Què entenem per patrimoni virtual ?
Quines actituds i objectius comporta?
Quins avantatges i riscos presenta?
Van participar-hi:
Alejandro Marambio. Arquitecte del Laboratori de modelització virtual. Universitat Politècnica de Catalunya.
Maria Jesús Buxò. Catedràtica d’antropologia de la Universitat de Barcelona.
Artur Duart. Museòleg i gestor cultural.
Maricarmen Tapia com a moderadora , arquitecta urbanista, SOS monuments.
Resum per J. Bouza
El passat dimarts, 8 de maig, se celebrà a l’Ateneu Barcelonès la XVIIIna Aula de SOS Monuments, que va tenir el patrimoni virtual com a tema de debat.
En la presentació de l’Aula, Maricarmen Tapia, arquitecta, que actuà com a moderadora, va plantejar algunes de les qüestions clau que preocupen quant a l’aplicació de la virtualització al patrimoni. Tot i destacant la seva utilitat com a eina i recurs per a l’estudi, la investigació i la difusió, cridà l’atenció sobre els riscos que comporta, tals com el perill de substitució d’elements reals per representacions virtuals, la prioritat en les inversions, l’empobriment de l’experiència o la ocultació o pèrdua dels valors inherents a tot patrimoni viu. Digué que han de qüestionar-se conceptes importants que s’han acceptat i adoptat en el discurs sobre el patrimoni sense cap mena de discussió: “realitat millorada”, “accessibilitat” o, tanmateix, “patrimoni virtual”.
Per a poder donar una visió completa de tot aquest tema, a la taula estaven representats els tres pilars sobre els quals s’assenta la discussió: l’aspecte tecnològic de la virtualització, el seu ús com a eina d’estudi i difusió i les implicacions que la virtualització infereix sobre la percepció i gaudi del patrimoni. Alejandro Marambio, Artur Duart i Maria Jesús Buxó se’n ocuparen respectivament.
Virtualitzar, digué Alejandro Marambio, consisteix en recollir informació del mon real i convertir-la en informació virtual. Hi ha tecnologies diferents per a virtualitzar –SIG, teledetecció, fotografia digital-, que treballen a escales distintes. La última en desenvolupar-se, que ens preocupa ara, es la TLS, construïda a partir de la informació d’escàner-làser. Es basa en la recopilació d’una gran quantitat de dades reals, a partir dels quals s’elabora un model teòric que permet construir un model virtual. Encara que els resultats poden ser espectaculars i permeten la segmentació, la fragmentació i una gran facilitat de càlculs i mesures que serien molt complicades en el model real, en l’estat actual de la tecnologia presenta molts problemes. Anotem alguns del més notables: a) simplificació en la recollida de dades, ja que distingeix volums però no detalls –materials, textures-; b) registra una gran quantitat d’informació, però elimina la no contemplada pel model teòric; c) es perd molta informació en el canvi de format i en la conversió de digital a analògica.
Els avenços que s’estan produint tant en la fabricació de la tecnologia quant en l’elaboració de programes fan inevitable, segons l’opinió d’Artur Duart, la seva utilització generalitzada per al coneixement i difusió del patrimoni. Els museus han de modernitzar-se i incorporar-se a aquest procés que ja està en marxa. El patrimoni virtual es un recurs amb moltes possibilitats si els museus i els professionals hi agreguen continguts, objectius i intencionalitat. La utilització d’Internet és, digué Duart, una gran oportunitat de democratització de la cultura.
També Maria Jesús Buxó parlà de les virtuts de la representació virtual en la mesura en que refinen la percepció i amplifiquen la visió, fent evidents detalls pràcticament invisibles en la realitat. La possibilitat de representar virtualment obres inacabades, la espectacularitat i una certa sensació de traspassar el mirall són també qualitats valuoses d’aquestes tecnologies. Però, per altra banda, la contemplació de l’art o del patrimoni és, en sí mateixa, una virtualització. Quan observem un monument o llegim una novel·la construïm un mon propi al incorporar-hi la nostra experiència, visió del mon, sensibilitat, coneixement, imaginació; una reconstrucció virtual que incorpori ja elaborats tots aquests continguts, nega tota possibilitat d’experiència pròpia, segresta la nostra capacitat de virtualització o de pensar de manera més refinada.
L’Aula es perllongà amb nombroses intervencions del assistents que contribuïren a l’enriquiment del debat.
