XII TROBADA D’ASSOCIACIONS DEFENSORES DEL PATRIMONI VALÈNCIA 2014

Els passats dies 17, 18 i 19 d’octubre ens vam reunir a València 9 associacions com venim fent cada any però aquesta vegada amb la finalitat expressa de donar suport als veïns i associacions del barri de El Cabanyal Calamelar en la lluita que mantenen des de fa ja 16 anys contra la destrucció del seu barri.

El Cabanyal està amenaçat pel projecte de continuar l’Avinguda Blasco Ibáñez fins trobar-se amb el mar. Aquest projecte ha estat un dels principals objectius del govern de l’alcaldessa Rita Barberà, però la seva consecució implicaria la destrucció de 1600 habitatges. Una part molt important del veïnat rebutgen el que seria un cicatriu molt gran en el seu barri i destruiria bona part de l’entramat social. Entre les accions que fan hi ha les jornades de portes obertes que es venen celebrant des de l’inici, és a dir ara fa 16 anys.

Malgrat haver una sentència condemnatòria, l’Ajuntament va iniciar l’enderroc d’habitatges fins que va arriba una ordre ministerial que aturar les màquines. El passat juliol el Consistori va presentar un nou pla gairebé calcat de l’anterior i al qual se han presentat més de 30.000 al·legacions abans d’acabar el període legal al mes de setembre. Mentrestant la tàctica ha consistit en negar els permisos d’obres per reformar les cases. D’aquesta manera molts propietaris, farts de viure en una situació d’incertesa sobre quin serà el seu futur i de la impossibilitat de realitzar millores en les seves finques, sovint les venen a l’Ajuntament el qual les enderroca creant buits que desvirtuen el barri. L’altra actuació ha estat la instal·lació de població marginal creant una percepció de perillositat en la resta dels valencians, al temps que el barri es degrada per manca de manteniment. Amb tot hem de dir que si be aquesta és la impressió en algunes zones, altres, gràcies a la voluntat dels seus veïns, estan plenes de vida i mantenen un aspecte més que correcte.

La trobada s’ha fet coincidir amb la jornada de portes obertes el que ens ha permès de conèixer no només el barri, sinó també a un bon grapat dels seus habitants. Les dos primeres sessions, doncs, es concentraren en el Cabanyal. Acompanyats per l’arquitecte Tato Herrera vam visitar una exposició organitzada per ell mateix, on es pot veure com el barri surt como una acció gairebé simultània de acció geològica i humana:

La construcció del port de El Grao va suposar l’acumulació de sorres que abans les corrents marítimes repartia per la costa més enllà de València desplaçant el mar i sobre les noves extensions es construïren pràcticament de seguida els habitatges dels pescadors que donaren lloc al poblat. A mesura que el mar es retirava, els habitatges avençaven i la població anava creixent.

També visitarem algunes de les cases que obrien les seves portes i on vam poder veure autèntiques obres d’art inspirades en el barri i que representaven les distintes emocions que els inspira.

 

 

Acabada la visita a El Cabanyal, l’arquitecte Arturo Zaragoza ens va guiar i explicar el Convent de Sant Domènec, antiga Capitania i al qual vam poder accedir gràcies a les gestions de la nostra sòcia i presidenta dels Amics del Castell de Montjuïc, Carme Fusté Bigorra. Allà vam poder contemplar les primeres voltes gòtiques fetes amb maons i la Capella dels Reis la volta de la qual no té nervadures tot i ser aristada el que li procura una elegància lliure de tot artifici.

A continuació ens vam traslladar a la Llotja, una de les joies del gòtic d’arquitectura civil que rivalitza amb la de Ciutat de Palma. A la visita ens va continuar acompanyant Arturo Zaragoza i això ens va permetre accedir a la “Prisión de Mercaderes” situada a la part alt i que comunica a través d’una porta amb el Consolat de Mar. La presó està actualment en fase de rehabilitació del seu terra. S’accedeix a la mateixa a través d’una porta oberta en el mur circular d’una escala de cargol que és una meravella d’adaptació i capacitat de càlcul de l’arquitecte. La presó es corona amb un sostre de volta aristada, semblant a la de la Capella dels Reis però que aquí, l’espai quadrat li dona una rellevància especial. Durant tota la visita, l’arquitecte Sr. Zaragoza va insistir en la concepció de Pere Compte tan propera al Renaixement, capaç ja de veure tot l’edifici com una unitat.

Les jornades van acabar amb la visita a la Catedral a la qual vam accedir des de la porta del Sant Grial, un projecte de 1703 de l’arquitecte alemany Konrad Rudolf en un magnífic barroc. Des d’allí vam anar a la capella del Sant Grial, de gòtic auster i que probablement en el seu inici tingués un altra finalitat. Després vam fer l’obligada pujada al Miquelet, autèntic símbol de València.

 

En el dinar de cloenda van esbossar-se les conclusions de las que el més rellevant, és que les persones i les seves formes de viure també són patrimoni. Per últim es va escollir Valladolid com ciutat que acollirà aquestes trobades l’any 2015.