Arxius de portada - Pàgina 26 de 27

Patrimoni a l’estiu

23 juny, 2011/in Noticies

Proposem dues activitats per a conèixer el patrimoni durant els mesos d’estiu: La exposició temporal “La Revolució de l’Aigua a Barcelona” i el curset d’estiu d’Arquitectura Popular. Llegir més

Tot baixant el Tibidabo

23 juny, 2011/in Publicacions

Excursió científica pels jardins dissenyats per Nicolau Rubió i Tudurí

Per Jacqueline Jacquet
Fotografia Maricarmen Tapia
Itinerari Jardins Rubió i Tudurí (pdf)>>

Els dissabte 11 de juny, com ho vam anunciar, vam anar a peu des del temple del Tibidabo fins a la Rotonda (Plaça Kennedy), passant per quatre jardins dissenyats per l’arquitecte Nicolau Rubió i Tudurí (1891-1981) quan era director de “Parcs i Jardins” de la ciutat de Barcelona (1917-1937).

Rubió i Tudurí, seguint en això la dinàmica del seu temps, va saber veure l’ importància dels espais verds en una ciutat com a Barcelona que no deixava de créixer. Traient partit de la situació privilegiada de la ciutat va dissenyar una distribució racional del seu espai lliure.

El problema de los espacios libres 1926, XI congreso nacional de arquitectura. Citat: Pàg 74 de:”Nicolau Maria Rubió i Tudurí” Col·lecció Gent de la Casa Gran 4 , Ajuntament de Barcelona, 1989

Un cel una mica nuvolat, la temperatura primaveral, el temps era ideal per caminar pel vessant solell de Collserola. Ens van acompanyar Neus colet, escultora, que ens va parlar de l’edifici racionalista de Radio Barcelona, edifici singular dintre de l’obra arquitectònica d’en Rubió i Tudurí i Josep Vigo, botànic, que va respondre a les nostres preguntes sobre arbres, arbustos i plantes, des de la prunera mirobolan fins a l’herba blenera. Alguns excursionistes van fins i tot herboritzar.

Els quatre jardins: Estat dels llocs i comentari

1. ANTICS JARDINS DE L’HOTEL FLORIDA

Rebatejats “Cota 500”

Aquest jardins, reduïts, ja que l’hotel Florida en ocupa bona part, han perdut la seva harmonia i tranquil·litat. El passeig es troba ara enmig d’atraccions (Tobogan, muntanya russa…) amb la música i els crits de rigor. Sobre els murets de pedra que perfilen els camins, seguint el contorn de la muntanya, hi han posat uns cubs de ferro, lluminosos? Sort que el parc, com tots els parcs, tanca quan es fa de nit!

2. VIVERS DE CAN BORNI

L’antic jardí d’aclimatació, creat arran de l’Exposició Universal del 1929, va ser restaurat i obert al públic com a parc, l’any 2006.

Sembla que conservi l’estructura inicial del jardí mediterrani: a dalt, una font natural i un estany-safareig que distribueix l’aigua a la resta del parc, mitjançant canals i fonts.

Al parc es poden veure arbres exòtics de l’època de la seva creació i arbres plantats recentment.

Aquest parc, enmig de la muntanya, respira la calma i l’harmonia. És un bon exemple de restauració respectuosa i intel·ligent.

3. PARC DE LA FONT DEL RACÓ

La part que baixa des de la Carretera de Les Aigües fins a l’estació del funicular sembla abandonada. (Era part del Parc d’en Rubió i Tudurí ? Per la seva estructura que encara es pot endevinar es diria que sí). Arbres caiguts i pedres dels murets en runes en dificulten el pas. (Per cert, no el pas dels senglars, en vam veure tres).

En canvi, la part que baixa de l’estació del funicular fins a gairebé la ronda de Dalt on es troba l’entrada principal del Parc és perfecta. Els camins ombrívols que serpentegen fins a la font són força agradables, amb els seus murs i bancs de pedra, amb alguns exemplars magnífics de roures, alzines i lledoners més que centenaris. En Rubió i Tudurí sabia aprofitar les asperitats del terreny i la vegetació dels llocs on projectava els jardins.

