• Instagram
  • Twitter
  • Facebook
  • Canal de denúncia
  • Subscriu-te al butlletí
  • Fes-te soci
SOS Monuments
  • Inici
  • Qui som
    • Presentació
    • Objectius
    • Manifest
    • Estatuts
    • Cartes
    • Referents teòrics
  • Activitats
  • Notícies
  • Patrimoni
  • Premsa
  • Enllaços
  • Contacteu
  • Cercar
  • Menu Menu

Aula: “Importa el patrimoni?”

21 abril, 2015/in Activitats SOS, Aules SOS /by SOS Monuments

 

Les 7 principals formacions polítiques que aspiren a regir l’Ajuntament de Barcelona varen atendre la nostra invitació i, a les 7 de la tarda del dimecres 15 d’Abril, s’inicià l’Aula “Importa el Patrimoni Cultural de Barcelona?”, focalitzant el debat, sobre tot, en els temes candents de la Ciutadella, El Park Güell i el Castell de Montjuic.Després de la presentació, per part de la nostra presidenta María Cruz Santos, varen intervenir els representants de cada formació, per aquest ordre: la CUP, Ciutadans, Barcelona en Comú, ERC, PP, PSC i CiU.

Marta Sánchez, de la CUP, llicenciada en Belles Arts en Conservació-Reparació i formació en gestió del Patrimoni, va fer esment del problema d’accessibilitat dels discapacitats a alguns espais i al fet de que els acompanyants hagin de pagar. També va denunciar la manca de dotació econòmica dels Arxius de Districte, i que s’hauria de estendre la catalogació

El candidat de Ciutadans, Luis Ignacio Ruiz, arquitecte que exerceix també com a perit judicial en litigis urbanístics i d’edificació, va dir que s’havia de diferenciar entre patrimoni privat i públic, amb vigilància de les subvencions destinades al privat i al seu ús(palaus convertits en hotels, per exemple). També va dir que era necessari revisar el catàleg. I treure el zoo d’on ara és, perquè la Ciutadella arribés al mar(?).

Raimundo Viejo, de Barcelona en Comú -candidat, professor de Ciència Política de la Universitat de Girona, editor d’Artefakte-, va prioritzar en la implicació ciutadana i veïnal en la defensa del patrimoni públic. Veu en l’explotació econòmica del patrimoni material e immaterial el principal problema. Tot i acceptar que en aquesta època de crisi el turisme té la seva importància, s’ha de tornar a la naturalitat anterior, recuperant les antigues formes de vida, gaudint del patrimoni i no dedicant-lo només al turisme.

S’ha de considerar el patrimoni dins de la seva singularitat, auditar-lo, protegir-lo, amb la cogestió dels ciutadans.

Jordi Coronas, d’ERC, candidat, consultor d’arts gràfiques i comunicació, coordina el programa municipal del seu partit a Barcelona. Amb un discurs molt ben estructurat i clar, va precisar que el patrimoni és el que ens identifica, la nostra memòria, no s’ha de vincular, només, al turisme. La cultura ha de ser accessible a tothom. Per tant, com la sanitat i l’ensenyament, ha de ser deficitària. Ha d’estar ben planificada per poder entendre el patrimoni.. S’hauria de destinar el 3% de l’obra pública en la seva conservació. S’ha de revisar el IVA cultural. S’ha de aixecar, d’una vegada, la Biblioteca de Catalunya. Catalogar els edificis de més de 100 anys com a nivell C dels bens d’interès cultural. Protegir el patrimoni immaterial, com els establiments emblemàtics. I destinar el castell de Montjuic a mostrar la història de la muntanya i de la ciutat, a través de tot el que allí hi ha passat.

Mª. Angels Esteller, del PP, advocada, diputada al Parlament del 1999 al 2003, actual portaveu a l’Ajuntament, es va referir bàsicament als temes apuntats: cal preservar el castell, però amb una exposició permanent, allunyada de la idea de memòria històrica, denunciant la disgregació del museu militar; centrar la millora del parc de la Ciutadella en els elements de l’exposició del 29(?); i recuperar la distància entre el Park Güell i la gent de la ciutat, tot i que convé atreure un turisme cultural.

Guillem Espriu, del PSC, educador social, portaveu adjunt del grup municipal, també es va centrar en els temes estrella, tot i que, primer, va fer una reflexió sobre l’ús del patrimoni abans de la globalització, després i la situació actual de crisi. Sobre el Park Güell va recalcar que cal protegir-lo tot, no només la part monumental. S’ha de regular la entrada, però sense cobrar als barcelonins. I hi ha d’haver una gestió col·legiada de tot el parc.

Sobre el castell de Montjuic va dir que s’ha fet un projecte simplement recaptatori.

A la Ciutadella se li hauria de tornar el seu caràcter científic, aprofitant el que hi ha, un cop rehabilitats els pavellons.

Finalment, Josep Lluís Alay, de CiU, actual director de Patrimoni, Museus i Arxius de l’Ajuntament, va justificar tot el que s’ha anat fent durant aquest darrer mandat municipal, tot, evidentment, en pro d’apropar la cultura i el patrimoni a la ciutadania: gratuïtat, per mitjà del GaudirBarcelona, del castell de Montjuic i del Park Güell, a més de descomptes per a molts museus; digitalització de més de 300.000 documents dels arxius municipals; accés a la carta arqueològica; apertura del recinte modernista de Sant Pau; importància del Centre Cultural del Born. Respecte al castell de Montjuic considera que ja és un centre d’interpretació i que el cost anual del seu manteniment és de 70 milions d’euros.

Al torn obert de paraules es va mantenir la polèmica sobre la cessió i la gestió del castell, amb una intervenció de la presidenta de l’Associació Amics del Castell de Montjuic recriminant el com i el què s’ha fet per part de l’Ajuntament. També es va denunciar el pla previst per l’esplanada dels museus, que sembla que tira endavant sense acord municipal.

Creiem que l’Aula, tan gràcies a la participació dels ponents com a la resposta de públic, ens ha permès copsar les diferents sensibilitats envers el patrimoni de la nostra ciutat, que és el mateix que el patrimoni de Catalunya i el patrimoni en general.

El titular de la Meritxell Pauné -en l’article http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20150417/54429974150/unanimidad-modernizar-catalogo-patrimonio-barcelona.html que us recomanem i que explica molt fidedignament i millor que nosaltres el que es va dir-, reflecteix molt bé on són les coincidències de tots els partits: hi ha unanimitat per a modernitzar el catàleg del Patrimoni de Barcelona. Sobre la resta, tantes visions com partits. El que acaba passant és que, quan convé, per molt modern i millorat que estigui, es canvia la catalogació i no passa res.

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2019/06/Logo-SOS-1.jpg 178 259 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2015-04-21 01:07:442019-04-06 20:17:26Aula: “Importa el patrimoni?”

