• Instagram
  • Twitter
  • Facebook
  • Canal de denúncia
  • Subscriu-te al butlletí
  • Fes-te soci
SOS Monuments
  • Inici
  • Qui som
    • Presentació
    • Objectius
    • Manifest
    • Estatuts
    • Cartes
    • Referents teòrics
  • Activitats
  • Notícies
  • Patrimoni
  • Premsa
  • Enllaços
  • Contacteu
  • Cercar
  • Menu Menu

Tag Archive for: Patrimoni destruït

Torre Paula

26 novembre, 2021/0 Comments/in Campanyes, Noticies, Patrimoni destruït, Sense categoria

 

 

 

 

 

La Torre Paula Canalejo era un edifici residencial Modernista, datat entre el 1888 i el 1910. El que queda d’ell, està situat al carrer Homer número 27 i el carrer Pàdua número 24-28 del barri del Putxet de Barcelona. També era conegut com La Torreta, per al seu ús, com a residència per a gent gran durant els darrers anys.

 

Les seves façanes mostren bona part dels habituals recursos ornamentals del Modernisme: relleus florals d’estuc, baranes de ferro forjat de línies sinuoses i vitralls policroms.

 

Era obra d’Adolf Ruiz i Casamitjana. Un arquitecte d’estil Modernista, nascut el 9 de gener de 1869 a Barcelona. Que seguia sempre la línia marcada per al seu predecessor, Lluís Domènech i Montaner.

 

Va obtenir el títol de llicenciat en arquitectura l’1 de Setembre de 1893 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.

 

Després, va treballar com a arquitecte, contractista i constructor en els programes funcionals d’edificis residencials de renda, a l’Eixample de Barcelona, en el 1899.

 

 

 

En el 1924 va ser nomenat arquitecte municipal adjunt de Badalona, on va traslladar la seva residència des de Barcelona per motius de salut. I és on també, va projectar diversos equipaments escolars.

 

A més, s’especialitzà en models de mobiliari de caràcter sumptuós, especialment de tall clàssic.

 

Però aquest edifici de Ruiz i Casamitjana del barri del Putxet, ha estat enderrocat parcialment per no estar catalogat, a l’Octubre de 2021.

 

D’acord amb el promotor i davant la revisió del catàleg municipal, que està fent l’Ajuntament de Barcelona. S’ha conservat la façana i el jardí, que són els elements amb més importància patrimonial.

 

No obstant, això significa que, entre altres elements, s’han mantingut els ornaments florals. Però amb l’enderroc s’ha perdut, per exemple, el paviment interior de mosaic hidràulic de diferents colors i geometries.

 

 

 

Aquesta polèmica ha sorgit, precisament, després que se sabés que una promotora privada havia enderrocat, sense permís de l’Ajuntament. Una part del passatge antic de València, una via medieval d’origen romà, al petit veïnat de la Satalia del Poble Sec. El mur no està catalogat, però les obres eren il·legals i els serveis tècnics van aturar els treballs només tenir-ne coneixement. l’Ajuntament ha incoat un expedient sancionador per reparar el dany causat. Una multa i la reconstrucció del mur danyat amb les pedres originals, que provenien de la pedrera de Montjuïc. No obstant, s’han perdut pedres irreemplaçables. Tot i es vulguin restaurar, mai serà el mateix.

 

 

Per una altre banda, l’Ajuntament de Barcelona, davant la crítica a les xarxes socials de l’enderrocament de la torre Paula. Ha volgut aclarir que, en cap cas, s’ha procedit al seu enderroc total, sinó de part de l’interior de la finca. I emfatitzen, que la finca no té protecció patrimonial i que les obres s’estan fent amb llicència municipal.

 

Val a dir que, entre l’any 1942 i el 1987. Hi havia viscut i treballat, el pintor i dissenyador gràfic alemany, Will Faber Zietz. En record seu es va col·locar l’any 2013, una placa commemorativa a la façana.

 

Al barri del Putxet es va respirar nostàlgia durant l’enderrocament. I és que, s’ha perdut un Patrimoni important.

 

En part, per no haver estat protegit. I per al fenomen del “façanisme”, amb el que desapareixen per sempre, els interiors originals dels edificis històrics.

 

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2021/11/Vista-1.jpg 864 1142 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2021-11-26 10:53:012021-12-03 18:36:15Torre Paula

Visita al Cementiri Jueu de Montjuïc

8 novembre, 2021/0 Comments/in Activitats SOS, Campanyes, Excursions científiques Catalunya, Noticies, Patrimoni destruït, Sense categoria

 

 

 

Tal i com havíem anunciat el passat 17 d’octubre d’aquest any, 2021, vam fer una visita al cementiri jueu de Montjuïc acompanyats per l’Arquitecte i sòcia de SOS-Monuments, Dominique Tomasov. La nostra visita prenia sentit perquè a finals del curs passat (2020-2021) vam presentar-nos a la Convocatòria de “Projectes Participatius” de l’Ajuntament de Barcelona amb la voluntat de que es doni visibilitat a aquest cementiri que, avui, és un descampat amb bardisses limitat per una tanca de filferro.

 

La visita va començar a l’entrada dels Jardins de Joan Brossa i, des d’allà vam anar pujant fins al costat del Monument a la Sardana per un camí paral·lel a l’Avinguda Miramar. Segons la Dominique Tomasov, aquest camí és molt probablement el camí que feien servir fins a finals del segle XIV, el jueus de Barcelona per portar els seus difunts al cementiri.

 

El principal interès d’aquesta passejada va estar en tota la informació que la Dominique va donar sobre les creences, religió i costums dels jueus durant l’Edat Mitja i també ara. La seva explicació es va centrar sobre tot en els usos i normes dels enterraments, les condicions que han de complir els cementeris i aquí va donar la raó per la qual el cementiri es troba tan lluny del que era la ciutat medieval: no es pot celebrar la vida al costat de la mort, per això els enterraments dels jueus, quan a les ciutats medievals s’estaven fent a les sagreres dintre de les esglésies o al costat mateix, havien de ser llocs fora de les muralles. L’indret escollit per la comunitat jueva barcelonina ho és pel preu de la terra. També perquè està en un lloc elevat que “drena bé”. De moltes més coses referents als ritus jueus ens va informar la Dominique.

