• Instagram
  • Twitter
  • Facebook
  • Canal de denúncia
  • Subscriu-te al butlletí
  • Fes-te soci
SOS Monuments
  • Inici
  • Qui som
    • Presentació
    • Objectius
    • Manifest
    • Estatuts
    • Cartes
    • Referents teòrics
  • Activitats
  • Notícies
  • Patrimoni
  • Premsa
  • Enllaços
  • Contacteu
  • Cercar
  • Menu Menu

MEDALLA COAC 2022: SALVADOR TARRAGÓ I CID

27 gener, 2023/0 Comments/in Noticies

El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) és una institució que compta amb una trajectòria de més de vuitanta anys, al llarg dels quals la promoció del treball dels arquitectes i el seu paper social n’ha estat un dels seus objectius més destacats.

Entre les moltes de les iniciatives que desenvolupa el COAC en aquesta línia, el desplegament dels reconeixements COAC és una de les seves accions més emblemàtiques, a causa del sentiment de pertinença i germanor que generen entre el col·lectiu i, molt especialment, entre els arquitectes col·legiats que, al llarg dels anys, demostren la seva confiança en la institució.

MEDALLA COAC 2022: SALVADOR TARRAGÓ I CID
Per la seva dedicació a l’estudi històric de l’urbanisme.
És un gran coneixedor de la història de l’arquitectura i de l’arquitectura contemporània, en concret de l’obra d’Antoni Gaudí, d’Ildefons Cerdà i del GATPAC.
Dirigint durant més de vint-i-cinc anys el CIEPAC (Centre Internacional d’Estudis del Patrimoni Construït) a la Universitat Politècnica de Catalunya.
A més de ser el responsable de l’arxiu històric del COAC i del Col·legi d’Arquitectes de Balears i de ser el president de l’Asociación para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea.
És el fundador del Màster de Restauració de Monuments de la UPC. També Fundador de S.O.S Monuments i de l’Associació d’amics i amigues de l’Ebre.

Entrega la Medalla Antoni López Daufí, vocal de cultura de la Junta directiva de la Demarcació de l’Ebre del COAC.

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2023/01/coac-50_anys.jpg 668 1080 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2023-01-27 12:58:452023-01-27 12:59:35MEDALLA COAC 2022: SALVADOR TARRAGÓ I CID

Recuperem can capellanets pel barri de les corts

27 gener, 2023/0 Comments/in Noticies, Patrimoni en perill

Aquesta reivindicació es basa jurídicament en dos documents: “A” l ́ordenança sobre protecció de patrimoni arquitectònic de Barcelona i “B” la constatació mitjançant informe oficial d ́inspecció del 2015, que l ́edifici es va malmetre en aquella data. Els dos documents estan annexats íntegres en el correu electrònic.

 

A-Ordenança sobre protecció del patrimoni arquitectònic, històric i artístic de la ciutat de Barcelona

Capitol III Secció 1

Article 11

  1. En cas de ruïna o enderrocament total o parcial d’un immoble catalogat quan hi concorri dol o negligència, el propietari haurà de reconstruir-lo d’acord amb el que es disposa en l’art. 2 del Decret de 16 d’abril de 1936.
  2. S’entendrà que hi ha dol quan es produeixin actes tendents directament a la demolició total o parcial d’un immoble, i negligència en cas de no executar-se les obres necessàries per a la conservació o consolidació d’un edifici.
  3. El propietari podrà demorar la reconstrucció, prèvia autorització municipal, sempre que indiqui un termini no superior a cinc anys per dur-la a terme, dipositi les restes, a càrrec seu, en el lloc que assenyali l’Ajuntament, presti caució en una quantia equivalent al 25% de l’import del pressupost de les obres per garantir l’acompliment del termini d’execució i accepti en un document fefaent, no solament la pèrdua de la caució sinó també l’expropiació de l’immoble, d’acord amb els criteris de valoració de la Llei del Sòl en cas d’incompliment.
  4. En qualsevol supòsit de destrucció o enderrocament de l’immoble per dol o negligència no es concediran llicències d’edificació excepte per a la seva reconstrucció. En tot cas, la no realització de les obres en el termini que amb aquesta finalitat s’assenyali legitimarà l’Ajuntament per a l’expropiació

 

B- Expedient AUT 04 -2015-00825 de 29-10-2015. Obres majors en curs amb infracció de la llicència (fotografies annexades).

“Efectuada la inspecció el dia 29/10/2015 a la finca situada al Carrer Remei 18-22, s’observa que han començat els treballs d’enderroc parcial de l’edifici existent.

Durant la visita es constata que ja s’han efectuat obertures en els murs exteriors de PB per a l’accés de maquinària i s’han enderrocat dues de les escales principals de l’edifici, així com envans, paviments i diferents dels forjats en PB, P2 i PCOB. S’identifica runa d’aquests enderrocs en alguns dels recintes de l’edifici. Es comprova que la llicència atorgada, amb número d’expedient 04-2012LL33204, no contempla aquestes actuacions. A més, en data 28/7/2015 el tècnic autor del projecte i director designat de l’esmentada llicència, en va presentar la seva renúncia a la direcció de les obres.

Per tant, actualment l’obra no té director tècnic assignat i les obres que s’han dut a terme no s’ajusten a la llicència”

Ens trobem en un moment clau. Vostès els nostres representants polítics, tenen finalment l ́instrument per vehicular la voluntat popular i posar-se al costat dels seus representats, per tal de salvar Can Capellanets de la ruïna i per poder recuperar pel barri de Les Corts l’edifici catalogat i els seus jardins protegits.

