Any senar i per tant tocava trobada amb els, ja amics, d’Amèrica, aquest any hem anat a Califòrnia. Allà ens esperaven Ysabel i Manolo, els nostres amfitrions. L’objectiu principal era visitar les missions que el  franciscà Junípero Serra va fundar a finals del segle XVIII. Califòrnia és molt més que les missions, massa per veure-la en 7 dies, però hi havia coses que quedaven a la mà i no podíem perdre, algunes d’elles mítiques i que formen part de l’imaginari de tothom que hagi nascut després d la invenció del cinema, Hollywood calia visitar-lo o el Pont de San Francisco immortalitzat en tantes i tantes pel·lícules. D’aquest només puc dir que el vam travessar però no el vam veure. La boira tossuda no es va aixecar en tot el temps i no era cosa de quedar-se a esperar que volgués marxar. Tot i això aquesta ressenya la centrarem en el motiu de la trobada, les missions.

MISSIONS

Hi ha 21 missions que s’estenen per la costa des de San Diego a Sonoma. L’objectiu d’aquestes fundacions era aconseguir que els indis acceptessin la cultura espanyola i la defensa del territori davant els atacs dels nadius menys conformistes. No va ser fàcil. La primera a esser fundada va ser San Diego de Alcalà el 1769 i l’última la de Sant Francisco Solano de Sonoma el 1823, aquest any l’autoritat d’Espanya sobre aquelles terres era molt poc efectiva perquè gairebé tota Amèrica Llatina s’havia independitzat de facto i la Corona començava a acceptar la realitat de la seva incapacitat i decadència.

No vam visitar totes 21 però sí un número prou gran per poder fer.-nos una idea:

San Diego de Alcalà, San Juan de Capistrano, San Francisco de Asís (Dolores), San Luis Rey (la més gran en extensió) San Gabriel Arcàngel i San Miguel Arcàngel. La majoria han quedat reduïdes a l’Església i edificis d’ús religiós i això dificulta fer-se idea de tota l’activitat que en elles es feia. L’estil és majoritàriament barroc, un barroc reinterpretat per les terres americanes i condicionat pels mitjans econòmics que hi havia. Els retaules desperten un sentiment especial per la seva manufactura primitiva i gens sofisticada el que li dona precisament més emoció i fervor i els fa singularment entranyables.

Gairebé totes han estat modificades. En part perquè al llarg dels anys el seu ús ha estat canviant, a moltes la ciutat els ha crescut al voltant i les demandes ciutadanes s’han atès a costa de la seva extensió. També perquè les activitats productives han canviat. La missió de San Francisco de Asís (Dolores) presumeix d’esser original, certament l’església és l’edifici més antic de San Francisco doncs va ser respectada pel terratrèmol i l’incendi de 1906 però gairebé enganxada està la Basílica i certament el seu aspecte és d’haver estat completament rehabilitada. Només queden l’església i el cementiri de l’antiga missió.

En canvi San Miguel Arcángel ha patit pocs canvis, tret de la pèrdua d’extensió. No estava previst visitar-la i allà la casualitat va fer que trobéssim al mossèn que ens va fer de guia i ens va parlar dels fidels que la freqüenten, immigrants il·legals majoritàriament i amb poca capacitat econòmica. L’interior de l’església mai ha estat modificat ni tan sols després del terratrèmol de 2003 que sí que ha posat en perill una part del mur exterior i que cal consolidar. L’estat del deteriorament de les instal·lacions és evident però ningú sembla disposat a concedir els 4 milions de dòlars que implica la restauració.

Crec que la missió on millor es pot veure tota l’activitat que a la mateixa es feia és San Juan de Capistrano on es conserven des de les eines de cultiu fins a la forja catalana, ens dona informacions de la vida dels soldats i altres particularitats de la vida a la missió. L’església original va quedar destruïda per un terratrèmol i una nova s’aixecat encara que es conserven les runes de l’original certament més alta i noble.