• Instagram
  • Twitter
  • Facebook
  • Canal de denúncia
  • Subscriu-te al butlletí
  • Fes-te soci
SOS Monuments
  • Inici
  • Qui som
    • Presentació
    • Objectius
    • Manifest
    • Estatuts
    • Cartes
    • Referents teòrics
  • Activitats
  • Notícies
  • Patrimoni
  • Premsa
  • Enllaços
  • Contacteu
  • Cercar
  • Menu Menu

Patrimoni en perill: El jardí de Can Ferrer

29 maig, 2021/0 Comments/in Campanyes, Noticies, Patrimoni en perill, Sense categoria

 

 

Can Ferrer és una finca agrícola datada del 1843, una casa de camp, amb planta baixa més dos pisos, un jardí i un hort. És un exemple dels processos d’urbanització que es van portar a terme a l’antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, annexionat a Barcelona l’any 1897.

 

Val a dir que no està catalogada però té la qualificació urbanística de jardí de nova creació. Situat al carrer d’Alfons XII, número 42-48, en una superfície de 2.550 metres quadrats.

 

La casa està totalment abandonada des de fa molts anys. És un edifici pràcticament enrunat de tres plantes, de titularitat municipal.

 

L’immoble va ser la vivenda de la família Ferrer Vidal, una nissaga de comerciants de vins i aiguardents, que van construir algunes fàbriques arreu de Catalunya.

 

Antigament la finca era un mas, amb la casa pairal, els horts i les terres de conreu i a finals del segle XIX, la masia es transformà en la segona residència de la família Ferrer i més tard en el seu primer habitatge.

 

 

Segons uns plànols de finals del segle XIX i principis del XX, el jardí primigeni s’allargava fins al carrer Laforja i dibuixava una geometria regular amb un brollador central. Un jardí dissenyat amb un estil clàssic que combinava espais per passejar i àrees de descans.

 

L’Ajuntament va iniciar els treballs per convertir la finca de Can Ferrer, en un nou espai verd al districte de Sarrià-Sant Gervasi. Les actuacions realitzades han permès desbrossar el jardí i netejar-lo.

 

El nou espai enjardinat disposa d’itineraris accessibles, s’ha col·locat mobiliari urbà, com bancs, cadires o taules. I les corresponents xarxes de drenatge i d’il·luminació pública. Elements necessaris per convertir-lo en un nou espai d’ús públic del districte.

 

La recuperació dels jardins de Can Ferrer han permès la creació d’aquest petit pulmó verd al barri, que esta obert per al veïnat i els visitants, amb els equipaments necessaris per gaudir de l’entorn.

 

A més, s’han creat murs vegetals aprofitant les condicions climàtiques del propi espai. D’aquesta manera, l’alt mur del carrer Alfons XII s’ha retallat per permetre i millorar la visibilitat del jardí des del carrer.

 

 

La totalitat de la urbanització del jardí s’ha realitzat en dues fases. La primera ha estat la recuperació i consolidació. I la segona fase, que encara no té un calendari definit, preveu la unificació de tot el conjunt.

 

És per això que, l’adquisició per part de l’Ajuntament de Barcelona en el 2015, ha sigut una actuació molt celebrada per als veïns de la zona. De fet, el moviment veïnal va lluitar durant molts anys per conseguir-ho. I a més cal destacar que és una zona de pocs equipaments públics degut a la falta de propietats municipals.

 

 

 

Al mateix temps, l’Ajuntament vol consolidar i estabilitzar l’edifici de la finca, abandonat des de fa més de 50 anys. Però falten tràmits.

 

La intenció seria restaurar-lo. Ja que, malgrat sigui un edifici molt interessant, amb una arquitectura molt singular i que dona una imatge de caire romàntic. La veritat és, que es troba en un estat greu d’abandonament.

 

Això és precisament el que demanen els veïns del barri. Els hi agradaria recuperar la casa. Malgrat no estigui catalogada. Ja que, algunes persones no entenen per què el projecte s’ha desenvolupat en dues fases. Així doncs, es pot gaudir del jardí però la casa està completament aïllada i tapiada.

 

Però tot i la lentitud en els treballs, els veïns consideren que és important que el projecte de Can Ferrer vagi endavant, després de dècades de reivindicació.

 

 

 

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2021/05/Vista-general.jpg 1600 1200 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2021-05-29 10:44:422021-05-29 10:50:02Patrimoni en perill: El jardí de Can Ferrer

Patrimoni en Perill: Can Rigalt

18 maig, 2021/0 Comments/in Campanyes, Noticies, Patrimoni en perill

 

 

Can Rigalt és una casa senyorial o vil·la suburbana d’estil Neoclàssic de planta rectangular. Situada al nord del terme de l’Hospitalet de Llobregat. Concretament al número 170 de la carretera de Collblanc. Està catalogada com a Bé cultural d’Interès Local (BCIL-20626).

 

És una antiga casa senyorial rural convertida posteriorment en masoveria. Voltada de petites construccions de caràcter popular mig enrunades (corrals, graners). De forma quadrangular gairebé cúbica. Consta de planta baixa, un pis, golfes i terrat.

