L’església de Santa Maria del Mar o també anomenada Santa Maria de les Arenes. És una basílica gòtica de planta basilical formada per tres naus i un absis, amb dos torres campanars a la façana.
Està catalogada com a BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional, 24-MH-EN) i com a BIC (Bé d’Interès Cultural, RI-51-0000421) i pertany a la Diòcesi de l’Arquebisbat de Barcelona, essent de religió catòlica.
L’església es va construir entre 1329 i 1383 en un solar anteriorment ocupat per la trama urbana del barri de la Ribera de Barcelona. Els seus mestres d’obres varen ser Ramon Despuig i Berenguer de Montagut.
Aquest darrer tenia una gran experiència, havent realitzat obres com la Seu i el Pont Vell de Manresa i amb Santa Maria va fer un gran mèrit empíric, aconseguint distribuir el pes de tot l’edifici entre els pilars i les parets que separen les capelles laterals.
Per a la seva construcció es va extreure pedra de les pedreres de Montjuïc, usada a Barcelona per a tot tipus de construccions, des de l’època dels romans fins al segle XX. La pedra de Montjuïc és d’un gres silícic format per grans de quars i feldespats units per un ciment igualment silícic i la causa de la seva composició, es degrada molt poc i per això l’església es conserva en general en bon estat.
Es pot dir també, que la seva construcció va ésser relativament ràpida, només 54 anys i que és, sens dubte, un dels edificis més emblemàtics i visitats de Barcelona. Destaca la seva austeritat i simplicitat enfront l’exuberància dels temples gòtics del Nord d’Europa, convertint-se així en el millor exemple del Gòtic Català.
L’interior de Santa Maria del Mar sorprèn per la seva immensitat, especialment per al visitant que hi entra per primera vegada. Gràcies a la planta basilical podem visualitzar el temple complet des de qualsevol angle. La qual cosa contribueix a potenciar la percepció d’un espai unitari i diàfan del tot imponent, essent la llum la seva gran protagonista.
Els encarregats de transportar la pedra de forma desinteressada per construir l’esglèsia varen ser els bastaixos, un gremi dedicat a carregar i descarregar tot tipus de mercaderies dels vaixells d’alt calat que no podien arribar fins la platja. La novel·la d’Ildefonso Falcones “La Catedral del Mar” ha popularitzat la figura dels bastaixos donant-los una dimensió gairebé èpica.
Val a dir, que les darreres intervencions han fet possible l’accés al públic a les cobertes. Així es permet descobrir espais fins ara inaccessibles i observar de primera mà elements molt distintiusd’aquesta construcció.
A més es pot gaudir d’unes vistes espectaculars sobre la ciutat de Barcelona. Alhora que també contribueixen a la seva preservació gràcies al donatiu d’entrada.
Els seus fonaments són d’una estructura de fàbrica de carreus formant una banqueta correguda seguint la base dels murs, contraforts i pilars. Aquests tenen una base tronco cònica que augmenta de diàmetre en profunditat.
Els pilars són els elements estructurals més delicats perquè suporten gran part del pes de les naus. Santa Maria té vuit pilars a la girola i altres vuit formant els quatre trams de la nau central.
L’estructura dels pilars s’ha estudiat amb tompografia sísmica que consisteix en provocar vibracions en diversos punts d’una secció del pilar i recollir els senyals de molts punts de la mateixa secció: aquesta tècnica permet conèixer la disposició de les masses (pedres i juntes) que formen el pilar.
Els pilars estàn formats per filades de quatre “quarteros” amb una pedra quadrada ajustada al centre. Es tracta d’una estructura masissa, necessària per aquests elements. Ja que són els més carregats i també actualment tenen modificacions degut a alguna restauració.
Val a dir que, amb les naus laterals més baixes, calen arcbotants que recullin les empentes que genera la nau central i les portin cap els contraforts.
Com tots els grans edificis, presenta deformacions i no és una massa estàtica, es mou lleugerament de forma continua, cada dia, i és que, els edificis es deformen, en part pel propi pès, i també en gran part, durant la seva construcción i evidentment per terratremols o incendis. Malauradament Santa Maria va patir un terratremol molt fort en el 1428 que va tirar la part superior d’un dels campanars, construïts en el segle XV, provocant que la torre s’inclinés 16 cm. Les fisures causades s’obren i es tanquen diàriament seguint les oscilacions tèrmiques i és que els edificis vibren espontàniament: La vibració del terreny es transmet i s’amplifica al conjunt. La combinació dels desplaçaments provoca un moviment cònic en les torres.
Tot i presentar poques deformacions, els pilars també estàn lleugerament inclinats en direccions diferents, no uniformement.
Les actuals obres de restauració de la basílica són fruit d’un conveni de col.laboració entre el departament de Cultura de la Generalitat i la parroquia de Santa maría del Mar durant els anys 2020 i 2023 i la realitza Patrimoni 2.0 consultors, S.L. Amb el suport de la Fundació Catalunya i Territori.
Si més no, també cal destacar al geòleg Màrius Vendrell, que ha escrit l’obra Pedra a Pedra de “Patrimoni 2.0 edicions”, en el que explica els materials i les tècniques emprades, l’ordre i la lògica constructiva que varen seguir. A més, de desmuntar tòpics relacionats amb el temple.
En conclusió podriem dir que l’esglèsia veritablement va estar molt ben dissenyada i construïda. No obstant, amb les generoses però discretes donacions i l’entrada de pagament per a no residents de Barcelona capital, s’aconsegueix un baix presupost per a la seva contínua i necessària conservació.