AULA 19 NOVEMBRE 2014: EL DESTÍ DE LA MONUMENTAL

29 octubre, 2014/in Activitats SOS, Aules SOS /by SOS Monuments

monumental-1

 

 

Tal com estava previst, el dia 19 de novembre va tenir lloc l’Aula de SOS-Monuments, “El destí de La Monumental”, al Pati Llimona. La taula va ser presentada i moderada per Salvador Tarragó, vicepresident i fundador de l’entitat. Van participar els arquitectes David Ferré, del Col·legi d’Arquitectes; Josep Mª Montaner, arquitecte i periodista; Enric Mir, que està restaurant la Plaça de La Monumental, i Xavier Vilalta que va exposar el projecte que va fer per utilitzar La Monumental.

La Monumental està en aquest moment en un vèrtex d’un triangle en transformació, els altres dos vèrtex els ocupen la Sagrada Família i la Plaça de les Glòries, en una zona on, a més, comptem amb equipaments culturals importants com el Teatre Nacional i l’Auditori nacional. És, per tant, una condició que ha de ser tinguda en compte a l’hora d’assignar-li usos i de fer-hi transformacions.

David Ferré ens va introduir en la història de les places de braus, que comencen a construir-se durant el segle XVIII en estil barroc fins que en el XIX aquest estil és substituït pel neo-mudéjar, que constitueix el model de la majoria de places de braus. En el cas de la Monumental cal destacar la reforma de Domènec Sugranyés de l’any 1916. La plaça es va construir sota la direcció de Manuel Raspall i es va inaugurar el 1914 però dos anys després ja calgué una ampliació que s’encarregà a Sugranyés. És aquest qui li donà la seva categoria constructiva i qui establí diferències amb altres places, en especial a causa dels prismes que guarden les escales que donen accés a les grades des del seu exterior .

Aquesta informació va ser completada per Enric Mir que ha rehabilitat més d’una plaça de braus, entre d’altres la de Jerez i que actualment s’encarrega del manteniment i restauració de la Monumental.

L’estructura de les places de braus ve marcada pel reglament taurí que es fa en el segle XVIII, de manera que les mides i proporcions són invariables. En el cas de La Monumental, a les peculiaritats senyalades per David Ferré cal afegir que la plaça es construeix des de la cota 0, sense aprofitar cap desnivell del solar: es fa primer un anell i a partir d’aquí es construeixen la resta d’alçades. Destaca també l’ús de la volta, que dóna una gran resistència a la construcció, així com el bon ús en què es troba l’espai. La Monumental és un edifici catalogat com a equipament i en el que té protecció no només la part construïda, sinó també la sorra. Aquesta protecció fa complicat de moment arribar a acords per dedicar-la a altres usos.

De totes les notícies que han aparegut sobre el seu pròxim destí, l’única que té fonament i sobre la qual van haver-hi converses, és la que deia que s’hi instal·laria Le Cirque du Soleil. Tanmateix, les condicions de protecció que té l’edifici van complicar les negociacions i, finalment, es va enretirar el projecte. Amb tot, la propietat, ara per ara, està decidida a conservar la plaça. Es fan obres de manteniment, les portes han estat substituïdes, encara que no es noti. També s’estan rehabilitant els característics ous, un dels quals, el que dóna a les Glòries, ja es va substituir fa anys. Ara es començarà la recuperació de l’ou més proper al carrer Marina, que presenta problemes, però no es substituirà.

Les obres es financen amb la pròpia activitat de la Plaça on es continuen fent esdeveniments encara que aquests no tinguin ressò a la ciutat.

Josep Maria Muntaner destaca la infrautilització d’aquest espai, encara que no sembla que sigui així segons la opinió d’Enric Mir. En Muntaner destaca la seva ubicació en una zona que està patint una gran transformació, ja que a la remodelació de la plaça de les Glòries, cal afegir la intenció de convertir el carrer Sicília en una gran avinguda que arribi a la Sagrada Família des de la Gran Via. En aquest context, en Muntaner fa una sèrie de consideracions respecte als projectes que s’haurien de tenir en compte. Rebutja plenament l’ús comercial i lúdic al que s’ha destinat les Arenes i demana un ús no superflu. Igualment rebutja la construcció d’habitatges, destinació amb la qual també s’ha especulat. Una ocasió per rebre noves idees serà el concurs de projectes que s’ha convocat entre estudiants d’arquitectura perquè -suggereix- pot ser una bona ocasió per canviar el significat de curses de braus en un símbol de la lluita en la defensa del bous. De tota manera, és un bon moment per no precipitar-se i anar coent nous projectes perquè en aquest moment, amb les pròximes eleccions municipals en l’horitzó, el consistori no prendrà cap decisió.

Finalment intervingué l’arquitecte Xavier Vilalta, autor d’un projecte per a la Monumental. Agafa la inspiració de la High Line de Nova York, tot i tenint en compte les diferències: aquest era un espai públic, mentre que aquí parlem d’una propietat privada. L’arquitecte Vilalta proposa convertir l’espai en un centre d’investigació, esport i oci ecològic i comerç just. Segons el seu treball, tindríem un centre d’investigació soterrat, la sorra podria convertir-se en una platja urbana i a les graderies es situarien centres d’esport, comerç just i bar-restaurant. Amb la seva proposta vol recuperar un espai únic i simbòlic de la ciutat per als barcelonins alhora que defensa que el cost seria baix i h hauria una oferta de llocs de treball. En el projecte hi ha dos cubs enganxats a la plaça, on es podrien situar serveis, que hauria de ser valorat en un debat posterior, si bé l’acollida que va tenir va ser força bona.

Per últim, tant en Josep Maria Muntaner, com l’Enric Mir van defensar que es tingui gosadia a l’hora proposar nous usos i no tenir por a la experimentació.

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2019/06/monumental-1.jpg 283 500 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2014-10-29 17:53:382019-04-06 20:17:27AULA 19 NOVEMBRE 2014: EL DESTÍ DE LA MONUMENTAL

Aula SOS: El paper de la premsa en la defensa del patrimoni

16 juny, 2014/in Activitats SOS, Aules SOS /by SOS Monuments

 

El proper dimecres dia 18 de juny a les 19:30 hrs. hi haurà una nova aula on es parlarà del paper de la premsa en la defensa del patrimoni.

Intervindran:

– Maria Àngels Garcia, arquitecta i presidenta de l’associació Salvem la Rotonda

– Cristina Savall, periodista de El Periodico

– Blanca Cia, periodista de El País

– Salvadó Tarragó, arquitecte i soci de SOS Monuments

 

L’acta tindrà lloc a la Sala de conferència del Centre Cívic Pati Llimona (carrer Regomir nº 3).

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2019/06/Logo-SOS-1.jpg 178 259 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2014-06-16 20:43:192019-04-06 20:17:37Aula SOS: El paper de la premsa en la defensa del patrimoni

Aula SOS Monuments: Patrimoni Obrer

20 desembre, 2013/in Aules SOS /by SOS Monuments

obrer

El dimarts 10 de desembre va tenir lloc la nostra habitual Aula bimensual a l’Ateneu Barcelonès. El tema escollit aquesta vegada fou “El Patrimoni Obrer”, fent referència a les manifestacions culturals que el món obrer ha anat creant al marge de corrents oficials, tot i que de forma paral·lela.

