Un Nou Clínic és possible salvant l’Escola Industrial

/0 Comments/in , , /by

Ahir es va presentar la Plataforma “Un nou Clínic és possible salvant l’Escola Industrial” de la que SOS-Monuments forma part. Les noticies que aparegueren als diaris a principis d’estiu sobre el trasllat del Clínic al recinte de l’Escola Industrial, va aixecar l’alarma davant la possibilitat d’un malbaratement del recinte històric de l’Escola del Traball, que ocupaba els terrenys de l’antiga fàbrica Batlló. El recinte amaga obres de Guastavino, la pròpia Piscina Sant Jordi, la primera d’Espanya de dimensions olímpiques i que figura a l’ínventari arquitectònic de la ciutat de Barcelona o de Jeroni Martorell.

El recinte de l’Escola fou una aposta decidida de la Mancomunitat de Catalunya, un projecte que, com tants amb una trajectòria de més d’un segle, va patir transformacions més o menys afortunades sense  canviar el seu caràcter d’institució dedicada a la formació profesional.

Us deixem el video de la roda de premsa d’ahir on es va presentar oficialment la Plataforma.

https://www.youtube.com/watch?time_continue=4&v=Z_6evgl423c&feature=emb_logo

UNA NOTICIA CUALQUIERA

/0 Comments/in , , /by

30 de Agosto 2020. Una de las noticias de BTV:

En la plaza Adrià nº1 bis se ha derribado un “palauet” de 1920 para construir un edificio de cinco pisos (viviendas) con piscina en cubierta.

La noticia vista así no tiene más importancia. Una de tantas.

Pues sí. Sí la tiene, si empezamos a reflexionar sobre lo que está pasando en nuestra ciudad.

El “palauet” no era un montón de piedras  viejas. Era un edificio neoclásico ecléctico de comienzos del s.XX,  construido por un “traginer”  (porteador) y convertido posteriormente en vivienda vacacional. Es decir, un trocito de Historia de Barcelona, que seguramente no necesitaba mucha restauración y rehabilitación porque como se veía estaba bien mantenido exteriormente y bien construido. Todo esto  se vio a la hora del derribo: buen  espesor  de paredes, acabados de piedra y mármol y herrería en forja de carácter noble, típica de la època.

Pero este trocito de nuestra Historia no estaba “ catalogado” y como no estaba “catalogado” se podía hacer con él “legalmente” lo que se quisiera. En este caso derribarlo. Además, el derribo se hace en verano para evitar problemas con parte del vecindario del barrio que no está de acuerdo, haciéndose con licencia de obra diferida, en época de pandemia.

 

 

¿No se pueden construir pisos aprovechando y recuperando edificios antiguos o al menos algo de ellos?¿ Es necesario tirarlo todo ? ¿ Por qué no es “ilegal” derribar nuestra Historia?

 

Se podía haber adaptado la edificación existente, haber realizado una remonta para agotar la altura y lograr las cinco viviendas que se querían, aprovechando también, un semisótano existente, que se intuye por los ventanucos que daban a la calle, a línea de acera.

La tarea era de un equipo multidisciplinar para enfrentar el proyecto con conocimientos en patrimonio, estructura refuerzo estructural, sostenibilidad y criterios éticos de conservación.

 

Sirvan estas líneas para reivindicar dos cosas. Por un lado la necesidad de una revisión y puesta a punto del Catálogo actualizándolo al 2020 y por otro la necesidad de una educación ciudadana en el conocimiento y valoración del Patrimonio que defienda en la medida de lo posible la conservación y posterior recuperación ante tanta destrucción, que significa también destrucción a la larga del medio ambiente.

 

NUESTRA HISTORIA NO SOLAMENTE ESTA EN LOS LIBROS

 

JARDINS DE MAS RAVELLAT AL BARRI DEL GUINARDÓ, DISTRICTE HORTA-GUINARDÓ. VISITA SOS MONUMENTS

/0 Comments/in , , /by

Aquesta visita queda ajornada fins que les circumstàncies sanitàries i de limits a les trobades de persones hagin millorat i hi hagi unes certes condicions de normalitat

 

En la finca del Mas Ravetllat, situada a l’Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, al barri del Guinardó, es va fundar a finals dels anys vint del segle XX l’Institut Ravetllat-Pla.