 

Les portes i finestres de la planta noble es destaquen amb un arc rebaixat, mentre que les de la planta baixa, són rectangulars, tret de l’entrada principal. El conjunt està envoltat per una tanca, la reixa és de ferro forjat.

 

Els elements decoratius són escassos, ja que, pels arquitectes renaixentistes i neoclàssics la bellesa es basava en la geometricitat i la sobrietat. Cal esmentar en especial els jardins que es van dissenyar en la part posterior de la vil·la. On fins fa poques dècades, es podien veure els estanys amb cignes.

 

Les vil·les com Can Rigalt procedeixen de la Florència del segle XV i el model arquitectònic es va difondre per Itàlia i part d’Europa durant el segle XVI. És, doncs, una creació dels artistes del Renaixement, que, com en d’altres aspectes, van voler imitar les civilitzacions clàssiques.

 

 

 

L’escut de Can Rigalt, situat sobre l’arc de la porta principal, està catalogat, separadament de la casa, com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN: 37621-4035-MH). És un escut del segle XVIII d’estil Barroc, a la part superior dreta hi ha un lleó i a la part inferior esquerra hi ha formes ondulants. L’escut està decorat amb un elm i volutes. Al segle XVIII la masia va ser comprada per Miquel Rigalt. La seva filla es va casar amb Joan de Girona, tot i que el nom de Rigalt és el que ha perdurat,  motiu del qual, el seu escut figura en la portalada principal.

 

La casa podria haver estat construïda aprofitant parets medievals, quan la va reconstruïr l’any 1741 Miquel Rigalt, després de comprar-la l’any 1728. En el 1764, Carles III va planificar les 6 carreteres principals d’Espanya, avui carreteres Nacionals que sortien de Madrid. A Barcelona arribava l’actual Nacional 2 que acabava a la Plaça Espanya (actual carretera de Collblanc revalorant així la zona nord de l’Hospitalet de Llobregat.

 

Cal destacar que abans de l’ampliació de la carretera, hi havia un rellotge de sol, del tipus equatorial, que es conserva en part dins les col·leccions del Museu de l’Hospitalet.

 

Les propietats agrícoles de Can Rigalt es tenien com unes de les més importants d’aquesta zona, dins aquesta explotació agrícola del conjunt de l’Hospitalet i pobles veïns.

 

Rigalt fou el propietari de la finca només durant 13 anys, però el seu cognom és el que ha perdurat per anomenar-la.

 

A finals del s. XVIII, el Baró de Maldà, principal terratinent de l’Hospitalet opinà que, “can Gerona dalt de Collblanc” com una de les cases més importants del poble.

 

Can Rigalt és un edifici d’un valor artístic molt notable. És un clar exemple de l’estil que dominava en la seva època: el neoclassicisme. El neoclassicisme fou un corrent cultural que triomfà en gairebé tota Europa Occidental i Amèrica del Nord a partir de la dècada de 1750, i que va tenir una importantíssima vessant en les arts plàstiques i en l’arquitectura. Com indica el seu nom, pretenia fer resorgir les formes clàssiques, tant les directament procedents de Grècia i Roma, com les del Renaixement.

 

Can Rigalt era una vil·la que combinava la funció residencial amb la econòmica. Aquest fet i la seva estructura, amb cos central i ales laterals, recorden a les vil·les que l’arquitecte Andrea Palladio va fer en el s. XVI en la regió italiana del Vèneto. La influència dels edificis i les obres teòriques de Palladio ha estat molt gran en la història de l’arquitectura.

 

El palladianisme va ser un dels estils dominants, gairebé l’únic, en el món anglosaxó durant moltes dècades i va tenir un gran èxit en tota Europa gràcies al neoclassicisme. Es pot afirmar que Can Rigalt pertany a aquest subestil.

 

L’edifici de Can Rigalt ha estat valorat des de la dècada de 1960 com un dels elements principals del patrimoni local, i va ser inclòs al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) del 1983.

 

El seu deteriorament va començar quan va ser comprada pel Futbol Club Barcelona, l’any 1997. La idea era instal·lar-hi la “masia” i l’escola esportiva del Barça. El problema va ésser que la qualificació dels terrenys, no va permetre fer les edificacions que el Barça necessitava. S’insinua que va ésser una compra per a revendre, per treure’n benefici. Actualment la masia està tancada, degradant-se, quan el que hauria d’estar és a disposició de la ciutadania com a equipament.

 

El moviment veïnal local sempre ha reaccionat i ha defensat el caràcter de zona verda. Però, l’únic que ha passat és que no s’ha fet res i l’edifici es deteriora dia a dia, malgrat les denúncies d’aquestes associacions veïnals de l’Hospitalet o de Les Corts.

 

Can Rigalt podria ser una oportunitat d’impuls econòmic per la zona i de divulgació cultural, un orgull per Hospitalet de Llobregat. Que actualment està en un estat llastimós de conservació. Alguna entitat també planteja com a solució que el Barça busqui la rendibilitat a nivell d’imatge i no econòmica.