 Van intervenir Mercé Tatjer, Manel Aísa i Emma Alarí. Mercé Tatjer, professora de la Universitat de Barcelona, va preguntar-se sobre el tipus de patrimoni obrer de què es tractava. Va recordar que qualsevol obra està feta per obrers i, per tant, pot ser considerada patrimoni obrer, ja siguin les fàbriques o els grans edificis modernistes del Passeig de Gràcia. Tot i amb això, es podria considerar patrimoni obrer en sentit estricte les obres i treballs que els obrers preparen per al seu gaudi.

Manel Aísa, president de l’Ateneu Enciclopèdic Català, va parlar de l’entitat a la que representa. L’Ateneu té més d’un segle d’història. Fundat l’any 1902, la seva vocació ha estat servir els obrers sense fer distincions per ideologia ni adscripció política. Fins el 1939 fou lloc de trobada i de difusió de la cultura, per on passaren personatges de primera fila de l’època com Salvador Dalí i molts altres conferenciants que també parlaven a l’Ateneu barcelonès. El 1939 patí una forta repressió, fou tancat i els seus fons, cremats. Durant la Transició un grup de joves van voler recuperar-lo i començaren de nou el fons documental, que ara contenia papers de la Transició però també papers i records de exiliats, o persones que s’havien quedat al país i havien conservat diaris i records de l’època anterior a 1939.  Des de la seva refundació ha tingut una vida prou accidentada amb diferents canvis de locals. En aquests moments torna a estar en un impàs en busca d’una nova seu. Aquí i ara volem reivindicar el contingut de l’Ateneu Enciclopèdic com un patrimoni cabdal per conèixer i entendre la història de Barcelona i Catalunya.

En darrer lloc intervingué Emma Alarí, representant del Grup d’Estudis històrics de les Cooperatives de la Barceloneta. L’Emma va parlar de les cooperatives històriques i la seva importància en la vida social i econòmica dels obrers. La majoria van començar com a cooperatives de consum a iniciativa d’un grup reduït de membres. Moltes arribaren a poder bastir edificis de gran envergadura, com la cooperativa “La Lleialtat” de Gràcia, actualment seu del Teatre Lliure. O la cooperativa “La Fraternitat” de la Barceloneta, un edifici noble, obra de Francesc Guàrdia i Vial, deixeble de Domènech i Muntaner, que ha estat recuperada per al barri i actualment allotja una biblioteca. Tot i això, la importància cabdal d’algunes cooperatives rau nen  la quantitat de funcions que acabaren fent: al costat d’activitats culturals, també es preocuparen per tenir escoles o pagar el col·legi dels fills dels associats, donaren subsidis d’atur, de malaltia i fins i tot pensions, avançant-se a l’estat del benestar, i, en alguns casos, procuraren habitatge. Acabada la guerra, foren intervingudes pel nou règim i portaren una vida poc reeixida fins que moltes acabaren tancant.

 Actualment hi ha un renaixement d’aquesta forma d’associació per la que hi ha molt d’interès. Tanmateix, els canvis que s’han esdevingut en la societat fan que els seus plantejaments s’hagin diferenciat dels de les primeres cooperatives de finals del segle XIX.

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2019/06/obrer.jpg 412 291 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2013-12-20 16:18:082019-04-06 20:17:38Aula SOS Monuments: Patrimoni Obrer

Què són les Aules SOS Monuments

15 octubre, 2013/in Aules SOS /by SOS Monuments

Les Aules SOS Monuments són un espai de debat sobre temes d’actualitat relacionades amb la conservació del patrimoni cultural. Des de l’any 2003 s’han realitzat 33 Aules amb la participació de nombroses personalitats del món acadèmic, polític, professional i associatiu.

Aules celebrades durant el 2013
Cicle Recuperem els espais públics de Barcelona

– XXXIIIna Aula SOS Monuments: Ús i Abús del Parc Collserola

-XXXIIna Aula Sos Monuments: Dignifiquem Les Rambles de Barcelona

– XXXIna Aula Sos Monuments: Alternatives a la massificació del Park Güell

– XXXna Aula SOS Monuments: La defensa del Port Vell.

 

Aules celebrades durant el 2012

– XXIXna  Aula SOS Monuments: Conservar el Castell de Montjüic?

– XXVIIIna  Aula SOS Monuments: Patrimoni Virtual a debat.

– XXVIIna Aula SOS Monuments: Park Güell de pagament?

– XXVIna Aula SOS Monuments: El Mercat del Born per quan?

 

Aules celebrades durant 2011

– XXVna Aula SOS Monuments: Les bibliotèques a debat. testimoni d’unes professionals.

– XXIVna Aula SOS Monuments: Safareigs, un patrimoni que cal conservar?

– XXIIIna Aula SOS Monuments: Privatització del paisatge i remodelació d’habitatges a la Barceloneta.

 

Aules celebrades durant 2010

– XXIIna Aula SOS Monuments: Els mercats municipals a debat

–  XXIna Aula SOS Monuments: Projecte de Museu de les Ciències de Catalunya a debat.

 

Històric Aules 2003 – 2009

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2019/06/Logo-SOS-1.jpg 178 259 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2013-10-15 17:05:082019-04-06 20:17:45Què són les Aules SOS Monuments

Ús i abús del Parc Natural de Collserola

15 octubre, 2013/in Aules SOS /by SOS Monuments

collserola

El passat dimarts 8 d’octubre es va realitzar l’Aula SOS Monuments, Ús i abús del Parc Natural de Collserola, amb la que es va tancar el cicle de debats 2013, organitzats amb l’Ateneu Barcelonès, Recuperem els espais públics de Barcelona.

Van intervenir:
Josep Pintó i Fusalba geògraf, cap del Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge (LAGP) de la Universitat de Girona. Oleguer Farràs i Jané del Centre d’ecologia i projectes alternatius, Ecologistes de Catalunya i membre de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola. Marià Martí i Viudes, Director Gerent del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. Jacqueline Jacquet i Raoul, membre de SOS Monuments, com a moderadora.

Josep Pintó i Fusalba en la seva intervenció va donar una visió territorial i paisatgística del Parc de Collserola. Va explicar que el parc està situat enmig de tres comarques, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Barcelonès que representen una aglomeració de quatre milions de persones.

El territori del parc és a més a més trossejat per un munt d’infraestructures viàries: ferrocarrils, autopistes, túnels, carreteres i camins. El parc doncs, per la seva situació és com una illa natural dintre de l’àrea Metropolitana i des del punt de vista paisatgístic “Una maragda”. Aquesta pedra preciosa és a més a més un pulmó per a la gent que viu al seu entorn, (els vegetals fixen a la nit el CO2 que anem expulsant al llarg del dia); una font de regulació de les aigües pluvials; finalment, un espai natural per a la nostra societat urbana.
Tanmateix per en Josep Pintó, el parc és un espai amenaçat perquè habitat cada vegada més, una illa en un mar de cases. Massa vies d’entrades el fragmenten. Arribarà a ser un parc de dues peces? Pateix sorolls i contaminació, els conflictes d’usos entre els visitants són cada vegada més nombrosos.