4. JARDÍ DE LA TAMARITA

Aquest parc, públic des del 1994, és part del jardí privat de la casa senyorial que Anselmo Mata es va fer construir a principis del segle passat. La mansió, al mig del parc, pertany avui a la Fundació Blanquerna.

Per tota una sèrie de raons l’arquitecte Salvador Tarragó, expert en patrimoni i bon coneixedor de l’obra d’en Rubió i Tudirí, pensa que aquest jardí no és del Rubió i Tudurí. Tanmateix La Tamarita compleix perfectament la funció d’un jardí públic, tal com ho veia en Rubió i Tudurí: espais pels lectors solitaris, espai pels que conversen, espais d’herba tendra pels enamorats, i finalment, espais per que corrin els infants, amb jocs, sorra, arbres i arbustos… Perquè “Un solar voltat de barreres, ad’huc d’algun arbre trist, d’algun arbust magre no és un jardí /…/ El play-ground ha d’estar vestit i voltat d’una massa vegetal important i ben ufanosa. No fer-ho així, aprofitant racons de la ciutat, espais sobrants i reduïts per instal·lar-hi els nois no enganya certament la naturalesa d’aquests” (Article a la revista Civitas, fundada el 1916).

Al final de la passejada, mirant de nou la distribució de l’espai lliure de Barcelona dissenyada per Nicolau Rubió i Tudurí, pensem que molta cosa s’ha anat realitzant: Collserola, el 2010, ha sigut declarat Parc Natural; l’ Ajuntament de Barcelona, sovint gràcies a la pressió de les Associacions de Veïns, ha anat creant nous parcs públics força interessants; S’està treballant a la recuperació dels marges del Besos i del Llobregat. Quant al front marítim, aquest respir natural per a la ciutat, caldria sens dubte ser més vigilants.

Patrimoni en Perill: Parc de Bombers del Poble Sec

22 juny, 2011/in Patrimoni en perill

A l’any 2010 SOS Monuments va donar a la Plataforma en Defensa del Patrimoni Històric dels Bombers de Barcelona el premi de Admiracions Conservades 2009. Aquest premi va se atorgat per la seva tasca de recuperació del seu patrimoni; però avui aquest patrimoni torna a estar en perill.

Sessió informativa sobre el Parc de Bombers del Poble Sec

Per Jerónimo Bouza

El passat dia 7 de juny, la Plataforma per a la defensa del patrimoni històric dels Bombers de Barcelona, que reuneix la totalitat de les associacions relacionades amb el Cos de Bombers de Barcelona, convocà una sessió pública per informar de l’estat actual de la reivindicació de l’edifici històric del Parc de Bombers del Poble Sec. A la reunió assistiren un gran número de persones, que van fer petita la sala del Centre Cívic El Sortidor on se celebrava. SOS Monuments hi va ser present.

Parlà en primer lloc Víctor Dobaño, secretari de la Plataforma, que feu la presentació de l’acte, de les persones que intervingueren i s’encarregà de moderar la sessió. El president, Antoni Galilea, va resumir a continuació la història de les successives reivindicacions i els objectius d’aquesta última, centrada en la recuperació de l’edifici del carrer de Lleida i la seva dedicació com a seu del futur Parc de la Prevenció de la ciutat. En aquest Parc s’ubicaria també un museu constituït a partir del material –objectes petits, estris, vehicles, arxiu- que diverses associacions de bombers han anat conservant des de fa molts anys.

Un equip d’arquitectes d’ADDIPA presentà el seu informe sobre l’edifici. Feren un repàs històric de l’origen i l’evolució del Cos de Bombers i de les diverses casernes que van utilitzar. En ocupar-se de l’edifici del Poble Sec, dissenyat per l’arquitecte i cap del bombers Emili Gutiérrez el 1929, varen explicar que era el primer de l’Estat espanyol pensat específicament com a caserna de bombers, el més antic -i l’únic que es conserva- dins d’aquesta tipologia. Destacaren que forma part del conjunt homogeni de construccions aixecades per albergar l’Exposició Internacional de1929, fet que li confereix un valor afegit. Van assenyalar també que, en les condicions en què es troba actualment, es fàcilment rehabilitable, ja que totes les modificacions que s’han fet per establir-hi les dependències policials són totalment reversibles.

