XVII Trobada d’Associacions de Defensa del Patrimoni d’Espanya a Almeria

/0 Comments/in , ,

La setmana que ve tornem a fer la trobada d’Associacions Deensores del Patrimoni. Aquest any el lloc és Almeria i l’Associació organitzadora és “Amigos de l’Alcazaba” i els dies són 6, 7 i 8 de maig. Esperem i desitgem que siguin uns dies profitosos pel patrimoni i pels participants i que les seves conclusions serveixin per salvaguardar aquest inmens patrimoni que tenim i que està tan maltractat.

PROGRAMA:

XVII ENCUENTRO DE ASOCIACIONES EN DEFENSA DEL PATRIMONIO,

ALMERÍA, 6 al 8 de mayo DE 2022

Organiza: Amigos de la Alcazaba – Colabora: SOS Monuments   

Contactos: Maite Pérez (696 579 411), Juanmi Galdeano (633 617 087) y Amigos de la Alcazaba (608 047 008)

 

PRIMER DÍA. VIERNES, DÍA 6

Museo de Almería. c/ Hermanos Pinzón 91

 

 

SESIÓN DE TARDE

 

17 a 17,15 h. PRESENTACIÓN

15.15 a 17.30. Intervención de Alicia Castillo, ex presidenta de ICOMOS España

 

17,30 a 18,15 h. PRIMERA MESA REDONDA:  Patrimonio y legislación // Con la ley en la mano

  • APUDEPA (Zaragoza).- “Reflexiones varias sobre patrimonio” (Belén Boloqui)
  • OBSERVATORIO CIUDADANO PARA LA CONSERVACIÓN DEL PATRIMONIO DE LA SIERRA DE GUADARRAMA.- “Estudio comparado de leyes autonómicas de patrimonio” (Fernando Martín)
  • ATHENÁA (El Ejido-Almería).- “Asociaciones de patrimonio, ¿eslabón perdido?” (Samuel Caro)

18,15 a 18,45 h. INTERVENCIONES DE LOS ASISTENTES.

18,45 a 19,15. PAUSA PARA CAFÉ

 

 

19,15 a 20,15 h. SEGUNDA MESA REDONDA: Patrimonio y administraciones públicas // Dialogando con la administración

  • MPYC (Madrid, Ciudadanía y Patrimonio).- “Un Consejo Cívico para un Patrimonio Mundial. Experiencias y perspectivas” (Alberto Tellerías)
  • AHRO (Asociación Histórica Retiro Obrero).- “Protección del Barrio del Retiro Obrero: Incumplimientos de la administración” (Basilio Moreno)
  • – “Nuestro Patrimonio, nuestra responsabilidad” (Miguel Santiago)
  • BEN BASSO (Sevilla).- “Patrimonio cultural, conocer para proteger” (Pablo Peralta y José Manuel Baena)

20,15 a 21,00 h. INTERVENCIONES DE LOS ASISTENTES

Nota: los tiempos máximos de las asociaciones son de 15 min y de los asistentes de 2 min)

 

SEGUNDO DÍA. SÁBADO, DÍA 8.

Museo de la Guitarra. Ronda del Beato Diego Ventaja s/n

 

SESIÓN DE MAÑANA

09,30 a 10,00 h. TERCERA MESA REDONDA: Acción judicial en defensa del patrimonio // A los tribunales

  • SALVEMOS CUATRO CAMINOS (Madrid). – “La lucha judicial por el Patrimonio Cultural. El caso de las cocheras de Cuatro Caminos” (Álvaro Bonet)
  • AMIGOS DE LA ALCAZABA (Almería). – “Acción judicial en defensa del patrimonio” (Maite Pérez y Quique Ruiz)

10,00 a 10,30 h. INTERVENCIONES DE LOS ASISTENTES

10,30 a 11,00 h. PAUSA PARA CAFÉ

 

 

 

11,00 a 12,00 h. CUARTA MESA REDONDA:  Patrimonio de todos

  • SOCIEDAD CAMINERA DEL REAL MANZANARES.- “El abandono de Navalquejigo: una aldea medieval BIC abandonada en la Sierra de Guadarrama” (Eulalia Ramírez y María José Calvo)
  • CIUDADANOS POR LA DEFENSA DEL PATRIMONIO (Salamanca).- “Uso del espacio público en los conjuntos históricos” (Jesús Delgado)
  • SOS MONUMENTS (Catalunya).- “Nuevos usos para el patrimonio”
  • AHRO (Asociación Histórica Retiro Obrero).- “Usos del patrimonio: La fábrica de vidrio pasa a manos privadas” (Basilio Moreno)

