Fa molts anys que a SOS-Monuments demanem la recuperació de La Ciutadella com un parc històric, que sigui així considerat i deixi de ser un indret on continuament tenen lloc actes multitudinaris. Entre les accions imprescindibles a portar a terme està la recuperació de l’hivernacle, l’umbracle i el museu Martorell. Sobre això hem parlat a Betevé.
https://beteve.cat/societat/restauracio-hivernacle-ciutadella-sense-calendari/?utm_medium=social&utm_source=twitter&utm_campaign=beteve
El passat dimarts 24 de juliol ens vàrem entrevistar amb el cap de llista del grup del Partit Popular a l’Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, dins de la ronda de converses amb els diferents grups polítics del Consistori a fi d’explicar la nostra proposta sobre la intervenció de la Model, fer entrega del Manifest que hem emès i copsar els seus diferents punts de vista.
La visió, al menys del Sr. Fernández Díaz, és molt semblant a la nostra. No té sentit mutilar els braços del conjunt, sempre que això sigui compatible en poder aprofitar l’espai per a encabir tot el que el barri necessita: equipaments esportius, llars per a gent gran, escoles bressol, etc. El conjunt de la Model és símbol d’una època, d’una manera de construir i els edificis estan en un estat acceptable. És important, doncs, per a ell, avaluar el cost d’una rehabilitació acurada, sense grans afegits als edificis actuals. L’eliminació dels murs perimetrals permetria, així mateix, garantir zona verda, emparada per l’ombra dels edificis.
No es tracta d’una conservació romàntica –ha afegit-, sinó que, d’aquí a uns quants anys, quan passem pel costat, puguem pensar que en els mateixos edificis que eren lloc de repressió, s’hi troben uns nous usos per a la comunitat.
S’han d’evitar intervencions fora de lloc que desfigurin el recinte.
SOS-Monuments continua amb la seva tasca d’intertat sallvaguardar la integritat de l’edifici de la Presó Model. Aquesta setmana hem estat rebuts per la Sra. Trini Capdevila, Regidora per Esquerra Republicana i ens ha dit que al seu programa electoral porten la preservació de tot el conjunt de l’antiga presó.
El dia 3 ens va rebre la regidora Eulàlia Reguant a la que vam fer entrega del nostre manifest en favor de la conservació del panòptic amb els seus braços. Sembla que la CUP dona prioritat a l’espai verd abans que a la conservació del conjunt de La Model.
També el dia 3 de juliol vam portar a l’Ajuntament el Manifest amb totes les signatures recollides fins aquest moment i ho vam entregar al Registre amb una lletra dirigida a l’Alcaldesa Ada Colau.
Un cop l’edifici de la Presó Model va passar a mans de l’Ajuntament de Barcelona, i l’últim pres va sortir, va iniciar-se un procés, promogut pel Consistori i obert a la ciutat, de reflexió sobre la transformació física i d’usos de la presó.
Després de mesos de feina, ens trobem amb 3 propostes diferents cap de les quals responen als criteris a partir dels que s’ha debatut durant aquest temps. Tots tres projectes, l’autor dels quals no coneixem, mutilen total o parcialment més d’un braç. Per tant, podem dir que cap de les propostes respecta el conjunt patrimonial del panòptic sense que existeixin raons tècniques per fer-ho, doncs els mateixos tècnics de l’Ajuntament consideren que l’estructura de l’edifici es troba en bon estat.
No es pot entendre el panòptic ni la presó sense conservar la simetria dels braços. La mutilació que representen els tres models, buiden de significat el conjunt i dibuixen un complex proper a un caprici.
Les persones, i associacions que signem aquest manifest, reclamem que la simetria dels braços es mantingui i que hi hagi informació transparent en totes les etapes que encara manquen per a la rehabilitació del conjunt.
