Els candidats a l’Ajuntament de Barcelona ens han visitat
Eleccions municipals del 2019
Per Montse Julià Torné i Enric Tomàs
SOS MONUMENTS. 3 d’abril de 2019
El Patrimoni Cultural de la ciutat de Barcelona en els programes electorals municipals.
Les alternatives dels partits polítics.[1]
Barcelona és capital. Jordi GRAUPERA. El Patrimoni com a un element clau per fer memòria de la ciutadania; també, importantíssim com element de mobilització i autoconeixement social. Serà a partir d’ajuntar aquests dos elements, la memòria històrica i l’autoconeixement, on el ciutadà podrà optar per fer un trencament, una revolta. Un exemple: Com la mobilització dels veïns del barri de Gràcia varen salvar les casetes del carrer Encarnació i el seu arbre centenari.
Anna Saliente. CUP. El patrimoni ens descriu el model de ciutat que estat, en aquest cas, Barcelona. Una ciutat construïda a cops: les exposicions universal, les olimpíades… però sempre en contra dels interessos dels obrers que sempre, en l’àmbit del patrimoni, queden invisibilitzats i més les dones. El Patrimoni és el llegat comú de la història de la ciutat i més concretament de la història de la burgesia barcelonina. Avala aquesta teoria el fet del manteniment del nomenclàtor de carrers del franquisme. Hi posa com exemple com a d’ oblidada està la plaça Karl Marx en tots els aspectes; també persisteix encara la simbologia franquista, de la dictadura.
TURISME:El patrimoni de la ciutat, a hores d’ara, és la matèria primera per a la indústria turística, per això demana el seu decreixement. El seu augment ha trastocat i canviar l’estructura de barris sencers de Barcelona o, és capaç d’envair zones de lleure ciutadana com és el cas dels búnquers del Carmel; cal doncs aturar la gentrificació, defensar l’actual estructura de barris on fins a l’arribada del turisme hi havia tota mena de serveis, per tant cal defensar el petit botiguer enfront de la botiga de souvenirs. Millorar l’accessibilitat i el seu entorn: al barri d’ Horta, l’amiant està a tocar de la ciutadania, per terra.
Pel que fa al catàleg som partidaris de la seva reelaboració amb la participació directa dels veïns i veïnes.
Óscar Zayas. PARTIT POPULAR. No estic d’acord amb els missatges apocalíptics que acabo de sentir de les dues intervencions anteriors. Estic d’acord que en aquesta àrea tenim problemes, però també és cert que ho tenim controlat. Dit això per a mi el Patrimoni és sempre un testimoni de civilització (s) anteriors, en són els seus vestigis. El 1956, durant el franquisme, es va decidir per llei, que era i no era patrimoni, per tant el que s’havia, o no, de protegir. En aquells anys (1956?) es va confegir el Catàleg del Patrimoni de Barcelona. Pel que fa la protecció de l’entornvist sobre el terreny, en la pràctica és jurídicament una filfa, no és res concret, no té, com va dir una jutge, “contingut material” . L’actual consistori ha oblidat completament el Pla Barcino aprovat per l’anterior. Pel consistori actual el patrimoni de la ciutat es redueix a Gaudí i el Modernisme. Catàleg: cal reformar-lo.
Joan Ramon Riera P.S.C.Els socialistes som patrimonialistes però no conservacionistes. Entenem com deia Eugenio d’ Ors que tot el que no és tradició és plagi. És per això que cal donar-li un sentit públic al patrimoni, basat en el rigor, d’una banda i la dialèctica, per una altre. Del rigor, posà com exemple que en el canvi d’un nom d’un carrer de Barcelona, d’un franquista, per una dona lluitadora, resulta que no era certa la seva ideologia, esquerrana i tampoc que havia estat a la presó. Exemple de la dialèctica posà com exemple la tensió entre SOS MONUMENTS i l’ajuntament (PSC) discutir sobre el túnel que es va construir per sota del temple de la Sagrada Família per el pas del tren AVE, tensió que “ens va enfortir a tots”. Pel que fa a l’entorn, tot i que no el va definir, posà d’exemple el pobre entorn del palau Macaya. “No en té d’entorn.” Una altra crítica que va enfatitzar va ser en parlar del Born. L’actual consistori l’ha desertitzat, mentre que l’anterior l’havia reconvertit en identitari.
Jordi Coronas.E.R.C. El Patrimoni és història, vivències del passat recent o remot i també conformen la identitat d’una ciutat. El Patrimoni també pot ser una oportunitat i som, conservacionistes: hem lluitat per preservar el barri vell d’Horta. Davant els problemes que comporta la seva preservació, el cas de les casetes del carrer Encarnació n’és una demostració és l’actitud reactiva la més perjudicial per cost que té en aquest cas a l’ajuntament. Moltes vegades aquesta actitud reactiva prové de que les fitxes del Catàleg del Patrimoni contenen errors. Som partidaris i així ho varem portat al ple, de legislar mesures preventives per evitar aquests problemes. En aquest sentit varem proposar que entrés en el catàleg tots els edificis del centre històric de la ciutat amb més de 80 anys d’antiguitat. També proposem un pla econòmic dinamitzador del Patrimoni.
Koldo Blanco. CIUTADANS.Pel ponent li resulta difícil definir el que és Patrimoni. El que lio queda clar. El que queda clar és que patrimoni és sinònim de cultura, de preservació. Tot amb tot, el patrimoni cal no confondre’l amb una fòssil, si se’l pot assimilar amb l’arqueologia. El patrimoni és doncs un organisme viu que s’ha de reinterpretar constantment: no tot el que és antic té una valor com a patrimoni. Seguint aquest raonament cal dir que tenim a la ciutat un patrimoni recent, present, actual. Pel que fa al catàleg del Patrimoni, cal actualitzar-lo.
Ferran Mascarell. JUNTS x CATALUNYA . Al Patrimoni cal posar-li algunes etiquetes: cal dinamitzar-lo, dignificar-lo i insistir en aquest concepte: cal convenir-lo. Convenir entre tots els partits polítics i entitats per posar-nos d’acord. Recordà que el patrimoni “és una memòria plural” i que “tot patrimoni amaga dignitat (s). També és mostra partidari d’intervenir-hi, ja que és una dels actius més importants de la ciutat; ens cal doncs un lideratge polític per aquest patrimoni.
Janet Sanz. Barcelona en Comú. La regidora que la representà feu un balanç del consistori en aquest rengló. Per a la regidora de Patrimoni, aquest equival a la vida, al bé comú, tot i que és un concepte amplia, però tampoc és únicament identitari ni tampoc matèria primera per al turisme per ve a la ciutat. Patrimoni és també rehabilitar, actualitzar la normativa. En aquest sentit reivindicar que el consistori salves el poc patrimoni industrial que queda al barri del Raval o del Rec Comtal, dues referències clares de patrimoni vinculat a les classes populars. Patrimoni, també vol dir preservar als barris de la ciutat de la gentrificació, l’exemple és el control estricte dels pisos turístics; també manifestà ampliar aquest, al comerç històric limitant o prohibint el comerç de souvenirsque ha estat capaç de colonitzar molts carrers fen fugir al comerç dit de proximitat. Cal ser previsors i intuir per no va el “capital” per passar-los al davant. Advocar per arribar a un pacte de ciutat per al patrimoni; així mateix és mostra disposada a estar molt amatents i controlar l’edificabilitat en edificis catalogats i fer-ne una difusió del patrimoni de BARCELONA des de l’escola.
[1]S’ha transcrit per l’ordre d’intervenció dels representats dels partits polítics.