 

 

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2021/05/Can-Rigalt.jpg 1200 1600 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2021-05-18 13:20:392021-05-18 13:20:39Patrimoni en Perill: Can Rigalt

Patrimoni en Perill: “La Torre de Fang”

18 maig, 2021/0 Comments/in Campanyes, Noticies, Patrimoni en perill, Sense categoria

 

 

La torre del Fang és un edifici dedicat en el seu origen al conreu, al segle XV i el segle XVIII. L’any 1962 es va incloure en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic de Barcelona com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL: 40348)

 

Està ubicat al districte de Sant Martí, entre la cruïlla sud-oest dels carrers Clot i Esponcedra, (Clot número 228-264 – Espronceda número 296). És la casa pairal d’una finca agropecuària en desús i deslligada dels antics terrenys per l’efecte del procés urbanitzador de la zona.

 

Està formada per un conjunt de volums adossats al voltant d’un pati de caràcter agrícola.

 

Malgrat que no es coneix la data de la seva construcció, l’edifici actual mostra dues parts d’èpoques diferents. Una erigida al segle XV, i la que ara és més visible, la del segle XVIII. Però són moltes les transformacions sofertes per la Torre del Fang des de que fou construïda inicialment, possiblement com a edifici principal d’una zona de conreu, degut a la seva proximitat privilegiada al Rec Comtal.

 

Les façanes principals estan fetes amb revestiment encintat. La fase original de la construcció està formada per dues plantes amb dos eixos verticals de finestres. La façana oest té les finestres amb emmarcaments de pedra sense decoracions i l’altre és una galeria d’onze finestres de mig punt.

 

En la fase posterior de construcció, es presenta una façana amb tres eixos de finestres essent les de la planta baixa les que tenen dimensions senyorials i decoracions gòtiques. Les teulades es disposen a quatre vessants de teula àrab.

 

Artísticament cal destacar el delicat treball de la pedra que s’utilitza per crear les tres finestres gòtiques. Aquestes dues són amb traceria lobulada i dos caps humans. L’edifici, d’origen medieval, es considera gòtic tenint en compte l’època de construcció.

 

La Torre del Fang és un dels edificis més importants de Sant Martí de Provençals i el de més valor històric que hi ha a la Sagrera.

 

Com gairebé totes les masies que envoltaven la Parròquia de Sant Martí de Provençals, va acabar sent propietat de famílies de l’alta societat de Barcelona, que de vegades les utilitzaven com a lloc d’estiueig. Més tard, la masia i les seves terres van passar, via donació, al clergat i ordres religioses.

 

La torre també va tenir un ús militar durant la Guerra de Successió, en els anys 1713 i 1715.

 

 

Però la construcció de la línia del ferrocarril i la seva posterior ampliació varen provocar dues expropiacions dels terrenys de la masia els anys 1852 i 1915.

 

Val a dir que, en el 1922, la torre del Fang va deixar de ser una masia agrícola i va passar a tenir un ús industrial. La va comprar Foment d’Obres i Construccions, i on abans eren horts i camps, es van alçar instal·lacions per a la fabricació de materials de construcció.

 

Foment li va demanar a l’Ajuntament de Barcelona, que els terrenys que ocupava fossin exclosos del Pla Cerdà, i ho va aconseguir en el 1924. Aleshores, l’edifici es van transformar en unes oficines de la constructora i les terres van passar a ser un gran magatzem a l’aire lliure de les grans llambordes amb els quals es van traçar les calçades del districte de l’Eixample.

 

En el 1984 l’Ajuntament va adquirir la propietat de l’edifici i, fins a finals del 90, la Torre del Fang va ser la seu de diversos serveis del consistori. Així doncs, en l’any 1986 es va restaurar i s’hi instal·là l’Arxiu Històric de Sant Martí, el Centre per a la Normalització Lingüística del districte i el Centre de Recursos Pedagògics.

 

Però es vàren traslladar, primer l’Arxiu que des de l’any 1995 es troba a l’avinguda del Bogatell número 17. En el 2008 la delegació de Sant Martí del Centre de Normalització Lingüística es va traslladar a la Gran Via de les Corts Catalanes número 866, 2n A. I  el Centre de Recursos Pedagògics actualment està a la Gran Via de les Corts Catalanes número 924 baixos.

 

La Torre del Fang va quedar en desús. L’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera fa temps que reclama que es rehabiliti aquest edifici. Reclamen que per a ells no és un equipament, és un monument, i com més coses es puguin fer a l’interior perquè es posi en relleu la història de la Sagrera, millor. Una de les poques masies d’origen medieval, que torni a ser un equipament públic.

 

No obstant, actualment, amb les obres de l’AVE l’han deixat rodejada i afectada. Val a dir, que també està afectada per l’AVE la Pedrera de Gaudí. De moment, fins que no s’acabin les obres, no es decidirà el seu ús. Ara està tapiada i degradant-se cada dia una mica més.

 

 

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2021/05/Tren.jpg 561 980 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2021-05-18 13:00:082021-05-18 13:00:08Patrimoni en Perill: “La Torre de Fang”

LA CASA LUQUE DE SANT CUGAT ES VEN

4 maig, 2021/0 Comments/in Noticies, Patrimoni en perill, Sense categoria

Cal estar alerta

La Casa Luque és un habitatge unifamiliar aïllat, ubicat al carrer Canadà nº 35 de Sant Cugat del Vallès, que va ser construït entre 1964 i 1966, i es pot sonsiderar com una de les obres més aconseguides de José Antonio Coderch. Està situada en una parcel.la amb vistes al camp de golf. I catalogada com a Bé Cultural d’interès Local (BCIL: 27889).

