultat de atendre per igual a tot aquest immens patrimoni. No hi ha capital suficient per a mantenir-lo en condicions mínimes de supervivència. Aquesta constatació ens porta a la necessitat d’establir tres categories de gestió a aplicar al nostre llegat arquitectònic:

Primera. Compren aquells edificis monumentals i espais protegits que per sa característica simbòlica i representativa de la nostra identitat nacional mereixen tot l’esforç públic, humà i financier, per al seu manteniment. Manteniment que no vol dir repristinar. Amb treure  la pols i una consolidació n’hi ha més que suficient, no cal  posar tots els mobles nous i deixar l’edifici como si fos acabat d’estrenar.

Segona. Aquí entra en joc la categoria d’intervenció aplicable a uns  immobles prestigiosos. Sistema de finançament mixt que avui coneixem com terceres vies; simbiosi perfecta de l`íntima col.laboració de la Administració i del capital privat, ben disposat, que existeix i que requereix d’una posada al dia de la tan esperada “Ley de Mecenazgo”.

Tercera. Aquesta categoria ocupa la llista de bens més nodrida dintre del conjunt del patrimoni històric construït que, per sa extensió es troba repartida per tots els llocs del territori català. Es cert que existeix una important quantitat d’entitats benvolents que degudament dirigides per unes ben ponderades Juntes Territorials i amb correctes directives comunes, farien la tasca més urgent d’evitar el trist degoteig de pèrdues irreparables.

  1. COM

El criteri generalitzat en els darrers anys ​​era el fort contrast entre els ostentosos elements intervinguts o afegits i la preexistència de èpoques anteriors del mateix edifici. Contrast aquest, que massa sovint pren un protagonisme tan gran que arriba a perjudicar (3)

 

L’argument primari de aquesta nociva tendència és la impossibilitat de superar l’intent de conservar una suposada autenticitat amb els actuals materials i oficis, no sols de caràcter morfològic si no també tècnic i constructiu.  Fent ús d’una hipèrbole  es titlla de operacions pintoresques, escenogràfiques, mimètiques i anticulturals a les realitzades amb criteris que en altres camps de la Restauració i Conservació, per exemple al camp dels Bens mobles, Arts plàstiques o Decoratives, i en el camp dels Bens immaterials, com és el cas de la Música antiga o la tradicional, mereixen una consideració molt més sensible i matisada.

Amb escàs coneixement del valor documental de cada bé en general  i de las Arquitectures històriques, es practica un explícit contrast per juxtaposició de noves tècniques i materials escassament harmoniosos amb els preexistents. Alsvestigis del nostre antic llegat històric no els convenen els postulats dels moviments moderns i racionalistes aplicables a la reconstrucció de las ciutats devastades per la II Guerra Mundial.

pràctica, unida a una deficient capacitat de comprensió de las raons constructives del passat, ha portat a molts arquitectes restauradors a cometre lamentables errors per incompatibilitat i irreversibilitat entre distints materials i tècniques constructives. (4)

Davant la constatació de que moltes de las restauracions arquitectòniques portades a terme en las darreres dècades han sigut molt deficients i destructives, convé fer un examen de consciència.

 

Tant les intervencions privades com les públiques cal reconduir-les amb criteris de conservació del patrimoni, es a dir justificant la mínima intervenció i utilitzant materials, tècniques i estètiques compatibles amb les preexistents. (5)

 

  1. QUI

En totes les èpoques, el poder bé sigui religiós, autocràtic, republicà o financer i per bé que estigui dotat de major o menor gràcia, ha tendit a monumentalitzar-se. Dissortadament, els poders públics proposen, como un full en blanc, a arquitectes estrella uns monuments considerats emblemàtics per a que els converteixin en insignes, paradigmàtics o referència i que perpetuïn la memòria del seu poder, per cert tan perible.  (6)

Avui ja disposem d’un gran nombre de científics i professionals ben qualificats: arqueòlegs, historiadors del Art, restauradors, químics, geòlegs, arquitectes restauradors y arquitectes tècnics, enginyers, arxivers… Molts d’aquests han participat com a professors o alumnes en el Màster en Restauració de Monuments (MRM) impartit des de 1991 a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Tots ells, juntament amb els de altres centres formatius, constitueixen un personal capacitat, bon coneixedor de les tècniques i principis d’una correcta intervenció sobre el patrimoni arquitectònic.Així, cenyint-nos novament a l’àmbit català, podem comptar algunes de les millors actuacions dels darrers anys sobre el patrimoni, que podem qualificar certament com a reeixides i que merescudament foren distingides per l’Associació per a la Defensa Cívica del Patrimoni Cultural SOS MONUMENTS amb el “Premi Admiracions  Conservades“

Restauració d’elements arquitectònics de la Cartoixa de Montalegre (Tiana) per Pau Carbó Berthold i Lluís Cruspinera Fuente. Arquitectes del Servei de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona.