El cementiri va ser abandonat amb la desaparició dels jueus a la ciutat. La marxa de la comunitat jueva barcelonina està relacionada amb les persecucions que es van desfermar a finals del segle XIV, 1391, una persecució popular que va donar lloc a fets prou violents perquè la comunitat quedés molt malmesa i amb una situació que feia aconsellable la recerca de nous indrets on viure.

 

La idea, entre els habitants de Barcelona, de que a la muntanya hi havia el cementiri era general però la confirmació es va tenir després de les campanyes d’excavació de 1945-1946. La següent actuació no va arribar fins a 2001. A totes dos actuacions es van descobrir tombes que confirmaren la memòria popular. A l’última campanya, de 550 enterraments, només va sortir una làpida. De totes les làpides trobades només una sencera a l’excavació del 2001.

 

Moltes de les làpides es van reutilitzar a la construcció d’altres edificis. Per exemple, trobem un grapat al Palau del Lloctinent, segurament no hi són totes. La reutilització de materials anteriors, a la construcció d’edificis, era una pràctica corrent a tots els temps. Igualment hi ha indicis de què el cementiri s’estenia més enllà de la extensió que està cercada a l’actualitat.

 

En aquest moment la zona que correspon a l’espai ocupar antigament pels enterraments, es troba al costat mateix del Club de Tiro i baixa per la muntanya, encara que és difícil veure fins a on. Està delimitat per una tanca de filferro. No es pot accedir a l’interior. Tot l’espai està ple de bardisses i, pel què sembla, es perillós entrar. No hi ha cap senyal que ho identifiqui.

 

La nostra passejada també va ser reivindicativa. Cal dignificar aquest indret, informar a qui passa de por on passa, netejar l’espai. Ens ho devem com ciutadans. No cal grans actuacions que, sovint, malmeten més que respecten als bens. N’hi prou amb un rètol clar, amb una tanca més sòlida i, com diu En Enric Viñas, treure-li la pols.

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2021/11/DSC07744.jpg 960 1280 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2021-11-08 13:04:232021-11-08 13:57:45Visita al Cementiri Jueu de Montjuïc

PATRIMONIS Inter Culturals VISITA: la tradició funerària i l’antic cementiri jueu

18 setembre, 2021/0 Comments/in Activitats SOS, Excursions científiques Catalunya, Noticies, Patrimoni destruït

Fa dos anys vam assistir a una presentació sobre la recerca dels límits d’aquest antic cementiri, que dona nom a la muntanya de Montjuïc. La primera notícia que tenim de la presència jueva a la ciutat és del segle IX, quan ja es va establir aquest cementiri. La comunitat barcelonina no es recupera dels avalots anti jueus del 1391 a la Península  i els supervivents es converteixen al catolicisme o marxen de la ciutat. Amb la transmissió i divisió de la propietat i l’espoli de les làpides, desapareixen les referències visibles, i avui dia és difícil la seva localització.

Al procés Decidim Barcelona, SOS Monuments va proposar senyalitzar aquest espai en espera d’una actuació apropiada. En ocasió de la celebració dels Dies de Montjuïc, farem aquesta visita d’autora on s’explicaran la historia del recinte, els resultats de la recerca dels  límits i, sobretot, com es va establir i en què consisteix la tradició funerària mil·lenària encara vigent, a Barcelona i al món. La Dominique parla d’una “ànima”, referint-se a aspectes intangibles, cabdals per una millor comprensió del patrimoni.

 

 

Dominique Tomasov Blinder

És arquitecta (Buenos Aires, 1977) i membre de SOS Monuments.

Des del 1999 es dedica a temes de patrimoni jueu i és responsable del cementiri de la seva comunitat (a Collserola) i del grup de voluntaris que preparen per l’enterrament.

Els seus estudis sobre la matèria i la seva pràctica garanteixen un diàleg transversal i una reflexió sobre respecte a les minories i la construcció d’una memòria dive

 

Dia: 17 d’octubre 2021

Hora: 10:30 h.

Lloc: Peu del Telefèric de pujada al Castell. (Avinguda Miramar)

Durada de la visita: 1:30 h. a 2 h

Per raons tècniques a la visita només podran anar 20 persones.

Inscripció al nostre correu sosmonuments@gmail.com per riguròs ordre de demanda.

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2021/09/Vista-sobre-cementerio.jpg 488 600 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2021-09-18 10:47:002021-09-18 10:50:21PATRIMONIS Inter Culturals VISITA: la tradició funerària i l’antic cementiri jueu

LA GESTIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC AVUI” ENRIC VIÑAS i MANUEL

4 setembre, 2021/0 Comments/in Noticies, Opinió, Patrimoni conservat, Patrimoni en perill, Publicacions, Sense categoria

Comencem el nou curs amb una reflexió del nostre soci fundador Enric Viñas i Manuel, sobre la gestió del patrimoni. Una crítica i, a la vegada, una proposta interessant.

 

 

 

RESUM

Per a la gestió del patrimoni cultural és primordial la conservació y el reconeixement dels valors que conté cada bé cultural i l’esperit que representa. El patrimoni monumental en general i l’arquitectònic en particular, han experimentat en els últims decennis una forta pressió restauradora. En aquest context cal distingir dos sectors, el públic i el privat, amb diferents criteris respecte als objectius que cada sector persegueix. Mitjançant un qüestionari de vuit preguntes, prèvies a tota decisió d’intervenció sobre un bé cultural, s’invita a fer una reflexió sobre els motius i conseqüències possibles d’aquestes actuacions. En un intent de resposta positiva, es plantegen diverses propostes per tal d’afavorir la cooperació entre ambdós sectors i corregir formes de gestió que són manifestament millorables.

