AULA 19 NOVEMBRE 2014: EL DESTÍ DE LA MONUMENTAL
Tal com estava previst, el dia 19 de novembre va tenir lloc l’Aula de SOS-Monuments, “El destí de La Monumental”, al Pati Llimona. La taula va ser presentada i moderada per Salvador Tarragó, vicepresident i fundador de l’entitat. Van participar els arquitectes David Ferré, del Col·legi d’Arquitectes; Josep Mª Montaner, arquitecte i periodista; Enric Mir, que està restaurant la Plaça de La Monumental, i Xavier Vilalta que va exposar el projecte que va fer per utilitzar La Monumental.
La Monumental està en aquest moment en un vèrtex d’un triangle en transformació, els altres dos vèrtex els ocupen la Sagrada Família i la Plaça de les Glòries, en una zona on, a més, comptem amb equipaments culturals importants com el Teatre Nacional i l’Auditori nacional. És, per tant, una condició que ha de ser tinguda en compte a l’hora d’assignar-li usos i de fer-hi transformacions.
David Ferré ens va introduir en la història de les places de braus, que comencen a construir-se durant el segle XVIII en estil barroc fins que en el XIX aquest estil és substituït pel neo-mudéjar, que constitueix el model de la majoria de places de braus. En el cas de la Monumental cal destacar la reforma de Domènec Sugranyés de l’any 1916. La plaça es va construir sota la direcció de Manuel Raspall i es va inaugurar el 1914 però dos anys després ja calgué una ampliació que s’encarregà a Sugranyés. És aquest qui li donà la seva categoria constructiva i qui establí diferències amb altres places, en especial a causa dels prismes que guarden les escales que donen accés a les grades des del seu exterior .
Aquesta informació va ser completada per Enric Mir que ha rehabilitat més d’una plaça de braus, entre d’altres la de Jerez i que actualment s’encarrega del manteniment i restauració de la Monumental.
L’estructura de les places de braus ve marcada pel reglament taurí que es fa en el segle XVIII, de manera que les mides i proporcions són invariables. En el cas de La Monumental, a les peculiaritats senyalades per David Ferré cal afegir que la plaça es construeix des de la cota 0, sense aprofitar cap desnivell del solar: es fa primer un anell i a partir d’aquí es construeixen la resta d’alçades. Destaca també l’ús de la volta, que dóna una gran resistència a la construcció, així com el bon ús en què es troba l’espai. La Monumental és un edifici catalogat com a equipament i en el que té protecció no només la part construïda, sinó també la sorra. Aquesta protecció fa complicat de moment arribar a acords per dedicar-la a altres usos.
De totes les notícies que han aparegut sobre el seu pròxim destí, l’única que té fonament i sobre la qual van haver-hi converses, és la que deia que s’hi instal·laria Le Cirque du Soleil. Tanmateix, les condicions de protecció que té l’edifici van complicar les negociacions i, finalment, es va enretirar el projecte. Amb tot, la propietat, ara per ara, està decidida a conservar la plaça. Es fan obres de manteniment, les portes han estat substituïdes, encara que no es noti. També s’estan rehabilitant els característics ous, un dels quals, el que dóna a les Glòries, ja es va substituir fa anys. Ara es començarà la recuperació de l’ou més proper al carrer Marina, que presenta problemes, però no es substituirà.
Les obres es financen amb la pròpia activitat de la Plaça on es continuen fent esdeveniments encara que aquests no tinguin ressò a la ciutat.
Josep Maria Muntaner destaca la infrautilització d’aquest espai, encara que no sembla que sigui així segons la opinió d’Enric Mir. En Muntaner destaca la seva ubicació en una zona que està patint una gran transformació, ja que a la remodelació de la plaça de les Glòries, cal afegir la intenció de convertir el carrer Sicília en una gran avinguda que arribi a la Sagrada Família des de la Gran Via. En aquest context, en Muntaner fa una sèrie de consideracions respecte als projectes que s’haurien de tenir en compte. Rebutja plenament l’ús comercial i lúdic al que s’ha destinat les Arenes i demana un ús no superflu. Igualment rebutja la construcció d’habitatges, destinació amb la qual també s’ha especulat. Una ocasió per rebre noves idees serà el concurs de projectes que s’ha convocat entre estudiants d’arquitectura perquè -suggereix- pot ser una bona ocasió per canviar el significat de curses de braus en un símbol de la lluita en la defensa del bous. De tota manera, és un bon moment per no precipitar-se i anar coent nous projectes perquè en aquest moment, amb les pròximes eleccions municipals en l’horitzó, el consistori no prendrà cap decisió.
Finalment intervingué l’arquitecte Xavier Vilalta, autor d’un projecte per a la Monumental. Agafa la inspiració de la High Line de Nova York, tot i tenint en compte les diferències: aquest era un espai públic, mentre que aquí parlem d’una propietat privada. L’arquitecte Vilalta proposa convertir l’espai en un centre d’investigació, esport i oci ecològic i comerç just. Segons el seu treball, tindríem un centre d’investigació soterrat, la sorra podria convertir-se en una platja urbana i a les graderies es situarien centres d’esport, comerç just i bar-restaurant. Amb la seva proposta vol recuperar un espai únic i simbòlic de la ciutat per als barcelonins alhora que defensa que el cost seria baix i h hauria una oferta de llocs de treball. En el projecte hi ha dos cubs enganxats a la plaça, on es podrien situar serveis, que hauria de ser valorat en un debat posterior, si bé l’acollida que va tenir va ser força bona.
Per últim, tant en Josep Maria Muntaner, com l’Enric Mir van defensar que es tingui gosadia a l’hora proposar nous usos i no tenir por a la experimentació.