L’estat actual de l’edifici quant a les estructures i materials és molt bo. Únicament s’han trobat algunes taques d’humitat a la part alta de la torre, que poden ser reparades sense grans despeses.

El que sí s’ha d’exigir, sigui quin sigui l’ús que se’n faci en endavant, és el respecte absolut a les característiques originals de l’edifici.

El projecte d’ampliació de l’escola veïna, el CEIP Jacint Verdaguer, presentat per l’arquitecte Javier Cristóbal per encàrrec de la Plataforma, tractava de mostrar com es pot dotat l’escola de les dependències que necessita sense ocupar la caserna de bombers, sinó sobre alguns terrenys sobrants de la Fira.

Representants de l’Associació de Veïns del Poble Sec, per una part, i de la direcció del col·legi Verdaguer, per l’altra, tot mostrant el màxim respecte per les reivindicacions dels bombers, i convençuts de la seva justícia, manifestaren la seva voluntat d’exigir que la caserna es cedeixi a l’escola, tal com sembla que es va pactar amb el Consorci d’Ensenyament. La situació de saturació del col·legi, molt prop del col·lapse, sembla insostenible, i encara que els desitjos de la Plataforma són respectables, és prioritària per als veïns l’atenció dels infants. Consideren que no és gaire probable que la Fira cedeixi ni un metre de terreny, i, en tot cas, haurien de començar una nova negociació que s’allargaria més del que l’escola pot esperar.

SOS Monuments donà suport des del primer moment a la lluita dels bombers per conservar patrimoni moble i edificis, i continua recolzant-los. Tanmateix, potser caldria sumar esforços amb l’escola i els veïns per aconseguir que la caserna pugui conservar-se en el seu estat original i trobar una altra solució per a l’ampliació de l’escola. Cal exigir de l’Administració que no imposi falses alternatives, o patrimoni o ensenyament, com si fossin contradictòries, situant sempre el patrimoni en la part més feble, amb un menor nivell de prioritat. La situació, que enfronta interessos tan legítims com oposats, és realment complexa i requereix l’esforç de tots.

Aula “Les biblioteques a debat: testimoni d’unes professionals”

30 maig, 2011/in Noticies

Cap a on van les biblioteques?

Per l’equip de redacció

El passat dimecres 25 de maig es va realitzar la XXVena Aula de SOS Monuments a l’Ateneu Barcelonès.

Com estava previst, va intervenir primerament Mercè Escardó, directora de la Biblioteca Can Butjosa de Parets del Vallès, que va parlar de la seva experiència de cara als infants. Seguidament, Montserrat Llovera, directora de la Biblioteca Districte 2 de Terrassa, va explicar que dirigeix una biblioteca de nova generació en un barri d’immigrants en la qual ha aconseguit fomentar la lectura. Finalment, Montserrat Julià, directora de la Biblioteca Jaume Vila i Pascual de Gelida va ressaltar que les biblioteques actualment s’estan deshumanitzant: hi ha poc contacte amb els lectors, moltes activitats en detriment de la lectura, manca de silenci. « Les bibliotecàries han d’entomar el paper de conservar les biblioteques” -va dir.

Les intervencions de les tres directores de biblioteques van quedar diluïdes en una descripció del que fan; molt lleugerament es va fer, al finalitzar, una reflexió sobre la incorporació de nous criteris del que ha de ser i fer-se en una biblioteca.

L’Aula ens va servir com inici de reflexió sobre el futur rol de les biblioteques. Encara que no sabem cap a on han d’anar, citem algunes dinàmiques sobre les que cal reflexionar:

Objectius d’inversió: Forta inversió en noves biblioteques i poca en noves adquisicions i manteniment dels fons.
Inadequada arquitectura per a les noves biblioteques: caixes de vidre on es cremen els llibres amb la llum solar. Espais que no permeten les activitats bàsiques i sense acondicionament tèrmic, cosa que implica moltes despeses del seu pressupost global.
Patrimoni documental: Manca d’esforç i consciència de protegir el patrimoni documental. Molts del llibres “vells” són descatalogats i ja no es poden trobar.
Centre cívic o biblioteca? Les noves activitats a les biblioteques moltes vegades s’allunyen del seu sentit: cursos de cuina, jocs per a nens, cicles de cinema…
Els fons locals a les biblioteques de barri encara avui en dia continuen essent mínims.
Canvi de demanda: la majoria dels préstecs són de DVDs i música. Per altra banda, gran part de les taules de lectura són ocupades per persones amb ordinador portàtil que hi van a treballar.
Quina és la llengua d’una biblioteca catalana? Com ha de respondre una biblioteca a les noves demandes multiculturals?.

