Vam anar a l’Espluga de Francolí i vam veure el Museu
Convidats per la directora del Museu de l´Espluga, Gemma Carbó, vam anar el dia 2 de març a visitar el Museu de la vida rural i altres edificis que amb ell es relacionen: la destil·leria Balanyà i el Celler Cooperatiu.
Museu de la vida rural:
És un museu privat. Forma part de la Fundació Lluis Carulla, nascut a l´Espluga i “mecenes” de la zona. Ocupa l´antiga casa pairal dels Carulla amb una façana reformada molt maca, una ampliació de l´arquitecte Dani Freixes i un terreny al voltant amb un pati i un hort experimental.
Vam començar amb un vídeo sobre l´antiga producció del vi, que juntament amb l´olivera i els cereals representava la riquesa de la zona: la Conca de Barberà.
A continuació una visita parcial del Museu que vol ser i és una història de com l´home ha canviat el territori. Per això, no solament s´exposen objectes, sinó que es conserven tradicions, es treballa un hort , es fan exposicions i s´obren grans espais didàctics.
Tot sota un ideari respectuosament ecològic.
Destil·leria Balanyà
Gairebé adossada al Museu es troba la destil·leria Balanyà. Dedicada antigament a la destil·lació d´aiguardent a partir de la “brisa” del raïm. Es conserven molts aparells antics i en l´actualitat està dedicada a Museu. Molt interessant tota l´explicació.
Celler Cooperatiu
La darrera visita del matí va ser al Celler Cooperatiu. Un celler modernista construït segons el projecte de l´arquitecte Domènech i Montaner i fet pel seu fill Domènech Roura. Una edificació majestuosa amb tres naus i amb uns grans arcs interiors. Molt interessant el recorregut fet per un passadís alt. En l´actualitat s´ha convertit en el Museu del Vi i té la categoria patrimonial de BCIN. A la sortida es podem comprar productes típics de la zona.
Una parada per dinar i descansar en un modern restaurant.
Destrés de dinar vam tornar al Museu per visitar l´exposició temporal: PLÀSTICO. Un espai per reflexionar i debatre sobre un dels materials que més ens ha canviat la vida. Molt didàctica i molt encertada estèticament.
Acabo agraint a la directora Gemma Carbó les seves explicacions i la seva acollida durant tot el dia.
I també agraint la seva gestió perquè aquest Museu aconsegueixi ser com diu la seva definició: “Un centre cultural de la memòria, la reflexió i la transformació sostenible del mon rural”