  1. Ja han estat massa despropòsits, hi ha hagut obres sense llicència, destrucció de biodiversitat, s ́han malmès elements de la façana i interiors, grua amb llicència caducada, actuacions tan greus com la destrucció total de la teulada d’aquest element patrimonial amb l’única intenció de què l’edifici no fos ocupat. La destrucció d ́una teulada és un element crític que pot suposar el col·lapse de l’edifici a curt, mig o llarg termini. Tots aquests fets han estat degudament documentats i comunicats al Districte de Les Corts. També queda constatada la degradació de l ́edifici i del seu jardí, no cumplint així la propietat la seva obligació de conservació d ́un element patrimonial catalogat.
  2. Un factor clau d ́aquest cas és que el Pla Especial vigent va ser informat desfavorablement, per unanimitat, al Consell Plenari de Les Corts (desembre 2018). Cap partit, ni tan sols els del Govern, van votar-hi a favor. Després, al gener de 2020, el Pla Especial va sortir endavant al Plenari Municipal només amb els vots favorables dels partits de Govern i de Barcelona pel Canvi, és a dir, amb menys del 50% de suport del consistori municipal. Tots els partits, excepte els del Govern, han presentat precs, preguntes o proposicions en contra de la unilateralitat amb la que s’ estava conformant el projecte. El mateix partit de Govern sempre ha expressat que no li agradava el projecte, però que tenia les mans lligades en haver- se aprovat un pla especial previ a l’anterior legislatura.
  3. El projecte tal i com està concebut suposa la modificació d ́un edifici catalogat i la destrucció d’un jardí, un jardí que, com consta explícitament a la fitxa de patrimoni, s’ha de protegir(*). Fins i tot si es fes una interpretació interessada favorable a la propietat i es considerés que el jardí a protegir fos un altre de la finca contigua (tot i que en la fitxa es parla de protecció de “jardins”, en plural), estem en una situació d ́emergència climàtica i sembla inversemblant que es vulguin destinar recursos econòmics a la creació d ́espais verds, però que no s’eviti la destrucció d’un espai verd ja existent que tenim en ple nucli històric de Les Corts.
  4. Aquest projecte ha estat rebutjat de ple per la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Les Corts, per la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) i per entitats com Ecologistas en Acción. Demanem als nostres representants que no donin l’esquena al problema, han d’encarar-lo d’una vegada i buscar solucions.
  5. Hi ha un Pla Especial aprovat, cert. També estava avançat el cas a la casa Buenos Aires a Vallvidrera, també al cas del jardí de casetes d’Encarnació de Gràcia i són dos casos en el que els polítics es van posar a treballar i es va trobar una solució. Aquí parlem de voluntat popular, d’emergència climàtica, de coherència política, de salvar un edifici catalogat i els seus jardins protegits. En fi, parlem de sentit comú i del compromís dels nostres representants precisament a això, a representar-nos i a vetllar per a la preservació del bé comú.

Ara tenen l’oportunitat de trobar una solució. Existeix un mandat legal a complir i un edifici i jardins catalogats en risc imminent.

(*) Ambdós elements constitueixen una mateixa finca des de l’Any 1997, abans de l’aprovació del Catàleg de Patrimoni Municipal de l’any 2000

“Aquesta Sindicatura no pot entrar en les al·legacions tècniques plantejades en l’expedient de la llicència 04-2015LL26171, però considera convenient, per interès general, fer alguna consideració, sobre l ́improcedència de l’atorgament de la llicència perquè el projecte i el Pla, vulneren el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat de Barcelona en l’àmbit del Districte les Corts que estableix la conservació de Jardins”.

Sindicatura de Greuges de Barcelona, resolució per Can Capellanets del 30 de juny del 2017 (16Q000021-PA)

Link Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Ortofoto VISSIR >

Enllaç al document complert (PDF) >

Plataforma “Salvem el Patrimoni de Les Corts”

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2023/01/cANCAPELLANETS2.jpg 1091 1500 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2023-01-27 12:51:382023-01-27 12:51:38Recuperem can capellanets pel barri de les corts

El Parc de Ca l’Arnús a Badalona en perill

27 gener, 2023/0 Comments/in Noticies

Una mica d’història per començar. El Parc de Ca l’Arnús de Badalona pren aquest nom a partir de la compra d’uns terrenys agrícoles per part del financer Evarist Arnús l’any 1859 seguint la moda dels industrials i grans burgesos de Barcelona per invertir en una explotació agrícola dedicant-hi una part per a finca de recreo amb un sector important a jardí. Evarist Arnús la transformà immediatament amb una nova edificació i la creació d’un primer jardí, del que només queden petits rastres. La configuració actual dels edificis i jardins es corresponen amb les modificacions realitzades pel seu fill Emili Arnús i l’arquitecte Salvador Vinyals a finals del segle XIX i principis del XX. Van construir l’estany i el castell, les dues galeries a l’edifici principal i dignificaren l’entrada amb la porta, l’habitatge del porter i l’avinguda de plàtans. Actualment, forma un sol parc amb l’antic jardí de Can Solei sota el nom de Parc de Can Solei-Ca l’Arnús.

El jardí d’ambientació vuitcentista, conserva una vegetació frondosa, sempre verda, diferents camins i recorreguts, escultures, glorietes, grutes de rocalla, un petit castell en un llac i una torre meteorològica única entre altres elements propis de l’activitat agrícola tractats com a part de l’enjardinament. Entre la vegetació destaquen plàtans d’ombra centenaris, com els del passeig d’entrada a més de còculs, xiprers, eucaliptus, palmeres, casuarines, arbres de l’amor i grans pitòspors arboritzats, també centenaris.

Actualment, es troba en perill una part d’aquest parc.

La defensa de Ca l’Arnús com a parc públic ve de lluny, cap als anys noranta ja es va constituir una plataforma perquè la finca, de gran valor històric i natural, es convertís en parc públic, cosa que finalment el 2002 es va fer realitat. Amb el temps, diverses actuacions municipals i modificacions del Pla General Metropolità han propiciat una lenta, però contínua regressió del seu perímetre amb actuacions urbanístiques que han anat disminuint la seva superfície, edificant una part, ocupant els terrens per encabir una escola de primària o incorporant els barracons d’un nou institut, amb la consegüent perduda de gran part del seu valor ecològic i patrimonial. En aquests moments el perill que l’amenaça no és solament la perduda d’una part del seu interior, sinó també la destrucció de l’entrada al jardí pel carrer Sant Bru amb l’enderroc de la portalada i la tala de part dels plàtans centenaris de l’avinguda principal per a construir dos blocs amb 55 pisos i obrir un carrer que tallaria el parc i l’emblemàtica avinguda de plàtans.
Sos Monuments s’ha adherit a les reclamacions de més de 30 entitats que reivindiquen la conservació integra d’aquest patrimoni badaloní i està col·laborant en la divulgació de la importància i la defensa d’aquest bé en perill.

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2023/01/calarnus1.jpg 764 635 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2023-01-27 12:30:172023-01-27 12:43:00El Parc de Ca l’Arnús a Badalona en perill

Debat veïnal Edifici Torras

21 novembre, 2022/0 Comments/in Activitats SOS, Noticies

Quin futur volem?

 

Ponents

Ricard Vergara Franceschi, arquitecte, president de SOS Monuments, i Joan Francesc Garcia i Beltrán, arquitecte i consultor d’estructures.

Més informació

Entrada lliure.
Div, 18 de novembre de 2022 a les 18:00
SALA CULTURAL
Organitza: Agrupació del Casal de la Gent Gran de Caldes d’Estrac.