Aquesta Casa és de l’estil del racionalisme tardà. On es combinen les formes arquitectòniques més modernes. I és que la Casa Luque és una construcció irregular, oberta i lliure, tant en planta com en alçat que propicia la comunicació fluïda entre l’interior i l’exterior. Amb tot, les terrasses són les grans protagonistes. Els espais són diàfans i clars, gràcies a això, la llum penetra dins l’edifici per tots els costats, i es realça el color blanc de tota la construcció.

En ella, es destaquen les solucions estructurals i ambientals que s’hi apliquen, i l’ús innovador de les tècniques constructives tradicionals. L’obra representa un avanç en la concepció dels habitatges unifamiliars aïllats. La interrelació i el respecte envers el territori on s’implanta suposa la revalorització del mateix paisatge, i fan que l’edifici sigui considerat un exemple d’integració al medi ambient.

Tot això s’aconsegueix mitjançant tècniques constructives com, per exemple, els murs de pedra, els forjats de formigó armat, els paviments de ceràmica i l’arrebossat de calç.

 

S’estructura en tres ales en forma de T. I la planta es desenvolupa al voltant d’un pati i d’una piscina. El seu programa de construcció es extens, però en l’exterior es manté la senzillesa. L’immoble consta d’una entrada, garatge, sales, biblioteca i sis habitacions amb cambres de bany particulars. El segon cos, orientat al sud, és l’ala de serveis i inclou una cuina, safareig, guarda-roba i l’habitació del guarda.

L’entrada a la casa es fa a partir d’un ampli porxo unit al garatge i delimitat per l’habitació principal i les dependències del xofer i els convidats. Al fons del garatge hi ha un gran vitrall protegit per persianes que permet veure l’exterior.

Des del pati, i situat a la sala, es poden veure les quatre direccions ortogonals: en un costat la terrassa de la piscina; en l’altre, un porxo profund i recollit, i darrere, el pati per on entra la llum natural. La sala és un pavelló desenganxat de la resta de la casa i projectat cap el paisatge.

L’àrea unitària de relació està travessada per dues línies de circulació, la primera des de l’accés de l’ala dels dormitoris fins a la sortida a la terrassa i la segona des del pati al menjador, delimitant així quatre ambients principals en un mateix espai: sala, menjador, pati i recepció.

Josep Antoni Coderch i de Sentmenat va nèixer a Barcelona el 26 de novembre de 1913 i va morir a Espolla el 6 de novembre de 1984.

Va Estudiar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, i obtingué el títol d’arquitecte el 1941. Després va èsser nomenat arquitecte municipal de Sitges, vila on va projectar la caserna de la Guàrdia Civil i algunes cases particulars com la casa Terrés-Camaló (1941) amb la que guanyà un premi de disseny.

El 1942, al cap de dos anys de finalitzar els seus estudis, s’establí a Barcelona en el seu despatx d’arquitectura juntament amb Manuel Valls.

Va ser un dels principals responsables que l’arquitectura catalana de postguerra s’obrís als corrents contemporanis internacionals. I Arquitectes i crítics de renom en el camp de l’arquitectura com Ricard Bofill i Vittorio Gregotti el consideren, per sobre de tots, l’autèntic protagonista del renaixement de l’arquitectura espanyola de la postguerra.

Arquitecte, professor universitari, teòric d’arquitectura, fotògraf, dissenyador. El seu Pavelló d’Espanya per a la IX Triennal de Milà obtingué un gran èxit de crítica.

 

En el 2014 es va realitzar un documental d’ell, Recordando a Coderch, produït per Minim, espai de disseny contemporani de referència a Barcelona, situat a la planta baixa de l’edifici Monitor també de Coderch. I el va dirigir Poldo Pomés, on es recullen entrevistes a arquitectes i experts que el varen conèixer. Aquest va inspirar en el 2016 el Llibre de Pati Núñez, també anomenat Recordando a Coderch, exemplar on s’enllaça un llarg i ampli treball de recerca.

Així mateix, cal destacar, la creació d’un Arxiu de Coderch, el día 1 gener de 1019. Aquest és propietat del Museu Nacional d’Art Reina Sofia, per donació de la família Coderch a aquesta citada entitat.

Aquest està compost de planells i croquis dels seus projectes arquitectònics i de disseny. Fotografies, correspondènica professional, Revistes, llibres i publicacions. Retrats d’ell realitzats per Guinovart o Santos Torroella, entre d’altres. I objectes personals i premis rebuts.

Amb tot, podriem dir que, la Casa Luque es pot considerar una d’entre les obres més destacades de la producció arquitectònica de Coderch i de l’arquitectura d’aquest període a Catalunya.

No obstant, actualment està en venda en els portals de dues agències inmobiliàries, Barcelona Realty Group i Lucas Fox, per un valor de 4.400.000 €.