Ara coneguda com els Jardins del Dr. Pla i Armengol, l’edifici existent acull la seu de la Fundació Ramón Pla Armengol, dedicada principalment a la recerca mèdica i a la promoció de la col·lecció de moble antic de Núria Pla, la filla del doctor.

Els jardins inaugurats el desembre de 2019 conviuen amb el propi immoble de la finca Ravetllat-Pla, un edifici senyorial, de traç neoclàssic dels anys 30, construït per l’arquitecte noucentista Adolf Florensa i Ferrer.

Aquest palauet, de 2.500 m2, es va construir com a habitatge habitual de la família Pla i com a laboratori farmacèutic, acollint l’Institut Ravetllat-Pla, fundat pel doctor Ramon Pla Armengol i el veterinari i bacteriòleg Joaquim Ravetllat Estech. En aquest espai s’investigava amb cavalls per trobar un sèrum contra la tuberculosi. L’activitat va anar minvant i els laboratoris varen tancar a finals dels anys setanta, després d’haver estat segurament el primer gran laboratori farmacèutic del país.

La filla del doctor Ramon Pla, Núria Pla es va convertir en una col·leccionista de moble antic i va reuní al llarg dels anys una gran quantitat de mobles i antiguitats.

El 2015 l’Ajuntament de Barcelona va adquirir la titularitat de la finca Ravetllat-Pla i va acordar cedir l’ús de l’edifici principal a la Fundació Ramon Pla i Armengol per un termini de 50 anys i destinar la resta a parc públic.

La Fundació Ramon Pla Armengol està transformant l’edifici en un espai museístic on exposar i promocionar la valuosa col·lecció de 850 peces de mobiliari, escultura, pintura i orfebreria.

 

Respecte la conversió dels terrenys en els Jardins del doctor Pla i Armengol l’actuació cal dir que forma part del Pla del verd i la Biodiversitat de Barcelona, i és una peça important dins del Corredor Ciutadella-Collserola, essent connector entre el Parc dels Tres Turons i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

La finalitat ha estat és obrir aquest àmbit com a parc públic i al mateix temps, mantenir i preservar el patrimoni, tant el natural com l’històric, perseguint l’objectiu global de promoció de la biodiversitat.

S’ha executat un grau d’urbanització mínima, preservant un gran nombre d’arbres de gran port, amb recorreguts i zones d’estada de petit format per a gaudir de l’espai verd i del patrimoni històric, en 3 àmbits clarament diferenciats:

 

  • A l’àmbit catalogat de jardí noucentista es manté la unitat estilística del conjunt, que integra espais enjardinats de representació i de caràcter domèstic. S’ha recuperat el patrimoni històric i artístic restaurant murs, balustres, així com les basses originals, reconstruint pilastres i pèrgoles de fusta. També s’ha restaurat la font de la Venus de Frejús, del mateix Adolf Florensa (1930), les fonts octogonal i de la bancada als jardins de la banda mar, així com una font noucentista, descoberta durant les obres, i abans oculta en una caseta dels horts preexistents.
  • A l’oest del jardí noucentista, on hi havia els antics estables dels cavalls i amb menys preexistències valuoses, es situa el parc més públic. Aquí es modifica la topografia per situar unes grades, la plaça verda, els jocs infantils i els miradors amb vistes sobre la ciutat.
  • I al sud est, s’ha creat un àmbit restringit, on ubicar els horts urbans i la promoció de la biodiversitat amb ambients humits i recorreguts educatius i pedagògics.

 

 

Visita el 19 de setembre de 2020

 

 

EL PATRIMONI CULTURAL DESPRÉS DE LA PANDÈMIA

/0 Comments/in , /by

Avui penjem unes reflexions sobre els efectes de l’actual crisi sobre el patrimoni del nostre Tresorer, Joan Bosch Miró

 

 

 

Si fins ara ja es dedicaven pocs diners públics per al Patrimoni Cultural

(edificacions, monuments, etc.), a partir de la desfeta econòmica que ens

sobrevindrà, hem de témer que encara serà pitjor. Ja el ministre de Cultura i

Esports ha dit que ajudar al món de la cultura, en general, no és prioritari. I

l’apartat dels pressupostos dedicat al Patrimoni mai ha estat esplèndid.

