Aules celebrades durant el 2012

– XXIXna  Aula SOS Monuments: Conservar el Castell de Montjüic?.

– XXVIIIna  Aula SOS Monuments: Patrimoni Virtual a debat.

– XXVIIna Aula SOS Monuments: Park Güell de pagament?

– XXVIna Aula SOS Monuments: El Mercat del Born per quan?

_______________________________________________________________________

Aula SOS: Conservar el Castell del Montjüic?

SOS Monuments va celebrar el dimarts 12 de Juny a l’Ateneu Barcelonès la XXIXna Aula SOS Monuments per debatre sobre les diferents posicions entorn al futur del Castell de Montjüic.

El castell del Montjüic (S. XV-XVIII) ha estat testimoni de les nombroses guerres i repressions de signe contrastat. L’any 2009 el Castell va ser cedit pel Estat a la ciutat per segona vegada, sense haver-se constituït encara el consorci que el ha de gestionar.

Però, el castell es també, a més de un testimoni històric, un patrimoni arquitectònic d’un valor extraordinari com arquitectura militar, declarat Bé Cultural de Interès Nacional o monument nacional català.

Creiem necessari defensar el valor del conjunt de les seves diverses construccions del Castell de Montjuïc i el seu entorn com a patrimoni històric i cultural independentment dels conflictes polítics pels que ha passat. Això implica evitar les agressions a la seva integritat.

Van intervenir:

Joan Forgas, arquitecte del Pla Director del Castell de Montjuiïc. Qui va explicar les reformes fetes a l’edifici com a “transformacions necessàries per a la modernització de l’edifici pels usos que es vulguin donar”

Jordi Rogent, cap de patrimoni, en representació de l’Ajuntament de Barcelona. Va posar èmfasi en tractament tècnic que va tenir en les reformes, amb estudis arqueològic per a entendre com va ser l’edifici i que les intervencions són reversibles.

Carme Fusté Bigorra, president de l’Associació d’Amics Castell de Montjuïc en canvi es va mostrar critica respecte a les reformes que han desfigurat part dels espais interiors. Per altra banda va exigir la necessària participació de les associacions en la elaboració del usos, així com la immediata constitució del Consorci que hauria de gestionar l’edifici, pendent des de l’any 2007

Salvador Tarragó, arquitecte i vicepresident de SOS Monuments i moderador de la taula, va reivindicar el valor i necessari respecte de l’edifici amb usos i acondicionaments adients a les característiques pròpies d’una fortificació i evitar transgressions descontextualitzades.

L’Aula va comptar amb l’assistència i participació de nombroses persones que ompliren la sala.

Equip de redacció SOS Monuments

___________________________________________________________________________

Aula SOS: Patrimoni Virtual a debat.

Què entenem per patrimoni virtual ?

Quines actituds i objectius comporta?

Quins avantatges i riscos presenta?

Van participar-hi:

Alejandro Marambio. Arquitecte del Laboratori de modelització virtual. Universitat Politècnica de Catalunya.

Maria Jesús Buxò. Catedràtica d’antropologia de la Universitat de Barcelona.

Artur Duart. Museòleg i gestor cultural.

Maricarmen Tapia com a moderadora , arquitecta urbanista, SOS monuments.

Resum per J. Bouza

El passat dimarts, 8 de maig, se celebrà a l’Ateneu Barcelonès la XVIIIna Aula de SOS Monuments, que va tenir el patrimoni virtual com a tema de debat.

En la presentació de l’Aula, Maricarmen Tapia, arquitecta, que actuà com a moderadora, va plantejar algunes de les qüestions clau que preocupen quant a l’aplicació de la virtualització al patrimoni. Tot i destacant la seva utilitat com a eina i recurs per a l’estudi, la investigació i la difusió, cridà l’atenció sobre els riscos que comporta, tals com el perill de substitució d’elements reals per representacions virtuals, la prioritat en les inversions, l’empobriment de l’experiència o la ocultació o pèrdua dels valors inherents a tot patrimoni viu. Digué que han de qüestionar-se conceptes importants que s’han acceptat i adoptat en el discurs sobre el patrimoni sense cap mena de discussió: “realitat millorada”, “accessibilitat” o, tanmateix, “patrimoni virtual”.

Per a poder donar una visió completa de tot aquest tema, a la taula estaven representats els tres pilars sobre els quals s’assenta la discussió: l’aspecte tecnològic de la virtualització, el seu ús com a eina d’estudi i difusió i les implicacions que la virtualització infereix sobre la percepció i gaudi del patrimoni. Alejandro Marambio, Artur Duart i Maria Jesús Buxó se’n ocuparen respectivament.

Virtualitzar, digué Alejandro Marambio, consisteix en recollir informació del mon real i convertir-la en informació virtual. Hi ha tecnologies diferents per a virtualitzar –SIG, teledetecció, fotografia digital-, que treballen a escales distintes. La última en desenvolupar-se, que ens preocupa ara, es la TLS, construïda a partir de la informació d’escàner-làser. Es basa en la recopilació d’una gran quantitat de dades reals, a partir dels quals s’elabora un model teòric que permet construir un model virtual. Encara que els resultats poden ser espectaculars i permeten la segmentació, la fragmentació i una gran facilitat de càlculs i mesures que serien molt complicades en el model real, en l’estat actual de la tecnologia presenta molts problemes. Anotem alguns del més notables: a) simplificació en la recollida de dades, ja que distingeix volums però no detalls –materials, textures-; b) registra una gran quantitat d’informació, però elimina la no contemplada pel model teòric; c) es perd molta informació en el canvi de format i en la conversió de digital a analògica.