…………………………………………………………………………………………………………………..

Sobre la reflexió i el debat

La biblioteca pública és una institució centenària. Durant els segles XIX i principalment el segle XX la societat ha reclamat un tracte igualitari de l’accés a la cultura mitjançant la biblioteca pública, el llibre i l’hàbit de la lectura. Amb la revolució tecnològica la biblioteca ha adoptat altres funcions, a banda del foment de la lectura.

Actualment són concebudes com a equipaments culturals de proximitat i són dissenyades com a grans espais arquitectònics, comptant amb molt bona acollida per part dels ciutadans. Podríem enumerar algunes de les seves virtuts: espais de lliure accés a internet, on s’hi pot participar en un munt d’activitats, per als immigrants és un punt de trobada o acollida, i un servei on endur-se en préstec llibres i materials audiovisuals a casa. S’han fet visibles sobretot si les valorem quantitativament: increment de visitants i de d’usuaris de préstec essencialment. Hem comptat en aquest procés amb la complicitat de les administracions que tutelen les biblioteques, les associacions professionals i de les bibliotecàries del nostre país.

No hem reflexionat suficientment sobre els costos d’aquest pas de gegant, sovint perquè hem menystingut altres models de biblioteca, com la clàssica o tradicional per poc tecnificada, i no hem considerat culturalment altres èpoques.

Podem apostar per entendre-la des d’un punt de vista més ampli, tant des de la seva materialitat que passa per la custodia patrimonial de llibres i fons documentals, i la immaterialitat, és a dir totes aquells valors que la biblioteca simbolitza individualment i col·lectivament.

Podríem afegir que hauria de ser més humana. D’entrada més imaginativa perquè ha de despertar el gust per la lectura sobretot en els infants i els joves. També participativa com a espai propici per la convivència de la comunitat. Un lloc on tothom es coneix hi participa, on es fa treball en xarxa amb l’escola i els centres d’educació, un espai que convida a l’encontre de les famílies, on s’hi fa un treball real vers la integració dels més desfavorits, etc. Per últim hauria de posar especial cura amb les activitats que planteja per acomplir aquests objectius.

El testimoni de les bibliotecàries convidades servirà per posar damunt de la taula aquestes i altres qüestions. Les biblioteques que elles dirigeixen formen part del Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO, creat l’any 1995 per difondre els objectius de la UNESCO. Actualment el grup està format per 41 biblioteques més i és pioner a tot l’estat per vàries raons. El primer lloc per posar especial cura en la funció social, educativa i integradora de les biblioteques. En segon lloc per recolzar a més diversos projectes d’innovació bibliotecària i iniciatives per afavorir la lectura i la narració de contes. En darrer terme l’adaptació dels serveis bibliotecaris per donar resposta a la creixent diversitat cultural dels nostres municipis. Dins de la professió cal comptar significativament la celebració de jornades interprofessionals cada dos anys com les celebrades a Salt l’any 2003 i les reflexions recollides en el manifest Les biblioteques públiques: espais d’integració social, entre d’altres.

El curtmetratge “La caixa màgica” sobre l’aniversari d’una biblioteca (Can Butjosa en els seus 25 anys), ens dona peu a preguntar-nos sobre els valors que les biblioteques han de custodiar. L’audiovisual, produït a inicis de 2009, ha estat dirigit per Daniel Torres i Jaime Ballada, amb guió de Jordi Palay, Daniel Torres i Jaime Ballada. Durant 14 minuts, temps que dura el curt, un follet –el Follet de la Biblioteca Can Butjosa- ens endinsa al món màgic dels llibres, de les aventures i de totes aquelles persones que viatgen pel món de les paraules a través de la lectura.