Solucions? Un parc aïllat perd biodiversitat, per evitar-ho s’hauria de connectar amb altres espais com el massís del Garraf o la Serra de Marina, per exemple. El projecte de les “16 Portes”, pretenia connectar el parc amb els espais verds de la ciutat de Barcelona? A favor de qui anava aquest projecte?

Oleguer Farràs i Jané ens recorda que Collserola va ser declarat Parc natural el 2010. Un parc que tenia i té encara infraestructures pendents. El Vial de Cornisa que pretenia travessar el parc des de Molins de rei a Cerdanyola. Aquest projecte sembla apartat definitivament. Els túnels d’Horta, que es faran. Les zones ERE (Espai de Regulació Especial) que, aplicades, desenvoluparan construccions en les zones perifèriques del parc.

Actualment, el parc suporta un excés d’activitats esportives que es potencien i s’incrementen cada vegada més: curses de tota mena, a peu, en bicicleta; cursets d’orientació de dia i nit, cursa de “zombis”… A l’any hi hauria 60000 persones autoritzades a fer aquestes competicions. Sembla que en aquest aspecte no hi ha cap reglamentació, ni marc sancionador. Tot és vàlid. S’està redactant un nou pla parcial d’usos i activitats al parc que s’aprovarà en el millor dels casos d’aquí un any, sense sotmetre-ho a debat públic amb veïns,entitats i usuaris.

Solucions ? S’hauria de potenciar l’activitat agrícola que es va perdent. S’hauria de prohibir la caça menor (tords, conills…). cada municipi, que són nou, responsable del territori, hauria de vigilar i fer respectar les ordenances.

Marià Martí i Viudes va explicar que “Ús i abusos de parc” és un tema amoïnador. L’ús públic del parc augmenta, és un repte al que s’ afronta el Consorci. Com conciliar protecció i públic? Avui dia, la cultura de la salut s’està imposant. Cada vegada hi ha més demanda, l’última petició: córrer amb un gos lligat! Algunes dades oficials:

– Segons les estadístiques els usuaris del parc es reparteixen en usuaris a peu (80%) usuaris amb bicicleta (20%). Sembla que els ciclistes utilitzen sempre els mateixos itineraris.

– El 2000, es van aprovar ordenances que han de ser aplicades per tots les ajuntaments. Segons els comptadors, de 1.700.000 visitants el 2008, s’ha passat ara a més de 2.000.000. Però sembla que la xifra s’hagi estabilitzat.

– L’ús també s’ha dispersat, (540 quilometres de camins) però hi ha espais no utilitzats. Espais, per exemple, on els rapinyaires fan nius.

– Des del 1973 al 2013, molts espais agrícoles s’han perdut.

Solucions? Segons Marià Martí, l’ús públic no és el principal problema. Avui per avui s’ha de controlar. Hi ha itineraris poc freqüentats. S’ha de consolidar aquests espais. Les ordenances han de ser més fortes. El Parc no té prou mitjans per a poder controlar. Potser s’hauria de cuidar els espais periurbans per descongestionar Collserola?

El públic, nombrós, la sala Sagarra estava plena de gom a gom, era un públic en gran majoria coneixedor de Collserola, a peu. Veïns del parc van lamentar la manca de responsabilitat dels organitzadors a l’hora de netejar després d’haver fet ús del parc. Es va retreure la manca de senyalització amb les normes del parc, la manca de vigilància i l’absència de guàrdies forestals. Es va fer remarcar l’erosió que generava als camins el pas dels ciclistes i finalment el perill que representaven els mateixos ciclistes per a la gent que caminava.

Des de SOS Monuments, volem deixar oberta la reflexió respecte a la cultura que volem crear i ensenyar, partint de la base que avui la naturalesa a prop de la ciutat es un patrimoni fràgil respecte a les nostres activitats i al creixement urbà. El Parc es un espai que volem protegir i gaudir apel·lant a la consciencia de tots.

Amb aquesta Aula tanquem el cicle d’enguany, en el que vam debatre sobre alguns dels espais públics més rellevants a Barcelona que estan patint fortes transformacions. Creiem que la discussió i l’aprenentatge són una forma d’aportació a la preservació del nostre patrimoni.

Agraïm les aportacions de tots els participants i la presència nombrosa i activa del públic.

Veure Aules anteriors>>

SOS Monuments

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2019/06/aula-collserola2-1024x768.jpg 768 1024 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2013-10-15 17:00:532019-04-06 20:17:45Ús i abús del Parc Natural de Collserola

Dignifiquem les Rambles de Barcelona

21 juny, 2013/in Aules SOS, Noticies /by SOS Monuments

Aula-Ramblas

El passat dimarts, 25 de juny, es va realitzar, amb una nodrida concurrència, la XXXIIna Aula SOS dins del cicle Recuperem els espais públics de Barcelona, organitzada per SOS Monuments amb la col·laboració de l’Ateneu Barcelonès. Es va debatre sobre l’estat actual de les Rambles i plantejat quines Rambles volem per a la ciutat.  El resum del debat serà publicat pròximament.

Van participar-hi:

David Bravo, arquitecte, en representació de l’Associació de Veïns del Gòtic.

Emanuela Bove, arquitecta, membre del Col·lectiu Repensar Bonpastor i del Col·lectiu Accions Urbanes.

Marc Dalmau Torva, membre de la Cooperativa la Ciutat Invisible i la Plataforma Can Batlló pel barri.

Ernest Fuertes comerciant i veí del Gòtic.

Maricarmen Tapia, moderadora, arquitecte, Associació SOS Monuments.

Trobareu informació de les Aules programades al web http://sos-monuments.org/2013/06/recuperem-els-espais-publics-de-barcelona/
–
https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2019/06/Aula-Ramblas.jpg 443 591 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2013-06-21 18:11:292019-04-06 20:17:45Dignifiquem les Rambles de Barcelona

Aula SOS: Alternatives a la massificació del Park Güell

12 juny, 2013/in Aules SOS /by SOS Monuments

park-guell

La gestió i la participació com a solució

Per Maricarmen Tapia

El passat dimarts 28 de maig es va celebrar l’Aula SOS Monuments, organitzada amb la col·laboració de l’Ateneu Barcelonès, Alternatives a la massificació del Park Güell.

La taula va ser moderada per Maricarmen Tapia, arquitecta urbanista, membre de SOS Monuments.  En la seva presentació digué que el Park Güell presenta una realitat complexa en la qual se superposen les  característiques de ser Patrimoni Mundial, ser un espai públic i comptar amb unes condicions espacials i materials pròpies, Actualment, les nombroses visites al parc, sumades a la manca de control i protecció de la zona monumental, necessiten amb urgència una solució  d’equilibri entre l’activitat turística, les necessitats dels veïns i ciutadans, i la conservació del patrimoni.

