Aula SOS: Park Güell de Pagament?

El dia 13 de març  es va realitzar a l’Ateneu Barcelonès la XXVIIna Aula SOS Monuments.

Per Jacqueline Jacquet

El Parc Güell, espai de consum turístic (l’any 2010, s’hi van comptabilitzar uns 9 milions de visitants) es degrada i deixa de complir la seva funció de parc públic.

El parc es pot protegir mitjançant una entrada de pagament? Era la qüestió a la qual havien de respondre els invitats a aquest debat.

Participants a l’aula:
– Vicenç Casals, doctor en geografia, professor de la Universitat de Barcelona, expert en parcs i  jardins històrics.

– Antonio González, en representació de l’Associació de Veïns del Carmel.

– Iolanda Latorre, consellera municipal d’Horta-Guinardó, membre de la taula del Parc Güell.

– Salvador Tarragó, arquitecte, especialista en Restauració del Patrimoni.

– Maricarmen Tapia, arquitecta urbanista, com a moderadora.

Vicenç Casals reconstitueix els primers passos del Parc Güell. Ens recorda com el 1921 la família Güell es desfà de les 14 hectàrees d’aquell vessant de muntanya que havia de ser una urbanització privada per a gent benestant, dissenyada per en Gaudí. L’Ajuntament de Barcelona compra els terrenys per 3.200.000 de pessetes i els converteix en un espai lliure d’ús públic: un parc. L’arquitecte Nicolas Rubió i Tudurí, primer director de Parcs i Jardins, troba el preu elevat tot i que es mostra favorable a la compra. Més tard, el 1948, el mateix Rubió i Tudurí considera que és un mal lloc per fer-ne un jardí, però, en tot cas s’ha de “tener los ojos en la arquitectura” que hi va deixar en Gaudí.

Aquesta arquitectura serà precisament la causa de l’èxit actual del parc i … de la seva degradació. 25.000 visitants al dia són les últimes xifres. Com es pot gestionar aquest espai donada la manca de recursos humans: tècnics, jardiners i vigilants?

Antonio González posa l’accent sobre l’abandonament i el deteriorament actuals degut a la privatització de Parcs i Jardins a partir del 1992. El parc Güell s’autogestionava, i ara els tallers de manteniment, els vivers, els composts fets al mateix parc han desaparegut. L’ Antonio González estén la situació a la majoria dels parcs públics de la ciutat deficitaris per mala gestió. No hi ha diners per contractar personal – jardiners i vigilants-. Els serveis es mercantilitzen… Fins i tot es va fer un projecte per posar al parc 4 bars!
Per què no es calculen i es programen les visites?

Iolanda Latorre celebra l’èxit del Parc Güell: 25 000 visitants al dia, és una bona notícia per a la ciutat! Tanmateix cal treballar el terreny. Han solucionat alguns problemes: les aigües pluvials ja no causen més desperfectes; cal treballar també la gestió del parc.

Remarca que la zona més visitada és la zona arquitectònica, però com protegir-la? Com controlar el flux de turistes? Regulant-ne l’accés?

Salvador Tarragó subratlla la bellesa del paisatge al parc Güell,contràriament al que deia Rubió i TudurÍ. En Gaudí reprodueix amb la seva arquitectura la natura mediterrània amb els marges de pedra seca, les garrigues, la vegetació espontània… Gaudí “arquitecturitza” la natura.

Com protegir la part arquitectural del parc? Com conservar la ceràmica vidriada? El drac ja s’ha refet, els bancs també, però ara no hi ha els tècnics del temps de Gaudí…  És un miracle que encara sobrevisqui el parc!

“El parc Güell de pagament?” Tots els participants es van declarar en contra d’aquesta possibilitat.

Una bona gestió i l’increment del personal poden ajudar a mantenir el parc amb una certa dignitat. Però, com reduir el nombre de visitants? Aquesta pregunta va quedar sense resposta.