S’insisteix en qüestions com la prioritat dels valors històrics i socials sobre els merament materials. També es fan propostes alternatives a les formes de finançament amb recurs a l’erari públic, actualment ja massa sobrecarregat. Esrecomana orientar  i graduar els canvis de ús segons una escala descendent, de la més agressiva a la més innòcua. El recurs a la explotació turística, queda matisat en el sentit d’evitar l’accés  als monuments d’un públic massiu i desinformat. Pel contrari, es proposen diferents nivells d’oferta segons sigui la disponibilitat i tipologia del visitant.D’altre banda s’aporta l’idea de que el millor mètode de conservació passa per una bona comunicació del pla de gestió i la creació de bons canals de participació ciutadana.

 

 

Paraules clau: patrimoni, bens culturals, monuments, iniciativa publica, iniciativa privada, salvaguarda, conservació, difusió, intervenció, gestió del patrimoni, turisme.

 

 

 

 

 

 

 

  • INTRODUCCIÓ

Abans de plantejar una intervenció sobre qualsevol tipus de patrimoni arquitectònic convindria respondre les vuit preguntes del següent qüestionari: què, on, per què, per a qui, quan, quant, com, qui. Cada una de les respostes que donem, condicionarà de manera directa el resultat final de la nostra intervenció sobre elements tan fràgils com son els bens culturals.

A l’intervenir sobre aquests, caldria considerar que pel seu caràcter perible, tenen un component de energia no renovable.Els arqueòlegs saben molt bé que si excaven sense mètode adequat destrueixen sense remei, pàgines senceres de la història. En aquest breu assaig ordenaré les propostes d’acord amb aquest qüestionari.

  1. QUÈ

El notable augment de les actuacions d’iniciativa pública experimentat en l’àmbit del Patrimoni arquitectònic, en especial des de la transferència a las autonomies, de la gestió dels bens culturals, mereix una reflexió sobre quines opcions s’han adoptat  i quins son els seus resultats.

Un dels primers postulats que hauria de presidir el fet de restaurar, és que no es pot  protegir allò que no es coneix. El coneixement d’un bé cultural passa per la identificació i l’anàlisi evolutiu dels seus valors identitaris que, encara que els enumerem por separat, formen part inseparable de cada un. Valors històrics, valors tècnics i valors estètics els trobem en distintes proporcions a cada nivell de intervenció i donen la mida de participació dels diferents experts en els tan desitjables equips pluri-disciplinars.

La conservació del patrimoni arquitectònic resulta entesa com una operació de coneixement de les circumstancies històriques que feren possible la seva construcció, així com dels valors arquitectònics i tecnològics que, com a compendi i arxiu de totes les seves èpoques, es troben en un monument. Axó permetrà que altres generacions amb diferents valors als nostres, puguin apreciar i reconèixer en els vestigis conservats  l’esperit que les feu possible.

Es així com el coneixement precís d’aquest patrimoni i el de sa pertinença al territori han de ser la base imprescindible per a qualsevulla intervenció.

2. ON

A Catalunya es va optar pel criteri de recuperar cert número de monuments amb l’objectiu de prestigiar la jove  re-instaurada autonomia. Amb esperit de ruptura amb una suposada tradició de caràcter historicista, atribut d’anteriors períodes, s’acompliren gran nombre de actuacions sobre  bens immobles: monestirs, esglésies, palaus, jaciments arqueològics, torres, recintes emmurallats, ruïnes de castells i fortaleses. En escollir els edificis i llocs a restaurar es detecta certa falta d’unitat de criteri.

La qüestió de propietat de cada monument dona lloc a una gran dispersió de centres de decisió. De la antiga acció restauradora de la Mancomunitat de Catalunya amb el Servei de Conservació i Catalogació de Monuments, creat el 1914 i dirigit per l’arquitecte Jeroni Martorell, hem passat a una proliferació d’administracions actuants:   Museu d’Història de Catalunya, Servei de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, “Ministerio de Hacienda”, “Ministerio de Defensa”, Serveis de Monuments de les Diputacions, Consells Comarcals i Ajuntaments. Cada un arbitra segons convingui, a on i com intervenir.

 

La conseqüència de aquesta situació contribueix a la pèrdua contínua d’identitat i d’autenticitat de aquest preciós llegat històric que ningú té dret a apropiar-se en exclusivitat. Existeix una certa apropiació, a canvi de la càrrega de responsabilitat assumida. Cada ens disposa sobre el devenir dels edificis que té al seu càrrec, sovint sense coordinar amb els altres ens. Un model centralitzat, semblant al del Patrimoni Històric de França, evitaria el xoc d’interessos i decisions sobre l’ordre de prioritat en les actuacions. Facilitaria també la coordinació necessària per a canalitzar els fons públics de finançament. (1)

 

  1. PER QUÈ

Amb massa freqüència s’anteposa les qüestions de l’ús d’un edifici als veritables objectius que haurien de guiar tota acció en vers de la salvaguarda i difusió del ric patrimoni arquitectònic català. Es quasi constant el recurs a allò que goso qualificar de “xantatge al monument”: Si no rehabilito i no dono un ús rendible a l’edifici, no genero els recursos necessaris per a  la seva conservació i per  tant no compleixo amb el mandat de transmetre intacte el llegat cultural que m’ha estat confiat. Aquest raonament merament economicista oblida els principals objectius de recuperació i difusió dels bens culturals. En aquest breu i senzill raonament s’amaguen uns errors de plantejament que indubtablement conduiran a intervencions amb conseqüències irreparables.

A l’arquitectura civil se li aplica el criteri de rehabilitació d’edificis per a usos com a equipament social, amb el que això comporta de potencial de transformació i la consegüent pèrdua de autenticitat. En la arquitectura religiosa, en general prima el ús que li es propi, tanmateix també es víctima de reformes i actualitzacions poc respectuoses. El patrimoni industrial, per trobar-se immers en el fenomen de creixement del sòl urbà, ha sofert les seves conseqüències en forma de lamentables enderrocaments. El patrimoni de la arquitectura defensiva, en general s’ha de reconèixer que s’ha conservat acceptablement mentre quedà adscrit als usos militars, deixant a banda alteracions i adaptacions menors i fàcilment reparables. El perill comença al moment de la seva transferència a usos civils. La conversió de moltes fortificacions en equipaments públics, una cop adaptades al compliment de les normatives és causa de molts errors .