Intervenció en el Baptisteri i Capella de Sant Miquel a la Catedral de Tarragona per Vera Hofbauerova, arquitecta restauradora i el Capítol de la Catedral.

Restauració de la Capella de la Cinta a la catedral de Tortosa por Emili Julià, restaurador dels frescos i Josep Lluís arquitecte i el Capítol de la Catedral.

Restauració i Reforma del Mercat municipal de Tortosa per l’Ajuntament de Tortosa i l’Associació de venedors.

Restauració de l’escorxador  municipal de Tortosa per Ramón Valls, arquitecte.

* Restauració de la Capella de Santa Àgata a la Plaça del Rei a Barcelona pel Servei de Patrimoni de la  Generalitat de Catalunya.

* Restauració de la Capella del Santíssim a la Catedral de Tarragona per Roger Xarrier restaurador, Cap del Servei de Restauració de Bens mobles de la Generalitat de Catalunya.

Restauració del retaule d’alabastre de l’altar major a la basílica de Santa María de Castelló d’Empúries (Girona) por Pau Arroyo, restaurador.

Remodelació de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès per Oriol Bohigas arquitecte.

Museu del gènere de punt a Mataró per la Fundació Jaume Vilaseca.

Formació del Patrimoni històric dels Bombers de Barcelona per la Plataforma en defensa del PHBB.

Restauració de la torre del castell de Santa Coloma de Queralt (Tarragona) i Restauració de la Torre Muixarda de Figuerola del Camp (Alt Camp) por Vera Hofbauerova, arquitecta restauradora.

Recuperació de l’arquitectura industrial d’un forn de ceràmica a Sabadell per Francesc i Concepció Ventura.       Defensa del Barri de la Barceloneta contra el Pla d’ascensors per part de la Associació de Veïns.

Aquestes actuacions i altres més que podríem afegir, demostren que és possible la bona gestió, quan prevalen els principis de coneixement del bé a restaurar, el treball conjunt del sector públic i  del conjunt de la societat civil motivada per la conservació del llegat cultural de la nostra història.

 

 

NOTES

(1)“La estratègia de posar en primer lloc la conservació i la socialització, tant del patrimoni com del coneixement, s’ha demostrat encertada, convertint-se en reconeixement social i institucional i en un important increment i diversificació de la financiació” (Emili Junyent i Carme Casals – Universitat de Lleida)

(2) “La creación de consumidores volubles, propia de la sociedad actual, tiene como efecto un déficit de afectividad hacia el objeto usado”   Capell i Larrea, arquitectes.

(3)  Gran lección para los que hoy se muestran proclives a la actividad contraria: agredir a la construcción existente con una intervención ostentosa y estentórea que destruye lo que ya existe y que impide hacer nada después” ( Narcís Jordi Aragó a El Punt, 22 de gener de 1999)  

 

(4) “Si hay que reformar los edificios ya existentes, es necesario hacerlo con conocimiento y discreción, hasta el punto de que no se sepa qué ha hecho cada uno, y que siempre pueda venir alguien a hacer otra cosa.” Dominicque Perrault, premio Mies van der Rohe de Arquitectura Europea: Biblioteca Nacional de Francia)

 

(5) “La experiencia nos indica que se comete un error al recuperar espacios sin la historia que ellos contienen o falseando la misma y que, a veces, no es suficiente la realización de correctas intervenciones a cargo de excelentes profesionales. En muchas ocasiones, los criterios de restauración arquitectónica aplicados para poner en valor los monumentos se limitan a dejar en un estado idóneo, como elementos arquitectónicos aislados, sin contar con su contenido vital, ni con sus relaciones naturales con el territorio y la sociedad a que pertenecen.

Todo el edificio histórico tiene interés y valor en su conjunto, debe ser entendido de manera global y no se debe considerar como criterios válidos la eliminación de estructuras internas y la conservación exclusiva de las partes más visibles. Las acciones deben basarse en el conocimiento de la estructura y su problemática real. Las estructuras históricas que han llegado hasta nosotros han demostrado por ello su capacidad resistente. Es por eso que deben ser reparadas e incluso reforzadas con medios auxiliares, pero no sustituidas. El desconocimiento del comportamiento de una estructura o material histórico no justifica su eliminación. En caso de emergencia, las medidas a tomar deben ser reversibles y no perjudicar decisiones futuras sobre la restauración. Siempre que sea posible, serán tomadas por un equipo pluridisciplinar. Su objetivo es la salvaguarda temporal de la seguridad sin perjudicar los valores patrimoniales del edificio. Las intervenciones deben ser coherentes con el estado de conservación del edificio, con su uso futuro y con su mantenimiento.