Descarregueu fulletó en PDF >

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2022/11/quinfuturvolem-1122caldesestrac.jpg 483 576 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2022-11-21 14:42:082022-11-21 14:45:49Debat veïnal Edifici Torras

Debat sobre el patrimoni a l’Hospitalet

21 novembre, 2022/0 Comments/in Activitats SOS, Noticies

LLuïsa Carmona (Carrer Xipreret):  Context de la ciutat de l’Hospitalet

La ciutat de L’Hospitalet té una llarga història, va ser “la pobla de l’Hospitalet”, un poble rural dedicat a l’agricultura, la ramaderia i la manufactura ja al s. XIX. Al segle XX va patir una gran transformació: va perdre una bona part del territori, la Marina, 900 ha i 70 masies de rics cultius que es van annexionar a Barcelona de forma força irregular i finalment un augment sobtat de població al s anys 19950-1970 que va quadruplicar els habitants, alhora que s’iniciava una construcció caòtica i desaforada que dura fins avui en dia. En 50 anys va deixar de ser un poble agrícola per ser una ciutat dormitori. La historia del patrimoni de la ciutat, natural, cultural, social, ha patit els efectes d’aquest canvis, desapareixent en bona part, la gestió pública d’aquest patrimoni ha estat absolutament insuficient. La nostra ciutat no té el patrimoni que es correspon a la seva història i ara, el que queda cal preservar-lo¡

 

Manuel Domínguez (Centre d’Estudis de l’Hospitalet) : Patrimoni perdut

El patrimoni de l’Hospitalet ha patit greus pèrdues en les darreres dècades, començant per les destruccions d’edificis religiosos i el que contenien l’estiu de 1936. L’època franquista va ser nefasta, tant pel creixement urbanístic com pel menyspreu oficial. Malauradament, l’etapa democràtica ha tingut, i té, incomprensibles destruccions de patrimoni, tant per la pressió del capital immobiliari com pel menyspreu per l’art i la cultura. Actualment, bona part del patrimoni, històric, cultural i natural de la ciutat són en perill.

 

Cristòbal Jaume Ortega (Grup de Patrimoni LH): Del Peppa al Pep

El Grup de Patrimoni d’LH participa  a la recent creada Comisió Permanent de Patrimoni, que  inclou professionals i veïnat implicat, per aportar noves idees i acabar amb resistències i desidies municipals envers el patrimoni.

El nostre objectiu és passar d’un obsolet PEPPA a un ambiciós PEPP que permeti dotar LH d’una eina de proteccció del patrimoni que superi les limitacions actuals, ampliant el ventall a elements no únicament arquitectònics (naturals, immaterials, etc.) i dotant-los d’una protecció real i unes eines de gestió realment efectives.

 

Ireneu Castillo (Perseu):  Lluites per la salvaguarda del patrimoni

Durant el franquisme, la protecció del patrimoni de l’Hospitalet quedava restringida a l’Ajuntament, unes poques entitats i a la iniciativa privada que volia conservar-lo. Amb el temps, la pressió del negoci immobiliari fàcil fa que l’administració tendeixi a protegir cada cop menys, aprofitant que la ciutadania, sense arrelament sentimental amb el territori, està preocupada per les mancances socials a una ciutat superpoblada i no per un patrimoni que no coneix. La lluita veïnal per salvar les últimes restes del Canal de la Infanta el 2011 i l’ús massiu de les xarxes socials, catalitzen un canvi de tendència que deixa palès l’existència d’un fort interès ciutadà en la defensa del patrimoni local, posant-lo al centre del debat polític.

 

Roser Piñol (SOS Monuments) :  Criteris d’intervenció

Els criteris d’intervenció en els edificis històrics  de l’Hospitalet s’han basat sovint en apreciacions subjectives que no han tingut massa en compte ni el valor històric ni el significat que tenen per a la població. S’ha tendit a la innovació, sense respectar els materials tradicionals,  les pàtines i els entorns de protecció, creant falsos històrics que desautoritzen al bé cultural. La incomprensió de la ciutat com a conjunt històric, la manca de conservació preventiva i el poc assessorament, tant econòmic com tècnic, en els edificis de propietat privada, són, entre altres causes, factors que sens dubte acceleren la degradació de gran part del patrimoni arquitectònic local.

 

Fran Villaescusa (Perseu): Urbanisme i noves tecnologies

És imprescindible que el patrimoni es tracti com un sistema integral des de l’urbanisme. Cal coordinar el planejament urbanístic i els catalegs de protecció del patrimoni per garantir que van en la mateixa direcció de recuperació, dinamització i difussió. Cal acabar amb afectacions urbanístiques que deixen fora d’ordenació durant décades a elements protegits. A més, cal fer ús de les noves tecnologies 3D per poder tant estudiar i diagnosticar, com reconstruir i difondre el nostre patrimoni a les generacions actuals i futures per crear sentiment d’estima i pertinença a la nostra ciutat.

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2022/11/DebatpatrimoniHospitalet3-nov2022.jpg 608 1800 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2022-11-21 14:24:492022-11-21 14:27:09Debat sobre el patrimoni a l’Hospitalet

Santa Maria del Mar

15 octubre, 2022/0 Comments/in Noticies, Opinió, Patrimoni conservat, Sense categoria

L’església de Santa Maria del Mar o també anomenada Santa Maria de les Arenes. És una basílica gòtica de planta basilical formada per tres naus i un absis, amb dos torres campanars a la façana.

Està catalogada com a BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional, 24-MH-EN) i com a BIC (Bé d’Interès Cultural, RI-51-0000421) i pertany a la Diòcesi de l’Arquebisbat de Barcelona, essent de religió catòlica.

L’església es va construir entre 1329 i 1383 en un solar anteriorment ocupat per la trama urbana del barri de la Ribera de Barcelona. Els seus mestres d’obres varen ser Ramon Despuig i Berenguer de Montagut.

Aquest darrer tenia una gran experiència, havent realitzat obres com la Seu i el Pont Vell de Manresa i amb Santa Maria va fer un gran mèrit empíric, aconseguint distribuir el pes de tot l’edifici entre els pilars i les parets que separen les capelles laterals.

Per a la seva construcció es va extreure pedra de les pedreres de Montjuïc, usada a Barcelona per a tot tipus de construccions, des de l’època dels romans fins al segle XX. La pedra de Montjuïc és d’un gres silícic format per grans de quars i feldespats units per un ciment igualment silícic i la causa de la seva composició, es degrada molt poc i per això l’església es conserva en general en bon estat.

Es pot dir també, que la seva construcció va ésser relativament ràpida, només 54 anys i que és, sens dubte, un dels edificis més emblemàtics i visitats de Barcelona. Destaca la seva austeritat i simplicitat enfront l’exuberància dels temples gòtics del Nord d’Europa, convertint-se així en el millor exemple del Gòtic Català.

L’interior de Santa Maria del Mar sorprèn per la seva immensitat, especialment per al visitant que hi entra per primera vegada. Gràcies a la planta basilical podem visualitzar el temple complet des de qualsevol angle. La qual cosa contribueix a potenciar la percepció d’un espai unitari i diàfan del tot imponent, essent la llum la seva gran protagonista.