SOS-Monuments
Catalina Girona Arquimbau
Iñaki Uriarte
Jerónimo Bouza
Soledad Bengoechea
Esther Romero Carretero
Asociación AHRO
Maricarmen Tapia
Antonio Armesto Aira
Ascensió Solé
Asocición de Amigos del Castillo de Montjuïc
Joan Ramón González
Salvador López Arnal
Josep Lluís Martín Ramos
Jacqueline Jacquet
Luis Permanyer Llados
Mª Antònia Juan Nebot
Dominique Tomasov
María-Cruz Santos Santos
Miquel Sanz Parera
Oscar Mansergas Sellens
Ricardo Vergara Franceschi
Inmaculada Granados
Joan Carles Tatjer
Ileana Carina López Zatti
Joan Bosch Miró
Juan Miguel Muñoz Corbalán
Gabriel Gómez Plana
Caroline Mignot
Joan Cales Alay i Rodríguez
David García i Rubert
Salvador Tarragó i Cid
Albert Ferré Terés
Teresa Navas
Joan Tort i Donada
Mª Assumpta Tatjer Montaña
Isabel serrano Barros
Fundació Randa- Lluís M. Xirinacs
Mª Rosa Viñolas García
Montse Julià Torné
Ana Folch Mendes
Daniel Alberto Eidelman Burman
Daniel Szyld
Marcela Schwartz
Gabriela Rojman Smud
Jaume Artigues i Vidal
Josep Sansalvador i Castellet
Enric Tomàs Guix
Lluís Xavier Vitòria i Àgreda
Sandra Méndez Mosquera
Pelai Pagès i Blanc
Jaume Brunet i Papiol
Mª Rosa Vinyolas
Un cop l’edifici de la Presó Model va passar a mans de l’Ajuntament de Barcelona, i l’últim pres va sortir, va iniciar-se un procés, promogut pel Consistori i obert a la ciutat, de reflexió sobre la transformació física i d’usos de la presó.
Després de mesos de feina, ens trobem amb 3 propostes diferents cap de les quals responen als criteris a partir dels que s’ha debatut durant aquest temps. Tots tres projectes, l’autor dels quals no coneixem, mutilen total o parcialment més d’un braç. Per tant, podem dir que cap de les propostes respecta el conjunt patrimonial del panòptic sense que existeixin raons tècniques per fer-ho, doncs els mateixos tècnics de l’Ajuntament consideren que l’estructura de l’edifici es troba en bon estat.
No es pot entendre el panòptic ni la presó sense conservar la simetria dels braços. La mutilació que representen els tres models, buiden de significat el conjunt i dibuixen un complex proper a un caprici.
Les persones, i associacions que signem aquest manifest, reclamem que la simetria dels braços es mantingui i que hi hagi informació transparent en totes les etapes que encara manquen per a la rehabilitació del conjunt.
SOS-Monuments
Catalina Girona Arquimbau
Iñaki Uriarte
Jerónimo Bouza
Soledad Bengoechea
Esther Romero Carretero
Asociación AHRO
Maricarmen Tapia
Antonio Armesto Aira
Ascensió Solé
Asocición de Amigos del Castillo de Montjuïc
Joan Ramón González
Salvador López Arnal
Josep Lluís Martín Ramos
Jacqueline Jacquet
Luis Permanyer Llados
Mª Antònia Juan Nebot
Dominique Tomasov
María-Cruz Santos Santos
Miquel Sanz Parera
Oscar Mansergas Sellens
Ricardo Vergara Franceschi
Inmaculada Granados
Joan Carles Tatjer
Ileana Carina López Zatti
Joan Bosch Miró
Juan Miguel Muñoz Corbalán
Gabriel Gómez Plana
Caroline Mignot
Joan Cales Alay i Rodríguez
David García i Rubert
Salvador Tarragó i Cid
Albert Ferré Terés
Teresa Navas
Joan Tort i Donada
Mª Assumpta Tatjer Montaña
Isabel serrano Barros
Fundació Randa- Lluís M. Xirinacs
Mª Rosa Viñolas García
Montse Julià Torné
Ana Folch Mendes
Daniel Alberto Eidelman Burman
Daniel Szyld
Marcela Schwartz
Gabriela Rojman Smud
Jaume Artigues i Vidal
Josep Sansalvador i Castellet
Enric Tomàs Guix
Lluís Xavier Vitòria i Àgreda
Sandra Méndez Mosquera
Pelai Pagès i Blanc
Un cop l’edifici de la Presó Model va passar a mans de l’Ajuntament de Barcelona, i l’últim pres va sortir, va iniciar-se un procés, promogut pel Consistori i obert a la ciutat, de reflexió sobre la transformació física i d’usos de la presó.