Mes informació Articles de Mercè Escardó i Bas
“Biblioteca: una palabra, un olor, sabor y saber” (pdf)
“Bibliote..que?” (pdf)

Festa Reivindicativa Pessebre Vivent dels Oficis de Sant Guim de la Plana

19 març, 2011/in Noticies

Ver vídeo festa Sant Guim de la Plana>>

Avui dissabte 19 de març es va realitzar la festa reivindicativa. Van Assistir-hi quasi bé 200 persones de diversos municipis i associacions en adhesió a la defensa del Pessebre Vivent.

Vam poder visitar tot el treball de rehabilitació i de conservació d’un magnífic Patrimoni Cultural, avui en perill.

Llegeixin la carta d’invitació:

Benvolguts companys,

Us escrivim des de l’A. C. La Marinada de Sant Guim de la Plana per demanar-vos la vostra ajuda i suport amb la participació a la Festa Reivindicativa que estem organitzant.

Per si no coneixeu la nostra entitat o el nostre entorn, dir-vos que som els responsables de l’organització del Pessebre Vivent dels Oficis, representacions que s’han dut a terme durant 25 sense cap mena de problema però des de les últimes eleccions hem patit l’assetjament continuat del nostre ajuntament culminant amb una multa de 5.005 € per haver realitzat el Pessebre en l’edició passada.

El Pessebre Vivent dels Oficis de Sant Guim de la Plana, Declarat Visita d’Interès Turístic per la Generalitat des de l’any 2002, ha sigut representat enguany en la seva 28a edició. És especial perquè, amb el pretext del Pessebre, podem ensenyar el nostre poble , de nucli medieval, entrant dins les cases i travessant passadissos estrets fins a arribar als cellers , cuines, entrades, corrals graners i tornant a sortir a carrers laberíntics que formen una estructura urbana complexa i rica. Cuidem, a més, molt els detalls, il·luminació i olors i tenim un recull molt ampli d’oficis ja desapareguts.

Estem parlant d’un muntatge magnífic que necessita la col·laboració de més de 200 persones per poder-lo fer possible en un poble de només 70 habitants on, si no fos pel Pessebre, al bell mig de la duresa del hivern, al poble no hi hauria vida.

El més important per nosaltres és que vingueu no només com a persones individuals que doneu suport a tot l’esforç necessari per dur a terme un Pessebre de les característiques del de Sant Guim de la Plana sinó que vingueu també en representació de la vostra entitat. Ens agradaria molt que ens ajudéssiu a fer lluir la festa i, en tant sigui possible, ens oferíssiu una mostra de la vostra activitat.

www.pessebre.org

PROGRAMA>>

Patrimoni en perill>>

Resum Aula SOS Monuments

2 març, 2011/in Noticies

Safareigs, un patrimoni que cal conservar?

Realitzada el passat dimecres 16 de març en el Ateneu Barcelonès.

Aquesta aula sorgeix arran d’una recerca sobre els safareigs públics a Barcelona i la seva àrea metropolitana realitzada per SOS Monuments i finançada per l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (Generalitat de Catalunya). En ella volem debatre del tema de les particularitats que suposa la conservació del patrimoni de la vida quotidiana i, en especial, quines eines i nivell de protecció existeixen.

Van participar: Xavier Roigé, coordinador del Màster de Gestió del Patrimoni Cultural de la Universitat de Barcelona; Rafael Folch, tècnic del patrimoni etnològic del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de Catalunya de la Generalitat de Catalunya; Maricarmen Tapia Arquitecta de SOS Monuments i Mònica Díaz de la Comissió de Bugaderes d’Horta.

Va Moderar aquesta Aula Nadja Monnet antropòloga, Universitat Autònoma de Barcelona i École Nationale Supérieure d’Architecture de Versailles. Paris

Organitza : SOS Monuments i Ateneu Barcelonès

RESUM de l’Aula

Per Jacqueline Jacquet

Prenen la paraula:

Maricarmen Tapia

Maricarmen Tapia i Nadja Monnet, moderadora d’aquesta aula, van ser a l’origen del projecte de recerca sobre els safareigs públics de Barcelona i d’alguns municipis de la perifèria.

