Entrades

TAULA RODONA: Can Capellanets podrà evitar la desfiguració?

/0 Comments/in , , , /by

 

 

 

Al barri de Les Corts, a la cruïlla dels carrers Galileu i Remei, trobem unes construccions poc cridaneres que són conegudes com Can Capellanets, l’antic Seminari Major de Les Corts. Formen part d’un conjunt més ampli que s’estén fins a la cruïlla amb el carrer Joan Güell. L’antic Seminari Major és una construcció quadrada, gairebé exempta. El seu últim ús va ser el de Residència de Sacerdots. Va ser construïda l’any 1877 i, cap els anys 20-30 del passat segle, va ser ampliada amb un altre edifici annex que és paral·lel al carrer Galileu. Tots dos edificis compten amb un jardí al davant. El primer edifici construït a l’any 1877, i els jardins i part dels seus exemplars, compten amb protecció des de l’any 2000. En concret a l’edifici s’ha de conservar la façana, els volums, el cromatisme i les textures i, a l’interior, s’ha de conservar els elements rellevants. La propietat de tot el conjunt correspon a l’Arquebisbat de Barcelona a través de la seva Fundació de Sant Josep Oriol

 

L’any 2014 la propietat decideix fer un canvi en l’ús dels edificis que donen al carrer Galileu i demanen un modificació del PGM per poder canviar volums i ús. Ja en aquell moment es van trobar amb l’oposició dels veïns que volen conservar jardins i volums. Hi ha hagut modificacions en el primer Pla disminuint volum a construir, l’últim ara fa un any. Aquestes modificacions continuen sense satisfer als veïns, les troben insuficients i per tant han continuat i continuen lluitant per mantenir el perfil actual. Mentre tant la coberta de l’edifici no protegit ha caigut i part dels exemplars del jardí sembla haver desaparegut o estar en perill de fer-ho.

 

Els canvis sobre si el projecte continua endavant o es manté, es produeixen contínuament. L’última notícia és que una Encíclica Papal protegeix els jardins

El dia 15, SOS-Monuments farà una Taula Rodona per reivindicar el manteniment d’aquest conjunt característic a Les Corts. A la mateixa intervindran:

 

Josep Mª Guillumet i Alex Vallejo de la Plataforma Salvem el Patrimoni de Les

                                  Corts.

Mònica Vilà del Grup d’Arquitectes de Les Corts

Jordi Ribalaygue del diari digital Tot Barcelona i

Toni Coll, actual coordinador del Grup Municipal de Barcelona en Comú, que havia estat Conseller tècnic de Les Corts

 

 

La Taula Rodona serà a:

 

El Pati Llimona

Carrer Regomir, 3

Barcelona

 

El 15 de desembre del 2021 a

les 19h

Presentació del llibre: Absis, Bardisses i Pa amb llangonisses [sic]

/0 Comments/in , , , /by

 

 

El pròxim 17 de novembre amics del patrimoni de l’Empordà vindran a presentar el seu llibre Absis, Bardisses i Pa amb llangonisses [sic]. El seu subtítol ens explica de què va el llibre:

De com una colla d’homes i dones amb més bona voluntat que mitjans va salvar el patrimoni romànic i paisatgístic de l’Empordà

 

El llibre explica aquesta aventura que va començar els anys 60 i encara continua. Homes i dones, dones i homes, que agafen escombres i eines de manobra i fan el que poden perquè aquest patrimoni immens que tenim escampat pel territori no acabi de caure.

 

No és una història de l’art romànic. No és una història de tècniques de restauració. És la història d’una passió que compartim, la passió per les pedres velles, la passió pel passat i els testimonis d’allò que ens ha fet el que som ara.

 

Creiem que tots som necessaris per mantenir, recuperar i conservar el patrimoni que tenim el deure de llegar. Cadascú escull la seva tasca i el seu camí. Aquest que ens presenten no està massa de transitat. Pot ser algunes de les intervencions no són ortodoxes, segur que algú criticarà la feina feta, però gràcies a això, avui conservem uns bens que d’altra manera segurament ja serien a terra.

 

De tot això ens parlaran el dia 17 i tindreu l’ocasió de comprar el llibre i contribuir a la seva tasca. Recordeu:

 

 

Dia: 17 novembre 2021

Hora: 19 hores

On: Pati Llimona.