 

Los medios y las técnicas deben ser proporcionadas al objetivo perseguido, procurando realizar la intervención mínima necesaria. Debe incluir una memoria justificativa en la que se especifiquen las motivaciones de las decisiones del proyecto y su compatibilidad con la conservación de los valores del bien. Todos los análisis deben ir reflejados en informes que puedan ser consultados por otros profesionales, tanto durante el transcurso de la intervención, como en el futuro.”

Dra. Belén Rodríguez Nuere del Instituto del Patrimonio Cultural de España – M º de Cultura-  “Presentación del Plan Nacional de Arquitectura Defensiva” 2011

6)    “Hay un “star system” creado en el mundo de la arquitectura que viene a ser como una especie de tejido con nombres de prestigio: Siza, Moneo, Rossi, MBM, Isozaki, Calatrava … y todo un santoral con un cortejo de comentaristas y tratadistas, de tal manera que, alrededor de la arquitectura hay una metaarquitectura literaria. Esta arquitectura de alto nivel es una arquitectura espectáculo “. José Vicente – El Punt Girona, 06/17/96

 

Capella de la Cinta. Catedral de Tortosa

 

BIBLIOGRAFÍA

  

AROCA, Jaume V. Montjuic busca nuevos usos para rentabilizar el castillo. La Vanguardia. Barcelona 05/23/2013

BALLART, J i TRESSERRAS Joan. Gestión del Patrimonio Cultural. Ed. Ariel, Barcelona (2001)

FORGAS COLL, Juan i ISLA CATALÁN, Dolores. Plan Director y recuperación del castillo de Montjuic. Forgas Arquitectes Barcelona (2011)

JUNYENT, Emili i CASALS, Carmen. La fortaleza de Els Vilars d’Arbeca. Conservación y socialización. Universidad de Lleida (2011)

MARTÍNEZ JUSTICIA, M ª José. Convención de Granada. (1985)

MORA CASTELLÀ, Josep (ed.)  SOS Monuments. Un combat que ha de continuar. Associació SOS Monuments. Barcelona (2013)

RIO-BARRERA, Eduard. Historia arquitectónica de los castillos y notas sobre su restauración (2011)

RODRÍGUEZ NUERE, Belén. Presentación del Plan Nacional de Arquitectura Defensiva      Instituto del Patrimonio Cultural de España – M º de Cultura- (2011)

SOS Monuments Carta de Figueres. Manifest fundacional.  (1997) / Carta de Barcelona de defensa del Patrimoni Cultural . (2001)

Associació per a la Defensa Cívica del Patrimoni Cultural  SOS Monuments; Asociación para la Revitalización de los Centros Antiguos ARCA; Asociación de Amigos del Castillo de Montjuic;     Ciudadanos por el Patrimonio de Segovia; Asociación Ben Basso de Sevilla:                    Declaración de Palma de Mallorca ( 2012)

VELASCO GONZALEZ, María. Gestión Turística del Patrimonio Cultural: Enfoques para un Desarrollo sostenible del turismo cultural.  Centro de Estudios Superiores Felipe II Universidad Complutense, Madrid (2009)

VIÑAS i MANUEL, Enric   Para la conservación del castillo de San Fernando de  Figueres. (1998)  Aspectos constructivos del castillo de San Fernando de Figueres  Revista “La Punxa” COAAT de Girona. (2003)

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2021/09/Castell-de-la-Trinitat.-Roses.jpg 428 640 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2021-09-04 19:17:152021-09-09 19:05:31LA GESTIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC AVUI” ENRIC VIÑAS i MANUEL

Llibre sobre l’obra de Salvador Tarragó. Miscel·lània

11 octubre, 2013/in Publicacions

Salvador-tarrago

 

 

 

 

 

 

El dimecres 18 de setembre es va realitzar la presentació del llibre Salvador Tarragó. Miscel·lània a llibreria Laie, a Barcelona.

Salvador Tarragó var un dels fundador de la nostra associació i el seu president per més una dècada amb una destacada trajectòria.

Veure recensió del llibre al Diari El Punt del 7/10/2013 Rescat de Salvador Tarragó per  Xavier Garcia Pujades>>>

—-

Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya i Laie us conviden a la presentació del llibre

Salvador Tarragó. Miscel·lània

coordinadors: Joan Tort Donada, Montserrat Julià Torner i Josep Sánchez Cervelló

Homenatge a Salvador Tarragó, arquitecte, historiador i professor d’història de l’Enginyeria Civil a l’Escola d’Enginyers de Camins de la UPC

Hi participaran:
Daniel Giralt-Miracle, crític i historiador de l’art
Llorenç Soler, cineasta
Montserrat Julià, bibliotecària i historiadora
Joan Tort, geògraf
Josep Sánchez Cervelló, historiador

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2019/06/Salvador-tarrago.jpg 961 636 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2013-10-11 13:11:102019-04-06 20:17:45Llibre sobre l’obra de Salvador Tarragó. Miscel·lània

SOS Monuments un combat que ha de continuar

3 octubre, 2013/in Publicacions

sos-monuments-llibre

SOS Monuments ha publicat aquest any el llibre SOS Monuments un combat que ha de continuar.

