A l’any 2010 SOS Monuments va donar a la Plataforma en Defensa del Patrimoni Històric dels Bombers de Barcelona el premi de Admiracions Conservades 2009. Aquest premi va se atorgat per la seva tasca de recuperació del seu patrimoni; però avui aquest patrimoni torna a estar en perill.
Sessió informativa sobre el Parc de Bombers del Poble Sec
Per Jerónimo Bouza
El passat dia 7 de juny, la Plataforma per a la defensa del patrimoni històric dels Bombers de Barcelona, que reuneix la totalitat de les associacions relacionades amb el Cos de Bombers de Barcelona, convocà una sessió pública per informar de l’estat actual de la reivindicació de l’edifici històric del Parc de Bombers del Poble Sec. A la reunió assistiren un gran número de persones, que van fer petita la sala del Centre Cívic El Sortidor on se celebrava. SOS Monuments hi va ser present.
Parlà en primer lloc Víctor Dobaño, secretari de la Plataforma, que feu la presentació de l’acte, de les persones que intervingueren i s’encarregà de moderar la sessió. El president, Antoni Galilea, va resumir a continuació la història de les successives reivindicacions i els objectius d’aquesta última, centrada en la recuperació de l’edifici del carrer de Lleida i la seva dedicació com a seu del futur Parc de la Prevenció de la ciutat. En aquest Parc s’ubicaria també un museu constituït a partir del material –objectes petits, estris, vehicles, arxiu- que diverses associacions de bombers han anat conservant des de fa molts anys.
Un equip d’arquitectes d’ADDIPA presentà el seu informe sobre l’edifici. Feren un repàs històric de l’origen i l’evolució del Cos de Bombers i de les diverses casernes que van utilitzar. En ocupar-se de l’edifici del Poble Sec, dissenyat per l’arquitecte i cap del bombers Emili Gutiérrez el 1929, varen explicar que era el primer de l’Estat espanyol pensat específicament com a caserna de bombers, el més antic -i l’únic que es conserva- dins d’aquesta tipologia. Destacaren que forma part del conjunt homogeni de construccions aixecades per albergar l’Exposició Internacional de1929, fet que li confereix un valor afegit. Van assenyalar també que, en les condicions en què es troba actualment, es fàcilment rehabilitable, ja que totes les modificacions que s’han fet per establir-hi les dependències policials són totalment reversibles.
L’estat actual de l’edifici quant a les estructures i materials és molt bo. Únicament s’han trobat algunes taques d’humitat a la part alta de la torre, que poden ser reparades sense grans despeses.
El que sí s’ha d’exigir, sigui quin sigui l’ús que se’n faci en endavant, és el respecte absolut a les característiques originals de l’edifici.
El projecte d’ampliació de l’escola veïna, el CEIP Jacint Verdaguer, presentat per l’arquitecte Javier Cristóbal per encàrrec de la Plataforma, tractava de mostrar com es pot dotat l’escola de les dependències que necessita sense ocupar la caserna de bombers, sinó sobre alguns terrenys sobrants de la Fira.
Representants de l’Associació de Veïns del Poble Sec, per una part, i de la direcció del col·legi Verdaguer, per l’altra, tot mostrant el màxim respecte per les reivindicacions dels bombers, i convençuts de la seva justícia, manifestaren la seva voluntat d’exigir que la caserna es cedeixi a l’escola, tal com sembla que es va pactar amb el Consorci d’Ensenyament. La situació de saturació del col·legi, molt prop del col·lapse, sembla insostenible, i encara que els desitjos de la Plataforma són respectables, és prioritària per als veïns l’atenció dels infants. Consideren que no és gaire probable que la Fira cedeixi ni un metre de terreny, i, en tot cas, haurien de començar una nova negociació que s’allargaria més del que l’escola pot esperar.
SOS Monuments donà suport des del primer moment a la lluita dels bombers per conservar patrimoni moble i edificis, i continua recolzant-los. Tanmateix, potser caldria sumar esforços amb l’escola i els veïns per aconseguir que la caserna pugui conservar-se en el seu estat original i trobar una altra solució per a l’ampliació de l’escola. Cal exigir de l’Administració que no imposi falses alternatives, o patrimoni o ensenyament, com si fossin contradictòries, situant sempre el patrimoni en la part més feble, amb un menor nivell de prioritat. La situació, que enfronta interessos tan legítims com oposats, és realment complexa i requereix l’esforç de tots.