Carrer Regomir, 3

08002 Barcelona

Com arribar: Línia 4 del metro. Estació Jaume I

 

 

No falteu

COM UN LLOC ARRIBA A PATRIMONI MUNDIAL

/0 Comments/in , , /by

 

ICOMOS INTERNACIONAL és una organització sense ànim de lucre que assessora a la UNESCO en temes de Patrimoni. Té la seva seu a París i té comitès que s’ estenen per diferents països del món. Aquests comitès poden ser: nacionals ( referents a països) o científics(referents a una especialitat determinada).

ICOMOS es va crear en 1966 en una Convenció que, a partir dels desastres de la Segona Guerra Mundial planteja intervenir per a preservar el Patrimoni, no només en situacions de conflicte sinó també en situacions anòmales que puguin donar-se. La seva primera actuació va ser el trasllat del temple egipci de Ramsès ll a Abu Simbel, per a la construcció de la presa de Asuan.

L’any 1972 es van elaborar uns llistats de 162 llocs mundials que s’havien de protegir com a Patrimoni Mundial i Natural, ampliats l’any 2003. Indirectament s’està obligant també  als Estats a protegir tot el seu Patrimoni mitjançant les seves diferents Administracions i amb diferents nivells de protecció ( estatal, regional, local, etc).

ICOMOS ESPAÑA es va crear l’any 1980. Està format per diferents tipus de membres: institucionals, individuals i col·laboradors que participen en diferents comissions i grups de treball.

Desprès d’aquesta primera part de presentació de ICOMOS, vam entrar en el  tema concret de la conferència.

 

Aconseguir que un lloc sigui considerat Patrimoni Mundial comporta un procés d’ inscripció difícil i lent:

– un país proposa un lloc i s’ inscriu en la UNESCO

– la UNESCO el remet a ICOMOS que inspecciona, debat i analitza basant-se en un seguit de criteris, i participant d’ aquesta manera  en la avaluació.

– si ICOMOS considera que el lloc compleix els criteris li envia a la UNESCO; si no, el torna al país i es pot inscriure un altre any.

– tot aquest procés pot perllongar-se fins a 10 anys.

Són molt interessants els  criteris que defineixen un lloc com Patrimoni de Valor Universal Excepcional. Són criteris que es basen en la autenticitat i la integritat  (obra mestra, intercanvi de valors humans, testimoni únic, exemple eminentment  representatiu, exemple de formes tradicionals, de tradicions vives…)

S’ha de remarcar que si un lloc es acceptat i es converteix en Patrimoni de la Humanitat no rep per part de la UNESCO, ni de ICOMOS cap aportació econòmica pel seu manteniment i és l’ Estat qui continua protegint-lo.

En cas de que això no es produeixi, el lloc passaria a la categoria de Patrimoni en perill. Fins i tot podria perdre la categoria de Patrimoni de la Humanitat.

Aquesta interessant conferència sobre un tema tan poc conegut va acabar amb una reflexió per part del professor Casanovas sobre la situació del Patrimoni que transcrit literalment:

– La UNESCO es considera una organització experta en Patrimoni, però és una organització governamental  i representa als Estats, amb polítiques i interessos propis.

– Les “llistes” de Patrimoni es consideren el reconeixement màxim del valor patrimonial, però són resultats de negociacions polítiques.

– Les “llistes” haurien de ser representatives del millor del món,  però presenten

grans desequilibris entre regions i cultures.

– La inscripció a la llista no és compatible amb el temps polític. Exigeix més temps que una legislatura.

-Es considera la inscripció com un gran triomf,  però res canvia, s’ adquireix un gran compromís per una  bona gestió.

– LA CURSA CAP A LA INSCRIPCIÓ ÉS UN MOLT BON EXERCICI PER A LA PRESERVACIÓ DEL BÉ, EN LA PREPARACIÓ DEL DOSSIER. MALGRAT NO S’ ACONSEGUEXI, TINDRÀ  UN BON IMPCTE EN LA SEVA PRESERVACIÓ.

Un agraïment al professor Xavier  Casanovas per la seva exposició.

 

Què en sabem de com un lloc arriba a Patrimoni Mundial?