12:00 a 13,00 h. INTERVENCIONES DE LOS ASISTENTES

 

Nota: los tiempos máximos de las asociaciones son de 15 min y de los asistentes de 2 min)

 

ALMUERZO

 

SESIÓN DE TARDE

17,00 a 18,30 h.  QUINTA MESA REDONDA: Hacia una Unión Estatal de Asociaciones de Patrimonio

  • Pilar Villelas, abogada de Apudepa y Sergio Cebrián, del Observatorio del Patrimonio Español (15 min).- “Futuro y posibilidades de la Unión de Asociaciones”
  • HACIA LA PUESTA EN MARCHA DE LA UNIÓN ESTATAL DE ASOCIACIONES DE PATRIMONIO

 

18 a 18,30 h. PAUSA PARA CAFÉ

18,30 a 20,00 h. CONCLUSIONES DEL ENCUENTRO

 

TERCER DÍA DOMINGO, DÍA 9

RECORRIDO  POR ALMERÍA

De 10,00 a 13,00 h.: “LA ALCAZABA, 360º. PROBLEMÁTICA Y VALORES DEL PATRIMONIO ALMERIENSE”:

 PUERTA DE PURCHENA, PLAZA DEL CARMEN, C/ANTONIO VICO, MURALLAS DEL CERRO DE SAN CRISTÓBAL, CALLE PÓSITO, PLAZA VIEJA, HOYA VIEJA Y MURALLA DE JAYRÁN, ALCAZABA, MESÓN GITANO Y CHANCA.

A la finalización ALMUERZO

 

Arqueofurtivisme

/0 Comments/in ,

Entrevista al nostre Vocal Joan Carles Alay

 

https://youtu.be/AZnP8BNT5IU

 

Aquí ho podeu veure

El 30 d’abril anem a Vilafranca

/0 Comments/in , , ,

SORTIDA CULTURAL : dissabte, 30 d’abril de 2022 EL PATRIMONI INDUSTRIAL I
EL CONJUNT DE L’ARQUITECTURA DEL VI Vilafranca del Penedès

page1image1805632

Us proposem una visita a la capital del vi. Aquesta trobada té per interès veure les darreres actuacions urbanístiques-carrer Comerç-, la situació en la que es troba el Conjunt de l’Arquitectura del vi en el barri del Molí d’en Rovira.

10h. Arribada-estació RENFE-
10’15h. Benvinguda a càrrec dels membres del Grup BCIN-Conjunt Arquitectura del Vi- Montserrat Julià i Raimon Soler, historiadors. Recorregut pel barri
12h. Visita celler Jean Mory (1917) de l’arquitecte modernista Santiago Güell
a càrrec d’Anna Alegret propietària
Visita Xerigots-centre artesà de formatges en un antic celler- Seguidament passejada pel centre històric: basílica i Vinseum
14.h.Dinar a Cal Joanet al barri Molí d’En Rovira
Comiat i petit debat
Preu de la sortida: 20 euros

Organitza: SOS MONUMENTS

page1image1789728

El patrimoni arquitectònic “protegit” de Caldes d’Estrac-Caldetes (Maresme)

/0 Comments/in , , , ,

 

Des de l’any 1995, el poble de Caldes d’Estrac -la popular Caldetes de la comarca del Maresme- disposa d’un Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Malgrat tot, en els quasi bé trenta anys transcorreguts no pocs elements del mateix han estat significativament alterats o, fins i tot, enderrocats. Cas, per exemple, de l’emblemàtic Hotel Colón -testimoni destacat de l’evolució econòmica i social de la vila en els darrers cent anys- “substituït” per un edifici de nova planta al·legant un seguit de justificacions ignorants dels valors culturals que havien motivat la seva catalogació.

Davant uns fets, difícils d’entendre, un col·lectiu de veïns s’han mobilitzat en el grup de treball anomenat “Salvem Caldetes”. Acudeixen a la nostra entitat cercant assessorament a fi de possibilitar que la protecció dels edificis històrics, catalogats en gran part, sigui realment efectiva.