 

Ordenant els nous usos en el sentit de major a menor potencial de transformació, els podem  graduar quant al risc de pèrdua  del seu caràcter: Hospitals. Centres de salut. Penals i Centres de reclusió de menors. Centres universitaris.Centres hotelers i residencials. Restaurants. Palaus de congressos. Centres esportius. Biblioteques públiques. Museus, Arxius. Centres d’Alta seguretat. Seus de Base de dades. Escoles taller d’ Arts y Oficis de Restauració amb aplicació al manteniment del propi  monument. Visites guiades. Exposició del procés de conservació-restauració.

Aquesta classificació es funció del grau d’exigència de les mesures d’accessibilitat, protecció contra incendis, seguretat en el ús, etc. Son normatives que condicionen fortament els usos alternatius i que en cap cas poden desconèixer la primacia dels veritables objectius de la conservació i difusió dels valors del monument.

 

Caldrá conscienciar a la opinió pública catalana sobre la importància de la salvaguarda dels valors, culturals, històrics, tècnics i artístics, que conté el patrimoni monumental. Sense la seva necessària i directa aportació es materialment impossible el portar a bon terme una tasca tan pesada.

És dramàtica la desconnexió entre les distintes institucions actuants per una banda i la societat civil representada per diverses associacions i organitzacions benèvoles fins i tot els àmbits científics. Aquesta situació, unida al dictat de l‘oportunisme polític i al vaivé electoral, condueix sense dubte a unes intervencions apressades i de resultats imprevisibles. Malgrat les indubtables bones intencions, això és simptomàtic de un cert desinterès pels beneficis de la veritable labor de conservació i manteniment del patrimoni monumental.

4. PER A QUI

Al tractar de gestió dels bens patrimonials en general i dels arquitectònics en particular, estem posant en contacte dos sectors, el públic i el privat que, en principi tenen interès en complementar-se mútuament però partint de principis i objectius diferents. En cada sector es prenen decisions que influeixen en l’altre sector, sense cap experiència de treball en comú. El sector públic té la seva prioritat orientada a l‘obtenció de beneficis socials, el finançament dels costos i el prestigi de la institució, per via de convertir el bé en equipament públic del tipus que sigui. El sector privat veu una oportunitat de accés a la presa de decisions, sovint adquirint al mateix temps uns drets d’explotació, bé sigui comercial, hotelera o turística.

Els valors i objectius finals de tots dos sectors responen a critèris molt diferents. Es tracta doncs, d’aproximar al màxim les posicions, esborrant paulatinament els límits que els separen.

 

La fórmula actual de cooperació permetria revertir en part els beneficis que genera el sector turístic sense que això suposi renunciar als criteris bàsics de conservació i coneixement que caracteritza al monument. Cal fomentar l’arrelament de cada monument a la ciutadania i aquest objectiu és la millor garantia de governament i conservació.

La incorporació ordenada de la iniciativa privada no farà més que augmentar les expectatives i millorar els resultats de gestió de cada bé cultural. El consens indispensable, en relació a la salvaguarda del patrimoni per la via de la discussió oberta i participativa no pot reduir-se als gestors públics o als seus tècnics, cal implicar al conjunt de la ciutadania, la consciència cívica de la qual, garanteix la millor i més efectiva vigilància davant la relaxació massa palpable i freqüent d’aquells organismes. es necessària també, una millor informació i difusió dels objectius i mitjans disponibles per a cada intervenció, abans, durant i després de cadascuna. Tota persona que accedeixi al monument ha d’estar informada, al seu nivell i capacitat cognitiva, dels valors i motius que mereixen i fan possible la seva conservació. Això evitarà una explotació massiva i sovint destructiva per causa d’un turisme de masses exclusivament consumista i banal. (2)

 

  1. QUAN

Davant el creixent fenomen de febre restauradora que avui pateix el panorama polític-tècnic, s’imposa efectuar l’exercici d’una sana autocrítica i obrir un debat sobre la oportunitat de propostes de millora de totes les actuacions produïdes en les darreres dècades. És necessari contemplar aquest panorama amb mirada fresca, oberta i universal, considerant el major nombre possible d’intervencions, els criteris i tècniques de restauració-conservació i valorar els resultats i beneficis obtinguts en cada cas. Aquesta actitud positiva seria diametralment oposada a les posicions prepotents que podem detectar en moltes de las últimes actuacions de rehabilitació del patrimoni arquitectònic.

Visita a la Fortalesa de Sant Julià de Ramis, situada al capdamunt de la muntanya dels Sants Metges.

Podem citar alguns exemples, tan sols cenyint-nos a l’àmbit català:

  1. Instal.laciódel sistema de climatització en el sobreclaustre del Monestir de Sant Cugat.
  2. Pavimentació sobre solera de formigó i reformes interiors del Monestir de Sant Pere de Rodes.
  3. Actuació excessivament narcisista i “creativa” a la Cripta de l’església de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló.
  4. Reconstrucció massiva amb formigó armat del Fort de La Trinitat; nous edificis per a exposicions i passarel.les a sobre la Porta de Mar a la Ciutadella de Roses.
  5. Coberta plana invertida amb canvi de nivells exteriors al Castell de Miravet i a la catedral de Tortosa.
  6. Nous accessos a les muralles de la Seu de Lleida i del Circ romà de Tarragona.
  7. Transformació en resort hoteler i ampliació ostentosa de la fortalesa (Sistema Seré de Rivières) a Sant Julià de Ramis (Gironès)
  8. Reconstrucció amb pedra nova de totes les garites del recinte; Estructura metàl·lica i vidre per a exhibició d’un detall constructiu sobre la Porta “La Avanzada” i Projecte de reconstrucció de la Puerta Monumental al Castell de San Fernando de Figueres.

Aquesta situació pot atribuir-se a les urgències i pressions, massa sovint acceptades sense discussió per part dels tècnics responsables. No es tenen en compte tots els requisits no tan sols els funcionals i estètics sinó també els tècnics i històrics.Es a dir que son massa nombroses i destructives les pèrdues que lamentem i proliferen per falta d’una metodologia rigorosa en decidir sobre la veritable necessitat d’intervenció. Pensant erròniament amb sentit positivista. Pensant que si hi ha l’ocasió i els mitjans de finançament ja es suficient. Realitat trista i empobridora, tan sòls  emmascarada pels “cants de sirena” de les poderoses entitats financeres, corporacions professionals y empreses constructores.