Van participar i proposar en el debat:

Isabel Artigas, historiadora de l’art i assessora del projecte per al Park Güell.
Va proposar la necessitat de tancar el parc davant de l’afluència massiva de visitants, amb la condició que els beneficis de les entrades es reinvertissin en la seva conservació, en la creació de coneixement i difusió del parc, i es destinessin també als barris veïns a fi de millorar-ne les  infraestructures i rebaixar així l’impacte negatiu de l’activitat turística.

Albert Arias, geògraf i membre de Trama Urbana i de la Plataforma Defensem el Park Güell.
Va defensar  l’obertura del parc i rebutjà com a alternativa el tancament d’un espai públic  del qual els veïns fan ús quotidià. Va explicar que hi ha diverses maneres de controlar les visites sense passar pel pagament, com són la gestió dels accessos, les entrades i pàrquings dels autocars. En la seva opinió la decisió no es pas tècnica sinó política. Altres propostes seves estan  incloses en el document redactat per la plataforma  El futur del Parc Güell: propostes col·lectives per mantenir el parc públic i gratuït

Carles Baiges Camprubí, arquitecte, membre del Col·lectiu LaCol.
També va ser partidari de mantenir el parc obert, ja que tancar-lo fóra un precedent perillós per als nostres espais públics i el gaudi del patrimoni. Baigues creu que el tancament del parc no representa cap solució ni per a les necessitats del veïns del barris immediats ni per a  la massificació de les visites.  Proposà estudiar un nou model de turisme, ni massiu ni invasiu,  per a tota la ciutat en el qual el ciutadans puguin conviure amb el turisme.

Vicenç Casals, professor de la Facultat de Geografia de la Universitat de Barcelona, especialista en parcs i jardins històrics.
Va mostrar-se contrari al tancament del parc ja que aquesta mesura representaria únicament una política recaptatòria, quan les necessitats urgents demanen una gestió adequada del conflicte. Va indicar que la capacitat de visites està en relació amb la gestió del parc: la quantitat de personal, el manteniment, la informació, el control, entre d’altres. Per a Casals, tan sols tancar i cobrar  no significa una solució,  tal i com s’ha demostrat els darrers anys en el Parc del Laberint.

Entre els participants va haver-hi consens en el sentit que la solució ha de ser pactada entre tots els agents implicats mitjançant mecanismes democràtics de la ciutadania, i que la solució hauria d’assegurar la gestió econòmica i administrativa del parc de manera transparent.

Trobareu informació de les Aules programades al web http://sos-monuments.org/2013/06/recuperem-els-espais-publics-de-barcelona/

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2019/06/park-guell-1024x728.jpg 728 1024 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2013-06-12 18:21:092019-04-06 20:17:46Aula SOS: Alternatives a la massificació del Park Güell

Aula SOS: La Defensa del Port Vell

13 febrer, 2013/in Aules SOS, Noticies /by SOS Monuments

Defensa Port Vell

Per MariCruz Santos

Amb una nombrosa assistència, més d’un centenar de persones, dimarts 12 de febrer es va celebrar la XXXna Aula SOS Monuments, La defensa del Port Vell, organitzada per SOS Monuments amb la col·laboració de l’Ateneu Barcelonès.

Aquesta Aula forma part de les iniciatives realitzades per la Plataforma Defensem el Port Vell que porta des de maig del 2012 una activa reivindicació.

Van intervenir Joan Alemany, membre de RETE, Associació per la col.laboració entre ports i ciutats i Doctor en Ciències Econòmiques

Javier Moreno Rico, Doctor en Ciència i Enginyeria Nàutica, Historiador i membre de la Plataforma “Defensem el Port Vell

Francesc Magrinyà, enginyer i Professor del Departament d’Infraestructura, Transport i Territori de la UPC

Itziar González, arquitecta i ex.regidora de Ciutat Vella.

Va Moderar Salvador Tarragó, arquitecte i Vicepresident de SOS-Monuments.

La trobada tenia com a finalitat presentar les conclusions que s’havien treballat entre els dies 26 de gener i 2 de febrer del 2013 en el Workshop sobre “El futur dels Ports de Barcelona” que es feia paral.lament a les jornades, que amb el mateix nom, tenien lloc a la Facultat de Nàutica de Barcelona.

Poques vegades un tema dels que hem presentat ha despertat tant interès ben justificat per la volada de les intervencions dels ponents de la mesa. Resumir en poques línies tot el que es va dir resulta difícil però crec que podríem destacar varies idees que resulten fonamentals:

Hem de parlar d’un espai portuari que vagi de “riu a riu”, és a dir des de la desembocadura del Besós fins a la del Llobregat, que ja ha estat desviada 2 km. per poder donar cabuda a les noves instal.lacions. Aquestes noves infraestructures són indispensables per continuar sent un port de primera línia que accepti els reptes que presenta la nova tecnologia i activitat naviliera.

El port ha d’estar unit i lligat a la ciutat i per aquesta raó hauria de poder ser recorregut en tota la seva longitud a peu pels ciutadans i accedir en qualsevol dels seus punts també a peu., només així es conservaria la vocació de mar que Barcelona porta als seus gens i es podria definir la “maritimidad”. Sabem que la zona que de manera general qualifiquem de Port Vell ha quedat obsoleta per continuar amb les seves tasques tradicionals. Des de la dècada de 1980 ja es van començar les transformacions en el Moll de la Fusta però la seva posterior decadència i l’actual manca d’activitat ciutadana demostren que no eren els indicats. El mateix ha passat amb el Maremàgnum que en el seu moment va significar fins i tot una font de conflictes per la ciutat, o el mateix World Centre buit de vida i a on resulta poc agradable anar i passejar. Són el que s’ha definit com “no llocs”  perquè la seva activitat s’ha definit d’esquenes a la seva maritimitat. La llàmina d’aigua que defineix el Port Vell ha d’alojar activitats relacionades amb el mar: Port de pescadors, activitats de mariners, de la Facultat de Nàutica, etc.

La proposta aprovada per l’Ajuntament i que dona la concessió de l’explotació de la Marina Port Vell significa una gentrificació dels espais i una segregació social. La distribució dels vaixells i iots respecte a la ciutat ha de ser inversament proporcional a la seva eslora, és a dir, quant més gran més lluny del centre de la ciutat. Perquè tenim ports suficients on ubicar els iots de gran eslora i perquè existeix el perill de una nova especulació urbanística sobre tot ara que moltes de les instal.lacions que tenien una funció oficial, com l’edifici de Correus, han quedat buides. Aquesta nova especulació a ningú se li escapa que repercutiria en els veïns tradicionals dels barris propers, Barceloneta, Ribera, etc. Aquestes zones es podrien convertir en llocs, no llocs, perquè els seus ocupants no tindrien cap lligam amb l’història del barri ni cap interès en el seu destí.

