¨Els reptes de la conservació del patrimoni a Bòsnia¨

Gràcies a l’acció mancomunada d’Aadipa i SOS Monuments, es va presentar a la Sala Mirador de la seu del COAC, a l’Arquitecta Andjelina Osap Gacanovic, a la seva conferència ¨Els reptes de la conservació del patrimoni a Bòsnia¨, que ens va mostrar diversos dels treballs de reconstrucció d’obres civils i arquitectòniques de valor històric, que van ser totalment o parcialment destruïdes durant la guerra del 1992-95 al segle passat.

L’Arquitecta Osap Gacanovic és una dels presidents del comitè presidencial per a la preservació de monuments nacionals de Bòsnia i Hercegovina, aquesta comissió té tres presidents, pel fet que són tres els grups de població que conviuen al país: els cristians catòlics, els ortodoxos i els musulmans…

A la seva exposició ens va fer un ampli recorregut, dels antecedents: ètnics, polítics i culturals en el transcórrer de la història del seu país Bòsnia i Hercegovina.

Particular èmfasi va ser fet en la descripció d’edificis i construccions de rellevància pel seu valor històric i patrimonial, on a més es va poder apreciar la riquesa ambiental i paisatgística del país.

En un recorregut que transcorre bell, fins a arribar a l’horrible guerra que va sorgir entre els tres grups que “conviuen” al territori: musulmans, catòlics i ortodoxos, i que va durar des del 1992 fins al 1994, on es van destruir mesquites del S.XVI , monestirs del S.XV com el monestir de Zitomistic que data de 1556, l’icònic pont de Mostar construït entre 1557-1566.

En algunes de les obres no va quedar pedra sobre pedra, els nivells d’autodestrucció van assolir la xifra de 2771 edificacions de valor afectades, de les quals 773 van quedar totalment destruïdes i 354 cremades, a més d’habitatges, la vialitat, els sistemes de transmissió de energia i aigua, van ser mostrades imatges impressionants que mostren la capacitat de dany físic a l’entorn que va suposar aquesta guerra interna, producte del fanatisme.

Un dels aspectes en què l’arquitecte va fer més èmfasi va ser sobre la importància de les decisions preses a la fi de la guerra el 1995, quan va ser signat l’acord de Dayton EUA, que va incloure a l’annex 8, mesures inherents a la reconstrucció del patrimoni, mitjançant la creació duna comissió d’especialistes per catalogar les edificacions patrimonials destruïdes.

Més endavant va presentar alguns dels treballs de restauració d’una gran complexitat, tant per les mateixes característiques de les edificacions, com pels elevats nivells de deteriorament.

Gràcies a què moltes de les construccions havien estat estudiats, abans de la guerra i al posterior treball realitzat per estudiants i catedràtics, historiadors, arqueòleg, enginyers i arquitectes, coordinats per la comissió presidencial de Bòsnia i Hercegovina, va aconseguir catalogar i organitzar els dossiers que ja han permès començar a tornar la identitat de les diferents cultures que resideixen a aquest país.

Alguns dels exemples mostrats que més van cridar l’atenció del públic present van ser:

1. La reconstrucció del pont de Mostar destruït totalment el 1993, reconstruït el 1997-2004d decretat patrimoni d’UNESCO EL 2004.
2. El monestir de Zitomistic.
3. Mesquites reconstruïdes i algunes de noves de dubtosa qualitat estètica.
4. Monuments commemoratius sobre les víctimes de la guerra

Les obres realitzades han estat finançades, amb el pressupost governamental, però aquestes sumes són exigües, a més a més de donacions de la Comunitat Europea i donacions privades de connacionals residents a l’estranger.
Encara falta moltíssim per fer i cal un capital important, atès el nombre de les obres per restaurar.

L’Arquitecta Osap Gacanovic va fer palesos aspectes fonamentals que demostren la importància de l’activitat de restauració que no només fa referència a la conservació del patrimoni en si mateix, sinó també d’aspectes molt importants com per exemple:

1. Els treballs de reconstrucció de les obres destruïdes a la guerra, afavoreixen la recuperació de la identitat dels grups, també entre les diferents ètnies i cultures de la regió, cosa que sens dubte pot contribuir a la pau i el treball conjunt en el país.

2. La comunicació constant entre professionals i integrants de l’especialitat, com entre els ex alumnes de la formacions d’especialització post-diploma, afavoreixen l’intercanvi d’experiències i coneixements.

3. Les organitzacions governamentals implicades en la conservació de béns històrics i patrimonials han d’incentivar la creació de ponts amb altres organitzacions d’altres països, que s’ocupen de la conservació d’àmbit construït per col·laborar-hi i intercanviar experiència.

La comunicació afavoreix la creació del coneixement.