Torre de San Fernando

Fem cin cèntims d’un edifici que mereix està al catàleg de patrimoni de la Icutat de Barcelona

La Torre San Fernando o casa del Duc de Prim, va ser construïda per Joaquim Lloret i Homs en el 1918 per a Emilio Heydrich. Malgrat èsser un edifici emblemàtic, no està registrat com a BCIN, ni com a BIC.

Emilio Heydrich i Martínez, que va nèixer a Matanzas Cuba, al 1861 i va morir a Lloret de Mar 1947, va ser fill de Fernando Heydrich klein i Maria-Candelaria Martínez i Valdés, fou un empresari i inventor del segle XIX. Que va viure i va treballar a Cuba, fins que es va traslladar a Barcelona en l’any 1902. Es va casar amb Antonia Cubero i Casals, i varen tenir una filla, Aïda Heydrich (1887-1920), que es va casar amb el banquer Theodore Garbade.

Joaquim Lloret és l’arquitecte també de l’edifici Racionalista de la Clínica Barraquer a Barcelona.

La casa familiar de Heydrich i Martínez es troba al carrer Iradier 9-11, en el barri de Sarrià.

Es tracta d’un palauet que va èsser una comisaria durant molts anys, des de l’any 1951, després de la guerra civil, quan la policia espanyola el va convertir en comisaria, la quinta de San Isidro. Posteriorment hi va estar la policia autonòmica, els Mossos. Fins que es varen traslladar a la nova seu al Juliol del 2020.

És d’estil Noucentista, un habitatge unifamiliar. De planta baixa i dues plantes pis, format per la juxtaposició de dos cossos, un de central acabat amb coberta a quatre vessants i un altre en xamfrà arrodonit conformant una llotja.

Les cel·les encara hi són i fèien de testimoni d’altres temps. No s’utilitzaven, ja que no s’ajustaven a la normativa. De fet, tan sols tenien una funció d’arxiu. Si calia detenir preventivament a algú, se l’havia de portar a la caserna de les Corts, especialment  equipada per aquesta funció.

A la planta baixa de l’edifici, hi havia les estances d’atenció al públic, el despatx del cap de l’Àrea Bàsica Policial (ABP) de Sarrià-Sant Gervasi i les oficines dels agents encarregats de les relacions amb la comunitat. Al primer pis hi havien els despatxos dels inspectors, tants els qui anaven d’uniforme com els de paisà, sales de reunions i una aula o lloc on es fèien els brífings abans d’alguna operació. I més a munt, encara hi podíem trobar el “museu”, una sala on es conservaven una mostra de les eines i materials que els delinqüents utilitzen en les seves accions.