/0 Comments/in , , , /by

 

 

Comencem un nou curs que esperem sigui més o menys normal. Intentem reprendre les nostres activitats de difusió del Patrimoni i ho fem amb aquesta xerrada entorn al Patrimoni Mundial que ens ve a donar: Xavier Casanova i Boixereu

 

Tots hem sentit parlar de llocs que se’ls ha atorgat el títol de Patrimoni Mundial. Entrar en aquesta categoria depèn de la UNESCO, però què en sabem de tot el procés? Qui pren la decisió final? Quines “qualitats” els fan creditors d’aquest nomenament? Pertànyer, o no, a aquest grup privilegiat no és una condició irreversible. Recentment l’ha perduda el Port de Liverpool, per què? Què ha deixat d’acomplir?

Passeig de “El Prado”. Madrid

 Aquest estiu el Passeig de “El Prado” i el Jardí del Bon Retiro de Madrid van aconseguir el títol de Patrimoni de la Humanitat i es va aixecar la polèmica. No tothom al nostre país estava d’acord. És un bon moment per saber més d’aquesta organització tan important i la seva funció en escollir els llocs que no es deurien perdre. Fins i tot, podem anar més enllà i demanar-nos si les nostres Rambles podran optar a aquesta categoria en algun moment.

 

 Xavier Casanovas és enginyer i arqueòleg membre de ICOMOS España des de fa anys. Pensem que és la persona indicada per parlar de tot això i respondre a les nostres preguntes.

 

 

Data: 6 octubre 2021

Hora: 19:00 h.

Lloc: Pati Llimona

carrer, Regomir, 3

Barcelona

“La ciutat re-usada”. Conferència de Magda Mària

/0 Comments/in , , /by

 

Presentació del Projecte d´Aprofitament Arquitectònic ATLAS realitzat pel grup de recerca HABITAR de la UPC.:

 

L´estudi planteja l´ús i el re-ús dels edificis de Barcelona al llarg de la seva Història: el nou ús que se´ls ha donat, quins barris s´han vist més afectats per aquest re-ús, quins tipus de modificacions interiors s´han realitzat, etc. El treball s´ha realitzat en edificis amb un canvi d´ús entre una i sis vegades i descartant els edificis en els que només s´ha conservat la façana.

 

 

Resumint les conclusions estadístiques segons diferents elements:

 

Pel que fa a l´ època

Els canvis d´ús s´han realitzat majoritàriament:

La dècada 1930-1940 coincidint amb la Guerra Civil

A partir de la democràcia, quan els ajuntaments comencen a preocupar-se per la conservació  dels patrimonis

En l´actualitat que continua l´interès en diferents sectors.

 

Pel que fa al temps

El primer ús es canvia cap els 50 anys ( en la maduresa del propietari). El primer canvi d´ús dels edificis antics és cap els habitatges, la indústria o el comerç

El segon ús canvia cap el 80-90 anys (després de la mort del `propietari). El segon ús, ja en l´actualitat, és cap a hotels, educació, comerç o cultura.

Segons els barris, en Ciutat Vella i Eixample els habitatges canvien a hotels, mentre que en Sarriá-Sant Gervasi els habitatges canvien en escoles.

 

Quina idea hi ha al darrera d´aquests canvis perquè no siguin traumàtics?  

Re-ús: el nou ús s´adapta a l´edifici i no a l´ínrevés. Això suposa que l´edifici inicial té un valor estructural, una solidesa en els murs, una amplitud interior, etc…que no necessita canvis importants.

Tres exemples de Barcelona: Les Drassanes: s.XIII. Ha canviat tres vegades d´ús: caserna, hospital i actualment museu.

Dipòsit d´Aigües: Diferents canvis: arxiu municipal, caserna bombers, caserna guàrdia urbana i en l´actualitat biblioteca.

Antic Hospital de la Santa Creu: Simultània: biblioteca, antiga Acadèmia de Medicina, teatre.

 

Canvis d´ús en edificis d´habitatges.Segons els edificis:

 

Cases urbanes.: convertides en restaurants, comerços…

Masies: convertides en centres educatius, colònies,…

Palaus: amb nou ús cultural o institucional

Torres-Vil·les: convertides en escoles

Edificis d´habitatges. Continuen com habitatge o ús institucional

 

Canvis en els edificis convertits en habitatges

Si hi ha coincidència en la distribució interior passen fàcilment a habitatges: edifici de la Telefònica.

Edificis amb pati: Es respecta el pati o patis com un valor d´ús: dona llum, ventilació estructura l´edifici: palau de la Virreina , hotel Sant Felip Neri.