D’altra banda, l’actual consistori no ha fet cap previsió de gestió urbana de la nova situació que la transformació proposada i aprovada crearà. Ni s’ha previst revisar l’agitació d’aigües que es produiran dintre dels molls on necessàriament han de ser tranquil.les

Un altre fet que cal remarcar és la pèrdua del Rellotge o Llanterna del Port de Pescadors junt amb la llotja desvirtuant un espai que té una història antiga i principal fins i tot en la ciència mundial doncs allà és el punt que es va agafar per mesurar el quart d’arc de meridià terrestre que serviria per definir el metre i el nostre Sistema Mètric Dècimal.

Per últim reivindicar el nostre dret de gaudi d’un espai que és nostre, dels ciutadans de Barcelona i per extensió de tothom que vulgui apropar-se al nostre mar. I també reivindicar una Barcelona plural no només en idees, creences i costums sinó també d’activitats econòmiques que no podem per menys de denunciar que cada vegada estan més encarades a l’atracció del turisme i a l’especulació, quan aquesta especulació és la que ens ha portat a l’actual situació de dramàtica crisi econòmica.

a

PDF Cicle Recuperem els espais públics de Barcelona>>
Article a la Vanguardia Digital del 15/02/2013>>
PDF amb resum de les propostes Workshop “El futur del Port de Barcelona”
https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2013/02/Aula-Port-Vell1.jpg 1340 3000 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2013-02-13 21:00:042019-04-06 20:17:46Aula SOS: La Defensa del Port Vell

AULES SOS Monuments 2012

12 maig, 2012/in Aules SOS /by SOS Monuments

Aules celebrades durant el 2012

– XXIXna  Aula SOS Monuments: Conservar el Castell de Montjüic?.

– XXVIIIna  Aula SOS Monuments: Patrimoni Virtual a debat.

– XXVIIna Aula SOS Monuments: Park Güell de pagament?

– XXVIna Aula SOS Monuments: El Mercat del Born per quan?

_______________________________________________________________________

Aula SOS: Conservar el Castell del Montjüic?

SOS Monuments va celebrar el dimarts 12 de Juny a l’Ateneu Barcelonès la XXIXna Aula SOS Monuments per debatre sobre les diferents posicions entorn al futur del Castell de Montjüic.

El castell del Montjüic (S. XV-XVIII) ha estat testimoni de les nombroses guerres i repressions de signe contrastat. L’any 2009 el Castell va ser cedit pel Estat a la ciutat per segona vegada, sense haver-se constituït encara el consorci que el ha de gestionar.

Però, el castell es també, a més de un testimoni històric, un patrimoni arquitectònic d’un valor extraordinari com arquitectura militar, declarat Bé Cultural de Interès Nacional o monument nacional català.

Creiem necessari defensar el valor del conjunt de les seves diverses construccions del Castell de Montjuïc i el seu entorn com a patrimoni històric i cultural independentment dels conflictes polítics pels que ha passat. Això implica evitar les agressions a la seva integritat.

Van intervenir:

Joan Forgas, arquitecte del Pla Director del Castell de Montjuiïc. Qui va explicar les reformes fetes a l’edifici com a “transformacions necessàries per a la modernització de l’edifici pels usos que es vulguin donar”

Jordi Rogent, cap de patrimoni, en representació de l’Ajuntament de Barcelona. Va posar èmfasi en tractament tècnic que va tenir en les reformes, amb estudis arqueològic per a entendre com va ser l’edifici i que les intervencions són reversibles.

Carme Fusté Bigorra, president de l’Associació d’Amics Castell de Montjuïc en canvi es va mostrar critica respecte a les reformes que han desfigurat part dels espais interiors. Per altra banda va exigir la necessària participació de les associacions en la elaboració del usos, així com la immediata constitució del Consorci que hauria de gestionar l’edifici, pendent des de l’any 2007

Salvador Tarragó, arquitecte i vicepresident de SOS Monuments i moderador de la taula, va reivindicar el valor i necessari respecte de l’edifici amb usos i acondicionaments adients a les característiques pròpies d’una fortificació i evitar transgressions descontextualitzades.

L’Aula va comptar amb l’assistència i participació de nombroses persones que ompliren la sala.

Equip de redacció SOS Monuments

___________________________________________________________________________


Aula SOS: Patrimoni Virtual a debat.

Què entenem per patrimoni virtual ?

Quines actituds i objectius comporta?

Quins avantatges i riscos presenta?

Van participar-hi:

Alejandro Marambio. Arquitecte del Laboratori de modelització virtual. Universitat Politècnica de Catalunya.

Maria Jesús Buxò. Catedràtica d’antropologia de la Universitat de Barcelona.

Artur Duart. Museòleg i gestor cultural.

Maricarmen Tapia com a moderadora , arquitecta urbanista, SOS monuments.

Resum per J. Bouza

El passat dimarts, 8 de maig, se celebrà a l’Ateneu Barcelonès la XVIIIna Aula de SOS Monuments, que va tenir el patrimoni virtual com a tema de debat.

En la presentació de l’Aula, Maricarmen Tapia, arquitecta, que actuà com a moderadora, va plantejar algunes de les qüestions clau que preocupen quant a l’aplicació de la virtualització al patrimoni. Tot i destacant la seva utilitat com a eina i recurs per a l’estudi, la investigació i la difusió, cridà l’atenció sobre els riscos que comporta, tals com el perill de substitució d’elements reals per representacions virtuals, la prioritat en les inversions, l’empobriment de l’experiència o la ocultació o pèrdua dels valors inherents a tot patrimoni viu. Digué que han de qüestionar-se conceptes importants que s’han acceptat i adoptat en el discurs sobre el patrimoni sense cap mena de discussió: “realitat millorada”, “accessibilitat” o, tanmateix, “patrimoni virtual”.

Per a poder donar una visió completa de tot aquest tema, a la taula estaven representats els tres pilars sobre els quals s’assenta la discussió: l’aspecte tecnològic de la virtualització, el seu ús com a eina d’estudi i difusió i les implicacions que la virtualització infereix sobre la percepció i gaudi del patrimoni. Alejandro Marambio, Artur Duart i Maria Jesús Buxó se’n ocuparen respectivament.

Virtualitzar, digué Alejandro Marambio, consisteix en recollir informació del mon real i convertir-la en informació virtual. Hi ha tecnologies diferents per a virtualitzar –SIG, teledetecció, fotografia digital-, que treballen a escales distintes. La última en desenvolupar-se, que ens preocupa ara, es la TLS, construïda a partir de la informació d’escàner-làser. Es basa en la recopilació d’una gran quantitat de dades reals, a partir dels quals s’elabora un model teòric que permet construir un model virtual. Encara que els resultats poden ser espectaculars i permeten la segmentació, la fragmentació i una gran facilitat de càlculs i mesures que serien molt complicades en el model real, en l’estat actual de la tecnologia presenta molts problemes. Anotem alguns del més notables: a) simplificació en la recollida de dades, ja que distingeix volums però no detalls –materials, textures-; b) registra una gran quantitat d’informació, però elimina la no contemplada pel model teòric; c) es perd molta informació en el canvi de format i en la conversió de digital a analògica.