El llibre recull diverses mirades i experiències de l’associació en el seus 16è anys de treball.

Veure Llibre SOS Monuments en PDF>>

 

SUMARI

SOS Monuments: una associació i una xarxa

Presentació per Josep Mora

Els manifestos

La defensa del patrimoni: del Pont de Molins de Rei a Can Ricart del Poble Nou. Mercè Tatjer

L’arxiu de SOS Monuments.  M. Antònia Juan

La web de SOS. Maricarmen Tapia


Les activitats de SOS Monuments

Aules i Debats. Salvador Tarragó

Les excursions científiques

Un camí cap al coneixement del territori.  Joan Tort

Les excursions com a mitjà d’estudi i denúncia.  Joan Fuguet

Els premis anuals d’intervenció en el patrimoni

Les trobades amb altres associacions

Els Encuentros a la Península.  Ana Ávila

Els Encuentros Latinoamericanos de Defensa del Patrimonio Cultural

Mèxic. Jacqueline Jacquet

Colòmbia Fiorella Rocha / Aurora Bau

Argentina. Gabriela Mareque /Joan Bosch

Panamà. Tarsicio Valdés / María Cruz Santos


Escrits reivindicatius

La lluita per la presó model i la recuperació de la capella gitana d’Helios Gómez Gabriel Gómez /

Caroline Mignot

Recuperació del patrimoni: els safareigs de Barcelona. Maricarmen Tapia

El frontó d’Euskal . Jai Pello Iraizoz

Adéu a Can Ricart.  Martín Urtasun

La importancia de las pátinas y las sustituciones en la catedral de Burgos.  Salvador Tarragó

Sos per al monestir de Poblet.  Salvador Tarragó

Els jardins Manelic de Montjuïc Albert Marjanedas


Reflexions sobre SOS Monuments

Memorias del “secre”. José Miguel Muñoz Corvalán

Professors a SOS . María Cruz Santos

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2019/06/sos-monuments-llibre.jpg 852 549 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2013-10-03 15:53:582019-04-06 20:17:45SOS Monuments un combat que ha de continuar

Llibre SOS Monuments: Mirando Ferrol

22 juliol, 2012/in Publicacions

  

 

 

Mirando Ferrol. Ciudad, patrimonio y paisaje

Edició a cura de Jerónimo Bouza i Maricarmen Tapia. Edita SOS Monuments, Santiago de Compostela, 2011. 150 pàg.

 

 

 

 

Patrimoni a Ferrol

Mirar té múltiples accepcions, i totes corresponen en aquest llibre a la intenció d’observar, mirar i pensar sobre la ciutat, el patrimoni i el paisatge de Ferrol.

La mirada aquí respon a les ponències, excursions i itineraris que es van realitzar durant la VII Trobada Ibèrica d’Associacions per a la Defensa del Patrimoni, celebrada  a Ferrol, i que van donar lloc a la Carta de Ferrol.

Arquitectes, antropòlegs, historiadors, geògrafs i polítics presenten aquí la seva mirada amb la   finalitat de compartir valors, riscos i contradiccions que envolten el patrimoni local, a fi de de contribuir a la seva difusió i conservació.

Llibre per a qui vulgui conèixer Ferrol a fons, caminar-hi i imaginar-lo en la història, i també per als qui, ja coneixent-lo, volen redescobrir la seva terra en la mirada de l’altre.

Llibre a la venda en:

Barcelona: Galeria Sargadelos de Barcelona. Carrer Provença 276
Ferrol:        
Central Librera en Ferrol. Calle Dolores 2

Per veure Portada i índex>>

Més informació de la VII Trobada>>

…………………………………………………………….

Patrimonio do Ferrol  

 

 

 

Mirando Ferrol. Ciudad, patrimonio y paisaje

Edición ao coidado de Xerome Bouza e Maricarmen Tapia. Edita SOS Monuments, Santiago de Compostela, 2011. 150 páx.

 

 

 

 

Mirar ten múltiples acepcións, e todas elas corresponden ao propósito de reunir neste libro as observacións, o dirixir a mirada, atender e pensar sobre a cidade, o patrimonio e a paisaxe de Ferrol.

 A mirada aquí responde aos relatorios, excursións e itinerarios que se realizaron durante o VII Encontro Ibérico de asociacións pola defensa do patrimonio, celebrado en Ferrol, e que deron pe á Carta de Ferrol.