Els encarregats de transportar la pedra de forma desinteressada per construir l’esglèsia varen ser els bastaixos, un gremi dedicat a carregar i descarregar tot tipus de mercaderies dels vaixells d’alt calat que no podien arribar fins la platja. La novel·la d’Ildefonso Falcones “La Catedral del Mar” ha popularitzat la figura dels bastaixos donant-los una dimensió gairebé èpica.

Val a dir, que les darreres intervencions han fet possible l’accés al públic a les cobertes. Així es permet descobrir espais fins ara inaccessibles i observar de primera mà elements molt distintiusd’aquesta construcció.

A més es pot gaudir d’unes vistes espectaculars sobre la ciutat de Barcelona. Alhora que també contribueixen a la seva preservació gràcies al donatiu d’entrada.

Els seus fonaments són d’una estructura de fàbrica de carreus formant una banqueta correguda seguint la base dels murs, contraforts i pilars. Aquests tenen una base tronco cònica que augmenta de diàmetre en profunditat.

Els pilars són els elements estructurals més delicats perquè suporten gran part del pes de les naus. Santa Maria té vuit pilars a la girola i altres vuit formant els quatre trams de la nau central.

L’estructura dels pilars s’ha estudiat amb tompografia sísmica que consisteix en provocar vibracions en diversos punts d’una secció del pilar i recollir els senyals de molts punts de la mateixa secció: aquesta tècnica permet conèixer la disposició de les masses (pedres i juntes) que formen el pilar.

Els pilars estàn formats per filades de quatre “quarteros” amb una pedra quadrada ajustada al centre. Es tracta d’una estructura masissa, necessària per aquests elements. Ja que són els més carregats i també actualment tenen modificacions degut a alguna restauració.

Val a dir que, amb les naus laterals més baixes, calen arcbotants que recullin les empentes que genera la nau central i les portin cap els contraforts.

Com tots els grans edificis, presenta deformacions i no és una massa estàtica, es mou lleugerament de forma continua, cada dia, i és que, els edificis es deformen, en part pel propi pès, i també en gran part, durant la seva construcción i evidentment per terratremols o incendis. Malauradament Santa Maria va patir un terratremol molt fort en el 1428 que va tirar la part superior d’un dels campanars, construïts en el segle XV, provocant que la torre s’inclinés 16 cm. Les fisures causades s’obren i es tanquen diàriament seguint les oscilacions tèrmiques i és que els edificis vibren espontàniament: La vibració del terreny es transmet i s’amplifica al conjunt. La combinació dels desplaçaments provoca un moviment cònic en les torres.

Tot i presentar poques deformacions, els pilars també estàn lleugerament inclinats en direccions diferents, no uniformement.

Les actuals obres de restauració de la basílica són fruit d’un conveni de col.laboració entre el departament de Cultura de la Generalitat i la parroquia de Santa maría del Mar durant els anys 2020 i 2023 i la realitza Patrimoni 2.0 consultors, S.L. Amb el suport de la Fundació Catalunya i Territori.

Si més no, també cal destacar al geòleg Màrius Vendrell, que ha escrit l’obra Pedra a Pedra de “Patrimoni 2.0 edicions”, en el que explica els materials i les tècniques emprades, l’ordre i la lògica constructiva que varen seguir. A més, de desmuntar tòpics relacionats amb el temple.

En conclusió podriem dir que l’esglèsia veritablement va estar molt ben dissenyada i construïda. No obstant, amb les generoses però discretes donacions i l’entrada de pagament per a no residents de Barcelona capital, s’aconsegueix un baix presupost per a la seva contínua i necessària conservació.

 

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2022/10/1-rotated.jpg 2560 1920 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2022-10-15 12:06:002022-10-15 12:07:47Santa Maria del Mar

L’església de Sant Julià de la Torre (Llessui, Pallars Sobirà)

16 juliol, 2022/0 Comments/in Activitats SOS, Assessories per la defensa i l'estudi del Patrimoni, Noticies, Patrimoni en perill, Sense categoria

 

L’església de Sant Julià de la Torre és al centre del veïnat homònim de l’antic municipi de Llessui, avui en el terme municipal de Sort (Pallars Sobirà).

És una església romànica d’una nau que estava rematada a l’est per un absis semicircular, avui desaparegut. Ha patit modificacions i reformes al llarg dels segles.

A la visita hem observat deficiències que cal considerar. Aquestes les vàrem poder comentar amb l’Arquitecte de l’Ajuntament que es va presentar a la visita de manera molt cordial.

Aquestes deficiències son:

1.- La volta de l’edifici presenta esquerdes als seus arcs, aquests s’haurien d’apuntalar per la part interior.

2.- La coberta, el caneló de desguàs i el sota coberta s’han de revisar per poder verificar-ne l’estat, imperceptible a dia d’avui, tant per l’interior de l’església com per l’exterior. És important per saber com es troba l’estructura i com pot suportar la sobrecàrrega per culpa de la neu de l’hivern.

3.- Revisió del segon tram de façana de canvi de secció -hi ha testimonis col·locats al juny 2021 – i fer seguiment de l’estanqueïtat de la jardineria de la façana, ja que es veuen moltes juntes obertes.

L’església de Sant Julià està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=26&consulta=MCU0KzI1 MjA5NCU=&codi=25646

 

És un bé integrant del patrimoni cultural català, però la seva protecció es limita a permetre la seva documentació i recopilació sistemàtiques, així com la investigació i difusió, però no implica la seva preservació i manteniment. En conseqüència, es va proposar gestionar la seva declaració com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Significarà la formalització del seu reconeixement com a patrimoni comú, així com la voluntat i compromís, tant dels ciutadans com dels actuals propietaris i les administracions de protegir-la i mantenir-la. Alhora obrirà noves vies de finançament per a les imprescindibles intervencions que cal portar a terme.

La proposta va ser ben rebuda i s’espera que molt aviat comencin les corresponents gestions.

Apuntar que no pocs estudiosos vinculen aquesta església al “desaparegut” castell de Torre, de la que hauria estat la capella. En cas que futures intervencions arqueològiques confirmin aquesta relació, en raó a la protecció genèrica dels castells com a BCIN, s’haurà de revisar de nou la categoria de protecció patrimonial que legalment li pertoca.

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2022/07/IMG-20220613-WA0013.jpg 2048 2048 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2022-07-16 09:33:002022-07-16 20:03:45L’església de Sant Julià de la Torre (Llessui, Pallars Sobirà)

Taula Rodona: La problemática del patrimoni a l’Hospitalet

12 juny, 2022/0 Comments/in Activitats SOS, Aules SOS, Noticies, Patrimoni en perill, Sense categoria

Volem compartir amb vosaltres les molt interessants aportacions de la taula rodona sobre la preservació del patrimoni a l’Hospitalet que vàrem celebrar el passat 8 de juny.