Després de mesos de feina, ens trobem amb 3 propostes diferents cap de les quals responen als criteris a partir dels que s’ha debatut durant aquest temps. Tots tres projectes, l’autor dels quals no coneixem, mutilen total o parcialment més d’un braç. Per tant, podem dir que cap de les propostes respecta el conjunt patrimonial del panòptic sense que existeixin raons tècniques per fer-ho, doncs els mateixos tècnics de l’Ajuntament consideren que l’estructura de l’edifici es troba en bon estat.
No es pot entendre el panòptic ni la presó sense conservar la simetria dels braços. La mutilació que representen els tres models, buiden de significat el conjunt i dibuixen un complex proper a un caprici.
Les persones, i associacions que signem aquest manifest, reclamem que la simetria dels braços es mantingui i que hi hagi informació transparent en totes les etapes que encara manquen per a la rehabilitació del conjunt.
SOS-Monuments
Catalina Girona Arquimbau
Iñaki Uriarte
Jerónimo Bouza
Soledad Bengoechea
Esther Romero Carretero
Asociación AHRO
Maricarmen Tapia
Antonio Armesto Aira
Ascensió Solé
Asocición de Amigos del Castillo de Montjuïc
Joan Ramón González
Salvador López Arnal
Josep Lluís Martín Ramos
Jacqueline Jacquet
Luis Permanyer Llados
Mª Antònia Juan Nebot
Dominique Tomasov
María-Cruz Santos Santos
Miquel Sanz Parera
Oscar Mansergas Sellens
Ricardo Vergara Franceschi
Inmaculada Granados
Joan Carles Tatjer
Ileana Carina López Zatti
Joan Bosch Miró
Juan Miguel Muñoz Corbalán
Gabriel Gómez Plana
Caroline Mignot
Joan Cales Alay i Rodríguez
David García i Rubert
Salvador Tarragó i Cid
Albert Ferré Terés
Teresa Navas
Joan Tort i Donada
Mª Assumpta Tatjer Montaña
Isabel serrano Barros
Fundació Randa- Lluís M. Xirinacs
Mª Rosa Viñolas García
Montse Julià Torné
Ana Folch Mendes
Daniel Alberto Eidelman Burman
Daniel Szyld
Marcela Schwartz
Gabriela Rojman Smud
Jaume Artigues i Vidal
Josep Sansalvador i Castellet
Enric Tomàs Guix
Lluís Xavier Vitòria i Àgreda
Un cop l’edifici de la Presó Model va passar a mans de l’Ajuntament de Barcelona, i l’últim pres va sortir, va iniciar-se un procés, promogut pel Consistori i obert a la ciutat, de reflexió sobre la transformació física i d’usos de la presó.
Després de mesos de feina, ens trobem amb 3 propostes diferents cap de les quals responen als criteris a partir dels que s’ha debatut durant aquest temps. Tots tres projectes, l’autor dels quals no coneixem, mutilen total o parcialment més d’un braç. Per tant, podem dir que cap de les propostes respecta el conjunt patrimonial del panòptic sense que existeixin raons tècniques per fer-ho, doncs els mateixos tècnics de l’Ajuntament consideren que l’estructura de l’edifici es troba en bon estat.
No es pot entendre el panòptic ni la presó sense conservar la simetria dels braços. La mutilació que representen els tres models, buiden de significat el conjunt i dibuixen un complex proper a un caprici.
Les persones, i associacions que signem aquest manifest, reclamem que la simetria dels braços es mantingui i que hi hagi informació transparent en totes les etapes que encara manquen per a la rehabilitació del conjunt.
