Aula SOS: La Defensa del Port Vell
Per MariCruz Santos
Amb una nombrosa assistència, més d’un centenar de persones, dimarts 12 de febrer es va celebrar la XXXna Aula SOS Monuments, La defensa del Port Vell, organitzada per SOS Monuments amb la col·laboració de l’Ateneu Barcelonès.
Aquesta Aula forma part de les iniciatives realitzades per la Plataforma Defensem el Port Vell que porta des de maig del 2012 una activa reivindicació.
Van intervenir Joan Alemany, membre de RETE, Associació per la col.laboració entre ports i ciutats i Doctor en Ciències Econòmiques
Javier Moreno Rico, Doctor en Ciència i Enginyeria Nàutica, Historiador i membre de la Plataforma “Defensem el Port Vell
Francesc Magrinyà, enginyer i Professor del Departament d’Infraestructura, Transport i Territori de la UPC
Itziar González, arquitecta i ex.regidora de Ciutat Vella.
Va Moderar Salvador Tarragó, arquitecte i Vicepresident de SOS-Monuments.
La trobada tenia com a finalitat presentar les conclusions que s’havien treballat entre els dies 26 de gener i 2 de febrer del 2013 en el Workshop sobre “El futur dels Ports de Barcelona” que es feia paral.lament a les jornades, que amb el mateix nom, tenien lloc a la Facultat de Nàutica de Barcelona.
Poques vegades un tema dels que hem presentat ha despertat tant interès ben justificat per la volada de les intervencions dels ponents de la mesa. Resumir en poques línies tot el que es va dir resulta difícil però crec que podríem destacar varies idees que resulten fonamentals:
Hem de parlar d’un espai portuari que vagi de “riu a riu”, és a dir des de la desembocadura del Besós fins a la del Llobregat, que ja ha estat desviada 2 km. per poder donar cabuda a les noves instal.lacions. Aquestes noves infraestructures són indispensables per continuar sent un port de primera línia que accepti els reptes que presenta la nova tecnologia i activitat naviliera.
El port ha d’estar unit i lligat a la ciutat i per aquesta raó hauria de poder ser recorregut en tota la seva longitud a peu pels ciutadans i accedir en qualsevol dels seus punts també a peu., només així es conservaria la vocació de mar que Barcelona porta als seus gens i es podria definir la “maritimidad”. Sabem que la zona que de manera general qualifiquem de Port Vell ha quedat obsoleta per continuar amb les seves tasques tradicionals. Des de la dècada de 1980 ja es van començar les transformacions en el Moll de la Fusta però la seva posterior decadència i l’actual manca d’activitat ciutadana demostren que no eren els indicats. El mateix ha passat amb el Maremàgnum que en el seu moment va significar fins i tot una font de conflictes per la ciutat, o el mateix World Centre buit de vida i a on resulta poc agradable anar i passejar. Són el que s’ha definit com “no llocs” perquè la seva activitat s’ha definit d’esquenes a la seva maritimitat. La llàmina d’aigua que defineix el Port Vell ha d’alojar activitats relacionades amb el mar: Port de pescadors, activitats de mariners, de la Facultat de Nàutica, etc.
La proposta aprovada per l’Ajuntament i que dona la concessió de l’explotació de la Marina Port Vell significa una gentrificació dels espais i una segregació social. La distribució dels vaixells i iots respecte a la ciutat ha de ser inversament proporcional a la seva eslora, és a dir, quant més gran més lluny del centre de la ciutat. Perquè tenim ports suficients on ubicar els iots de gran eslora i perquè existeix el perill de una nova especulació urbanística sobre tot ara que moltes de les instal.lacions que tenien una funció oficial, com l’edifici de Correus, han quedat buides. Aquesta nova especulació a ningú se li escapa que repercutiria en els veïns tradicionals dels barris propers, Barceloneta, Ribera, etc. Aquestes zones es podrien convertir en llocs, no llocs, perquè els seus ocupants no tindrien cap lligam amb l’història del barri ni cap interès en el seu destí.
D’altra banda, l’actual consistori no ha fet cap previsió de gestió urbana de la nova situació que la transformació proposada i aprovada crearà. Ni s’ha previst revisar l’agitació d’aigües que es produiran dintre dels molls on necessàriament han de ser tranquil.les
Un altre fet que cal remarcar és la pèrdua del Rellotge o Llanterna del Port de Pescadors junt amb la llotja desvirtuant un espai que té una història antiga i principal fins i tot en la ciència mundial doncs allà és el punt que es va agafar per mesurar el quart d’arc de meridià terrestre que serviria per definir el metre i el nostre Sistema Mètric Dècimal.
Per últim reivindicar el nostre dret de gaudi d’un espai que és nostre, dels ciutadans de Barcelona i per extensió de tothom que vulgui apropar-se al nostre mar. I també reivindicar una Barcelona plural no només en idees, creences i costums sinó també d’activitats econòmiques que no podem per menys de denunciar que cada vegada estan més encarades a l’atracció del turisme i a l’especulació, quan aquesta especulació és la que ens ha portat a l’actual situació de dramàtica crisi econòmica.
a