Arquitectos, antropólogos, historiadores, xeógrafos e políticos entregan aquí a súa mirada co fin de compartir valores, riscos e contradicións que rodean ao patrimonio local, co fin de contribuír á súa difusión e conservación.

Libro para quen queira coñecer Ferrol a fondo, camiñalo e imaxinalo na historia e para os que, xa coñecéndoo, redescobren a súa terra na mirada do outro.

Libro á venda en:

Barcelona: Galeria Sargadelos de Barcelona. Carrer Provença 276
Ferrol:        
 Central Librera en Ferrol. Calle Dolores 2

Portada e índice>>

Mais información do VII Encontro>>

……………………………………………………………

Patrimonio de Ferrol 

 

 

 

Mirando Ferrol. Ciudad, patrimonio y paisaje

Edición al cuidado de Jerónimo Bouza y Maricarmen Tapia. Edita SOS Monuments, Santiago de Compostela, 2011. 150 pág.

 

 

 

 

Mirar tiene múltiples acepciones, y todas ellas corresponden al propósito de reunir en este libro las observaciones, el dirigir la mirada, atender y pensar sobre la ciudad, el patrimonio y el paisaje de Ferrol.

La mirada aquí responde a las ponencias, excursiones e itinerarios que se realizaron durante el VII Encuentro Ibérico de asociaciones por la defensa del patrimonio en Ferrol y que dieron pié a la Carta de Ferrol.

Arquitectos, antropólogos, historiadores, geógrafos y políticos entregan aquí su mirada con el fin de compartir valores, riesgos y contradicciones que rodean al patrimonio local, con el fin de contribuir a su difusión y conservación.

Libro para quien quiera conocer Ferrol a fondo, caminarlo e imaginarlo en la historia y para quienes, ya conociéndolo, redescubren su tierra en la mirada del otro.

Libro a la venta en:

Barcelona: Galeria Sargadelos de Barcelona. Calle Provença 276
Ferrol:        
 Central Librera en Ferrol. Calle Dolores 2

Portada e índice>>

Más información del VII Encuentro>>

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2012/02/Libro-Mirando-Ferrol1.jpg 695 539 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2012-07-22 17:00:072019-04-06 20:17:59Llibre SOS Monuments: Mirando Ferrol

Tot baixant el Tibidabo

23 juny, 2011/in Publicacions

Excursió científica pels jardins dissenyats per Nicolau Rubió i Tudurí

Per Jacqueline Jacquet
Fotografia Maricarmen Tapia 
Itinerari Jardins Rubió i Tudurí (pdf)>>          
 

Els dissabte 11 de juny, com ho vam anunciar, vam anar a peu des del temple del Tibidabo fins a la Rotonda (Plaça Kennedy), passant per quatre jardins dissenyats per l’arquitecte Nicolau Rubió i Tudurí (1891-1981) quan era director de “Parcs i Jardins” de la ciutat de Barcelona (1917-1937).

Rubió i Tudurí, seguint en això la dinàmica del seu temps, va saber veure l’ importància dels espais verds en una ciutat com a Barcelona que no deixava de créixer. Traient partit de la situació privilegiada de la ciutat  va dissenyar una distribució racional del seu espai lliure.

 

 

 

El problema de los espacios libres 1926, XI congreso nacional de arquitectura. Citat:  Pàg 74 de:”Nicolau Maria Rubió i Tudurí” Col·lecció Gent de la Casa Gran 4 , Ajuntament de Barcelona, 1989

Un cel una mica nuvolat, la temperatura primaveral, el temps era ideal per caminar pel vessant solell de Collserola. Ens van acompanyar Neus colet, escultora, que ens va parlar de l’edifici racionalista de Radio Barcelona, edifici singular dintre de l’obra arquitectònica d’en Rubió i Tudurí i Josep Vigo, botànic, que va respondre a les nostres preguntes sobre arbres, arbustos i plantes, des de la prunera mirobolan fins a l’herba blenera. Alguns excursionistes van fins i tot herboritzar.

 

Els quatre jardins: Estat dels llocs i comentari

 1. ANTICS JARDINS DE L’HOTEL FLORIDA

Rebatejats “Cota 500”

 

 Aquest jardins, reduïts, ja que l’hotel Florida en ocupa bona part, han perdut la seva harmonia i tranquil·litat. El passeig es troba ara enmig d’atraccions (Tobogan, muntanya russa…) amb la música i els crits de rigor. Sobre els murets de pedra que perfilen els camins, seguint el contorn de la muntanya, hi han posat uns cubs de ferro, lluminosos? Sort que el parc, com tots els parcs, tanca quan es fa de nit!

 

2.  VIVERS DE CAN BORNI

 

 L’antic jardí d’aclimatació, creat arran de l’Exposició Universal del 1929, va ser restaurat i obert al públic com a parc, l’any 2006.