SOS-Monuments
Catalina Girona Arquimbau
Iñaki Uriarte
Jerónimo Bouza
Soledad Bengoechea
Esther Romero Carretero
Asociación AHRO
Maricarmen Tapia
Antonio Armesto Aira
Ascensió Solé
Asocición de Amigos del Castillo de Montjuïc
Joan Ramón González
Salvador López Arnal
Josep Lluís Martín Ramos
Jacqueline Jacquet
Luis Permanyer Llados
Mª Antònia Juan Nebot
Dominique Tomasov
María-Cruz Santos Santos
Miquel Sanz Parera
Oscar Mansergas Sellens
Ricardo Vergara Franceschi
Inmaculada Granados
Joan Carles Tatjer
Ileana Carina López Zatti
Joan Bosch Miró
Juan Miguel Muñoz Corbalán
Gabriel Gómez Plana
Caroline Mignot
Joan Cales Alay i Rodríguez
David García i Rubert
Salvador Tarragó i Cid
Albert Ferré Terés
Teresa Navas
Joan Tort i Donada
Mª Assumpta Tatjer Montaña
Isabel serrano Barros
Fundació Randa- Lluís M. Xirinacs
Mª Rosa Viñolas García
Montse Julià Torné
Ana Folch Mendes
Daniel Alberto Eidelman Burman
Daniel Szyld
Marcela Schwartz
El mes passat l’Ajuntament de Barcelona va facilitar 3 possibles projectes per la Presó Model. Tots 3 suposen la mutilació total o parcial dels braços del panòptic. Des de SOS-Monuments volem fer palesa la nostra oposició a qualsevol modificació de la simetria del conjunt i per aquesta raó fem públic aquest manifest:
Una vegada l’edifici de la Presó Model va passar a l’Ajuntament de Barcelona i l’últim pres va sortir, va iniciar-se un procés de reflexió promoguda pel consistori, sobre la transformació física i d’usos de la presó obert a la ciutat.
Després de mesos de feina ens trobem amb 3 propostes diferents cap de les quals responen als criteris a partir dels quals s’ha debatut durant aquest temps. Tot tres projectes, l’autor dels quals no coneixem, mutilen total o parcialment més d’un braç. Per tant podem dir que cap de les propostes respecta el conjunt patrimonial del panòptic sense que existeixin raons tècniques per fer-ho doncs els mateixos tècnics de l’Ajuntament consideren que l’estructura de l’edifici es troba en bon estat.
No es pot entendre el panòptic ni la presó sense conservar la simetria dels braços. La mutilació que representen els tres models, buiden de significat el conjunt i dibuixen un complex proper a un caprici.
Les persones i associacions que signem aquest manifest, reclamem que la simetria dels braços sigui mantingudes i que la informació sigui transparent a totes les etapes que manquen per la rehabilitació del conjunt.
Tothom que es vulgui adherir al mateix pot enviar nom i DNI a sosmonuments@gmail.com
Les Adoveries velles de Vic són un Bé Cultural d’Interés Nacional des del 17 de febrer del 2009
Va ser una sorpresa per mi trobar aquesta placa al terra de Vic, tal i com ja vaig comentar amb el PITARRA de Barcelona. Aquestes plaques recorden un passat no massa llunyà, un passat que potser no s’hauria de quedar tant sols en una placa.
Darrera el nostre ofici d’Arquitectes i per tractar d’organitzar el Col·legi d’Arquitectes i poder-lo obrir al poble, al ciutadà, a la gent del carrer, vaig sortir a buscar les velles adoberies de Vic, unes adoberies que a la primavera del 2010 vàrem visitar un grup d’estudiants per dissenyar i restaurar com a projecte d’Universitat de Postgrau “Màster de restauració de monuments” (MRM).
Allà seguia, a la primavera d’aquest 2018, a l’esquerra, al fons, el conjunt encara abandonat i més deteriorat si cap que fa 8 anys, quan el vàrem deixar uns Arquitectes i Geòlegs que durant més d’un any vam treballar per analitzar, aixecar plànols i fer una proposta urbana, d’ús i de restauració, per tal de salvar aquest meravellós conjunt, senzill, espartà d’una població nostra, que des de l’edat mitjana treballava les pells.
Vaig córrer des del Col·legi d’Arquitectes de Vic, carrer avall, fins al c/ dels Dolors, per trobar-me amb tot allò que fa gairebé una dècada, havíem deixat a l’espera d’unes decisions, tant polítiques com privades que poguessin donar una nova vida a una dotzena de cases, situades just davant d’un fil d’aigua, el riu Mèder.
Avui la gent era una altra, no érem els mateixos que aquell 2010, avui tots érem Arquitectes madurs, amb el somni de canviar el col·legi, de fer-lo més plural i no perdre l’”ofici”.