Els avenços que s’estan produint tant en la fabricació de la tecnologia quant en l’elaboració de programes fan inevitable, segons l’opinió d’Artur Duart, la seva utilització generalitzada per al coneixement i difusió del patrimoni. Els museus han de modernitzar-se i incorporar-se a aquest procés que ja està en marxa. El patrimoni virtual es un recurs amb moltes possibilitats si els museus i els professionals hi agreguen continguts, objectius i intencionalitat. La utilització d’Internet és, digué Duart, una gran oportunitat de democratització de la cultura.

També Maria Jesús Buxó parlà de les virtuts de la representació virtual en la mesura en que refinen la percepció i amplifiquen la visió, fent evidents detalls pràcticament invisibles en la realitat. La possibilitat de representar virtualment obres inacabades, la espectacularitat i una certa sensació de traspassar el mirall són també qualitats valuoses d’aquestes tecnologies. Però, per altra banda, la contemplació de l’art o del patrimoni és, en sí mateixa, una virtualització. Quan observem un monument o llegim una novel·la construïm un mon propi al incorporar-hi la nostra experiència, visió del mon, sensibilitat, coneixement, imaginació; una reconstrucció virtual que incorpori ja elaborats tots aquests continguts, nega tota possibilitat d’experiència pròpia, segresta la nostra capacitat de virtualització o de pensar de manera més refinada.

L’Aula es perllongà amb nombroses intervencions del assistents que contribuïren a l’enriquiment del debat.

_____________________________________

Aula SOS: Park Güell de pagament?

El dia 13 de març  es va realitzar a l’Ateneu Barcelonès la XXVIIna Aula SOS Monuments.

Per Jacqueline Jacquet

El Parc Güell, espai de consum turístic (l’any 2010, s’hi van comptabilitzar uns 9 milions de visitants) es degrada i deixa de complir la seva funció de parc públic.

El parc es pot protegir mitjançant una entrada de pagament? Era la qüestió a la qual havien de respondre els invitats a aquest debat.

Participants a l’aula:
– Vicenç Casals, doctor en geografia, professor de la Universitat de Barcelona, expert en parcs i  jardins històrics.

– Antonio González, en representació de l’Associació de Veïns del Carmel.

– Iolanda Latorre, consellera municipal d’Horta-Guinardó, membre de la taula del Parc Güell.

– Salvador Tarragó, arquitecte, especialista en Restauració del Patrimoni.

– Maricarmen Tapia, arquitecta urbanista, com a moderadora.

Vicenç Casals reconstitueix els primers passos del Parc Güell. Ens recorda com el 1921 la família Güell es desfà de les 14 hectàrees d’aquell vessant de muntanya que havia de ser una urbanització privada per a gent benestant, dissenyada per en Gaudí. L’Ajuntament de Barcelona compra els terrenys per 3.200.000 de pessetes i els converteix en un espai lliure d’ús públic: un parc. L’arquitecte Nicolas Rubió i Tudurí, primer director de Parcs i Jardins, troba el preu elevat tot i que es mostra favorable a la compra. Més tard, el 1948, el mateix Rubió i Tudurí considera que és un mal lloc per fer-ne un jardí, però, en tot cas s’ha de “tener los ojos en la arquitectura” que hi va deixar en Gaudí.

Aquesta arquitectura serà precisament la causa de l’èxit actual del parc i … de la seva degradació. 25.000 visitants al dia són les últimes xifres. Com es pot gestionar aquest espai donada la manca de recursos humans: tècnics, jardiners i vigilants?

Antonio González posa l’accent sobre l’abandonament i el deteriorament actuals degut a la privatització de Parcs i Jardins a partir del 1992. El parc Güell s’autogestionava, i ara els tallers de manteniment, els vivers, els composts fets al mateix parc han desaparegut.

L’Antonio González estén la situació a la majoria dels parcs públics de la ciutat deficitaris per mala gestió. No hi ha diners per contractar personal – jardiners i vigilants-. Els serveis es mercantilitzen… Fins i tot es va fer un projecte per posar al parc 4 bars!

Per què no es calculen i es programen les visites?

Iolanda Latorre celebra l’èxit del Parc Güell: 25 000 visitants al dia, és una bona notícia per a la ciutat! Tanmateix cal treballar el terreny. Han solucionat alguns problemes: les aigües pluvials ja no causen més desperfectes; cal treballar també la gestió del parc.

Remarca que la zona més visitada és la zona arquitectònica, però com protegir-la? Com controlar el flux de turistes? Regulant-ne l’accés?

Salvador Tarragó subratlla la bellesa del paisatge al parc Güell,contràriament al que deia Rubió i TudurÍ. En Gaudí reprodueix amb la seva arquitectura la natura mediterrània amb els marges de pedra seca, les garrigues, la vegetació espontània… Gaudí “arquitecturitza” la natura.

Com protegir la part arquitectural del parc? Com conservar la ceràmica vidriada? El drac ja s’ha refet, els bancs també, però ara no hi ha els tècnics del temps de Gaudí…  És un miracle que encara sobrevisqui el parc!

“El parc Güell de pagament?” Tots els participants es van declarar en contra d’aquesta possibilitat.

Una bona gestió i l’increment del personal poden ajudar a mantenir el parc amb una certa dignitat. Però, com reduir el nombre de visitants? Aquesta pregunta va quedar sense resposta.

_____________________________________

Aula SOS: El Mercat del Born per quan? 

El passat dimarts 10 de gener es va celebrar la primera Aula SOS que hem programat pel 2012 amb la col·laboració de l’Ateneu Barcelonès.

 L’anomenada catedral de ferro i vidre porta molts anys tancada esperant ser recuperada amb una funció digna de la seva categoria. De biblioteca provincial que fou el seu primer destí, quan es descobriren les restes de la ciutat del segle XVIII, passà a convertir-se en un projecte per mostrar el testimoni històric del barri de la Ribera.
Després de molts anys de negociacions i recerca de recursos, i gràcies a la defensa de la societat civil, encapçalada pels arqueòlegs i historiadors, la restauració de l’edifici i la seva conversió en un gran centre d’interpretació és a punt de ser una realitat.Per conèixer en detall el projecte, el pla museogràfic i les qüestions més importants implicades en el projecte, hem organitzat aquesta Aula SOS.
Van participar-hi Enric Sòria, arquitecte de l’obra, Marta Claris, gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona i Mercè Tatjer, historiadora, com a moderadora de la taula.

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2019/06/Patrimoni-Virtual-1024x633.jpg 633 1024 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2012-05-12 17:26:192019-04-06 20:18:16AULES SOS Monuments 2012
Pàgina 5 de 6«‹3456›

Mostra informació sobre…

  • Activitats SOS (107)
  • Admiracions (2)
  • Admiracions conservades i destruïdes (6)
  • Assessories per la defensa i l'estudi del Patrimoni (2)
  • Aules SOS (54)
  • Campanyes (20)
  • Campanyes (2)
  • Cartes (12)
  • Excursions científiques Catalunya (31)
  • Noticies (161)
  • Opinió (1)
  • Patrimoni conservat (8)
  • Patrimoni destruït (11)
  • Patrimoni en perill (64)
  • Premsa (1)
  • Publicacions (5)
  • Sense categoria (14)
  • Sense categoria (1)
  • Trobades a Espanya i Iberoamèrica (21)

Butlletí

Subscriu-te al Butlletí de SOS Monuments per estar al dia de les darreres notícies i activitats.