Als edificis i monuments històrics, que han suportat moltes crisis, tampoc els hi ha

afectat directament aquest virus. Aquest virus no contagia pedres. El que els hi

afectarà serà l’altre virus, el que ha desencadenat que el Covid19 hagi fet enfonsar

l’economia: el del neoliberalisme econòmic enfollit que s’ha carregat la sanitat

pública.

Aquest virus sí que pot fer mal al sempre oblidat Patrimoni, aquell per al que

sempre hem d’estar lluitant. Ara hi haurà moltes necessitats a cobrir. Els diners

hauran d’anar, prioritàriament, als que s’han quedat sense feina, als que han

perdut el negoci, a pal·liar les mancances de la sanitat, a la recerca, als projectes

farmacèutics, a una xarxa pública de residències, etc. Inclús, a nivell privat hi haurà

manca d’inversions.

Quin haurà de ser el paper de les organitzacions i associacions voluntàries que

defensen el Patrimoni? Quins nous entrebancs ens trobarem? Quina haurà de ser

l’estratègia a seguir? La manca de diners és el mal de tot, l’excusa per a no

respectar el manteniment i la bona rehabilitació arquitectònica. I, durant uns

quants anys, en tindrem molta, de manca de diners.

Potser caldran iniciatives i formes noves d’abordar-ho, com el de crear

cooperatives, incorporant tècnics a l’atur i estudiants, que treballin en pro de la

bona tasca de rehabilitació.

I, sobre tot, vetllar per a impedir que es caigui en projectes faraònics o

immobiliaris, com estem acostumats.

Joan Bosch

Tresorer de SOS-Monuments

10/04/2020

/0 Comments/in , /by

 

 

Ens arriba la triste notícia de la mort avui 3 d’abril de 2020,  de Fernando Álvarez Prozoróvich per Covid 19. Tenia 67 anys. Era arquitecte i col·laborador amb En Salvador Tarragó al Màster de Restauració de la UPC. Quan el Professor Tarragó es va jubilar el va substituir com a director del Màster. Alguns dels nostres socis el van tenir com professor.  A l’actualitat ho compaginava amb el càrreg de Director de Teoria i Història de l’Arquitectura i de Tècniques de Comunicació. SOS-Monuments vol expressar el seu sincer dolor per la seva pèrdua

“La ciutat re-usada”. Conferència de Magda Mària

/0 Comments/in , , /by

 

Presentació del Projecte d´Aprofitament Arquitectònic ATLAS realitzat pel grup de recerca HABITAR de la UPC.:

 

L´estudi planteja l´ús i el re-ús dels edificis de Barcelona al llarg de la seva Història: el nou ús que se´ls ha donat, quins barris s´han vist més afectats per aquest re-ús, quins tipus de modificacions interiors s´han realitzat, etc. El treball s´ha realitzat en edificis amb un canvi d´ús entre una i sis vegades i descartant els edificis en els que només s´ha conservat la façana.

 

 

Resumint les conclusions estadístiques segons diferents elements:

 

Pel que fa a l´ època

Els canvis d´ús s´han realitzat majoritàriament:

La dècada 1930-1940 coincidint amb la Guerra Civil

A partir de la democràcia, quan els ajuntaments comencen a preocupar-se per la conservació  dels patrimonis

En l´actualitat que continua l´interès en diferents sectors.

 

Pel que fa al temps

El primer ús es canvia cap els 50 anys ( en la maduresa del propietari). El primer canvi d´ús dels edificis antics és cap els habitatges, la indústria o el comerç

El segon ús canvia cap el 80-90 anys (després de la mort del `propietari). El segon ús, ja en l´actualitat, és cap a hotels, educació, comerç o cultura.

Segons els barris, en Ciutat Vella i Eixample els habitatges canvien a hotels, mentre que en Sarriá-Sant Gervasi els habitatges canvien en escoles.

 

Quina idea hi ha al darrera d´aquests canvis perquè no siguin traumàtics?  