Sembla que conservi l’estructura inicial del jardí mediterrani: a dalt, una font natural i un estany-safareig  que distribueix l’aigua a la resta del parc, mitjançant canals i fonts.

Al parc es poden veure arbres exòtics  de l’època de la seva creació i arbres plantats recentment.

Aquest parc, enmig de la muntanya, respira la calma i l’harmonia. És un bon exemple de restauració respectuosa i intel·ligent.

 

3.  PARC DE LA FONT DEL RACÓ

 

La part que baixa des de la Carretera de Les Aigües fins a l’estació del funicular sembla abandonada. (Era part del Parc d’en Rubió i Tudurí ? Per la seva estructura que encara es pot endevinar es diria que sí). Arbres caiguts i pedres dels murets en runes en dificulten el pas. (Per cert, no el pas dels senglars, en vam veure tres).

En canvi, la part que baixa de l’estació del funicular fins a gairebé la ronda de Dalt on es troba l’entrada principal del Parc és perfecta. Els camins ombrívols que serpentegen fins a la font són força agradables, amb els seus murs i bancs de pedra, amb alguns exemplars magnífics de roures, alzines i lledoners més que centenaris. En Rubió i Tudurí sabia aprofitar les asperitats del terreny i la vegetació dels llocs on projectava els jardins.

 

4. JARDÍ DE LA TAMARITA   

 

Aquest parc, públic des del 1994, és part del jardí privat de la casa senyorial que Anselmo Mata es va fer construir a principis del segle passat. La mansió, al mig del parc, pertany avui a la Fundació Blanquerna.   

Per tota una sèrie  de raons l’arquitecte Salvador Tarragó, expert en patrimoni i bon coneixedor de l’obra d’en Rubió i Tudirí, pensa que aquest jardí no és del Rubió i Tudurí. Tanmateix La Tamarita compleix perfectament la funció d’un jardí públic, tal com ho veia en Rubió i Tudurí: espais pels lectors solitaris, espai pels que conversen, espais d’herba tendra   pels enamorats, i finalment, espais per que corrin els infants, amb jocs, sorra, arbres i arbustos… Perquè “Un solar voltat de barreres, ad’huc d’algun arbre trist, d’algun arbust magre no és un jardí /…/ El play-ground ha d’estar vestit i voltat d’una massa vegetal important i ben ufanosa. No fer-ho així, aprofitant racons de la ciutat, espais sobrants i reduïts per instal·lar-hi els nois no enganya certament la naturalesa d’aquests” (Article a la revista Civitas, fundada el 1916).

Al final de la passejada, mirant de nou la distribució de l’espai lliure de Barcelona dissenyada per Nicolau Rubió i Tudurí, pensem que molta cosa s’ha anat realitzant: Collserola, el 2010, ha sigut declarat Parc Natural; l’ Ajuntament de Barcelona, sovint gràcies a la pressió de les Associacions de Veïns, ha anat creant nous parcs públics força interessants; S’està treballant a la recuperació dels marges del Besos i del Llobregat. Quant al front marítim, aquest respir natural per a la ciutat, caldria sens dubte ser més vigilants.

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2011/06/Jardí-Hotel-Florida.jpg 1488 2240 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2011-06-23 18:22:312019-04-06 20:18:27Tot baixant el Tibidabo

Safareigs Públics

1 novembre, 2010/in Publicacions

“Històries de dones i homes rentant roba: dels safareigs públics a les bugaderies autoservei”

Síntesi de la investigació de documentació realitzada  per l’equip de SOS monuments. Es va realitzar gràcies a la beca de documentació de l’IPEC Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Coordinadores:  Nadja Monnet – Maricarmen Tapia. Grup de recerca:  Mercè Tatjer – Jacqueline Jacquet  i Jerónimo Bouza.

L’època d’auge va ser entre els anys 1850 i 1960. La seva ràpida proliferació se explica, per una banda, per la por a les pandèmies que assolaven a la població, com al 1821 la febre groga, al 1854 el còlera, novament còlera al 1880 o la grip del 1918, que va matar més de cinquanta milions de persones al món. I per altra banda, amb els constants avanços en la qualitat de vida que van introduir els moviments higienistes a la dècada de 1840, a partir del quals es van dictar diverses normatives de salubritat pública, en les quals es parlava dels safareigs i les  seves condiciones.

Lentament, amb la canalització de l’aigua a les llars, i a partir del 1950 amb la introducció de les rentadores automàtiques, es van abandonar els safareigs i l’acte de rentar la roba es va acollir a l’àmbit privat.

Encara que la tradició venia de lluny, durant gairebé un segle es va anar creant un espai de convivència al voltant del rentar la roba en el que la comunitat va organitzar-se i reunir-se periòdicament. Tant aquesta memòria dels actes quotidians com la contribució dels municipis a la seva construcció i expansió del seu ús mereixen la major atenció i protecció.