Per començar, hi ha dos casos que requereixen atenció. Can Vidal fou un establiment pioner en la història de l’estiueig a Caldetes. Va obrir a finals dels segle XIX, essent punt de trobada de la “colònia” de barcelonins que acudien a les termes. Disposava de jardí, saló de teatre, sala de billars i taules de joc. Entre els seu hostes il·lustres s’esmenta una cosina de l’emperador Napoleó Bonaparte. A principis del segle XX va ser seu del Casal Català, visitat l’any 1933 pel president Francesc Macià. A l’actualitat, el catalogat edifici neoclàssic i els seus jardins estan pendents d’una transformació en habitatges i equipaments que podria alterar significativament la seva estructura.

El segon edifici és l’anomenat Patronat Mercè Torras. Descrita en el catàleg com una casa unifamiliar entre mitgeres de planta baixa i una planta amb pati al davant, en la que destaca el tractament de les finestres de la façana principal amb quatre arcs per planta. Probablement edificada a principis del segle XX, des del punt de vista històric no som coneixedors de fets destacables com els de Can Vidal. Ha estat la singularitat de la façana i equilibri amb l’entorn els que  decidiren la seva catalogació. A l’actualitat hi ha un projecte d’enderroc total. Front al mateix, els veïns disposen d’un informe, elaborat per una consultoria, d’acord amb el que l’edifici te l’estat de solidesa suficient per a ser objecte de una reforma i consolidació integral. En conseqüència, l’equipament previst podria ocupar el mateix indret sense necessitat d’enderrocar l’edifici.

Recopilada documentació i informació, es va fer una visita a Caldes d’Estrac amb el guiatge del col·lectiu Salvem Caldetes. Es va tenir oportunitat de veure els dos edificis indicats -Can Vidal i Patronat Mercè Torras-, des de l’exterior doncs no són accessibles. Així mateix, vàrem tenir ocasió de veure Can Nadal, declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), recentment rehabilitat. És un edifici neoclàssic historicista, reformat a les acaballes del segle XIX per l’arquitecte Jeroni Martorell donant-li un caràcter neomoresc. Quasi bé a tocar hi ha havia el també edifici neomoresc del Marques de Comillas, malauradament enderrocat desprès de la guerra, on havia fet estada en diverses ocasions els poeta mossèn Jacint Verdaguer. Un plafó instal·lat a la vorera ens informa sobre ambdues edificacions. A la fi ens vàrem atansar fins l’antic Hotel Estrac. Obert a principis del segle XX és un gran edifici d’estil historicista envoltat per un jardí. És on es va allotjar els president Macià durant la seva visita al poble. Ara és tancat, en bon estat de conservació i declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Necessita però un manteniment i, sempre que sigui possible, un us que permeti gaudir-ne.

A partir d’aquest moment, gestionarem la trobada amb totes les parts implicades a fi de possibilitar la millor de les solucions per facilitar, garantir i potenciar la preservació d’aquest ric patrimoni.

 

Joan Carles Alay i Rodríguez

Vocal SOS Monuments

 

 

El Casino de l’Arrabassada

/0 Comments/in , , ,

 

 

 

L’edifici emblemàtic del Casino de l’Arrabassada, es va construir l’any 1899 i el va decorar el taller del pintor, gravador i decorador francès Edmond Lechavallier Chevignard. Que va néixer a Lyon l’any 1825 i va morir a París l’any 1902.

 

Més tard va ésser ampliat per l’arquitecte Barceloní Andreu Audet i Puigdel en el 1899. Que va néixer a l’any 1868 i morí en el 1938.

 

Va ser un arquitecte Modernista titulat l’any 1891. I reconegut com arquitecte municipal, que es va especialitzar en la construcció de teatres i sales d’espectacles.

 

Exemples d’això, són el teatre Apolo situat a l’avinguda Paral·lel número 59, datat en l’any 1901. O en l’any 1902, l’hotel Colón, els dos de Barcelona capital.

 

El que resta del Casino, està ubicat a la carretera de la Arrabassada, en el terme de Sant Cugat del Vallès, de la província del Barcelona. Està dins una finca de 10,68 hectàrees, que els propietaris mantenen com a reserva forestal.