 

  1. QUANT

Aplicar als expedients de restauració, tan sovint com es fa habitualment, els procediments d’urgència i resoldre les adjudicacions pel sistema de la baixa en concurs públic, encara que sigui emparant-se a la Llei “de Contratos del Estado”, no sembla un criteri compatible amb els principis que han de prevaler quan es tracta dels bens culturals. Millor fora obrir l’accés públic a la gestió del patrimoni mitjançant una major transparència i informació dels sistemes d’adjudicació en els contractes de redacció i execució de projectes de restauració, sense recórrer sistemàticament al fraccionament dels pressupostos per a burlar els límits que estableix la “Ley de Contratos de la Administración del Estado”.

La qualitat i quantitat dels bens culturals que tenim a Catalunya és de tal magnitud que és fàcil comprendre la dificultat de atendre per igual a tot aquest immens patrimoni. No hi ha capital suficient per a mantenir-lo en condicions mínimes de supervivència. Aquesta constatació ens porta a la necessitat d’establir tres categories de gestió a aplicar al nostre llegat arquitectònic:

Primera. Compren aquells edificis monumentals i espais protegits que per sa característica simbòlica i representativa de la nostra identitat nacional mereixen tot l’esforç públic, humà i financier, per al seu manteniment. Manteniment que no vol dir repristinar. Amb treure  la pols i una consolidació n’hi ha més que suficient, no cal  posar tots els mobles nous i deixar l’edifici como si fos acabat d’estrenar.

Segona. Aquí entra en joc la categoria d’intervenció aplicable a uns  immobles prestigiosos. Sistema de finançament mixt que avui coneixem com terceres vies; simbiosi perfecta de l`íntima col.laboració de la Administració i del capital privat, ben disposat, que existeix i que requereix d’una posada al dia de la tan esperada “Ley de Mecenazgo”.

Tercera. Aquesta categoria ocupa la llista de bens més nodrida dintre del conjunt del patrimoni històric construït que, per sa extensió es troba repartida per tots els llocs del territori català. Es cert que existeix una important quantitat d’entitats benvolents que degudament dirigides per unes ben ponderades Juntes Territorials i amb correctes directives comunes, farien la tasca més urgent d’evitar el trist degoteig de pèrdues irreparables.

  1. COM

El criteri generalitzat en els darrers anys ​​era el fort contrast entre els ostentosos elements intervinguts o afegits i la preexistència de èpoques anteriors del mateix edifici. Contrast aquest, que massa sovint pren un protagonisme tan gran que arriba a perjudicar (3)

 

L’argument primari de aquesta nociva tendència és la impossibilitat de superar l’intent de conservar una suposada autenticitat amb els actuals materials i oficis, no sols de caràcter morfològic si no també tècnic i constructiu.  Fent ús d’una hipèrbole  es titlla de operacions pintoresques, escenogràfiques, mimètiques i anticulturals a les realitzades amb criteris que en altres camps de la Restauració i Conservació, per exemple al camp dels Bens mobles, Arts plàstiques o Decoratives, i en el camp dels Bens immaterials, com és el cas de la Música antiga o la tradicional, mereixen una consideració molt més sensible i matisada.

Amb escàs coneixement del valor documental de cada bé en general  i de las Arquitectures històriques, es practica un explícit contrast per juxtaposició de noves tècniques i materials escassament harmoniosos amb els preexistents. Alsvestigis del nostre antic llegat històric no els convenen els postulats dels moviments moderns i racionalistes aplicables a la reconstrucció de las ciutats devastades per la II Guerra Mundial.

pràctica, unida a una deficient capacitat de comprensió de las raons constructives del passat, ha portat a molts arquitectes restauradors a cometre lamentables errors per incompatibilitat i irreversibilitat entre distints materials i tècniques constructives. (4)

Davant la constatació de que moltes de las restauracions arquitectòniques portades a terme en las darreres dècades han sigut molt deficients i destructives, convé fer un examen de consciència.

 

Tant les intervencions privades com les públiques cal reconduir-les amb criteris de conservació del patrimoni, es a dir justificant la mínima intervenció i utilitzant materials, tècniques i estètiques compatibles amb les preexistents. (5)

 

  1. QUI

En totes les èpoques, el poder bé sigui religiós, autocràtic, republicà o financer i per bé que estigui dotat de major o menor gràcia, ha tendit a monumentalitzar-se. Dissortadament, els poders públics proposen, como un full en blanc, a arquitectes estrella uns monuments considerats emblemàtics per a que els converteixin en insignes, paradigmàtics o referència i que perpetuïn la memòria del seu poder, per cert tan perible.  (6)

Avui ja disposem d’un gran nombre de científics i professionals ben qualificats: arqueòlegs, historiadors del Art, restauradors, químics, geòlegs, arquitectes restauradors y arquitectes tècnics, enginyers, arxivers… Molts d’aquests han participat com a professors o alumnes en el Màster en Restauració de Monuments (MRM) impartit des de 1991 a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Tots ells, juntament amb els de altres centres formatius, constitueixen un personal capacitat, bon coneixedor de les tècniques i principis d’una correcta intervenció sobre el patrimoni arquitectònic.Així, cenyint-nos novament a l’àmbit català, podem comptar algunes de les millors actuacions dels darrers anys sobre el patrimoni, que podem qualificar certament com a reeixides i que merescudament foren distingides per l’Associació per a la Defensa Cívica del Patrimoni Cultural SOS MONUMENTS amb el “Premi Admiracions  Conservades“

Restauració d’elements arquitectònics de la Cartoixa de Montalegre (Tiana) per Pau Carbó Berthold i Lluís Cruspinera Fuente. Arquitectes del Servei de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona.

Intervenció en el Baptisteri i Capella de Sant Miquel a la Catedral de Tarragona per Vera Hofbauerova, arquitecta restauradora i el Capítol de la Catedral.

Restauració de la Capella de la Cinta a la catedral de Tortosa por Emili Julià, restaurador dels frescos i Josep Lluís arquitecte i el Capítol de la Catedral.