 

 

 

 

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2021/05/Casa-Luque.jpg 533 800 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2021-05-04 13:10:122021-05-04 13:10:12LA CASA LUQUE DE SANT CUGAT ES VEN

Cementiri jueu de Montjuïc

7 abril, 2021/0 Comments/in Noticies, Patrimoni en perill

Hem passat la segona fase dels Pressupostos Participatius de l’Ajuntament de Barcelona per donar visibilitat al Cementiri Jueu de Montjuïc. Ja nomes queda l’última fase.

 

Gràcies a tots els que ens heu donat el vostra suport

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2021/03/PHOTO-2021-03-12-13-26-59.jpg 340 510 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2021-04-07 19:15:592021-04-07 19:15:59Cementiri jueu de Montjuïc

La Torre del Moro

2 abril, 2021/0 Comments/in Noticies, Patrimoni en perill, Sense categoria

Un altre BCIL amenaça ruïna a Barcelona

 

La torre Mas Enrich, també anomenada Torre del Moro, és un torreó del segle XVI. Monument catalogat com a bé cultural d’interès local del municipi de Barcelona (7224-I. Data declaración: 21/07/2000). Entre els carrers dels Fontanet i Coïmbra del barri d’Horta de Barcelona.

 

És el que queda del Mas Enrich, una torre de guaita, una ciutadella, que estava  en una petita plaça coneguda popularment amb aquest nom. En el seu dia, els soldats que es dirigien al Castell de Valldaura, la utilitzaven per a la defensa i vigilància.

 

Estava situada en terrenys de Can Fontaner, on s’alçava aquesta torre de reminiscències àrabs, en la qual, en un altre època, els poderosos de famílies locals de Barcelona, sortien d’aquesta per la part de l’Arc de Triomf, feien el primer descans en el Mas Ferrer al Camp de l’Arpa, el segon a Torre Llobeta i el tercer a la Torre Enrich, abans de passar a les seves masies residencials.

 

Al costat de la torre, que encara es conserva malgrat el seu mal estat, hi havia les cases dels criats i les quadres pels animals, aquestes cases finalment van estar afectades per la continuació del carrer Coïmbra.

 

 

 

La Torre Enrich era de construcció anterior a la finca Can Fontaner, tot i formar part d’aquesta. Donat que les finestres són de clar estil gòtic i és, de fet, un dels pocs testimonis arquitectònics que queden d’aquesta gran casa de la que o no existeix o no es coneix, cap document de com era aleshores.

 

És una construcció de tàpia amb cantonades de totxo. La porta d’entrada és d’arc dovellat i té dues finestres gòtiques col·locades sobre el mateix eix en plantes successives. A la finestra del primer pis hi ha un cap de dona i d’home amb turbant. D’aquí el sobrenom de la Torre del Moro.

 

 

 

Segles després, en la Barcelona industrial, es va convertir en una fàbrica de pells, en el segle XVIII la zona era coneguda per les adoveries de pells que es nodrien de l’abundant aigua d’Horta. Gràcies a aquesta aigua, hi van haber, en el carrer Aiguafreda, els safareigs que hi rentaven la roba de la burgesia Catalana fins a principis del segle XIX. L’aigua és un element emblemàtic d’aquest districte.

 

 

 

Tots els veïns del barri d’horta la conèixen, no obstant porta molt de temps abandonada i fa uns anys es va esfondrar parcialment part de l’estructura, en qualsevol moment l’edifici pot acabar en runes sense cap valor arquitetònic ni cultural. Avui dia, encara queda el seu sobrenom escrit en la porta principal, reflex de l’ocupació durant un temps d’okupes.

 

Val a dir que, la masia també s’ha convertit en un focus de problemes per als veïns. Ja que la deixadesa dels propietaris, ha fet que actualment s’instal.lin xatarrers per fer-la el seu lloc de treball. Són un grup d’inmigrans que treballen el metall a dins i afora de la construcció.

 

 

 

Tot i la seva catalogació i la presió de grups i persones interessades en la seva conservació, la torre no ha fet més que degradar-se, fins estar actualment en un estat deprorable.

 

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2021/04/MasEnrich.jpg 395 280 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2021-04-02 18:33:592021-04-02 18:34:26La Torre del Moro

Campanya per la conservació de l’Escola Industrial

27 març, 2021/0 Comments/in Campanyes, Noticies, Patrimoni en perill

SOS-Monuments continua treballant per mantenir el recinte de l’Escola Industrial. El dijous vam intervenir en una taula rodona organitzada per l’ANC de l’Eixample Esquerra. Aquesta és la primera ocasió en que la Plataforma “Un nou Clínic és posible conservant l’Escola Industrial” ha pogut compartir les seves inquietuds amb un representant de ElClínic, el doctor Font. A l’enllaç de sota podeu seguir tota la conversa. Val la pena

 

 

https://www.youtube.com/watch?v=s8aeTWusNsU

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2020/09/foto10.jpg 240 320 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2021-03-27 19:03:282021-03-27 19:10:49Campanya per la conservació de l’Escola Industrial

El Col·legi Major Ramón Llull

22 març, 2021/0 Comments/in Campanyes, Noticies, Patrimoni en perill

 

 

 

El Col.legi Major Ramón Llull, conegut com la residència d’estudiants de Catalunya, va nèixer a l’any 1921 en un xalet del carrer Ríos Rosas, en el barri de Sant Gervasi de Barcelona. Va èsser la primera residència d’estudiants de Catalunya i va acollir en aquell moment a 12 joves.