 

Va ésser una obra majestuosa amb un pressupost insòlit per l’època. Val a dir, que en la seva inauguració varen assistir més de 300 convidats. Deu anys després de la inauguració del parc d’atraccions del Tibidabo.

 

 

El casino va representar tot un símbol del luxe d’una ciutat en expansió econòmica. I va aconseguir un fort renom el joc de la ruleta, on es van perdre moltes grans fortunes.

 

La zona d’atraccions estava inspirada en altres parcs de ciutats com Londres, Nova York o París, fet que es demostra amb el nom que rebien les citades atraccions. I a més, tenia un llac artificial on es llogaven embarcacions.

 

Però en el 1912 es va prohibir el joc, el que va provocar la seva ruïna. Malgrat l’hotel, el restaurant i les atraccions varen poder seguir funcionant, amb l’impuls de l’exposició internacional de 1929. Malauradament en el 1930 va tancar definitivament.

 

 

 

 

 

 

I així es va iniciar el seu deteriorament i abandonament durant molts anys. Avui dia, queden restes de parets i columnes, escultures amagades entre la vegetació, foses tancades amb ferro forjat, arcs, fragments d’escalinates, i el que queda de la reixa al llindar amb la carretera, amb decoracions neo àrabs.

 

Cal destacar, que la majoria d’elles presenten mostres d’atacs vandàlics com grafits.

 

Tanmateix, aquestes restes tenen la consideració de finca singular, inclosa dins del catàleg del Parc Natural de Collserola. Per tant, en part estan protegides.

 

Actualment, els propietaris són dues famílies catalanes residents a Barcelona. Que no faciliten l’entrada al públic en general, però si, amb l’autorització prèvia de l’administració del Parc.

 

Val a dir, que tot el conjunt forma un espai amb un aire misteriós. Provocant una meditació tangible sobre el passat, i a l’hora, manifesta el pas irrevocable del temps.

 

Despertant així, llunyanes nostàlgies amb pedres oblidades, d’un temps anterior. Queden els testimonis, gairebé humils, d’una antiga magnificència que no és possible de reconstruir.

 

 

Els paisatges del Cap de Creus

/0 Comments/in , , ,

La visita estarà guiada pel Professor Joan Tort.

 

Dissabte, 21 de maig de 2022

Amb aquesta sortida ens proposem fer una descoberta de l’àmbit geogràfic del Cap de Creus des de la perspectiva del seu paisatge. Partim, a l’efecte, de la consideració que el paisatge, entès en un sentit global (és a dir, com a suport i escenari de l’experiència humana al llarg de la història), és un dels grans valors d’aquest àmbit geogràfic. I a través de la sortida pretenem fer-ne una lectura com a patrimoni cultural en múltiples sentits, més enllà de la seva consideració com a simple “espai d’oci” o com a “recurs turístic” a l’abast de tothom.

El Cap de Creus és un àmbit físic altament singularitzat a nivell de la Península Ibèrica. Parlem, en efecte, de l’extrem oriental de la serralada pirinenca, que en aquest punt s’ “independitza” de la seva estructura principal (en l’istme constituït per la línia compresa entre el Port de la Selva i Roses) per conformar una petita península avançada sobre el mar d’una mica més de 100 km², d’acusada personalitat paisatgística. Aquest espai ha tingut i continua tenint el poble i municipi de Cadaqués, situat a la vora oriental, com a punt de referència, però afecta també el territori de tres municipis més: Roses, al sud, i el Port de la Selva i la Selva de Mar, al nord. Dins aquest darrer es troba, en una posició dominant, el monestir benedictí de Sant Pere de Roda; assentament monàstic al qual cal atribuir la colonització inicial (segle X) de tot el territori del Cap de Creus.

L’objectiu de la sortida és oferir una visió de conjunt d’aquest àmbit geogràfic. I fer-ho a través d’un itinerari que, malgrat desenvolupar-se en una sola jornada, permeti atendre diferents nivells o escales d’anàlisi: a) Situant el Cap de Creus en el context de la comarca de l’Empordà i de la serralada dels Pirineus; b) Fent a atenció a la seva particular naturalesa com espai muntanyenc, i, alhora, litoral i costaner (amb el Pení com a punt culminant, amb més de 600 m d’altitud i a una distància del mar inferior als 3 km en línia recta); c) Considerant la seva qualitat de territori altament humanitzat, des dels temps més reculats fins als nostres dies, i amb un model econòmic basat en l’agricultura i en la pesca que havia permès un elevat grau d’autosuficiència de tot aquest territori; i d) Fent una atenció particular, finalment, a les múltiples amenaces i els riscos de degradació i de despersonalització que, com succeeix en una gran part de les costes mediterrànies, planen actualment al seu damunt.