Restauració i Reforma del Mercat municipal de Tortosa per l’Ajuntament de Tortosa i l’Associació de venedors.

Restauració de l’escorxador  municipal de Tortosa per Ramón Valls, arquitecte.

* Restauració de la Capella de Santa Àgata a la Plaça del Rei a Barcelona pel Servei de Patrimoni de la  Generalitat de Catalunya.

* Restauració de la Capella del Santíssim a la Catedral de Tarragona per Roger Xarrier restaurador, Cap del Servei de Restauració de Bens mobles de la Generalitat de Catalunya.

Restauració del retaule d’alabastre de l’altar major a la basílica de Santa María de Castelló d’Empúries (Girona) por Pau Arroyo, restaurador.

Remodelació de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès per Oriol Bohigas arquitecte.

Museu del gènere de punt a Mataró per la Fundació Jaume Vilaseca.

Formació del Patrimoni històric dels Bombers de Barcelona per la Plataforma en defensa del PHBB.

Restauració de la torre del castell de Santa Coloma de Queralt (Tarragona) i Restauració de la Torre Muixarda de Figuerola del Camp (Alt Camp) por Vera Hofbauerova, arquitecta restauradora.

Recuperació de l’arquitectura industrial d’un forn de ceràmica a Sabadell per Francesc i Concepció Ventura.       Defensa del Barri de la Barceloneta contra el Pla d’ascensors per part de la Associació de Veïns.

Aquestes actuacions i altres més que podríem afegir, demostren que és possible la bona gestió, quan prevalen els principis de coneixement del bé a restaurar, el treball conjunt del sector públic i  del conjunt de la societat civil motivada per la conservació del llegat cultural de la nostra història.

 

 

NOTES

(1)“La estratègia de posar en primer lloc la conservació i la socialització, tant del patrimoni com del coneixement, s’ha demostrat encertada, convertint-se en reconeixement social i institucional i en un important increment i diversificació de la financiació” (Emili Junyent i Carme Casals – Universitat de Lleida)

(2) “La creación de consumidores volubles, propia de la sociedad actual, tiene como efecto un déficit de afectividad hacia el objeto usado”   Capell i Larrea, arquitectes.

(3)  Gran lección para los que hoy se muestran proclives a la actividad contraria: agredir a la construcción existente con una intervención ostentosa y estentórea que destruye lo que ya existe y que impide hacer nada después” ( Narcís Jordi Aragó a El Punt, 22 de gener de 1999)  

 

(4) “Si hay que reformar los edificios ya existentes, es necesario hacerlo con conocimiento y discreción, hasta el punto de que no se sepa qué ha hecho cada uno, y que siempre pueda venir alguien a hacer otra cosa.” Dominicque Perrault, premio Mies van der Rohe de Arquitectura Europea: Biblioteca Nacional de Francia)

 

(5) “La experiencia nos indica que se comete un error al recuperar espacios sin la historia que ellos contienen o falseando la misma y que, a veces, no es suficiente la realización de correctas intervenciones a cargo de excelentes profesionales. En muchas ocasiones, los criterios de restauración arquitectónica aplicados para poner en valor los monumentos se limitan a dejar en un estado idóneo, como elementos arquitectónicos aislados, sin contar con su contenido vital, ni con sus relaciones naturales con el territorio y la sociedad a que pertenecen.

Todo el edificio histórico tiene interés y valor en su conjunto, debe ser entendido de manera global y no se debe considerar como criterios válidos la eliminación de estructuras internas y la conservación exclusiva de las partes más visibles. Las acciones deben basarse en el conocimiento de la estructura y su problemática real. Las estructuras históricas que han llegado hasta nosotros han demostrado por ello su capacidad resistente. Es por eso que deben ser reparadas e incluso reforzadas con medios auxiliares, pero no sustituidas. El desconocimiento del comportamiento de una estructura o material histórico no justifica su eliminación. En caso de emergencia, las medidas a tomar deben ser reversibles y no perjudicar decisiones futuras sobre la restauración. Siempre que sea posible, serán tomadas por un equipo pluridisciplinar. Su objetivo es la salvaguarda temporal de la seguridad sin perjudicar los valores patrimoniales del edificio. Las intervenciones deben ser coherentes con el estado de conservación del edificio, con su uso futuro y con su mantenimiento.

 

Los medios y las técnicas deben ser proporcionadas al objetivo perseguido, procurando realizar la intervención mínima necesaria. Debe incluir una memoria justificativa en la que se especifiquen las motivaciones de las decisiones del proyecto y su compatibilidad con la conservación de los valores del bien. Todos los análisis deben ir reflejados en informes que puedan ser consultados por otros profesionales, tanto durante el transcurso de la intervención, como en el futuro.”

Dra. Belén Rodríguez Nuere del Instituto del Patrimonio Cultural de España – M º de Cultura-  “Presentación del Plan Nacional de Arquitectura Defensiva” 2011

6)    “Hay un “star system” creado en el mundo de la arquitectura que viene a ser como una especie de tejido con nombres de prestigio: Siza, Moneo, Rossi, MBM, Isozaki, Calatrava … y todo un santoral con un cortejo de comentaristas y tratadistas, de tal manera que, alrededor de la arquitectura hay una metaarquitectura literaria. Esta arquitectura de alto nivel es una arquitectura espectáculo “. José Vicente – El Punt Girona, 06/17/96

 

Capella de la Cinta. Catedral de Tortosa

 

BIBLIOGRAFÍA

  

AROCA, Jaume V. Montjuic busca nuevos usos para rentabilizar el castillo. La Vanguardia. Barcelona 05/23/2013

BALLART, J i TRESSERRAS Joan. Gestión del Patrimonio Cultural. Ed. Ariel, Barcelona (2001)

FORGAS COLL, Juan i ISLA CATALÁN, Dolores. Plan Director y recuperación del castillo de Montjuic. Forgas Arquitectes Barcelona (2011)

JUNYENT, Emili i CASALS, Carmen. La fortaleza de Els Vilars d’Arbeca. Conservación y socialización. Universidad de Lleida (2011)

