EL DISPENSARI ANTITUBERCULÓS DE BARCELONA

Conferència a càrrec de l´arquitecte Antonio Pizza

Va ser molt didàctica la conferència de l´arquitecte Pizza, conferència que es podria  dividir en tres parts:

Una aproximació a les línies generals del Moviment de la Arquitectura Moderna i a la figura de Le Corbusier

El GATCPAC català

El Dispensari Antituberculós

Va començar la conferència presentant un nou moviment arquitectònic que va sorgir a Europa en el primer terç del s. XX, i que fent-se ressò de les idees higienistes del moment va tenir el seu màxim exponent en la figura de Le Corbusier.

Segons la seva filosofia, i basant-se en l´arquitectura racionalista, Le Corbusier va configurar cinc punts bàsics, que marcarien el seu model constructiu:

predomini de la línia recta, finestres allargades, una planta baixa construïda sobre pilars, edificis oberts amb façanes lliures i una terrassa enjardinada en l´últim pis.

Tot això suposava la màxima entrada de la llum, del sol i de l´aire posant en pràctica les idees higienistes.

El Moviment d´Arquitectura Moderna de Le corbusier es va estendre per Europa.

A Catalunya va tenir la seva rèplica: el GATCPAC (Grup d´Arquitectes i Tècnics Catalans pel Progrés de l´Arquitectura) i com màxims exponents tres arquitectes: Sert, Subirana i Clavé.

Però, què entenien ells per Modernitat? Animats per l´ èxit de l´Exposició del 29 amb el pavelló de Mies Van de Roes, l ´arquitecte Sert va aconseguir que Le Corbusier vingués a donar dues conferències a Barcelona. Després d´aquest primer contacte es va començar a gestar aquest grup que es va reconèixer com a tal en 1930. Poc després varen editar una revista a través de la qual estenien las seves idees i inclús varen obrir una botiga en el Passeig de Gràcia de Barcelona.

Però les seves idees de Modernitat mantenien una certa distància amb el dogmatisme de Le Corbusier, no en la part arquitectònica sinó en la funció social de l´arquitectura:

Ells consideraven l´arquitectura actual com arquitectura “pastis” de decoració front l´arquitectura moderna destinada a una necessitat i una finalitat

L´arquitectura tenia una funció social, no al servei del capital. Era una nova moral professional

Els edificis estaven relacionats amb l´entorn, formaven part d´ell, intervenien en el seu sanejament.

Donaven una gran importància a la rehabilitació

Finalment, defensaven un compromís  amb l´entorn i un apropament a la cultura mediterrània.

Encara que poc a poc aquest grup es va convertir en el braç tècnic de la Generalitat, la seva trajectòria va durar poc, 5 o 6 anys, fins la Guerra Civil

En aquest curt espai de temps, a més de diferents edificis d´habitatges, van sobresortir tres obres mestres: la casa Bloc (un conjunt d´habitatges per a la classe obrera), la Ciutat de Repòs i Vacances ( que no es va arribar a construir) i

El Dispensari Antituberculós

Aquest edifici que dona nom a la conferència va ser un edifici significatiu, no només pel lloc sinó per la seva finalitat. El lloc: el Barrio Chino de Barcelona, actual Raval, pensant en la seva higienització i esponjament. La finalitat: la construcció d´un equipament públic: un dispensari de diagnòstic de la tuberculosis.

L´edifici presentava un aspecte diferent: tornava als seus usuaris el sol, la llum i els arbres.

El mòdul principal albergava el Dispensari. El mòdul lateral una Biblioteca i un auditori. Tot en un pati enjardinat i obert als carrers.

En l´actualitat és la seu del CAP Raval Nord que es traslladarà d´edifici.

La conferència va finalitzar amb un seguit d´interrogants sobre el possible ús futur del dispensari.

L´edifici està degradat… Hi ha seriosos problemes de rehabilitació i manteniment…Com edifici públic es deuria respectar el seu ús públic…

A llarg del col·loqui van sorgir diferents propostes, però la reflexió que es derivava de la conferència era que se hauria de pensar en recordar la seva història: per què i on va ser construït.

És a dir: reconstruir la seva història per a decidir el seu assoliment urbà.

El temps ens respondrà