Els avenços que s’estan produint tant en la fabricació de la tecnologia quant en l’elaboració de programes fan inevitable, segons l’opinió d’Artur Duart, la seva utilització generalitzada per al coneixement i difusió del patrimoni. Els museus han de modernitzar-se i incorporar-se a aquest procés que ja està en marxa. El patrimoni virtual es un recurs amb moltes possibilitats si els museus i els professionals hi agreguen continguts, objectius i intencionalitat. La utilització d’Internet és, digué Duart, una gran oportunitat de democratització de la cultura.

També Maria Jesús Buxó parlà de les virtuts de la representació virtual en la mesura en que refinen la percepció i amplifiquen la visió, fent evidents detalls pràcticament invisibles en la realitat. La possibilitat de representar virtualment obres inacabades, la espectacularitat i una certa sensació de traspassar el mirall són també qualitats valuoses d’aquestes tecnologies. Però, per altra banda, la contemplació de l’art o del patrimoni és, en sí mateixa, una virtualització. Quan observem un monument o llegim una novel·la construïm un mon propi al incorporar-hi la nostra experiència, visió del mon, sensibilitat, coneixement, imaginació; una reconstrucció virtual que incorpori ja elaborats tots aquests continguts, nega tota possibilitat d’experiència pròpia, segresta la nostra capacitat de virtualització o de pensar de manera més refinada.

L’Aula es perllongà amb nombroses intervencions del assistents que contribuïren a l’enriquiment del debat.

_____________________________________

Aula SOS: Park Güell de pagament?

El dia 13 de març  es va realitzar a l’Ateneu Barcelonès la XXVIIna Aula SOS Monuments.

Per Jacqueline Jacquet

El Parc Güell, espai de consum turístic (l’any 2010, s’hi van comptabilitzar uns 9 milions de visitants) es degrada i deixa de complir la seva funció de parc públic.

El parc es pot protegir mitjançant una entrada de pagament? Era la qüestió a la qual havien de respondre els invitats a aquest debat.

Participants a l’aula:
– Vicenç Casals, doctor en geografia, professor de la Universitat de Barcelona, expert en parcs i  jardins històrics.

– Antonio González, en representació de l’Associació de Veïns del Carmel.

– Iolanda Latorre, consellera municipal d’Horta-Guinardó, membre de la taula del Parc Güell.

– Salvador Tarragó, arquitecte, especialista en Restauració del Patrimoni.

– Maricarmen Tapia, arquitecta urbanista, com a moderadora.

Vicenç Casals reconstitueix els primers passos del Parc Güell. Ens recorda com el 1921 la família Güell es desfà de les 14 hectàrees d’aquell vessant de muntanya que havia de ser una urbanització privada per a gent benestant, dissenyada per en Gaudí. L’Ajuntament de Barcelona compra els terrenys per 3.200.000 de pessetes i els converteix en un espai lliure d’ús públic: un parc. L’arquitecte Nicolas Rubió i Tudurí, primer director de Parcs i Jardins, troba el preu elevat tot i que es mostra favorable a la compra. Més tard, el 1948, el mateix Rubió i Tudurí considera que és un mal lloc per fer-ne un jardí, però, en tot cas s’ha de “tener los ojos en la arquitectura” que hi va deixar en Gaudí.

Aquesta arquitectura serà precisament la causa de l’èxit actual del parc i … de la seva degradació. 25.000 visitants al dia són les últimes xifres. Com es pot gestionar aquest espai donada la manca de recursos humans: tècnics, jardiners i vigilants?

Antonio González posa l’accent sobre l’abandonament i el deteriorament actuals degut a la privatització de Parcs i Jardins a partir del 1992. El parc Güell s’autogestionava, i ara els tallers de manteniment, els vivers, els composts fets al mateix parc han desaparegut.

L’Antonio González estén la situació a la majoria dels parcs públics de la ciutat deficitaris per mala gestió. No hi ha diners per contractar personal – jardiners i vigilants-. Els serveis es mercantilitzen… Fins i tot es va fer un projecte per posar al parc 4 bars!

Per què no es calculen i es programen les visites?

Iolanda Latorre celebra l’èxit del Parc Güell: 25 000 visitants al dia, és una bona notícia per a la ciutat! Tanmateix cal treballar el terreny. Han solucionat alguns problemes: les aigües pluvials ja no causen més desperfectes; cal treballar també la gestió del parc.

Remarca que la zona més visitada és la zona arquitectònica, però com protegir-la? Com controlar el flux de turistes? Regulant-ne l’accés?

Salvador Tarragó subratlla la bellesa del paisatge al parc Güell,contràriament al que deia Rubió i TudurÍ. En Gaudí reprodueix amb la seva arquitectura la natura mediterrània amb els marges de pedra seca, les garrigues, la vegetació espontània… Gaudí “arquitecturitza” la natura.

Com protegir la part arquitectural del parc? Com conservar la ceràmica vidriada? El drac ja s’ha refet, els bancs també, però ara no hi ha els tècnics del temps de Gaudí…  És un miracle que encara sobrevisqui el parc!

“El parc Güell de pagament?” Tots els participants es van declarar en contra d’aquesta possibilitat.

Una bona gestió i l’increment del personal poden ajudar a mantenir el parc amb una certa dignitat. Però, com reduir el nombre de visitants? Aquesta pregunta va quedar sense resposta.

_____________________________________

Aula SOS: El Mercat del Born per quan? 

El passat dimarts 10 de gener es va celebrar la primera Aula SOS que hem programat pel 2012 amb la col·laboració de l’Ateneu Barcelonès.