Re-ús: el nou ús s´adapta a l´edifici i no a l´ínrevés. Això suposa que l´edifici inicial té un valor estructural, una solidesa en els murs, una amplitud interior, etc…que no necessita canvis importants.

Tres exemples de Barcelona: Les Drassanes: s.XIII. Ha canviat tres vegades d´ús: caserna, hospital i actualment museu.

Dipòsit d´Aigües: Diferents canvis: arxiu municipal, caserna bombers, caserna guàrdia urbana i en l´actualitat biblioteca.

Antic Hospital de la Santa Creu: Simultània: biblioteca, antiga Acadèmia de Medicina, teatre.

 

Canvis d´ús en edificis d´habitatges.Segons els edificis:

 

Cases urbanes.: convertides en restaurants, comerços…

Masies: convertides en centres educatius, colònies,…

Palaus: amb nou ús cultural o institucional

Torres-Vil·les: convertides en escoles

Edificis d´habitatges. Continuen com habitatge o ús institucional

 

Canvis en els edificis convertits en habitatges

Si hi ha coincidència en la distribució interior passen fàcilment a habitatges: edifici de la Telefònica.

Edificis amb pati: Es respecta el pati o patis com un valor d´ús: dona llum, ventilació estructura l´edifici: palau de la Virreina , hotel Sant Felip Neri.

Edificis que amb el canvi d´ús obren els conjunts: Hospital de la Santa Creu, Escola Industrial

 

Tot aquest estudi realitzat i les actuacions que se´n deriven suposen una nova política de futur que es basaria en uns eixos fonamentals:

no només protegir ( no enderrocar) els edificis com una forma de respectar el medi ambient, sinó també estendre la ciutat de segona mà, re-usant no només Ciutat Vella sinó tota la ciutat.

conservar el teixit urbà sigui o no patrimonial.

identificar les àrees protegides amb el teixit urbà actual, sense ocupar  més territori

 

Finalitza aquest interessant treball amb un protocol final:

 

PRIORITZAR LA REUTILITZACIÓ ENFRONT DE L´ ENDERROC I L´ OBRA NOVA

ADAPTAR L´ ÚS A L´ EDIFICI, ABANS D´ADAPTAR L´ EDIFICI A L´ ÚS

FOMENTAR L´ EDUCACIÓ I LA PRESA DE CONSCIÈNCIA SOCIAL

MODIFICAR LA NORMATIVA ESTATAL I AUTONÒMICA

REALITZAR UN PROTOCOL QUE ASSOCÍI TIPOLOGIA ARQUITECTÒNICA I USOS

PLANIFICAR EL CANVI D´ ÚS

 

 

Finalment, agrair a la professora Magda Mària el seu treball, que sens dubte ens ajudarà a tenir una visió més respectuosa de les nostres ciutats.

Sos –Monuments li dona les gràcies per acceptar participar en una de les nostres activitats.

SOS-Monuments ha estat convidat a intervenir a l’Escola Sert

/0 Comments/in , /by

 

Arquitectura social, cooperación ciudadana y resolución de conflictos en el territorio Escola Sert  (Colegio de Arquitectos)  

Dirección del curso: Itziar González. Arquitecta y Urbanista

 

Com es defineix en la presentació del Curs “la arquitectura social se considera una especialitzación disciplinar centrada en el pensamiento crítico sobre el actual funcionamento de las administraciones y de los professionales de la arquitectura y el urbanismo, ante los fenómenos y la realidad compleja con los que se encuentran constantemente.”

De tot això es parlarà durant les 7 sessions que conformen aquest Curs. Cada sessió consta d´una part teòrica i d´una part pràctica.

 

En la segona sessió dedicada a la cooperació vam participar SOS MONUMENTS.

– Introducció a la teoria de la cooperació ( part teòrica)

– Presentació de SOS MONUMENTS ( part pràctica) 14 Gener 2020

 

 

Desprès de presentar-nos tant el President, Ricardo Vergara i dos membres de la Junta, Miquel Sanz i Inma Granados, vam iniciar la nostra intervenció mitjançant un power point que resumia els seus anys d´història organitzat e tres dècades de treball i evolució:

el Màster de Restauració en la UPC dirigit pel professor Salvador Tarragó i Cid, les visites i les pràctiques del alumnes ( arquitectes, aparelladors, restauradors i geòlegs), la creació per Salvador Tarragó i altres companys, de SOS-MONUMENTS en defensa del Patrimoni com una  projecció social del Màster, les excursions científiques pel coneixement del Patrimoni i els processos reivindicatius que d´elles podien derivar, la relació de SOS-MONUMENTS amb altres organitzacions en defensa del Patrimoni de la resta de l´Estat i per últim, la creació de ELEDEPAC relacionant- nos amb Amèrica a partir dels ex-alumnes del Màster.