MARTÍNEZ JUSTICIA, M ª José. Convención de Granada. (1985)

MORA CASTELLÀ, Josep (ed.)  SOS Monuments. Un combat que ha de continuar. Associació SOS Monuments. Barcelona (2013)

RIO-BARRERA, Eduard. Historia arquitectónica de los castillos y notas sobre su restauración (2011)

RODRÍGUEZ NUERE, Belén. Presentación del Plan Nacional de Arquitectura Defensiva      Instituto del Patrimonio Cultural de España – M º de Cultura- (2011)

SOS Monuments Carta de Figueres. Manifest fundacional.  (1997) / Carta de Barcelona de defensa del Patrimoni Cultural . (2001)

Associació per a la Defensa Cívica del Patrimoni Cultural  SOS Monuments; Asociación para la Revitalización de los Centros Antiguos ARCA; Asociación de Amigos del Castillo de Montjuic;     Ciudadanos por el Patrimonio de Segovia; Asociación Ben Basso de Sevilla:                    Declaración de Palma de Mallorca ( 2012)

VELASCO GONZALEZ, María. Gestión Turística del Patrimonio Cultural: Enfoques para un Desarrollo sostenible del turismo cultural.  Centro de Estudios Superiores Felipe II Universidad Complutense, Madrid (2009)

VIÑAS i MANUEL, Enric   Para la conservación del castillo de San Fernando de  Figueres. (1998)  Aspectos constructivos del castillo de San Fernando de Figueres  Revista “La Punxa” COAAT de Girona. (2003)

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2021/09/Castell-de-la-Trinitat.-Roses.jpg 428 640 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2021-09-04 19:17:152021-09-09 19:05:31LA GESTIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC AVUI” ENRIC VIÑAS i MANUEL

UNA NOTICIA CUALQUIERA

5 setembre, 2020/0 Comments/in Noticies, Patrimoni destruït, Sense categoria

30 de Agosto 2020. Una de las noticias de BTV:

En la plaza Adrià nº1 bis se ha derribado un “palauet” de 1920 para construir un edificio de cinco pisos (viviendas) con piscina en cubierta.

La noticia vista así no tiene más importancia. Una de tantas.

Pues sí. Sí la tiene, si empezamos a reflexionar sobre lo que está pasando en nuestra ciudad.

El “palauet” no era un montón de piedras  viejas. Era un edificio neoclásico ecléctico de comienzos del s.XX,  construido por un “traginer”  (porteador) y convertido posteriormente en vivienda vacacional. Es decir, un trocito de Historia de Barcelona, que seguramente no necesitaba mucha restauración y rehabilitación porque como se veía estaba bien mantenido exteriormente y bien construido. Todo esto  se vio a la hora del derribo: buen  espesor  de paredes, acabados de piedra y mármol y herrería en forja de carácter noble, típica de la època.

Pero este trocito de nuestra Historia no estaba “ catalogado” y como no estaba “catalogado” se podía hacer con él “legalmente” lo que se quisiera. En este caso derribarlo. Además, el derribo se hace en verano para evitar problemas con parte del vecindario del barrio que no está de acuerdo, haciéndose con licencia de obra diferida, en época de pandemia.

 

 

¿No se pueden construir pisos aprovechando y recuperando edificios antiguos o al menos algo de ellos?¿ Es necesario tirarlo todo ? ¿ Por qué no es “ilegal” derribar nuestra Historia?

 

Se podía haber adaptado la edificación existente, haber realizado una remonta para agotar la altura y lograr las cinco viviendas que se querían, aprovechando también, un semisótano existente, que se intuye por los ventanucos que daban a la calle, a línea de acera.

La tarea era de un equipo multidisciplinar para enfrentar el proyecto con conocimientos en patrimonio, estructura refuerzo estructural, sostenibilidad y criterios éticos de conservación.

 

Sirvan estas líneas para reivindicar dos cosas. Por un lado la necesidad de una revisión y puesta a punto del Catálogo actualizándolo al 2020 y por otro la necesidad de una educación ciudadana en el conocimiento y valoración del Patrimonio que defienda en la medida de lo posible la conservación y posterior recuperación ante tanta destrucción, que significa también destrucción a la larga del medio ambiente.

 

NUESTRA HISTORIA NO SOLAMENTE ESTA EN LOS LIBROS

 

https://www.sos-monuments.org/wp-content/uploads/2020/09/PHOTO-2020-09-04-22-30-17.jpg 1600 1200 SOS Monuments https://www.sos-monuments.org//wp-content/uploads/2019/05/logo-sosmonuments.png SOS Monuments2020-09-05 21:33:362020-09-05 21:34:47UNA NOTICIA CUALQUIERA

Mostra informació sobre…

  • Activitats SOS (130)
  • Admiracions (2)
  • Admiracions conservades i destruïdes (6)
  • Assessories per la defensa i l'estudi del Patrimoni (5)
  • Aules SOS (59)
  • Campanyes (38)
  • Campanyes (9)
  • Cartes (13)
  • Excursions científiques Catalunya (36)
  • Noticies (216)
  • Opinió (7)
  • Patrimoni conservat (12)
  • Patrimoni destruït (15)
  • Patrimoni en perill (93)
  • Premsa (4)
  • Publicacions (6)
  • Sense categoria (33)
  • Sense categoria (2)
  • Trobades (1)
  • Trobades a Espanya i Iberoamèrica (26)

Butlletí

Subscriu-te al Butlletí de SOS Monuments per estar al dia de les darreres notícies i activitats.

Subscriu-m’hi >

Canal de denúncia

0 + 8 = ?