Maricarmen Tapia explica el treball sobre els safareigs. El projecte, presentat a SOS Monuments el 2006 va ser posat en obra el 2009 després de rebre una beca de l’ IPEC (a través del CPCPT). Aquesta recerca sobre els safareigs de Barcelona i alguns municipis del Barcelonès amb que han col·laborat voluntaris s’ha traduït principalment en un inventari, ja que els safareigs públics i privats han desaparegut en gran part. S’ha registrat i documentat 360 safareigs dels quals només en queda el 10%. A través de les entrevistes efectuades el safareig representa un element de relació social que cal conservar si més no a la memòria.

Xavier Roigé respon a la pregunta: “Cal conservar els safareigs com a patrimoni?”per una altra pregunta: El safareig s’ha de conservar com un element material, com un monument?

Sens dubte el safareig es pot considerar com a patrimoni popular oposat a patrimoni culte. Pot ser utilitzat com un valor històric, polític: el treball de les dones. Però, és un patrimoni que ha perdut el seu ús inicial. Un patrimoni ha de tenir un ús. Es podria donar-li un nou ús, un ús turístic per exemple?

En tot cas, gràcies als estudis com aquest sobre els safareigs, queda una documentació sòlida ( inventari, descripció, fotos, testimonis). Encara que després desapareguessin tots els safareigs.

Rafael Folch, presenta la institució a la qual pertany, el CPCPTC (Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana) fundat el 1993. Aquesta institució té per missió fer un inventari del patrimoni etnològic de Catalunya. Fomenta els treballs de recerca i participa en la difusió de la de la cultura popular. Actualment, el CPCPTC forma part del Departament de Cultura.

La pregunta és: quins elements patrimonials s’han de conservar? La resposta és extensa. Fins i tot hi ha zones d’interès etnològic (El barri de les Adoberies de Vic, el massís de les Gavarres…).

Sobre safareigs ja s’ha fet estudis a la Conca de Barberà, a l’Alt Empordà. Tots els treballs realitzats, es clar, són a la disposició del públic.

Mònica Diaz. Representa la comissió de Les Bugaderes d’Horta. Aquesta comissió d’origen popular es va dedicar del 2004 al 2008 a la recerca de documents, fotos, testimonis per poder recuperar bona part de la història de les bugaderes d’Horta. La gent d’Horta, netes i besnétes de les bugaderes, va facilitar el treball.

L’associació pretenia així preservar la memòria d’aquelles dones que a partir del segle XVIII, aprofitant les aigües clares del seu poble, es van dedicar a rentar la roba de la classe benestant de Barcelona. Al llarg dels anys va haver-hi a Horta 78 empreses de bugaderes!

Tota la documentació recuperada va formar part d’una exposició itinerant que, si fos el cas, seria a la disposició de l’entitat que la voldria exposar.

Va quedar evident que entre les intervencions del públic el testimoni social de Mónica Diaz va tenir molt d’impacte.

També es va plasmar que a Catalunya hi ha safareigs restaurats que presenten un interès monumental, els safareigs d’Agramunt per exemple i que … El joc entre l’aigua corrent, la pedra i la llum poden justificar per si sol la conservació dels safareigs.

Els Premis SOS Monuments a la premsa local

1 març, 2011/in Noticies

La revista de l’Associació de Veïns de Vallvidrera, La Vall de Vidre, s’ha fet resó dels premis atorgats per SOS Monuments.

En aquest cas a l’Ajuntament de Barcelona, propietari de la Torre de Santa Margarida de Valldonzella, per el seu estat d’abandó.

Veure article a la Vall de Vidre Març 2011>>

Veure Crida a favor del Patrimoni Construït a Collserola>>

Carta Ferrol 2010

14 febrer, 2011/in Noticies

Hemos publicado la Carta de Ferrol 2010, es la síntesis de los acuerdos de las asociaciones asistentes al VII Encuentro de Defensa Cívica del Patrimonio Cultural, realizado en Ferrol los días 9, 10 y 11 de octubre de 2010.

La carta ha sido firmado por 13 asociaciones de defensa del patrimonio en España y enviada a diversos medios de comunicación e instituciones de Ferrol. La carta plantea 4 puntos claves para la defensa del patrimonio de ferrol: Para ver versión completa>>

Apoyar la candidatura de Ferrol a Patrimonio Mundial de la UNESCO, tanto por su valor patrimonial como por la necesidad de su protección respecto a procesos de extensión y renovación urbana.
Señalar la necesidad de protección integral del Patrimonio Cultural y su debida conservación.
Reclamar la protección de la ría como paisaje cultural.
Recuperar y conservar el Patrimonio como valor de identidad.

