Les 7 principals formacions polítiques que aspiren a regir l’Ajuntament de Barcelona varen atendre la nostra invitació i, a les 7 de la tarda del dimecres 15 d’Abril, s’inicià l’Aula “Importa el Patrimoni Cultural de Barcelona?”, focalitzant el debat, sobre tot, en els temes candents de la Ciutadella, El Park Güell i el Castell de Montjuic.Després de la presentació, per part de la nostra presidenta María Cruz Santos, varen intervenir els representants de cada formació, per aquest ordre: la CUP, Ciutadans, Barcelona en Comú, ERC, PP, PSC i CiU.
Marta Sánchez, de la CUP, llicenciada en Belles Arts en Conservació-Reparació i formació en gestió del Patrimoni, va fer esment del problema d’accessibilitat dels discapacitats a alguns espais i al fet de que els acompanyants hagin de pagar. També va denunciar la manca de dotació econòmica dels Arxius de Districte, i que s’hauria de estendre la catalogació
El candidat de Ciutadans, Luis Ignacio Ruiz, arquitecte que exerceix també com a perit judicial en litigis urbanístics i d’edificació, va dir que s’havia de diferenciar entre patrimoni privat i públic, amb vigilància de les subvencions destinades al privat i al seu ús(palaus convertits en hotels, per exemple). També va dir que era necessari revisar el catàleg. I treure el zoo d’on ara és, perquè la Ciutadella arribés al mar(?).
Raimundo Viejo, de Barcelona en Comú -candidat, professor de Ciència Política de la Universitat de Girona, editor d’Artefakte-, va prioritzar en la implicació ciutadana i veïnal en la defensa del patrimoni públic. Veu en l’explotació econòmica del patrimoni material e immaterial el principal problema. Tot i acceptar que en aquesta època de crisi el turisme té la seva importància, s’ha de tornar a la naturalitat anterior, recuperant les antigues formes de vida, gaudint del patrimoni i no dedicant-lo només al turisme.
S’ha de considerar el patrimoni dins de la seva singularitat, auditar-lo, protegir-lo, amb la cogestió dels ciutadans.
Jordi Coronas, d’ERC, candidat, consultor d’arts gràfiques i comunicació, coordina el programa municipal del seu partit a Barcelona. Amb un discurs molt ben estructurat i clar, va precisar que el patrimoni és el que ens identifica, la nostra memòria, no s’ha de vincular, només, al turisme. La cultura ha de ser accessible a tothom. Per tant, com la sanitat i l’ensenyament, ha de ser deficitària. Ha d’estar ben planificada per poder entendre el patrimoni.. S’hauria de destinar el 3% de l’obra pública en la seva conservació. S’ha de revisar el IVA cultural. S’ha de aixecar, d’una vegada, la Biblioteca de Catalunya. Catalogar els edificis de més de 100 anys com a nivell C dels bens d’interès cultural. Protegir el patrimoni immaterial, com els establiments emblemàtics. I destinar el castell de Montjuic a mostrar la història de la muntanya i de la ciutat, a través de tot el que allí hi ha passat.
Mª. Angels Esteller, del PP, advocada, diputada al Parlament del 1999 al 2003, actual portaveu a l’Ajuntament, es va referir bàsicament als temes apuntats: cal preservar el castell, però amb una exposició permanent, allunyada de la idea de memòria històrica, denunciant la disgregació del museu militar; centrar la millora del parc de la Ciutadella en els elements de l’exposició del 29(?); i recuperar la distància entre el Park Güell i la gent de la ciutat, tot i que convé atreure un turisme cultural.
Guillem Espriu, del PSC, educador social, portaveu adjunt del grup municipal, també es va centrar en els temes estrella, tot i que, primer, va fer una reflexió sobre l’ús del patrimoni abans de la globalització, després i la situació actual de crisi. Sobre el Park Güell va recalcar que cal protegir-lo tot, no només la part monumental. S’ha de regular la entrada, però sense cobrar als barcelonins. I hi ha d’haver una gestió col·legiada de tot el parc.
Sobre el castell de Montjuic va dir que s’ha fet un projecte simplement recaptatori.
A la Ciutadella se li hauria de tornar el seu caràcter científic, aprofitant el que hi ha, un cop rehabilitats els pavellons.
Finalment, Josep Lluís Alay, de CiU, actual director de Patrimoni, Museus i Arxius de l’Ajuntament, va justificar tot el que s’ha anat fent durant aquest darrer mandat municipal, tot, evidentment, en pro d’apropar la cultura i el patrimoni a la ciutadania: gratuïtat, per mitjà del GaudirBarcelona, del castell de Montjuic i del Park Güell, a més de descomptes per a molts museus; digitalització de més de 300.000 documents dels arxius municipals; accés a la carta arqueològica; apertura del recinte modernista de Sant Pau; importància del Centre Cultural del Born. Respecte al castell de Montjuic considera que ja és un centre d’interpretació i que el cost anual del seu manteniment és de 70 milions d’euros.
Al torn obert de paraules es va mantenir la polèmica sobre la cessió i la gestió del castell, amb una intervenció de la presidenta de l’Associació Amics del Castell de Montjuic recriminant el com i el què s’ha fet per part de l’Ajuntament. També es va denunciar el pla previst per l’esplanada dels museus, que sembla que tira endavant sense acord municipal.
Creiem que l’Aula, tan gràcies a la participació dels ponents com a la resposta de públic, ens ha permès copsar les diferents sensibilitats envers el patrimoni de la nostra ciutat, que és el mateix que el patrimoni de Catalunya i el patrimoni en general.
El titular de la Meritxell Pauné -en l’article http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20150417/54429974150/unanimidad-modernizar-catalogo-patrimonio-barcelona.html que us recomanem i que explica molt fidedignament i millor que nosaltres el que es va dir-, reflecteix molt bé on són les coincidències de tots els partits: hi ha unanimitat per a modernitzar el catàleg del Patrimoni de Barcelona. Sobre la resta, tantes visions com partits. El que acaba passant és que, quan convé, per molt modern i millorat que estigui, es canvia la catalogació i no passa res.