 

El centre aviat es va quedar petit i es vàren haver de traslladar a l’espai que ocupa actualment, dins el recinte de l’Escola Industrial, i on aleshores es trobava l’escola d’agricultura. Entre 1927 i 1929 l’arquitecte Joan Rubió i Bellver el va reformar per adaptar-lo com a residència d’estudiants.

 

Va obrir les seves portes en el 1929, en plena dictadura de Primo de Rivera, sota el nom de Residència del reial Politècnic Hispano-Americano. L’imponent edifici, de tres plantes d’estil Modernista i Noucentista, sempre ha estat lligat a moltíssims personatges tant il.lustres com Pompeu Fabra, Salvador Espriu i Federico García Lorca, el qual va oferir un recital poètic en el seu interior.

 

En general, destaca del conjunt la seva arquitectura caracteritzada per la concepció de l’espai interior segons les premisses de claredat, amplitud i lluminositat que permetia l’aplicació de les tècniques tradicionals de maó de pla, especialment en voltes i arcs. Aquesta tècnica permetia no tan sols crear espais de gran amplitud sinó que era a més una solució ràpida i de bon preu.

A l’edifici s’hi accedeix a través d’un vestíbul cobert amb revoltó de maó de pla i bigues de ferro, amb unes grans bigues de fusta transversals, tot revestit amb esgrafiats que a manera de sanefes configuren la carga decorativa d’aquest espai. L’esmentat hall es cobreix amb una coberta realitzada a base d’arcs parabòlics.

 

Joan Rubió i Bellver fou un arquitecte Modernista català que va néixer el 24 d’abril de 1870 a Reus, al carrer de Sant Pere d’Alcàntara, actualment carrer de Llovera. Va treballar també com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona i president del Cercle Artístic de Sant Lluc. Morí el 30 de novembre de 1952 a Barcelona.

 

Va estudiar el batxillerat a l’Institut de Reus i als 15 anys va obtindre el títol, a l’octubre de 1886. I és quan aleshores, es traslladà a Barcelona per matricular-se a l’Escola d’Arquitectura.

 

Tingué un fort vincle amb Antoni Gaudí. Tenint en compte que Francesc Berenguer, la mà dreta de Gaudí, no va arribar a obtenir el títol d’arquitecte, Rubió esdevé el primer arquitecte titulat que va col·laborar amb Gaudí. Probablement, Rubió va establir relació amb Gaudí tan aviat com va acabar la carrera, al març de 1893, quan Gaudí ja era un arquitecte important.

 

 

El Col.legi Major Ramón Llull és un centre adscrit a la Universistat de Barcelona, i està associat al Consell dels Col.legis Majors.

 

Sota la gestió de la Diputació de Barcelona. L’any 1989 la Consellera d’Educació de la Generalitat de Catalunya va fer-hi una visita i va dir que la gestió del centre no era l’adequada i que era deficitària. Arran d’això, es va decidir que es tancaria. Però els col·legiats de l’època es van mobilitzar i ho van impedir.

 

La Diputació no se’n volia fer càrrec, i va ser llavors que va canviar el gestor i va passar a mans de la Universitat de Barcelona, la qual va posar al capdavant el mateix equip directiu que hi havia al Col·legi Major Montserrat-Penyafort. És en aquell moment que la Residència d’Estudiants esdevé el Col·legi Major Universitari Ramon Llull.

 

Actualment l’edifici és compartit per tres institucions: Per una banda, la Universitat de Barcelona que gestiona el Col.legi. Per una altra, l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC) i l’Eixample Clínic que ofereix cicles formatius de grau superior en sanitat, modalitat presencial o online.

 

 

A diferència d’algunes residències estudiantils, que només resolen problemes d’intendència, aquest Col.legi no només és d’hospedatge, sinó que té una gran vocació per la formació extra-acadèmica i una història molt vinculada a la societat i la cultura catalana.

 

 

No val a dir, que actualment s’ha posat en marxa un programa per acollir a 15 persones refugiades, i allotjar a 250 estudiants, que comparteixen habitació i bany. El Col.legi escolleig als residents segons el seu expedient acadèmic, essent les carreres de medicina, ADE i dret, les més sol.licitades.

 

 

Per intentar superar aquesta crisi de la Covid-19, aquesta institució ha posat en marxa una campanya proactiva en la que es demana a antics alumnes i actuals col.legiats un vídeo d’un minut en el que expliquen la seva experiència en el centre. S’ha de destacar que un tant per cent molt elevat és de col.laboracions de persones Mallorquines. I ha estat d’un èxit clamorós, utilitzant les xarxes socials per difondre’ls.

Realment per al que representa aquesta institució, no només s’hauria de conservar l’edifici, sinó que s’hauria de seguir realitzant la increïble tasca il.lustradora durant molts anys.

 

.

