El passat 18 de novembre es va fer la segona conferència sobre La Ciutadella d’aquest cicle. La van donar, conjuntament el Doctor Oliver Hochadel, membre del CSIC i Laura Valls, científica que està fent la seva tesi doctoral sobre els aspectes científics del Parc de La Ciutadella.
Des de bon principi, La Ciutadella va tenir com una de les seves funcions ser un espai per la ciència i instrument per despertar la curiositat de la ciutadania cap aquests aspectes que tanta embranzida van tenir al segle XIX. La mateixa construcció del llac el 1874, i el posterior aixecament de la Gran Cascada el 1881, despertà una gran expectació en la població de Barcelona.
Un any després s’inaugurà el Museu Martorell, de Rovira i Trías, el primer edifici que no era concebut per Josep Fontseré. En un principi l’edifici estava destinat a albergar minerals però el llegat de Francesc Martorell i Penya farà que les seves exposicions siguin més eclèctiques, tot i estar sempre relacionades amb la ciència.
Al 1885 l’Ajuntament pren a les seves mans el projecte de fer una exposició Universal a Barcelona i senyala el recinte de La Ciutadella com el lloc idoni on situar el gruix dels esdeveniments. Aquesta decisió va anar acompanyada de la separació del Mestre Fontseré de la realització del parc envoltat la seva separació en un affair més que tèrbol per part de l’Ajuntament.
El canvi en la direcció del parc així com les exigències de l’esdeveniment que suposava l’Exposició Universal canviaren el projecte més que cap altra cosa fins aleshores. Desapareixia el Palau de la Indústria, que havia de ser edifici emblemàtic del parc i d’una ciutat cofoia de la seva activitat industrial i comercial. A canvi s’accelerà la construcció de l’hivernacle i de l’umbracle. A més es construí un dels edificis més emblemàtics de l’actual parc, El Castell dels tres dragons, obra primerenca de Domènech i Montaner. El primer destí d’El Castell fou el de restaurant però, una vegada acabada l’Exposició, aviat començaren a celebrar-se esdeveniments en el seu interior que poc a poc el portarien cap el que ha estat el seu ús durant anys, Museu de Zoologia. Actualment encara hi ha activitat relacionada amb la ciència si bé ja no és pública.
La Cascada que ja el 1881 havia canviat el disseny inicial més modest per la font monumental que és avui en dia, té a sota una gruta on hi havia un aquàrium visitable.
Després de l’Exposició els animals que ja existien des de bon començament lliures pel parc, augmenten i el 1893 es crea la “Junta de Museus de Ciències Naturals, Parque Zoológico i Jardín Botànico” amb el concepte degut a Francesc Dardier d’una natura útil, aplicada i econòmicament explotable.
Al 1899 es celebrarà la festa de ‘arbre durant la qual es plantaren 400 pins.
Segons el Doctor Hochadel, a finals del segle XIX hi ha un corrent nascut a França que intenta aclimatar animals exòtics a Europa amb la finalitat de treure rendiment a la seva carn. Probablement té el seu origen en l’Imperialisme que viu en aquells anys la màxima expansió però tot i així no tingué massa èxit. Tot i això a Catalunya el banquer Martí Codolar, seguint aquest corrent, instal·larà la “Granja Vella” a Horta on criarà tota mena d’animals amb vista a la seva explotació econòmica. Vuit anys després, al 1873, Darder comença a treballar per Martí Codolar.
L’objectiu de Darder era fer una història natural aplicada per obtenir un benefici econòmic i, el 1892, Martí Codolar donarà els seus animals que formaran el nucli inicial de l’actual Zoo. Darder serà el Director d’aquest “Parque Zoológico de Aclimatación y Naturalización” fins 1918, convertint-se en un personatge molt popular, sempre dintre d’aquest concepte de fer del Zoo un centre de producció d’aliments, que es venien i que havia de ser rentable. Tot sense oblidar una vessant diguem-ne social doncs un dels objectius era educar a les classes més empobrides perquè elles mateixes criessin animals petits a casa i venguessin la carn i els ous.
En el tombant de segle el Parc adopta un altre funció. El 1906 es creà la “Junta Autònoma de Ciències Naturals” formada per personalitats provinents del món científic, catòlic i catalanista. El personatge més destacat fou Mossèn Norbert Font i Sagué que imposarà una concepció d’una natura catalana, catòlica, útil i econòmicament explotable. Un primer projecte serà la construcció d’animals prehistòrics que en aquella època s’estaven trobant a Catalunya, en especial mamuts. Aquest objectiu s’inspirava en la col·lecció que per la mateixa època s’exposava al Crystal Palace de Londres. El primer i únic animal que es va construir fou el mamut que encara avui és una de les sorpreses agradables que es troba el visitant que va per primera vegada del parc. Es va fer de formigó, material molt nou per l’època.
Una segona realització fou la instal·lació de bolcs petrogràfics que recollien totes les formacions geològiques que es donen a Catalunya i que durant anys envoltaren el Museu Martorell. Avui en dia encara es poden veure alguns arrambats a la façana d’aquest museu.
Al 1912 s’inaugurà l’Exposició de Piscicultura i Pesca que es mantingué tot l’any següent. Fou la primera vegada que el Castell dels Tres Dragos fou utilitzat per una activitat científica. Aquesta exposició tingué una extensió arreu de Catalunya on hi hagueren múltiples activitats relacionades amb la piscicultura i l’aigua.
Finalment, es va parlar de les dues vides de l’Avi, degeneració de “Baby”, paraula que sembla els era difícil de pronunciar als catalans de l’època. “Baby” o l’Avi, era un elefant que ja estava a la “Granja Vella” i que va passar al Zoo on gaudí de l’amistat de la quitxalla. Una vegada mort, el seu esquelet passà a formar part de la col·lecció del Museu de Zoologia.