 

Tot i que el fil conductor el portava Ricardo Vergara, les diferents intervencions es creuaven espontàniament, agilitzant molt la presentació. Molt interessant ressaltar les intervencions d´Itziar González entrellaçant “la teoria de la cooperación” tema de la sessió anterior, amb la pràctica de SOS-MONUMENTS, apel·lant a la transversalitat dels socis ( no només arquitectes), també a la definició transversal del nostre concepte de Patrimoni ( no només arquitectura), apel·lant també al voluntariat, a la cooperació amb altres entitats, etc…

 

Els alumnes van seguir la sessió amb molt d´interès i l´ambient general va ser molt agradable.

Vam quedar emplaçats per a la sessió final al mes de Febrer, en què els alumnes parlaran sobre les diferents entitats que s´han presentat. Ells opinaran, donaran suport o descartaran, etc… en una mena de joc de rols.

Abans d´acabar el nostre agraïment a l´arquitecta Itziar González per haver-nos convidat a participar en el seu Curs.

 

Jornada en defensa del Patrimoni de Les Corts

/0 Comments/in , , /by

SOS-monuments ha estat a la “Jornada en Defensa del Patrimoni de Les Corts ” i hem presentat el cas de Can Rigal

A la intervenció de cadascun dels diferents ponents es posa de manifest la manca de sensibilitat pel patrimoni. Els atacs directes, ja sigui per intervencions queni tan sols compten amb el corresponent permís de l’ajuntament per portar-les a terme, o per la incúria i deixadeça que aboca els edificis a la ruïna, són constants. Novament es posa de manifest la manca de compliment de la llei. Quan en algun cas, como és el de l’edifici de La Rotonda, de San Gervasi, la justícia sentencia que el edifici no pot patir les modificacions a les que el volen sotmetre, arriba tan tard que ens trobem amb fets consumats molt difícils de revertir.

Un número significatiu de participants en el col·loqui posterior van apuntar la necessitat de crear una coordinadora que agrupi a totes les plataformes de Barcelona per que la nostra veu sigui tinguda en compte.

 

EL DISPENSARI ANTITUBERCULÓS DE BARCELONA

/0 Comments/in , , , /by

 

 

 

Conferència a càrrec de l´arquitecte Antonio Pizza

 

Va ser molt didàctica la conferència de l´arquitecte Pizza, conferència que es podria  dividir en tres parts:

 

 

Una aproximació a les línies generals del Moviment de la Arquitectura Moderna i a la figura de Le Corbusier

El GATCPAC català

El Dispensari Antituberculós

 

Va començar la conferència presentant un nou moviment arquitectònic que va sorgir a Europa en el primer terç del s. XX, i que fent-se ressò de les idees higienistes del moment va tenir el seu màxim exponent en la figura de Le Corbusier.

Segons la seva filosofia, i basant-se en l´arquitectura racionalista, Le Corbusier va configurar cinc punts bàsics, que marcarien el seu model constructiu:

predomini de la línia recta, finestres allargades, una planta baixa construïda sobre pilars, edificis oberts amb façanes lliures i una terrassa enjardinada en l´últim pis.

Tot això suposava la màxima entrada de la llum, del sol i de l´aire posant en pràctica les idees higienistes.

 

El Moviment d´Arquitectura Moderna de Le corbusier es va estendre per Europa.

A Catalunya va tenir la seva rèplica: el GATCPAC (Grup d´Arquitectes i Tècnics Catalans pel Progrés de l´Arquitectura) i com màxims exponents tres arquitectes: Sert, Subirana i Clavé.

