Denunciem l’estat de conservació del Monestir de Santes Creus

El passat 8 d’octubre, 2021, vam visitar el Monestir de Santes Creus. La visita només va ser a l’exterior i completava un altra que vam fer fa un parell d’anys. El nostre objectiu era veure si les deficiències de conservació que havíem detectat al 2019 s’havien esmenat.  Malauradament no ha estat així. Totes les deficiències existents al 2019 continuen i s’han agreujat. Les deficiències que presenta el conjunt es podem agrupar en tres tipus: humitats a les parets, esquerdes i problemes amb el arrebossat. No són grans patologies que facin patir pel monument, de moment, però són prou greus com per què puguin acabar amenaçant la seguretat del conjunt, si no es prenen mesures.

Les humitats provenen majoritàriament del subsòl, quelcom de preocupant perquè estem a un indret de poca precipitació i per tant s’ha de començar estudiant d’on ve aquesta aigua. Cal estudiar la seva procedència revisant, fins i tot, l’estat de les clavegueres. Vinguin d’on vinguin, les filtracions ja afecten a la tercera part de moltes façanes i, de vegades, més, en algun tros ja hem detectat una certa deformació al mur. Un altre problema són el canalons que surten de la teulada i mullen les façanes encara que estiguin en bon estat, perquè esquitxen i, en conseqüència, acaben afectant la paret.

El problema de les esquerdes és el més evident i, pot ser, més perillós. Les esquerdes que no són reparades avencen i és el que han fet, per exemple, les que trobem a l’entrada del recinte, a la façana de l’Assumpta, que s’han allargat, ja han perdut una part de materials i han crescut bardisses i aquestes amenacen amb produir erosió i deteriorament.

Pot ser el problema menys important sigui la caiguda de trossos de arrebossat a algunes façanes de la plaça de Sant Climent. Tot i això, la pèrdua de la cobertura que dona el arrebossat deixa el mur a la intempèrie i exposat a les inclemències del temps que mica en mica, l’aniran afectant i provocant el seu deteriorament.

Santes Creus és, no cal ni dir-ho, un BCIN. És un dels grans monestirs de Catalunya, panteó reial, símbol d’aquesta terra i fita històrica. La protecció li és deguda sense cap mena de dubte, pels seus valors simbòlics, els seus valor històrics i el seus valors artístics. És un obra de primer ordre que no es pot perdre. La cura i el “mimo” amb que ha d’esser tractat el conjunt cal que sigui màxim per la categoria del monument, per la seva excel·lència.

Simplificant molt, podem dir que el recinte del monestir té dos parts, una antiga que es comença el segle XII i els edificis que envolten la plaça de Sant Climent i la mateixa entrada a tot el recinte que són ja del segle XVIII i posteriors. La titularitat del Monestir és pública però la majoria dels edificis de la plaça són privats.

L’esforç més gran de manteniment i conservació correspon a la Generalitat qui hauria de ser més amatent a les seves obligacions, cal que inicií una actuació el més aviat possible sense descuidar l’elaboració d’un pla més ambiciós i de més abast que permeti la correcta conservació del monument.

Als edificis de la plaça correspon als propietaris de mantenir-los en correcte estat de conservació, però seria desitjable que la Generalitat actués, no només aplicant les sancions que puguin correspondre sinó, més aviat, oferint avantatges i ajudes perquè continuar ocupant aquests edificis no suposi un sobre cost.

Sense paraules