En una sala Joan Maragall plena, sobretot d’assistents hospitalencs preocupats per la pèrdua constant del patrimoni i la memòria ciutadana, els diferents participants ens van aportar bones informacions i vam poder conèixer millor la història recent, l’estat actual i el perill en què es troba el patrimoni de la segona ciutat de Catalunya.

La primera a parlar va ser Lluïsa Carmona, historiadora, regidora independent per ERC, que va començar fent una síntesi històrica, a partir del carrer Xipreret—amb les seves veritats i mentides de l’arquitectura que hi ha—, considerat el nucli de l’actual ciutat, amb vestigis des del segle XI. Va continuar fent esment de les zones agrícoles que s’han anat perdent, de la zona de la Marina —gairebé dos terços del territori—, que arribava al mar i a partir del 1920 va annexar-se a Barcelona, de l’increment migratori de la ciutat i de l’expansió urbanística: el percentatge de superfície construïda entre 1960 i 1979 va ser d’un 53,58%.

Va passar el testimoni a Manuel Domínguez, del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, que ens va mostrar tot el patrimoni perdut. Pèrdua iniciada a partir de la guerra civil, on es van destruir moltes esglésies, que va continuar amb el «desarrollismo» franquista, però que ha continuat també en el període democràtic, amb sonats enderrocaments: edificis modernistes, racionalistes, industrials, etc. De 250 masies, censades a principis del segle XX, en queden —i no totes en bon estat— 25.

Va continuar Ireneu Castillo, de l’associació Perseu, que va seguir parlant del patrimoni perdut. A Perseu es deu, entre d’altres campanyes, la reivindicació del petit tros del canal de la Infanta visible on hi havia la caserna de la Remunta. Gràcies a la campanya que va iniciar a les xarxes socials, molta gent s’hi va sumar, recordant experiències viscudes. D’aquest fet, va concloure el perquè és tan important la  divulgació del patrimoni entre la ciutadania, com a única manera d’acabar coneixent i estimant el que l’envolta. No es podia demanar a la població nouvinguda que defensés el que encara no considerava seu.

Can Colom abans

Can Colom ara

Cristóbal Ortega, el següent ponent, del Grup de Patrimoni de l’Hospitalet, ens va parlar del PEPPA (Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic). Considera que és una bona eina per anar treballant en la catalogació tant del patrimoni arquitectònic com de l’immaterial. S’ha de tenir en compte que, en l’actualitat, només hi ha 110 edificis i conjunts catalogats, inclosos en el PEPPA. Encara que sembli mentida, en els darrers anys la xifra ha anat baixant. L’estat de conservació de molts d’aquests edificis, com Can Rigalt, és lamentable.

Pensen que amb la comissió d’associacions i altres entitats cíviques, a més de la majoria de partits polítics, que han creat es podrà avançar cap a un postPEPPA, ja sense l’última A d’arquitectònic, per a aprofundir i reivindicar tota mena de patrimoni.

La professora d’història de l’Art de la UB, Roser Piñol, vocal de patrimoni de l’AVV. Collblanc/la Torrassa, sòcia recent de SOS-Monuments, va incidir —coincidint en allò que en el punt 8 del manifest fundacional de la nostra associació es diu (https://www.sos-monuments.org/carta-fundacional-o-manifest/)— en criticar els criteris d’intervenció en la rehabilitació d’edificis. Ens va mostrar exemples que desfiguren i traeixen la memòria amb falsos històrics, aplicant modernitats quan es podia haver respectat l’original. També ens va mostrar com es deixen perdre els colors primigenis.

Finalment, l’arquitecte Fran Villaescusa, també de Perseu, ens va parlar de com funciona el planejament urbanístic de l’Hospitalet. Va recalcar les incoherències entre el Planejament general i el Pla especial de protecció: el planejament no s’adapta al patrimoni i el patrimoni és forçat a encaixar en el planejament. Es faciliten els rendiments urbanístics als privats i els edificis patrimonials en ruïna passen a mans públiques, la qual cosa no és garantia del seu manteniment. La baula més dèbil és el control que ha de dur a terme l’ajuntament.

En el torn de paraules es va corroborar la visió exposada pels ponents, refermant el caràcter obrer de la ciutat, on ja queden pocs vestigis d’indústries com les bòbiles i les fàbriques de vidre. També va haver unanimitat en la necessitat d’una major divulgació del ric i variat patrimoni hospitalenc. I que, sense el suport de la ciutadania, no hi ha prou força per a enfrontar-se a les distintes administracions.

 

 

 

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2022/06/20220608_185332.jpg 925 1280 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2022-06-12 14:05:552022-06-13 12:16:46Taula Rodona: La problemática del patrimoni a l’Hospitalet

XVII Trobada d’Associacions de Defensa del Patrimoni d’Espanya a Almeria

13 maig, 2022/0 Comments/in Activitats SOS, Noticies, Trobades, Trobades a Espanya i Iberoamèrica

El passat diumenge dia 8 de maig, va concloure una trobada de 3 dies a Almeria en els quals 27 associacions que defensen el patrimoni material i immaterial, que conforma la cultura universal, han dialogat i exposat els problemes als que fan front en el seu dia a dia per conservar els elements patrimonials de la societat.

A les ponències llegides al llarg del divendres per la tarda i el dissabte pel matí, va posar-se de relleu que les dificultats que trobem són equivalents a tot el territori nacional i, el que és més trist, que són les mateixes que tenim des de sempre:

Sovint ens acarem a la manca de sensibilitat ciutadana pels elements valuosos del seu entorn.

En el cas del patrimoni arquitectònic o paisatgístic, les amenaces tant les poden trobar en la seva manca d’interès econòmic, en aquest cas l’abandó i la degradació poden portar a la ruïna del bé, com, tot el contrari, precisament perquè del bé es pot obtenir un benefici econòmic, l’especulació farà estralls, se’l pot destruir o se’l pot modificar tant que els seus valors quedin desfigurats.

Les queixes més grans han estat aquelles que afecten a l’administració i als polítics. Les denúncies més importants són aquelles que tenen a veure amb l’incompliment de la legalitat. L’administració, no ho podem oblidar, és qui fixa les normes i els requisits que s’han de complir i, amb tot, no té remordiments a l’hora d’incomplir les seves pròpies regles. Associacions com “Amics de l’Alcazaba” d’Almeria” o “Madrid, Ciudadanía y Patrimonio”, han anat en més d’una ocasió als tribunals amb resultats desiguals. De vegades les sentències arriben quan el mal ja no té remei. A Barcelona tenim un exemple a “La Rotonda”. La Plataforma Salvem La Rotonda” va recórrer a la justícia però, malgrat haver una denúncia, les obres no es van aturar. Quan, per fi, va arribar la sentència condemnant la reforma, les ampliacions fetes per Sagnier ja havien desaparegut i l’obra de Adolf Ruiz i Casamitjana, greument buidada i deformada. El TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) ha anul·lat el Pla de Millora de l’Ajuntament del any 2008 i, en conseqüència, les reformes han de ser demolides. D’això ja fa tres anys sense que s’hagi tocat res de les noves obres, ni es sospita quan es farà.