Però, què entenien ells per Modernitat? Animats per l´ èxit de l´Exposició del 29 amb el pavelló de Mies Van de Roes, l ´arquitecte Sert va aconseguir que Le Corbusier vingués a donar dues conferències a Barcelona. Després d´aquest primer contacte es va començar a gestar aquest grup que es va reconèixer com a tal en 1930. Poc després varen editar una revista a través de la qual estenien las seves idees i inclús varen obrir una botiga en el Passeig de Gràcia de Barcelona.

Però les seves idees de Modernitat mantenien una certa distància amb el dogmatisme de Le Corbusier, no en la part arquitectònica sinó en la funció social de l´arquitectura:

Ells consideraven l´arquitectura actual com arquitectura “pastis” de decoració front l´arquitectura moderna destinada a una necessitat i una finalitat

L´arquitectura tenia una funció social, no al servei del capital. Era una nova moral professional

Els edificis estaven relacionats amb l´entorn, formaven part d´ell, intervenien en el seu sanejament.

Donaven una gran importància a la rehabilitació

Finalment, defensaven un compromís  amb l´entorn i un apropament a la cultura mediterrània.

Encara que poc a poc aquest grup es va convertir en el braç tècnic de la Generalitat, la seva trajectòria va durar poc, 5 o 6 anys, fins la Guerra Civil

En aquest curt espai de temps, a més de diferents edificis d´habitatges, van sobresortir tres obres mestres: la casa Bloc (un conjunt d´habitatges per a la classe obrera), la Ciutat de Repòs i Vacances ( que no es va arribar a construir) i

 

El Dispensari Antituberculós

 

Aquest edifici que dona nom a la conferència va ser un edifici significatiu, no només pel lloc sinó per la seva finalitat. El lloc: el Barrio Chino de Barcelona, actual Raval, pensant en la seva higienització i esponjament. La finalitat: la construcció d´un equipament públic: un dispensari de diagnòstic de la tuberculosis.

L´edifici presentava un aspecte diferent: tornava als seus usuaris el sol, la llum i els arbres.

El mòdul principal albergava el Dispensari. El mòdul lateral una Biblioteca i un auditori. Tot en un pati enjardinat i obert als carrers.

En l´actualitat és la seu del CAP Raval Nord que es traslladarà d´edifici.

 

 

La conferència va finalitzar amb un seguit d´interrogants sobre el possible ús futur del dispensari.

L´edifici està degradat… Hi ha seriosos problemes de rehabilitació i manteniment…Com edifici públic es deuria respectar el seu ús públic…

A llarg del col·loqui van sorgir diferents propostes, però la reflexió que es derivava de la conferència era que se hauria de pensar en recordar la seva història: per què i on va ser construït.

És a dir: reconstruir la seva història per a decidir el seu assoliment urbà.

El temps ens respondrà

 

Reivindicant una actuació: Sant Pere de Rodes

/0 Comments/in , , , /by

 

Fa 20 anys que San Pere de Rodes va ser rehabilitat. Un dels símbols de la Catalunya Vella estava en un estat de degradació que amenaçava amb desaparèixer. Calia actuar i es va fer. Les obres van acabar l’any 1999 sota la direcció de l’arquitecte Joan Albert Adell. El resultat va ser fortament contestat en el seu dia per SOS-Monuments i, també per molts reputats preofessionals que en algún moment van qualificar la restauració d’invenció i escenografia barata (Diari de Girona, 20/05/2000).

Han passat 20 anys. La polèmica ja queda lluny i l’arquitecte Sr. Adell vol venir a explicar el procès que va culminar en aquella intervenció. Creiem que tothom ha de ser escoltat i rectificarem en allò que calgui rectificar. I discreparem en allò que no ens sembli raonable. Però sempre ho farem des de l’amistat i conscients de que ningú és amo absolut de la raó.

 

Conferència:

Joan Albert Adell

Dimecres 25 de setembre 2019

a les 19 hores

al Pati Llimona, carrer Regomir, 3

 

També ens pots trobar a les xarxes socials…

Segueix-nos a Facebook

Instagram

Contacteu

Despatx nº 2 del Centre Cívic Pati Llimona
carrer Regomir, 3, 2º pis. Barcelona.

Més informació

Avís legal
Política de privacitat
Política de galetes