La prensa local, ha recogido la noticia de portada en el diario de Ferrol y hoy día en la Voz de Galicia

Diario de Ferrol en pdf>> “El patrimonio de Ferrol, apoyado por asociaciones de toda España”

La voz de Galicia: “Entidades de toda España piden que Ferrol sea Patrimonio Mundial“>>

La voz de galicia 14-02-11 en pdf>>

Premis Admiracions 2010

7 febrer, 2011/in Admiracions conservades i destruïdes

El 29 de gener d ’enguany es va celebrar la XIIna Assemblea General de SOS Monuments
durant la qual on es va presentar les activitats – aules i excursions – previstes pel 2011 (consulteu l’agenda).

En finalitzar l’assemblea es va lliurar els premis que SOS Monuments atorga a entitats diverses per la seva actuació positiva o negativa, referent al patrimoni cultural. Descàrrega Article a El Pais 2 febrer

Admiracions conservades:

1- “Comité cidadán de emerxencia para a Ria de Ferrol”, per la defensa de la conservació del patrimoni natural, cultural, etnològic i arqueològic de l’antic paradís de la Ria de Ferrol. I, en concret, per promoure la restauració i el restabliment al seu lloc del jaciment de Caldoval, i la conservació del jaciments de Promontorio.

Més info>>http://cociudem.wordpress.com/

2- Grup “Salvem el baluard del Migdia de Barcelona”, per la perseverant campanya de defensa i revaloració de la muralla vora la Plaça Palau

3 – Associació La Marinada, de Sant Guim de la Plana, per la magnífica tasca de conservació i recuperació del patrimoni etnològic sobre els oficis. Per l’organització durant 28 anys d’un Pessebre vivent on participen unes 150 persones del poble de Sant Guim i del veïnat.

Aquests actes nadalencs han fet que aquesta zona sigui més coneguda i revalorada gràcies als nombrosos visitants que el visiten.

Més info>> http://www.pessebre.org/cast/la-marinada-belen-viviente-sant-guim-de-la-plana.php

4- Plataforma “S.O.S SITGES” en contra de la renovació de la façana marítima dels museus Cau Ferrat i Maricel.

Més info>>http://plataformasitges.blogspot.com/2010/09/el-logo-de-la-plataforma-sos-sitges.html

5-Daniel Jimenez, advocat, per la magnífica defensa jurídica del patrimoni arquitectònic urbanístic de l’entorn del Palau de la Música

6- “Plataforma La Rotonda”, per la decidida defensa de l’edifici modernista de La Rotonda
Més info>>http://www.larotondabarcelona.com/

Admiracions destruïdes:

L’Ajuntament de Sitges, per a la intervenció en els Museus Cau ferrat i Maricel de la vostra ciutat.

Entenem que unificar directament els tres espais dels Museus del Cau Ferrat i Maricel i de la casa Rocamora subverteix la identitat tant de la façana marítima de Sitges com la dels propis museus sotmesos a experiments poc meditats.

2- Construccions Nuñez i Navarro i Ajuntament de Barcelona pel Projecte de l’edifici de la Rotonda, un projecte d’intervenció desafortunat que, amb l’augment de volum edificable permès, ha malmès un gran monument modernista.

3- L’Ajuntament de Barcelona, propietari de la Torre de Santa Margarida de Valdonzella, símbol del patrimoni abandonat de Collserola.

A nom de Sara Jaurrieta, regidora del districte de Sarrià-Sant Gervasi atès l‘abandó que el vostre Districte té des de fa molts anys del monestir de Valldonzella, situat al Parc de Collserola.

SOS Monuments al PAIS

2 febrer, 2011/in Noticies

Avui 2 de febrer, vam sortir al periòdic El PAIS amb la noticia dels premis atorgats en la Assemblea del passat dissabte.

Per llegir l’article>> (no t’oblidis de votar per l’article)
Descàrrega Article El Pais 2 febrer

Tag Archive for: portada