Actualment, les noves condicions de vida a la ciutat -les noves formes de convivència, veïns recentment instal·lats, mobilitat de la població o canvis en les rutines domèstiques- han creat una nova demanda de llocs on rentar la roba fora de casa: les bugaderies automàtiques. Així la investigació pretenia a més de documentar el safareigs públics, inventariar les noves bugaderies centrant-se en el Casc Antic de Barcelona, on hi ha gaires. Aquest nova dinàmica ens obre a la reflexió de quins valors hi ha i què diuen de la nostra societat.

Obre>>Sintesi de la investigació

Article Revista Etnografia, juny 2010

https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png 0 0 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2010-11-01 17:30:392019-04-06 20:18:34Safareigs Públics

Mostra informació sobre…

  • Activitats SOS (130)
  • Admiracions (2)
  • Admiracions conservades i destruïdes (6)
  • Assessories per la defensa i l'estudi del Patrimoni (5)
  • Aules SOS (59)
  • Campanyes (9)
  • Campanyes (38)
  • Cartes (13)
  • Excursions científiques Catalunya (36)
  • Noticies (215)
  • Opinió (7)
  • Patrimoni conservat (12)
  • Patrimoni destruït (15)
  • Patrimoni en perill (93)
  • Premsa (4)
  • Publicacions (6)
  • Sense categoria (33)
  • Sense categoria (2)
  • Trobades (1)
  • Trobades a Espanya i Iberoamèrica (26)

Butlletí

Subscriu-te al Butlletí de SOS Monuments per estar al dia de les darreres notícies i activitats.

Subscriu-m’hi >

Canal de denúncia

0 + 1 = ?

També ens pots trobar a les xarxes socials…

Segueix-nos a Facebook

Darrers Tweets

Sos Monuments Follow

SosMonuments
Retweet on Twitter Sos Monuments Retweeted
morganfairchai1 morgan fairchaild @morganfairchai1 ·
24 gen.

@LaHoraTVE @logatorres ⚠️ NO SON RESTAURACIONES. NO SON RESTAURACIONES. NO SON RESTAURACIONES ⚠️

SON DELITOS CONTRA EL PATRIMONIO.

¿RESPONSABLES / CULPABLES?👉🏻 LAS ADMINISTRACIONES Y SU DESIDIA, LOS PROPIETARIOS Y SU TACAÑERÍA; LAS CECILIAS Y SU EGO E IGNORANCIA.

QUÉ HARTURA. QUÉ HARTURA‼

@A_CR_E

Reply on Twitter 1617816646491701248 Retweet on Twitter 1617816646491701248 1 Like on Twitter 1617816646491701248 2 Twitter 1617816646491701248
Més tweets

Instagram

sosmonuments

Instagram post 18012726262486430 Instagram post 18012726262486430
Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-L Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-LA!
#sosmonuments #salvempatrimoni #patrimonicultural #caldesdestrac #catalunya #fundaciomercedestorras
Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-L Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-LA!
#sosmonuments #salvempatrimoni #patrimonicultural #caldesdestrac #catalunya #fundaciomercedestorras
Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-L Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-LA!
#sosmonuments #salvempatrimoni #patrimonicultural #caldesdestrac #catalunya #fundaciomercedestorras
Instagram post 18148914082281981 Instagram post 18148914082281981
El próximo martes 26 a las 19:00 En el Pati Llimo El próximo martes 26 a las 19:00
En el Pati Llimona.
"Estado del Patrimonio Histórico en Puerto Rico"
A cargo de la 
Arq. Evelyn Villabos Ribera
Organiza SOSMonuments
#sosmonuments #patrimoni #puertorico🇵🇷 #patrimôniohistórico
#sosmonuments #patrimonicultural #llesui #esglesia #sosmonuments #patrimonicultural #llesui #esglesiadesantjuliadelatorre #salvempatrimoni
SOS ponte Nafonso!! #salvemospontenafonso SOS ponte Nafonso!!
#salvemospontenafonso
Visita per avalar l'estat de L'Esglesia de Sant Ju Visita per avalar l'estat de L'Esglesia de Sant Julio de la Torre.
3 de  juny 13:00 h
#sosmonuments #patrimoni #patrimonicultural #llesui #esglesiadesantjuliadelatorre
@lavelladetorena
La preservació del Patrimoni a L'Hospitalet de Ll La preservació del Patrimoni a L'Hospitalet de Llobregat
8/6/22 18:30h
Pati Llimona
#patrimoni #patrimoniindustrial #patrimonilhospitalet 
#sosmonuments 
Organitza @sosmonuments 
Col.labora @ccpatillimona
XVII Encuentro Estatal de Asociaciones de Defensa XVII Encuentro Estatal de Asociaciones de Defensa del Patrimonio Cultural
#sosmonuments
#patrimonio #asociacionesdedefensadelpatrimoniocultural #patrimoniocultural