Itinerari proposat (a realitzar amb autocar):

Sortida de Barcelona a les 7:30.

Parada tècnica a Figueres.

Trajecte Figueres-Llançà, amb observació del territori empordanès des d’algun mirador adient.

Recorregut del sector nord del Cap de Creus, amb atenció al trajecte entre el Port de la Selva i la Selva de Mar.

Visita de Cadaqués. Recorregut pel sector sud del Cap de Creus, prenent com a referència l’entorn de Norfeu, Roses i Castelló d’Empúries.

Retorn a Barcelona via Figueres i Girona. Arribada prevista a les 22h.

 

DATA: 21 de maig

PREU AUTOCAR: 27.5 €/persona

 

Aquesta proposta és provisional. El preu és en base a un mínim de 20 persones, si s’apunten més el preu serà més econòmic.

En cas de no arribar a aquest mínim, la visita es faria amb cotxes particulars i el recorregut es modificaria. Les inscripcions en:

sosmonuments@gmail.com

fins el 10 d’abril

 

 

 

 

 

Cementiri de Vilassar de Dalt. Patrimoni en perill

/0 Comments/in , , ,

Fa uns dies vam rebre una petició de suport  per part d’una Plataforma de Vilassar de Dalt. La Plataforma ha nascut arran de les obres que s’estan fent al Cementiri i que desvirtuen l’entrada principal al mateix. L’excusa per fer-les era adequar l’accés a les persones amb mobilitat reduïda quelcom poc justificat quan hi ha un altra porta d’accés des d’on es pot entrar al cementiri a peu pla. Vam visitar el lloc el mateix dia que hi havia un Ple a l’Ajuntament on es presentava una moció per tal de tirar enrere les modificacions (24/2/2022), i li vam donar el nostre suport. Aquesta és la raó per la qual publiquem la nota resum que es va fer després del Ple.

 

PLATAFORMA PER A LA PRESERVACIÓ DE LA FAÇANA DEL CEMENTIRI DE VILASSAR DE DALT

NOTA DE PREMSA  4

 

A VILASSAR DE DALT, EL MARESME, LA  PLATAFORMA CIUTADANA PER  A LA PRESERVACIÓ DE LA FAÇANA DEL CEMENTIRI, ACONSEGUIEX EL COMPROMIS DEL CONSISTORI PER MANTENIR-LA

Tot just 10 dies després de constituir-se la Plataforma per a la preservació de la façana del cementiri de Vilassar de Dalt, el Ple Municipal del dia 24 de febrer va aprovar una moció presentada pel Regidor no adscrit, Sr. Alfons Cusidó i JUNTS, la qual comptava també amb el suport del PSC i la CUP, per tal d’aturar la intervenció que s’està duent a terme en la façana i porta principal d’aquest recinte, ara municipal.

La Plataforma, que durant aquest dies ha fet una campanya de sensibilització ciutadana i de recollida de signatures, va aplegar més de 80 persones que amb una encesa de mòbils simbòlica davant de l’Ajuntament a l’inici del Ple,  van donar suport a les seves peticions :

1.-aturar i desmantellar la intervenció de l’entrada i façana del cementiri per a deixar l’entrada històrica en el seu estat original,

2.- iniciar l’adequació i dignificació de l’accés lateral per a convertir-la amb la porta d’accés funcional principal, i

3.- definir els procediments i calendari per fer-ho.

 

A la presentació de l’acte la Sra. Marta Llongueras, com a portaveu de la Plataforma va agrair a tots els presents, a totes les signants a la plataforma i a la ciutadania en general el suport rebut durant els darrers dies “Sense la vostra ajuda i suport no hauríem arribat fins aquí !” especificant que“malgrat que el cementiri no és cap edifici catalogat, no per això deixa de ser una peça important del patrimoni cultural local i sobretot un lloc estimat per moltes de nosaltres”.