La brisa d’aquesta primavera, gris i freda, em feia veure un bell tapis de pedres, seccionat per continues finestres quadrades que des del terra s’aixecaven fins la seves cobertes.
Va ser un bell record, fantàstic, nostàlgic, on el subconscient em va portar a l’època viscuda amb els companys de màster i les seves propostes, tots ells professionals que vam fer nostres els edificis, érem d’arreu, de Brasil, Cuba, Tunísia, Bolívia, Valencia, Barcelona, Madrid, Buenos Aires i Caracas. Els projectes eren fets per estudiants que idealitzàvem el conjunt amb criteris com ara fer un passeig per vianants a la vora del fil d’aigua, convertir els horts en jardins per la població, il·luminar les façanes i donar una nova vida i un nou ús a les parcel·les d’aquesta cara de Vic poc coneguda pels de fora.
Avui des d’aquestes línees, parlo per la salvaguarda del patrimoni, perquè no passi més temps fins que això pugui perdre’s per sempre, perquè com més temps passi, més costós serà restaurar, salvar el passat, un passat que és nostre i malauradament es perd en el temps.
Ricardo R. Vergara i Franceschi
Arquitecte i President de SOS Monuments
Al llarg dels últims anys i a l’última dècada de manera mes accelerada, la ciutat de Barcelona, ha anat perdent llocs emblemàtics de la seva trama urbana; botigues de joguines, de barrets, de queviures, de llibres, de roba, de pell, de passamaneria…així han anat transcorrent els anys, tancant-nos el passat i privant el present dels serveis de proximitat, del nostre barri i de la ciutat.
Avui li toca el torn a un altre llegendari, en un carrer també llegendari, el restaurant “PITARRA” situat al c/ Avinyó núm. 56. La venda o traspàs de l’establiment comporta, ens agradi o no i derivat de l’inevitable creixement de la ciutat, un canvi de la seva estètica, eclèctica, tradicional i casolana en aquest cas, d’un local amb més de 125 anys d’història.
És lògic i obvi que no podem negar els canvis i el pas dels anys, però des de que pertanyem al gran concert de ciutats del món i amb la visita de milions de persones a aquesta petita i bella metròpoli que és Barcelona, se’ns destrueix, se’ns desmunta i se’ns desfigura la nostra identitat i els nostres costums i el “PITARRA” n’és un exemple.
De restaurant tradicional passarà a ser un Pub Irlandès, oblidant possiblement amb el nou espai remodelat, reordenat i revestit, el seu “gat negre” amb l’escut de la ciutat de Barcelona de Frederic Soler i tota la intel·lectualitat de les tertúlies que en ell s’hi van dur a terme.
Es per això que des de SOS monuments, volem fer una crida a la conciliació del passat amb el futur, perquè si bé no podem anar en contra dels canvis i dels nous interessos econòmics i d’internacionalitat, si que podem consensuar un camí d’intervenció, remodelació i respecte per un passat, fent menció del que va ser i del que a dins seu va passar deixant testimonis i vestigis de la seva història, conciliant el nou ús amb l’anterior, el que li va donar solera, color i vida, i que la medalla d’or al mèrit cívic, atorgada per l’Ajuntament de Barcelona romangui en el temps i en el coneixement dels futurs habitants.
És molt trist veure plaques a les voreres de la ciutat com ara “reconeixement als anys de servei”, i no veure-hi, el que durant anys va ser i mai hauria hagut de deixar de ser.
Són aquestes les raons per les que, des de SOS monuments, denunciem el que a dia d’avui segueix succeint, desitgem col·laborar per a què no torni a passar i instem a l’Ajuntament per tal que resolgui aquestes petites coses que fan atractiva la nostra ciutat i li donen el caliu necessari.
Esperant que el nou propietari es posi en contacte amb nosaltres, un record pel PITARRA.
Ens anem coneixent tots:
Comuns, PSC i Valls aproven la construcció de pisos de luxe als jardins d’una finca històrica https://www.totbarcelona.cat/habitatge/comuns-psc-i-valls-aproven-la-construccio-de-pisos-de-luxe-als-jardins-duna-finca-historica-97248/
Els dilluns de 18:30 a 19:30
Despatx nº 2 del Centre Cívic Pati Llimona
carrer Regomir, 3, 2º pis. Barcelona.