@amigosdelalcazaba
@arco @apudepa @sosmonuments
@acdpatrimonio @salvemos4caminos @bembaso @arteenruinas
#sosmonuments #patrimoni #vilafrancadelpenedes #ar #sosmonuments #patrimoni #vilafrancadelpenedes #arquitecturadelvi
18 de abril Dia Mundial de los Monumentos y Sitios 18 de abril
Dia Mundial de los Monumentos y Sitios
#sosmonuments #patrimonicultural #patrimoni #monuments #diamundialmonumentosysitios
Desde @sosmonuments repudiamos la invasión rusa a Desde @sosmonuments repudiamos la invasión rusa a Ucrania!!! #noalaguerra #sialapaz
#ucrania #sosucrania🇺🇦🙏
Hoy es el cumpleaños de nuestro fundador, maestro Hoy es el cumpleaños de nuestro fundador, maestro y amigo, Salvador Tarrago Cid..
Muchas felicidades!!
Con todo nuestro cariño
#sosmonument #patrimonicatalunya
#patrimonio #felizcumpleaños #felicidades
Felices Fiestas!! #bonnadal #feliznavidad #felices Felices Fiestas!!
#bonnadal #feliznavidad #felicesfiestas #sosmonument #patrimonio #salvempatrimoni
Taula Rodona "Can Capellanets" #sosmonument #patri Taula Rodona "Can Capellanets"
#sosmonument #patrimoni #lescortsbarcelona #cancapellanets
#patillimona #salvemcancapellanets 
#salvempatrimonilescorts
#arquitectesdelescorts
https://www.totbarcelona.cat/cultura-i-oci/patrimo https://www.totbarcelona.cat/cultura-i-oci/patrimoni/picabaralla-esglesia-empresa-residencia-can-capellanets-corts-158323/

#sosmonument #patrimoni #lescortsbarcelona
15 de diciembre a las 19:00hs Pati Llimmona #salv 15 de diciembre a las 19:00hs
Pati Llimmona

#salvemcancapellanets
#lescorts
#cancapellanets
#sosmonument #patrimoni
Salvar el Patrimoni, xerrada amb arqueólegs #sos Salvar el  Patrimoni, xerrada amb arqueólegs
#sosmonument #patrimoni #salvarelpatrimonio #arqueology #calella #vilaromana
@joancarlesalay
Carrega més... Segueix-nos a Instagram

Contacteu

Despatx nº 2 del Centre Cívic Pati Llimona
carrer Regomir, 3, 2º pis. Barcelona.

Més informació

Avís legal
Política de privacitat
Política de galetes

Scroll to top

Aquest web utilitza cookies per oferir-li una millor experiència d'usuari. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i la nostra política de cookies.

D'acordMés informació

Cookie and Privacy Settings



How we use cookies

We may request cookies to be set on your device. We use cookies to let us know when you visit our websites, how you interact with us, to enrich your user experience, and to customize your relationship with our website.

Click on the different category headings to find out more. You can also change some of your preferences. Note that blocking some types of cookies may impact your experience on our websites and the services we are able to offer.

Essential Website Cookies

These cookies are strictly necessary to provide you with services available through our website and to use some of its features.

Because these cookies are strictly necessary to deliver the website, refusing them will have impact how our site functions. You always can block or delete cookies by changing your browser settings and force blocking all cookies on this website. But this will always prompt you to accept/refuse cookies when revisiting our site.

We fully respect if you want to refuse cookies but to avoid asking you again and again kindly allow us to store a cookie for that. You are free to opt out any time or opt in for other cookies to get a better experience. If you refuse cookies we will remove all set cookies in our domain.

We provide you with a list of stored cookies on your computer in our domain so you can check what we stored. Due to security reasons we are not able to show or modify cookies from other domains. You can check these in your browser security settings.

Google Analytics Cookies

These cookies collect information that is used either in aggregate form to help us understand how our website is being used or how effective our marketing campaigns are, or to help us customize our website and application for you in order to enhance your experience.

If you do not want that we track your visit to our site you can disable tracking in your browser here:

Other external services

We also use different external services like Google Webfonts, Google Maps, and external Video providers. Since these providers may collect personal data like your IP address we allow you to block them here. Please be aware that this might heavily reduce the functionality and appearance of our site. Changes will take effect once you reload the page.

Google Webfont Settings:

Google Map Settings:

Google reCaptcha Settings:

Vimeo and Youtube video embeds:

Other cookies

The following cookies are also needed - You can choose if you want to allow them:

Privacy Policy

You can read about our cookies and privacy settings in detail on our Privacy Policy Page.

Política de privacidad