 

 

 

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2021/03/Facana.jpg 446 670 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2021-03-22 17:22:582021-03-22 17:22:58El Col·legi Major Ramón Llull

El Cementiri Jueu de Montjuïc

22 març, 2021/0 Comments/in Campanyes, Noticies, Patrimoni en perill

Avui s’ha obert la fase de suport als projectes presentats a “Decidim Barcelona”. Des de SOS-Monuments vam presentar el projecte per fer visible el cementiri jueu de Montjuïc. Ara us demanem el vostre suport al mateix. Si’ plau, clika a l’enllaç d’aquí sota

 

Fes click per Visibilitzar l’antic cementiri jueu a Montjuïc.

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2021/03/PHOTO-2021-03-12-13-26-59.jpg 340 510 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2021-03-22 04:58:302021-03-22 17:28:11El Cementiri Jueu de Montjuïc

La Casa Tosquella i SOS-Monuments a betevé

17 març, 2021/0 Comments/in Noticies, Patrimoni en perill

Demà, 18 gener 2021, sortirà al programa de betevé “Família barris” la entrevista que ens van fer a SOS-Monuments per parlar de la situació de la Casa Tosquella i el patrimoni de Barcelona en general. Aquesta és l’entrevista

 

https://beteve.cat/la-familia-barris/casa-tosquella-patrimoni-modernisme-venda-portal-idealista/

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2021/02/3cf4faed-63fe-400a-8444-35bbee15b6f6.jpg 739 1600 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2021-03-17 06:16:512021-03-17 06:16:51La Casa Tosquella i SOS-Monuments a betevé
Pàgina 3 de 10‹12345›»

Mostra informació sobre…

  • Activitats SOS (130)
  • Admiracions (2)
  • Admiracions conservades i destruïdes (6)
  • Assessories per la defensa i l'estudi del Patrimoni (5)
  • Aules SOS (59)
  • Campanyes (38)
  • Campanyes (9)
  • Cartes (13)
  • Excursions científiques Catalunya (36)
  • Noticies (215)
  • Opinió (7)
  • Patrimoni conservat (12)
  • Patrimoni destruït (15)
  • Patrimoni en perill (93)
  • Premsa (4)
  • Publicacions (6)
  • Sense categoria (33)
  • Sense categoria (2)
  • Trobades (1)
  • Trobades a Espanya i Iberoamèrica (26)

Butlletí

Subscriu-te al Butlletí de SOS Monuments per estar al dia de les darreres notícies i activitats.

Subscriu-m’hi >

Canal de denúncia

6 + 2 = ?

També ens pots trobar a les xarxes socials…

Segueix-nos a Facebook

Darrers Tweets

Sos Monuments Follow

SosMonuments
Retweet on Twitter Sos Monuments Retweeted
efemarq Efemèrides d'Arquitectura @efemarq ·
16 març

Un 12 de març de fa 7 anys, el 2016, va morir l'arquitecte Giacomo Alessandro. Nat a Sardenya, vingué a Barcelona el 2009 gràcies a una beca i es féu barcelonòfil, fília que el portà a crear la popular iniciativa "Barcelona Desapareguda" que molta gent seguia a les xarxes. Fil 👇

Reply on Twitter 1636360350017925123 Retweet on Twitter 1636360350017925123 433 Like on Twitter 1636360350017925123 1377 Twitter 1636360350017925123
Més tweets

Instagram

sosmonuments

Avui és l'aniversari de Salvador Tarrago Cid, Fun Avui és l'aniversari de Salvador Tarrago Cid, Fundador de S.O.S Monuments, també fundador del Màster de Restauració de Monuments de la UPC i de l’Associació d’amics i amigues de l’Ebre.
Dirigint durant més de vint-i-cinc anys el CIEPAC (Centre Internacional d’Estudis del Patrimoni Construït) a la Universitat Politècnica de Catalunya.
A més de ser el responsable de l’arxiu històric del COAC i del Col·legi d’Arquitectes de Balears i de ser el president de l’Asociación para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea.