En Sr.Jordi Casabona, també com a portaveu de la Plataforma, va participar en el Ple Municipal per argumentar i presentar  les  peticions de la mateixa    dient que “La Plataforma no va en contra de ningú, ni està en desacord amb la necessària actualització dels serveis i accessos del cementiri, però donat el impacte arquitectònic, estètic i emocional que està tenint l’actual intervenció, demanem que se’n preservi la seva imatge més genuïna i en particular la façana i entrada històriques del recinte”.

El cementiri de Vilassar de Dalt, està situat al Turó de Sant Sebastià davant mateix de l’ermita del s XVI  dedicada a aquest Sant, es va construir l’any 1834 quan ja no es permetien els enterraments en els nuclis urbans i mantenia la tradicional imatge dels cementiris populars de la costa catalana.

 

La Plataforma, que compta amb el suport de l’entitat SOS-MONUMENTS dedicada a “salvaguardar els valors genuïns del Patrimoni Cultural de Catalunya i vetllar activament per a la seva conservació”, creu que el més senzill i viable és dignificar i adequar l’accés lateral del recinte  (actualment ja apte per a vehicles I persones amb mobilitat reduïda), com l’entrada  principal funcional del cementiri  i preservar la façana i entrada històriques amb la seva estètica original. “Per sort l’ estructura  metàl·lica de l’entrada és reversible i per tan si hi ha la voluntat política, és tècnicament viable”, va dir el Sr. Casabona.

La moció va ser aprovada amb els vots a favor de tota l’oposició i l’abstenció dels membres del govern, existint per tant el compromís  de portar a terme les peticions presentades el més aviat possible. La Plataforma que ha agraït el suport i receptivitat dels grups, s’ha posat a disposició del consistori per ajudar en el que puguin en aquest procés.

 

 

Per més informació:

Dr. Jordi Casabona, carrernou@telefonica.net, 639373540 i Sra. Marta Llongueras, martallongueras@gmail.com, 699461736 (portaveus de la Plataforma per a la preservació de la façana del cementiri de Vilassar de Dalt)

Plataforma Ciutadana per a la Preservació de la

Façana del Cementiri de Vilassar de Dalt

 

https://forms.office.com/r/dpxmvqd0jG

 

 

Can Pere Valent

/0 Comments/in , , , ,

 

 

 

Can Pere Valent és una antiga masia ubicada a l’Avinguda Rio de Janeiro número 51, al barri de Porta. En el districte de Nou Barris de Barcelona. De fet, també se l’anomena antic camí vell de Santa Eulàlia de Vilapicina.

 

És important destacar, que l’edifici està en estat de ruïna i és propietat de l’Ajuntament, des de que el va expropiar el 22 de juliol de 1986. I està protegit dins del catàleg de Patrimoni Històric-Artístic de l’Ajuntament de Barcelona, amb el número 0345.

 

 

 

És una masia d’estructura clàssica, que es va construir al voltant dels segles XVI i XVII. Tanmateix, podem apreciar que la nau o el cos de l’esquerra és més ample que el de la dreta.

 

Segons alguns estudis, els constructors van aprofitar una torre de defensa medieval que hi havia a l’indret, datada dels segles XI o XII. A partir d’aquesta torre es va començar a bastir la masia, que ha arribat als nostres dies amb diverses remodelacions.

 

Es tracta d’un edifici de planta basilical asimètrica. El volum principal està compost de cuatre cossos, alguns construïts com anexos sobre el cos original. Consta d’una planta Baixa, pis principal i sotacoberta. Té una superficie de 500 metres quadrats aproximadament, i l’accés principal és un arc de mig punt adovellat.

 

El darrer propietari de la masia va ser el jardiner Sebastià Padrós, que a Mitjans dels anys 60 conreava plantes ornamentals i es dedicava a l’hort, cap a l’any 1968-1969 va morir.

 

Aleshores, la seva vídua va vendre la casa a la constructora Sala Amat. Aquesta empresa va intentar enderrocar la masia, però l’Ajuntament els ho va prohibir i va fer que reconstruïssin els murs malmesos.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’empresa va complir l’ordre, però no va respectar la tipologia de l’edifici i va utilitzar maó modern.

 

Entre els anys 1970 i 1980 la constructora va utilitzar la masia com a magatzem, fins que l’Ajuntament la va expropiar. Des d’aleshores roman en estat d’abandó i ha sofert diversos atacs vandàlics.