Les reivindicacions que més s’han sentit aquests dies han estat les reclamacions de les associacions de ser presents en la presa de decisions d’una manera activa, no tan sols testimonial, per blanquejar decisions que ja no tenen marxa enrere i que s’han cuinat prèviament als despatxos.

 

 

L’última sessió va ser la més important: des de l’última trobada, l’any 2021 a Saragossa, un seguit d’organitzacions hem treballat en la constitució d’un federació que aplegui forces i ens faci visibles a la societat i a la administració. Una intenció que arrosseguem des de la trobada a Madrid el 2018. En aquesta reunió hem donat les primeres passes fermes en aquesta direcció. Aquesta determinació queda recollida al manifest que copiem més avall i que SOS-Monuments ha recolzat.

Cal que ens unim perquè només junts ens farem sentir i podrem aconseguir que les lleis que emparen el patrimoni no siguin sistemàticament menystingudes. Cal recordar que la protecció del patrimoni és una obligació recollida a l’article 46 del Títol I de la Constitució com un dret fonamental.

Recollirem adhesions, no és un organisme tancat. Volem i desitgem que totes aquelles associacions que comparteixen les nostres finalitats s’uneixin, abans del 30 de setembre o més endavant.

 

Assistents a la Trobada visiten la Plaza Vieja, salvada de la seva desfiguració

 

 

COMPROMISO DE ALMERÍA

Las asociaciones que figuran al final de este documento, a través de sus representantes legales ACUERDAN llevar a cabo un proceso de creación de una Unión de Asociaciones para la Promoción y Defensa del Patrimonio Cultural y Natural, conforme a los estatutos, elaborados y conformados por los firmantes en los que se expresan los fines, objetivos y funcionamiento de la futura Unión. Los responsables de las distintas asociaciones asumen el compromiso de llevar el acuerdo para que, en su caso, sea ratificado por el órgano competente de cada asociación según sus estatutos.

Una vez obtenida la ratificación de cada asociación, antes del 30 de septiembre de 2022, será́ remitido el certificado del acuerdo a la Junta Gestora que queda constituida en este acto, e integrada por Marina Cruz Santos Santos (SOS-Monuments), Sergio Cebrián Sanz, Pilar Villellas Muguerza (APUDEPA) y Juan Miguel Galdeano Manzano (Asociación de Amigos de la Alcazaba de Almería).

La función de esta Junta Gestora será́ asesorar y coordinar el proceso en lo que a procedimiento burocrático y de exigencias legales se refiere. Una vez recibidas las comunicaciones de cada asociación, reunirá́ la documentación necesaria (de acuerdo con el articulo 6.2 de la LORDA 1/2002) y convocará una Asamblea Constituyente con los siguientes objetivos:

  • –  Aprobación de los estatutos de la Unión de Asociaciones.
  • –  Elección de la Junta Directiva (4 cargos principales + vocales), según el

procedimiento más operativo y democrático que proceda.

Asociación Amigos de la Alcazaba de Almería
Asociación de Acción Pública para la Defensa del Patrimonio Cultural Aragonés (APUDEPA)
Asociación de Amigos de Serrablo
Asociación de Amigos del Patrimonio de Segovia
Asociación de Profesores para la Difusión y Protección del Patrimonio Histórico “Ben Baso” Sevilla
Asociación Cultural Athenaa El Ejido
Asociación Juvenil Villa de Aljucer – Centro de Estudios Patrimoniales Molino de Oliver Asociación Ontinar de Montón
Asociación para a Defensa do Patrimonio Cultural Galego (APATRIGAL)
Asociación para la Conservación del Patrimonio de la Huerta de Murcia (Huermur)

Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA)
Coordinadora Recuperando
Huelva Te Mira
Madrid Ciudadanía y Patrimonio
Observatorio Ciudadano para la Conservación del Patrimonio de la Sierra de Guadarrama

Sociedad Caminera del Real de Manzanares
SOS-Monuments – Associació per a la Defensa Cívica del Patrimoni Cultural de Catalunya

 

Cal afegir també a la Plataforma de Defensa del Patrimonio Navarro/Nafarroako Ondarearen Defentsarako Plataforma, que ha presentat la seva adhesió més tard.

 

 

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2022/05/PHOTO-2022-05-06-17-22-24.jpg 2048 1536 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2022-05-13 18:28:212022-05-29 08:33:30XVII Trobada d’Associacions de Defensa del Patrimoni d’Espanya a Almeria

XVII Trobada d’Associacions de Defensa del Patrimoni d’Espanya a Almeria

28 abril, 2022/0 Comments/in Activitats SOS, Noticies, Trobades a Espanya i Iberoamèrica

La setmana que ve tornem a fer la trobada d’Associacions Deensores del Patrimoni. Aquest any el lloc és Almeria i l’Associació organitzadora és “Amigos de l’Alcazaba” i els dies són 6, 7 i 8 de maig. Esperem i desitgem que siguin uns dies profitosos pel patrimoni i pels participants i que les seves conclusions serveixin per salvaguardar aquest inmens patrimoni que tenim i que està tan maltractat.

PROGRAMA:

XVII ENCUENTRO DE ASOCIACIONES EN DEFENSA DEL PATRIMONIO,

ALMERÍA, 6 al 8 de mayo DE 2022

Organiza: Amigos de la Alcazaba – Colabora: SOS Monuments   

Contactos: Maite Pérez (696 579 411), Juanmi Galdeano (633 617 087) y Amigos de la Alcazaba (608 047 008)

 

PRIMER DÍA. VIERNES, DÍA 6

Museo de Almería. c/ Hermanos Pinzón 91

 

 

SESIÓN DE TARDE

 

17 a 17,15 h. PRESENTACIÓN

15.15 a 17.30. Intervención de Alicia Castillo, ex presidenta de ICOMOS España

 

17,30 a 18,15 h. PRIMERA MESA REDONDA:  Patrimonio y legislación // Con la ley en la mano

  • APUDEPA (Zaragoza).- “Reflexiones varias sobre patrimonio” (Belén Boloqui)
  • OBSERVATORIO CIUDADANO PARA LA CONSERVACIÓN DEL PATRIMONIO DE LA SIERRA DE GUADARRAMA.- “Estudio comparado de leyes autonómicas de patrimonio” (Fernando Martín)
  • ATHENÁA (El Ejido-Almería).- “Asociaciones de patrimonio, ¿eslabón perdido?” (Samuel Caro)

18,15 a 18,45 h. INTERVENCIONES DE LOS ASISTENTES.

