Aula SOS Monuments: Patrimoni Obrer
El dimarts 10 de desembre va tenir lloc la nostra habitual Aula bimensual a l’Ateneu Barcelonès. El tema escollit aquesta vegada fou “El Patrimoni Obrer”, fent referència a les manifestacions culturals que el món obrer ha anat creant al marge de corrents oficials, tot i que de forma paral·lela.
Van intervenir Mercé Tatjer, Manel Aísa i Emma Alarí. Mercé Tatjer, professora de la Universitat de Barcelona, va preguntar-se sobre el tipus de patrimoni obrer de què es tractava. Va recordar que qualsevol obra està feta per obrers i, per tant, pot ser considerada patrimoni obrer, ja siguin les fàbriques o els grans edificis modernistes del Passeig de Gràcia. Tot i amb això, es podria considerar patrimoni obrer en sentit estricte les obres i treballs que els obrers preparen per al seu gaudi.
Manel Aísa, president de l’Ateneu Enciclopèdic Català, va parlar de l’entitat a la que representa. L’Ateneu té més d’un segle d’història. Fundat l’any 1902, la seva vocació ha estat servir els obrers sense fer distincions per ideologia ni adscripció política. Fins el 1939 fou lloc de trobada i de difusió de la cultura, per on passaren personatges de primera fila de l’època com Salvador Dalí i molts altres conferenciants que també parlaven a l’Ateneu barcelonès. El 1939 patí una forta repressió, fou tancat i els seus fons, cremats. Durant la Transició un grup de joves van voler recuperar-lo i començaren de nou el fons documental, que ara contenia papers de la Transició però també papers i records de exiliats, o persones que s’havien quedat al país i havien conservat diaris i records de l’època anterior a 1939. Des de la seva refundació ha tingut una vida prou accidentada amb diferents canvis de locals. En aquests moments torna a estar en un impàs en busca d’una nova seu. Aquí i ara volem reivindicar el contingut de l’Ateneu Enciclopèdic com un patrimoni cabdal per conèixer i entendre la història de Barcelona i Catalunya.
En darrer lloc intervingué Emma Alarí, representant del Grup d’Estudis històrics de les Cooperatives de la Barceloneta. L’Emma va parlar de les cooperatives històriques i la seva importància en la vida social i econòmica dels obrers. La majoria van començar com a cooperatives de consum a iniciativa d’un grup reduït de membres. Moltes arribaren a poder bastir edificis de gran envergadura, com la cooperativa “La Lleialtat” de Gràcia, actualment seu del Teatre Lliure. O la cooperativa “La Fraternitat” de la Barceloneta, un edifici noble, obra de Francesc Guàrdia i Vial, deixeble de Domènech i Muntaner, que ha estat recuperada per al barri i actualment allotja una biblioteca. Tot i això, la importància cabdal d’algunes cooperatives rau nen la quantitat de funcions que acabaren fent: al costat d’activitats culturals, també es preocuparen per tenir escoles o pagar el col·legi dels fills dels associats, donaren subsidis d’atur, de malaltia i fins i tot pensions, avançant-se a l’estat del benestar, i, en alguns casos, procuraren habitatge. Acabada la guerra, foren intervingudes pel nou règim i portaren una vida poc reeixida fins que moltes acabaren tancant.
Actualment hi ha un renaixement d’aquesta forma d’associació per la que hi ha molt d’interès. Tanmateix, els canvis que s’han esdevingut en la societat fan que els seus plantejaments s’hagin diferenciat dels de les primeres cooperatives de finals del segle XIX.