 

Després, cap a inicis del segle XXI es va proposar destinar la masia a tanatori. Ja que, està a tocar del cementiri de Sant  Andreu de Palomar. Però la forta oposició veïnal, desaconsellà al consistori la seva transformació en equipament funerari. Si bé el seu futur sempre s’ha vinculat al desenvolupament del cementiri per proximitat. Des de l’any 1992 que els veïns reclamen la seva rehabilitació com a equipament per al barri.

 

 

 

De moment, s’ha aconseguit que durant l’any 2022, se li realitzi una intervenció de consolidació. Les obres s’havien previst l’any 2017, però per manca de finançament municipal no ha sigut fins ara que s’ha reprès el projecte.

 

Tot i estar catalogada, la masia mai ha estat protegida del vandalisme ni la degradació. Fins al punt que un incendi la va deixar pràcticament sense teulada.

 

 

 

 

 

 

 

Tots aquets anys amb els sostres col·lapsats han fet que, fins i tot, creixi un arbre al bell mig de la masia.

 

 

La intervenció d’urgència, suposarà el desmuntatge d’elements obsolets i la retirada de la runa, així com la consolidació i reconstrucció d’alguns murs, forjats i tancaments.

 

 

Els operaris treballaràn per restaurar les restes arquitectòniques de l’edifici. De forma que en un futur pugui allotjar un nou ús públic, i d’aquesta manera es podria assegurar la seva conservació i memòria. No obstant, de moment encara està per definir.

 

 

 

 

La Torre del Bisbe

/0 Comments/in , , , ,

 

 

La Torre del Bisbe és un edifici medieval de grans dimensions, que va ser construït probablement al segle XII, sobre una antiga torre de defensa, fet que li dóna un aire de casa fortificada.

 

Està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local BCIL-19200 i està dins el Catàleg del Pla Especial de protecció del Patrimoni arquitectònic de Sant Feliu de Llobregat amb la categoria de masia.

 

L’edifici ha patit nombroses transformacions al llarg dels segles, fins arribar a l’estat en què es troba en l’actualitat. Per això, la seva imatge actual no es correspon amb l’original.

 

Està a 200 metres més amunt d’una altra masia, la Torre de Santa Margarida de Valldoncella. Per aquest motiu, també se l’anomena la Torre de Dalt.

 

Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es distribueixen en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del Puig d’Olorda i les que s’estenen al voltant de la riera de la Salut, com aquesta.

 

Val a dir que, informacions recents, assenyalen que a inicis del segle XIII va pertànyer al Bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou II. Posteriorment, va èsser propietat de la família Vives. I després, durant molt de temps, ha estat abandonada.

 

El Bisbe va entrar a formar part de la canònica de Barcelona en els anys 1200-1206. En l’aspecte religiós i pastoral va fer una gran obra de caritat. Fou consagrat Bisbe de Barcelona l’any 1212, i aquest mateix any acompanyà a Pere el Catòlic a la Croada contra els musulmans almohades, que finalitzà en la victòria de la Batalla de Las Navas de Tolosa o Batalla d’Úbeda.

 

 

 

 

Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la característica de que la porta principal és adovellada. Les plantes de la casa estan cobertes d’un conjunt de bigues perpendiculars a la façana i el teulat és de dues aigües i sobresurt una mica per protegir de la pluja.

 

Les finestres que es veuen als murs són rectangulars o en arc rebaixat. La seva distribució és irregular i algunes d’elles estan tapiades. Aquesta irregularitat de la disposició dóna una òptica asimètrica a la construcció.

 

 

Cal destacar, que el seu emplaçament és a la serra de Collserola. En la que l’any 1987 es va crear el parc de Collserola, un parc periurbà que té 8.465 hectàrees. És un dels parcs metropolitans més grans del món i la muntanya que sens dubte fa de pulmó, amb el que respiren els Barcelonins.

 

 

 

 

 

 

A principis de març de 2021, es va fer una visita a la masia, per valorar el seu estat conjuntament els tècnics de l’Ajuntament, el Consorci del Parc Natural de Collserola i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat.

 

En la que van observar que la Torre del Bisbe té afectacions en la coberta, que causen filtracions d’aigua a l’interior. També hi ha rastres d’entrada d’aigua per filtracions a diverses parets i finestres, i una curvatura pronunciada dels paviments del primer pis. Arran d’això, l’Ajuntament va emetre un informe de conservació i va demanar a la Generalitat que realitzés les obres de rehabilitació, ja que hi havia preocupació i és que l’Ajuntament va advertir que la integritat estructural estava en risc.