18,45 a 19,15. PAUSA PARA CAFÉ

 

 

19,15 a 20,15 h. SEGUNDA MESA REDONDA: Patrimonio y administraciones públicas // Dialogando con la administración

  • MPYC (Madrid, Ciudadanía y Patrimonio).- “Un Consejo Cívico para un Patrimonio Mundial. Experiencias y perspectivas” (Alberto Tellerías)
  • AHRO (Asociación Histórica Retiro Obrero).- “Protección del Barrio del Retiro Obrero: Incumplimientos de la administración” (Basilio Moreno)
  • – “Nuestro Patrimonio, nuestra responsabilidad” (Miguel Santiago)
  • BEN BASSO (Sevilla).- “Patrimonio cultural, conocer para proteger” (Pablo Peralta y José Manuel Baena)

20,15 a 21,00 h. INTERVENCIONES DE LOS ASISTENTES

Nota: los tiempos máximos de las asociaciones son de 15 min y de los asistentes de 2 min)

 

SEGUNDO DÍA. SÁBADO, DÍA 8.

Museo de la Guitarra. Ronda del Beato Diego Ventaja s/n

 

SESIÓN DE MAÑANA

09,30 a 10,00 h. TERCERA MESA REDONDA: Acción judicial en defensa del patrimonio // A los tribunales

  • SALVEMOS CUATRO CAMINOS (Madrid). – “La lucha judicial por el Patrimonio Cultural. El caso de las cocheras de Cuatro Caminos” (Álvaro Bonet)
  • AMIGOS DE LA ALCAZABA (Almería). – “Acción judicial en defensa del patrimonio” (Maite Pérez y Quique Ruiz)

10,00 a 10,30 h. INTERVENCIONES DE LOS ASISTENTES

10,30 a 11,00 h. PAUSA PARA CAFÉ

 

 

 

11,00 a 12,00 h. CUARTA MESA REDONDA:  Patrimonio de todos

  • SOCIEDAD CAMINERA DEL REAL MANZANARES.- “El abandono de Navalquejigo: una aldea medieval BIC abandonada en la Sierra de Guadarrama” (Eulalia Ramírez y María José Calvo)
  • CIUDADANOS POR LA DEFENSA DEL PATRIMONIO (Salamanca).- “Uso del espacio público en los conjuntos históricos” (Jesús Delgado)
  • SOS MONUMENTS (Catalunya).- “Nuevos usos para el patrimonio”
  • AHRO (Asociación Histórica Retiro Obrero).- “Usos del patrimonio: La fábrica de vidrio pasa a manos privadas” (Basilio Moreno)

12:00 a 13,00 h. INTERVENCIONES DE LOS ASISTENTES

 

Nota: los tiempos máximos de las asociaciones son de 15 min y de los asistentes de 2 min)

 

ALMUERZO

 

SESIÓN DE TARDE

17,00 a 18,30 h.  QUINTA MESA REDONDA: Hacia una Unión Estatal de Asociaciones de Patrimonio

  • Pilar Villelas, abogada de Apudepa y Sergio Cebrián, del Observatorio del Patrimonio Español (15 min).- “Futuro y posibilidades de la Unión de Asociaciones”
  • HACIA LA PUESTA EN MARCHA DE LA UNIÓN ESTATAL DE ASOCIACIONES DE PATRIMONIO

 

18 a 18,30 h. PAUSA PARA CAFÉ

18,30 a 20,00 h. CONCLUSIONES DEL ENCUENTRO

 

TERCER DÍA DOMINGO, DÍA 9

RECORRIDO  POR ALMERÍA

De 10,00 a 13,00 h.: “LA ALCAZABA, 360º. PROBLEMÁTICA Y VALORES DEL PATRIMONIO ALMERIENSE”:

 PUERTA DE PURCHENA, PLAZA DEL CARMEN, C/ANTONIO VICO, MURALLAS DEL CERRO DE SAN CRISTÓBAL, CALLE PÓSITO, PLAZA VIEJA, HOYA VIEJA Y MURALLA DE JAYRÁN, ALCAZABA, MESÓN GITANO Y CHANCA.

A la finalización ALMUERZO

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2022/04/WhatsApp-Image-2022-04-27-at-2.02.48-PM.jpg 1600 1131 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2022-04-28 01:11:162022-04-28 01:11:16XVII Trobada d’Associacions de Defensa del Patrimoni d’Espanya a Almeria
Pàgina 1 de 22123›»

Mostra informació sobre…

  • Activitats SOS (130)
  • Admiracions (2)
  • Admiracions conservades i destruïdes (6)
  • Assessories per la defensa i l'estudi del Patrimoni (5)
  • Aules SOS (59)
  • Campanyes (38)
  • Campanyes (9)
  • Cartes (13)
  • Excursions científiques Catalunya (36)
  • Noticies (215)
  • Opinió (7)
  • Patrimoni conservat (12)
  • Patrimoni destruït (15)
  • Patrimoni en perill (93)
  • Premsa (4)
  • Publicacions (6)
  • Sense categoria (33)
  • Sense categoria (2)
  • Trobades (1)
  • Trobades a Espanya i Iberoamèrica (26)

Butlletí

Subscriu-te al Butlletí de SOS Monuments per estar al dia de les darreres notícies i activitats.

Subscriu-m’hi >

Canal de denúncia

0 + 5 = ?

També ens pots trobar a les xarxes socials…

Sos Monuments Follow

SosMonuments
Retweet on Twitter Sos Monuments Retweeted
efemarq Efemèrides d'Arquitectura @efemarq ·
16 març

Un 12 de març de fa 7 anys, el 2016, va morir l'arquitecte Giacomo Alessandro. Nat a Sardenya, vingué a Barcelona el 2009 gràcies a una beca i es féu barcelonòfil, fília que el portà a crear la popular iniciativa "Barcelona Desapareguda" que molta gent seguia a les xarxes. Fil 👇

Reply on Twitter 1636360350017925123 Retweet on Twitter 1636360350017925123 435 Like on Twitter 1636360350017925123 1384 Twitter 1636360350017925123
Més tweets

sosmonuments

sos monuments
Avui és l'aniversari de Salvador Tarrago Cid, Fun Avui és l'aniversari de Salvador Tarrago Cid, Fundador de S.O.S Monuments, també fundador del Màster de Restauració de Monuments de la UPC i de l’Associació d’amics i amigues de l’Ebre.
Dirigint durant més de vint-i-cinc anys el CIEPAC (Centre Internacional d’Estudis del Patrimoni Construït) a la Universitat Politècnica de Catalunya.
A més de ser el responsable de l’arxiu històric del COAC i del Col·legi d’Arquitectes de Balears i de ser el president de l’Asociación para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea.