També ens pots trobar a les xarxes socials…

Tweets by SosMonuments

sosmonuments

sos monuments
Restauración y conservación @universidad_de_mor Restauración y conservación 
@universidad_de_moron @ricardovergarafranceschi @marequegabriela 
 #sosmonuments #patrimonio #restaurar #conservar
#salvempatrimoni
#patrimoni #patrimoniocultural #patrimonioindustr #patrimoni #patrimoniocultural  #patrimonioindustrial #patrimonionatural @unionasociacionespatrimonio @apudepa @amigosdelaalcazaba @sosmonuments @arca @
Paseo por Vallvidrera. 13 de mayo, 9:15h #sosmonum Paseo por Vallvidrera.
13 de mayo, 9:15h
#sosmonuments #patrimonio #naturaleza #arquitectura
#patrimonibadalona #sosmonuments #patrimonio #defe #patrimonibadalona #sosmonuments #patrimonio #defensenl'arnus #eleccions2023
El patrimonio de Barcelona a Debate Gracias a todo El patrimonio de Barcelona a Debate
Gracias a todos por vuestra participación!!
#salvempatrimoni #sosmonuments # barcelona
Antes de las elecciones municipales, Mesa Redonda. Antes de las elecciones municipales, Mesa Redonda.
EL PATRIMONIO DE BARCELONA A DEBATE
26 de Abril - 18:30hs
Pati Limona @ccpatillimona 
@encomupodem @pscbarcelona @esquerrabcn @juntspercat @cupnacional @valents_cat 
#patrimonibarcelona #patrimoni #sosmonuments #salvempatrimoni #barcelona #eleccions2023
Mañana, 18 de abril, 18:30hs en el Pati Llimona, Mañana, 18 de abril, 18:30hs en el Pati Llimona, c/ Regomir 3
Barcelona.
"ESPAÑA FEA", Andrés Rubio
#españafeaandresrubio
#patrimonio #arquitetura #sosmonuments
Instagram post 17965683929372805 Instagram post 17965683929372805
Instagram post 17954319380344626 Instagram post 17954319380344626
Instagram post 18227165500203355 Instagram post 18227165500203355
II Jornadas de Historia y Patrimonio de Bogarra @a II Jornadas de Historia y Patrimonio de Bogarra
@ayto___bogarra @bogarraturismo @patrimoniobogarra @proyectohaches 
#sosmonuments #patrimonio #patrimoniobogarra #torredehaches #bogarra
#albacete #sierradelsegura
Presentació del llibre "España Fea" Autor: Andr Presentació del llibre 
"España Fea"
Autor: Andrés  Rubio
18/4/23 - 18:30
Pati Llimona
@ccpatillimona
#españafeaandresrubio
#sosmonuments #patrimoni
Avui és l'aniversari de Salvador Tarrago Cid, Fun Avui és l'aniversari de Salvador Tarrago Cid, Fundador de S.O.S Monuments, també fundador del Màster de Restauració de Monuments de la UPC i de l’Associació d’amics i amigues de l’Ebre.
Dirigint durant més de vint-i-cinc anys el CIEPAC (Centre Internacional d’Estudis del Patrimoni Construït) a la Universitat Politècnica de Catalunya.
A més de ser el responsable de l’arxiu històric del COAC i del Col·legi d’Arquitectes de Balears i de ser el president de l’Asociación para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea.

MOLTES FELICITATS!!
@salvadortarragocid
@master_restauracion_monumentos 

#sosmonuments #patrimoni
#barcelona #catalunya
#maestro #incansable #luchador #referente
Pot un edifici canviar el destí de la gente d'un Pot un edifici canviar el destí de la gente d'un barri?
#patimonibarcelona
#sosmonuments #eixample #elsilencideltemple
#patrimonicultural #tallermasriera
#sosmonuments #vilasardedalt #patrimoni #sosmonuments #vilasardedalt #patrimoni
Instagram post 18012726262486430 Instagram post 18012726262486430
Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-L Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-LA!
#sosmonuments #salvempatrimoni #patrimonicultural #caldesdestrac #catalunya #fundaciomercedestorras
Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-L Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-LA!
#sosmonuments #salvempatrimoni #patrimonicultural #caldesdestrac #catalunya #fundaciomercedestorras
Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-L Edifici de la Fundación Mercedes Torras. SALVEM-LA!
#sosmonuments #salvempatrimoni #patrimonicultural #caldesdestrac #catalunya #fundaciomercedestorras
Instagram post 18148914082281981 Instagram post 18148914082281981
Carrega més... Segueix-nos a Instagram

Contacteu

Despatx nº 2 del Centre Cívic Pati Llimona
carrer Regomir, 3, 2º pis. Barcelona.

Més informació

Avís legal
Política de privacitat
Política de galetes

Scroll to top

Aquest web utilitza cookies per oferir-li una millor experiència d'usuari. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i la nostra política de cookies.

D'acordMés informació

Cookie and Privacy Settings



How we use cookies

We may request cookies to be set on your device. We use cookies to let us know when you visit our websites, how you interact with us, to enrich your user experience, and to customize your relationship with our website.

Click on the different category headings to find out more. You can also change some of your preferences. Note that blocking some types of cookies may impact your experience on our websites and the services we are able to offer.

Essential Website Cookies

These cookies are strictly necessary to provide you with services available through our website and to use some of its features.

Because these cookies are strictly necessary to deliver the website, refusing them will have impact how our site functions. You always can block or delete cookies by changing your browser settings and force blocking all cookies on this website. But this will always prompt you to accept/refuse cookies when revisiting our site.

We fully respect if you want to refuse cookies but to avoid asking you again and again kindly allow us to store a cookie for that. You are free to opt out any time or opt in for other cookies to get a better experience. If you refuse cookies we will remove all set cookies in our domain.

We provide you with a list of stored cookies on your computer in our domain so you can check what we stored. Due to security reasons we are not able to show or modify cookies from other domains. You can check these in your browser security settings.

Google Analytics Cookies

These cookies collect information that is used either in aggregate form to help us understand how our website is being used or how effective our marketing campaigns are, or to help us customize our website and application for you in order to enhance your experience.

If you do not want that we track your visit to our site you can disable tracking in your browser here:

Other external services

We also use different external services like Google Webfonts, Google Maps, and external Video providers. Since these providers may collect personal data like your IP address we allow you to block them here. Please be aware that this might heavily reduce the functionality and appearance of our site. Changes will take effect once you reload the page.

Google Webfont Settings:

Google Map Settings:

Google reCaptcha Settings:

Vimeo and Youtube video embeds:

Other cookies

The following cookies are also needed - You can choose if you want to allow them:

Privacy Policy

You can read about our cookies and privacy settings in detail on our Privacy Policy Page.

Política de privacidad