 

Així doncs, gràcies a aquest informe es va poder realitzar la primera actuació d’urgència, al Maig del 2021, en la que es va començar a realitzar millores d’estanqueïtat de l’edifici amb la substitució completa de la coberta i de les biguetes que no siguin originals, tot garantint que l’estructura es mantingui en bon estat.

 

En l’interior es treballarà la integritat estructural dels sostres amb apuntalaments generals i es repararan esquerdes, forjats i paraments col·lapsats. També s’instal·larà una porta nova per tal d’evitar l’intrusisme, es farà un tractament dels diferents elements de fusta, i es portarà a terme una neteja i esbrossada de la vegetació exterior.

 

 

 

D’altra banda, el Consistori santfeliuenc, mentre es fa aquesta intervenció, vol consensuar els usos futurs d’aquesta finca. Es podria parlar d’un punt d’informació perquè les escoles puguin visitar-la. O d’un centre d’educació ambiental a Collserola, perquè a la zona de Baix Llobregat no n’hi ha cap.

 

Així doncs, és clar com en aquest cas, la pressió d’entitats a les administracions, per a la conservación del Patrimoni Cultural, ha funcionat.

TAULA RODONA: Can Capellanets podrà evitar la desfiguració?

/0 Comments/in , , ,

 

 

 

Al barri de Les Corts, a la cruïlla dels carrers Galileu i Remei, trobem unes construccions poc cridaneres que són conegudes com Can Capellanets, l’antic Seminari Major de Les Corts. Formen part d’un conjunt més ampli que s’estén fins a la cruïlla amb el carrer Joan Güell. L’antic Seminari Major és una construcció quadrada, gairebé exempta. El seu últim ús va ser el de Residència de Sacerdots. Va ser construïda l’any 1877 i, cap els anys 20-30 del passat segle, va ser ampliada amb un altre edifici annex que és paral·lel al carrer Galileu. Tots dos edificis compten amb un jardí al davant. El primer edifici construït a l’any 1877, i els jardins i part dels seus exemplars, compten amb protecció des de l’any 2000. En concret a l’edifici s’ha de conservar la façana, els volums, el cromatisme i les textures i, a l’interior, s’ha de conservar els elements rellevants. La propietat de tot el conjunt correspon a l’Arquebisbat de Barcelona a través de la seva Fundació de Sant Josep Oriol

 

L’any 2014 la propietat decideix fer un canvi en l’ús dels edificis que donen al carrer Galileu i demanen un modificació del PGM per poder canviar volums i ús. Ja en aquell moment es van trobar amb l’oposició dels veïns que volen conservar jardins i volums. Hi ha hagut modificacions en el primer Pla disminuint volum a construir, l’últim ara fa un any. Aquestes modificacions continuen sense satisfer als veïns, les troben insuficients i per tant han continuat i continuen lluitant per mantenir el perfil actual. Mentre tant la coberta de l’edifici no protegit ha caigut i part dels exemplars del jardí sembla haver desaparegut o estar en perill de fer-ho.

 

Els canvis sobre si el projecte continua endavant o es manté, es produeixen contínuament. L’última notícia és que una Encíclica Papal protegeix els jardins

El dia 15, SOS-Monuments farà una Taula Rodona per reivindicar el manteniment d’aquest conjunt característic a Les Corts. A la mateixa intervindran:

 

Josep Mª Guillumet i Alex Vallejo de la Plataforma Salvem el Patrimoni de Les

                                  Corts.

Mònica Vilà del Grup d’Arquitectes de Les Corts

Jordi Ribalaygue del diari digital Tot Barcelona i

Toni Coll, actual coordinador del Grup Municipal de Barcelona en Comú, que havia estat Conseller tècnic de Les Corts

 

 

La Taula Rodona serà a:

 

El Pati Llimona

Carrer Regomir, 3

Barcelona

 

El 15 de desembre del 2021 a

les 19h

També ens pots trobar a les xarxes socials…

Contacteu

Despatx nº 2 del Centre Cívic Pati Llimona
carrer Regomir, 3, 2º pis. Barcelona.

Més informació

Avís legal
Política de privacitat
Política de galetes