MOLTES FELICITATS!!
@salvadortarragocid
@master_restauracion_monumentos 

#sosmonuments #patrimoni
#barcelona #catalunya
#maestro #incansable #luchador #referente
Pot un edifici canviar el destí de la gente d'un Pot un edifici canviar el destí de la gente d'un barri?
#patimonibarcelona
#sosmonuments #eixample #elsilencideltemple
#patrimonicultural #tallermasriera
#sosmonuments #vilasardedalt #patrimoni #sosmonuments #vilasardedalt #patrimoni
Instagram post 18012726262486430 Instagram post 18012726262486430
Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-L Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-LA!
#sosmonuments #salvempatrimoni #patrimonicultural #caldesdestrac #catalunya #fundaciomercedestorras
Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-L Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-LA!
#sosmonuments #salvempatrimoni #patrimonicultural #caldesdestrac #catalunya #fundaciomercedestorras
Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-L Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-LA!
#sosmonuments #salvempatrimoni #patrimonicultural #caldesdestrac #catalunya #fundaciomercedestorras
Instagram post 18148914082281981 Instagram post 18148914082281981
El próximo martes 26 a las 19:00 En el Pati Llimo El próximo martes 26 a las 19:00
En el Pati Llimona.
"Estado del Patrimonio Histórico en Puerto Rico"
A cargo de la 
Arq. Evelyn Villabos Ribera
Organiza SOSMonuments
#sosmonuments #patrimoni #puertorico🇵🇷 #patrimôniohistórico
#sosmonuments #patrimonicultural #llesui #esglesia #sosmonuments #patrimonicultural #llesui #esglesiadesantjuliadelatorre #salvempatrimoni
SOS ponte Nafonso!! #salvemospontenafonso SOS ponte Nafonso!!
#salvemospontenafonso
Visita per avalar l'estat de L'Esglesia de Sant Ju Visita per avalar l'estat de L'Esglesia de Sant Julio de la Torre.
3 de  juny 13:00 h
#sosmonuments #patrimoni #patrimonicultural #llesui #esglesiadesantjuliadelatorre
@lavelladetorena
La preservació del Patrimoni a L'Hospitalet de Ll La preservació del Patrimoni a L'Hospitalet de Llobregat
8/6/22 18:30h
Pati Llimona
#patrimoni #patrimoniindustrial #patrimonilhospitalet 
#sosmonuments 
Organitza @sosmonuments 
Col.labora @ccpatillimona
XVII Encuentro Estatal de Asociaciones de Defensa XVII Encuentro Estatal de Asociaciones de Defensa del Patrimonio Cultural
#sosmonuments
#patrimonio #asociacionesdedefensadelpatrimoniocultural #patrimoniocultural

@amigosdelalcazaba
@arco @apudepa @sosmonuments
@acdpatrimonio @salvemos4caminos @bembaso @arteenruinas
#sosmonuments #patrimoni #vilafrancadelpenedes #ar #sosmonuments #patrimoni #vilafrancadelpenedes #arquitecturadelvi
18 de abril Dia Mundial de los Monumentos y Sitios 18 de abril
Dia Mundial de los Monumentos y Sitios
#sosmonuments #patrimonicultural #patrimoni #monuments #diamundialmonumentosysitios
Desde @sosmonuments repudiamos la invasión rusa a Desde @sosmonuments repudiamos la invasión rusa a Ucrania!!! #noalaguerra #sialapaz
#ucrania #sosucrania🇺🇦🙏
Hoy es el cumpleaños de nuestro fundador, maestro Hoy es el cumpleaños de nuestro fundador, maestro y amigo, Salvador Tarrago Cid..
Muchas felicidades!!
Con todo nuestro cariño
#sosmonument #patrimonicatalunya
#patrimonio #felizcumpleaños #felicidades
Felices Fiestas!! #bonnadal #feliznavidad #felices Felices Fiestas!!
#bonnadal #feliznavidad #felicesfiestas #sosmonument #patrimonio #salvempatrimoni
Taula Rodona "Can Capellanets" #sosmonument #patri Taula Rodona "Can Capellanets"
#sosmonument #patrimoni #lescortsbarcelona #cancapellanets
#patillimona #salvemcancapellanets 
#salvempatrimonilescorts
#arquitectesdelescorts
Carrega més... Segueix-nos a Instagram

Contacteu

Despatx nº 2 del Centre Cívic Pati Llimona
carrer Regomir, 3, 2º pis. Barcelona.

Més informació

Avís legal
Política de privacitat
Política de galetes

Scroll to top

Aquest web utilitza cookies per oferir-li una millor experiència d'usuari. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i la nostra política de cookies.

D'acordMés informació

Cookie and Privacy Settings



How we use cookies

We may request cookies to be set on your device. We use cookies to let us know when you visit our websites, how you interact with us, to enrich your user experience, and to customize your relationship with our website.

Click on the different category headings to find out more. You can also change some of your preferences. Note that blocking some types of cookies may impact your experience on our websites and the services we are able to offer.

Essential Website Cookies

These cookies are strictly necessary to provide you with services available through our website and to use some of its features.

Because these cookies are strictly necessary to deliver the website, refusing them will have impact how our site functions. You always can block or delete cookies by changing your browser settings and force blocking all cookies on this website. But this will always prompt you to accept/refuse cookies when revisiting our site.

We fully respect if you want to refuse cookies but to avoid asking you again and again kindly allow us to store a cookie for that. You are free to opt out any time or opt in for other cookies to get a better experience. If you refuse cookies we will remove all set cookies in our domain.

We provide you with a list of stored cookies on your computer in our domain so you can check what we stored. Due to security reasons we are not able to show or modify cookies from other domains. You can check these in your browser security settings.

Google Analytics Cookies

These cookies collect information that is used either in aggregate form to help us understand how our website is being used or how effective our marketing campaigns are, or to help us customize our website and application for you in order to enhance your experience.

If you do not want that we track your visit to our site you can disable tracking in your browser here:

Other external services

We also use different external services like Google Webfonts, Google Maps, and external Video providers. Since these providers may collect personal data like your IP address we allow you to block them here. Please be aware that this might heavily reduce the functionality and appearance of our site. Changes will take effect once you reload the page.

Google Webfont Settings:

Google Map Settings:

Google reCaptcha Settings:

Vimeo and Youtube video embeds:

Other cookies

The following cookies are also needed - You can choose if you want to allow them:

Privacy Policy

You can read about our cookies and privacy settings in detail on our Privacy Policy Page.

Política de privacidad