MOLTES FELICITATS!!
@salvadortarragocid
@master_restauracion_monumentos 

#sosmonuments #patrimoni
#barcelona #catalunya
#maestro #incansable #luchador #referente
Pot un edifici canviar el destí de la gente d'un Pot un edifici canviar el destí de la gente d'un barri?
#patimonibarcelona
#sosmonuments #eixample #elsilencideltemple
#patrimonicultural #tallermasriera
#sosmonuments #vilasardedalt #patrimoni #sosmonuments #vilasardedalt #patrimoni
Instagram post 18012726262486430 Instagram post 18012726262486430
Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-L Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-LA!
#sosmonuments #salvempatrimoni #patrimonicultural #caldesdestrac #catalunya #fundaciomercedestorras
Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-L Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-LA!
#sosmonuments #salvempatrimoni #patrimonicultural #caldesdestrac #catalunya #fundaciomercedestorras
Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-L Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-LA!
#sosmonuments #salvempatrimoni #patrimonicultural #caldesdestrac #catalunya #fundaciomercedestorras
Instagram post 18148914082281981 Instagram post 18148914082281981
El próximo martes 26 a las 19:00 En el Pati Llimo El próximo martes 26 a las 19:00
En el Pati Llimona.
"Estado del Patrimonio Histórico en Puerto Rico"
A cargo de la 
Arq. Evelyn Villabos Ribera
Organiza SOSMonuments
#sosmonuments #patrimoni #puertorico🇵🇷 #patrimôniohistórico
#sosmonuments #patrimonicultural #llesui #esglesia #sosmonuments #patrimonicultural #llesui #esglesiadesantjuliadelatorre #salvempatrimoni
SOS ponte Nafonso!! #salvemospontenafonso SOS ponte Nafonso!!
#salvemospontenafonso
Visita per avalar l'estat de L'Esglesia de Sant Ju Visita per avalar l'estat de L'Esglesia de Sant Julio de la Torre.
3 de  juny 13:00 h
#sosmonuments #patrimoni #patrimonicultural #llesui #esglesiadesantjuliadelatorre
@lavelladetorena
La preservació del Patrimoni a L'Hospitalet de Ll La preservació del Patrimoni a L'Hospitalet de Llobregat
8/6/22 18:30h
Pati Llimona
#patrimoni #patrimoniindustrial #patrimonilhospitalet 
#sosmonuments 
Organitza @sosmonuments 
Col.labora @ccpatillimona
XVII Encuentro Estatal de Asociaciones de Defensa XVII Encuentro Estatal de Asociaciones de Defensa del Patrimonio Cultural
#sosmonuments
#patrimonio #asociacionesdedefensadelpatrimoniocultural #patrimoniocultural

@amigosdelalcazaba
@arco @apudepa @sosmonuments
@acdpatrimonio @salvemos4caminos @bembaso @arteenruinas
#sosmonuments #patrimoni #vilafrancadelpenedes #ar #sosmonuments #patrimoni #vilafrancadelpenedes #arquitecturadelvi
18 de abril Dia Mundial de los Monumentos y Sitios 18 de abril
Dia Mundial de los Monumentos y Sitios
#sosmonuments #patrimonicultural #patrimoni #monuments #diamundialmonumentosysitios
Desde @sosmonuments repudiamos la invasión rusa a Desde @sosmonuments repudiamos la invasión rusa a Ucrania!!! #noalaguerra #sialapaz
#ucrania #sosucrania🇺🇦🙏
Hoy es el cumpleaños de nuestro fundador, maestro Hoy es el cumpleaños de nuestro fundador, maestro y amigo, Salvador Tarrago Cid..
Muchas felicidades!!
Con todo nuestro cariño
#sosmonument #patrimonicatalunya
#patrimonio #felizcumpleaños #felicidades
Felices Fiestas!! #bonnadal #feliznavidad #felices Felices Fiestas!!
#bonnadal #feliznavidad #felicesfiestas #sosmonument #patrimonio #salvempatrimoni
Taula Rodona "Can Capellanets" #sosmonument #patri Taula Rodona "Can Capellanets"
#sosmonument #patrimoni #lescortsbarcelona #cancapellanets
#patillimona #salvemcancapellanets 
#salvempatrimonilescorts
#arquitectesdelescorts
Carrega més... Segueix-nos a Instagram

Contacteu

Despatx nº 2 del Centre Cívic Pati Llimona
carrer Regomir, 3, 2º pis. Barcelona.

Més informació

Avís legal
Política de privacitat
Política de galetes

Scroll to top

Aquest web utilitza cookies per oferir-li una millor experiència d'usuari. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i la nostra política de cookies.

D'acordMés informació

Cookie and Privacy Settings



How we use cookies

We may request cookies to be set on your device. We use cookies to let us know when you visit our websites, how you interact with us, to enrich your user experience, and to customize your relationship with our website.

Click on the different category headings to find out more. You can also change some of your preferences. Note that blocking some types of cookies may impact your experience on our websites and the services we are able to offer.

Essential Website Cookies

These cookies are strictly necessary to provide you with services available through our website and to use some of its features.

Because these cookies are strictly necessary to deliver the website, refusing them will have impact how our site functions. You always can block or delete cookies by changing your browser settings and force blocking all cookies on this website. But this will always prompt you to accept/refuse cookies when revisiting our site.

We fully respect if you want to refuse cookies but to avoid asking you again and again kindly allow us to store a cookie for that. You are free to opt out any time or opt in for other cookies to get a better experience. If you refuse cookies we will remove all set cookies in our domain.

We provide you with a list of stored cookies on your computer in our domain so you can check what we stored. Due to security reasons we are not able to show or modify cookies from other domains. You can check these in your browser security settings.

Google Analytics Cookies

These cookies collect information that is used either in aggregate form to help us understand how our website is being used or how effective our marketing campaigns are, or to help us customize our website and application for you in order to enhance your experience.

If you do not want that we track your visit to our site you can disable tracking in your browser here:

Other external services

We also use different external services like Google Webfonts, Google Maps, and external Video providers. Since these providers may collect personal data like your IP address we allow you to block them here. Please be aware that this might heavily reduce the functionality and appearance of our site. Changes will take effect once you reload the page.

Google Webfont Settings:

Google Map Settings:

Google reCaptcha Settings:

Vimeo and Youtube video embeds:

Other cookies

The following cookies are also needed - You can choose if you want to allow them:

Privacy Policy

You can read about our cookies and privacy settings in detail on our Privacy Policy Page.

Política de privacidad