Subscriu-m’hi >

Canal de denúncia

0 + 1 = ?

També ens pots trobar a les xarxes socials…

Segueix-nos a Facebook

Darrers Tweets

SosMonumentsSos Monuments@SosMonuments·
2h

El Cementiri Jueu de Montjuïc https://www.sos-monuments.org/?p=7016

Reply on Twitter 1366961885808128002Retweet on Twitter 1366961885808128002Like on Twitter 13669618858081280021Twitter 1366961885808128002
Retweet on TwitterSos Monuments Retweeted
transportcattransport.cat@transportcat·
11h

Això és el què s'hauria pogut fer a Salou i Cambrils, enlloc de deixar que desmantellin la infraestructura, @damiacalvet https://twitter.com/davidfs90/status/1366773666877493259

David F.@davidfs90

Estado actual de parte de la playa de vías de Atxuri, en pleno proceso de tranviarización. 🚧

Reply on Twitter 1366837433350971399Retweet on Twitter 13668374333509713997Like on Twitter 136683743335097139944Twitter 1366837433350971399
Carregar més

Instagram

sosmonuments

SOS Monuments és una organització de voluntariat dedicada a l’estudi, divulgació i defensa del patrimoni cultural.

sos monuments
Roda de premsa.#favb#sosmonument #patrimonio #Esco Roda de premsa.#favb#sosmonument #patrimonio #EscolaIndustrial
Hoy cumpleaños, Salvador Tarrago Cid, nuestro pre Hoy cumpleaños, Salvador Tarrago Cid, nuestro presidente hasta 2010, el alma de SOS Monuments, arquitecto, maestro, amigo. Incansable defensor del patimonio arquitectonico y cultural. 
Te admiramos y te queremos.
Muy feliz cumpleaños!!!
#sosmonument #patrimonio # #salbadortarrago
Instagram post 18182374993050597 Instagram post 18182374993050597
Bon Nadal! Feliz Navidad!! Que el 2021 nos deje se Bon Nadal! Feliz Navidad!!
Que el 2021 nos deje seguir recuperando nuestra memoria!!
#sosmonument #bonnadal #patrimonibcn #patrimonio
#lamodel #sosmonument #patrimonibcn #salvadortarra #lamodel #sosmonument #patrimonibcn #salvadortarragóicid
#lamodel #sosmonument #patrimonibcn #lamodel #sosmonument #patrimonibcn
La Modelo, BCN #sosmonument #lamodel #patrimonib La Modelo, BCN
#sosmonument 
#lamodel 
#patrimonibcn
#salventallermasriera #sosmonument #patrimonibcn #salventallermasriera #sosmonument #patrimonibcn
Taller, teatro, templo.... "Taller Masriera" #sosm Taller, teatro, templo....
"Taller Masriera"
#sosmonument #salventallermasriera #patrimonibcn
SOS Monuments visita al "Taller Masriera" #salvent SOS Monuments visita al "Taller Masriera"
#salventallermasriera
#sosmonument 
#patrimoniohistorico 
#patrimonibcn
@SosMonuments busca records de l'#EscolaIndustrial @SosMonuments busca records de l'#EscolaIndustrial per recuperar la memòria històrica d'aquest monumental recinte.
#sosmonument #patrimonio #salvenl'escolaindustrial
#EscolaIndustrial
@ricardovergarafranceschi #sosmonument #patrimon @ricardovergarafranceschi 
#sosmonument 
#patrimonio
#patimonioyturismo #patimonioyturismo
#patimonio #patimonio
#sosmonument #patrimoniojudio #judiosenespaña #sosmonument
#patrimoniojudio #judiosenespaña
#sosmonuments #patrimoni #salvemescolaindustrial #sosmonuments #patrimoni #salvemescolaindustrial
#sosmonuments #patrimoni #salvemescolaindustrial #sosmonuments #patrimoni #salvemescolaindustrial
#sosmonuments #patrimoni #salvemescolaindustrial # #sosmonuments #patrimoni #salvemescolaindustrial #coac
#sosmonuments #patrimoni #salvemescolaindustrial # #sosmonuments #patrimoni #salvemescolaindustrial
#hospitalclinicbcn
#sosmonuments #patrimoni #escolaindustrialbcn #coa #sosmonuments #patrimoni #escolaindustrialbcn #coac
Veure\'n més... Segueix-nos a Instagram

Contacteu

Despatx nº 2 del Centre Cívic Pati Llimona
carrer Regomir, 3, 2º pis. Barcelona.

Més informació

Avís legal
Política de privacitat
Política de galetes

Scroll to top

Aquest web utilitza cookies per oferir-li una millor experiència d'usuari. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i la nostra política de cookies.

D'acordMés informació

Cookie and Privacy Settings



How we use cookies

We may request cookies to be set on your device. We use cookies to let us know when you visit our websites, how you interact with us, to enrich your user experience, and to customize your relationship with our website.

Click on the different category headings to find out more. You can also change some of your preferences. Note that blocking some types of cookies may impact your experience on our websites and the services we are able to offer.

Essential Website Cookies

These cookies are strictly necessary to provide you with services available through our website and to use some of its features.

Because these cookies are strictly necessary to deliver the website, refuseing them will have impact how our site functions. You always can block or delete cookies by changing your browser settings and force blocking all cookies on this website. But this will always prompt you to accept/refuse cookies when revisiting our site.

We fully respect if you want to refuse cookies but to avoid asking you again and again kindly allow us to store a cookie for that. You are free to opt out any time or opt in for other cookies to get a better experience. If you refuse cookies we will remove all set cookies in our domain.

We provide you with a list of stored cookies on your computer in our domain so you can check what we stored. Due to security reasons we are not able to show or modify cookies from other domains. You can check these in your browser security settings.

Google Analytics Cookies

These cookies collect information that is used either in aggregate form to help us understand how our website is being used or how effective our marketing campaigns are, or to help us customize our website and application for you in order to enhance your experience.

If you do not want that we track your visit to our site you can disable tracking in your browser here:

Other external services

We also use different external services like Google Webfonts, Google Maps, and external Video providers. Since these providers may collect personal data like your IP address we allow you to block them here. Please be aware that this might heavily reduce the functionality and appearance of our site. Changes will take effect once you reload the page.

Google Webfont Settings:

Google Map Settings:

Google reCaptcha Settings:

Vimeo and Youtube video embeds:

Other cookies

The following cookies are also needed - You can choose if you want to allow them:

Privacy Policy

You can read about our cookies and privacy settings in detail on our Privacy Policy Page.

Política de privacidad