Edificis que amb el canvi d´ús obren els conjunts: Hospital de la Santa Creu, Escola Industrial

 

Tot aquest estudi realitzat i les actuacions que se´n deriven suposen una nova política de futur que es basaria en uns eixos fonamentals:

no només protegir ( no enderrocar) els edificis com una forma de respectar el medi ambient, sinó també estendre la ciutat de segona mà, re-usant no només Ciutat Vella sinó tota la ciutat.

conservar el teixit urbà sigui o no patrimonial.

identificar les àrees protegides amb el teixit urbà actual, sense ocupar  més territori

 

Finalitza aquest interessant treball amb un protocol final:

 

PRIORITZAR LA REUTILITZACIÓ ENFRONT DE L´ ENDERROC I L´ OBRA NOVA

ADAPTAR L´ ÚS A L´ EDIFICI, ABANS D´ADAPTAR L´ EDIFICI A L´ ÚS

FOMENTAR L´ EDUCACIÓ I LA PRESA DE CONSCIÈNCIA SOCIAL

MODIFICAR LA NORMATIVA ESTATAL I AUTONÒMICA

REALITZAR UN PROTOCOL QUE ASSOCÍI TIPOLOGIA ARQUITECTÒNICA I USOS

PLANIFICAR EL CANVI D´ ÚS

 

 

Finalment, agrair a la professora Magda Mària el seu treball, que sens dubte ens ajudarà a tenir una visió més respectuosa de les nostres ciutats.

Sos –Monuments li dona les gràcies per acceptar participar en una de les nostres activitats.

“Ciudad re-usada”. Conferència de la Professora i arquitecte Magda Mària

/0 Comments/in , /by

 

 

 

En el estudio del re-uso de los edificios en Barcelona realizado por el grupo de investigación HABITAR de la UPC, se identifican 1.463 casos que han cambiado de uso una o más veces desde el siglo I hasta la actualidad . Esta conferencia analiza todo este conjunto a nivel estadístico, tanto desde su situación en la ciudad como desde las diversas tipologías receptoras. Asimismo, se comparan las necesidades espaciales de determinados programas funcionales con las características morfológicas, estructurales y ambientales de los inmuebles de acogida, constatando así el potencial de re-programación de ciertas arquitecturas, muchas de ellas con habitaciones equivalentes y muros de carga. Ante la necesidad de aprovechar el parque edificado como la primera y más simple manifestación de sostenibilidad aplicada a la arquitectura, este conjunto de edificios nos brinda toda una lección de re-uso adaptativo.

 

Magda Mària es arquitecta y diseñadora. Desde 1987 es profesora en la Escuela de Arquitectura del Vallés, responsable de Patrimonio Arquitectónico de l’Hospitalet de Llobregat y miembro del Grupo de Investigación Habitar con el que ha editado el “Atlas del aprovechamiento arquitectónico”.

 

Si tenemos en cuenta que España es el segundo país con más patrimonio arquitectónico, nos ha parecido muy interesante su visión para darle un uso que es la mejor manera de conservarlo.

 

Será a les 19:00 h a
                 Pati Llimona
                 Carrer Regomir, 3
                 Línia 4 del Metro. Autobusos D20, V15, V17, 47, 120

El Dispensari Antituberculós

/0 Comments/in , , /by

 

 

El proper 25 de novembre vindrà l’arquitecte Antoni Pizza a parlar-nos del Dispensari Antituberculós de Barcelona. Aquest edifici, situat al Raval, es va construir els anys 30 per encàrrec de la Generalitat i formava part del Pla Macià de sanejament de la ciutat i alhora va servir per esponjar una de les zones amb més densitat demogràfica de l’Europa del moment. El projecte correspon als arquitectes Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Josep Torres Clavé.

 

Com tothom sap la tuberculosi va ser al segle XIX i fins a mitjans del segle XX una infermetat que va fer estralls sobre tot entre els grups mes desafavorits que, a més, es veien obligats a viure en llocs amb una higiene molt deficient.

 

Tots tres arquitectes formaven part del GATCPAC, compartien les doctrines higienistes i eren admiradors de Le Corbusier. Aquest va ser el primer edifici racionalista que es va fer a Barcelona i el seu disseny funcional, de línies rectes i molt ventilat, el va convertiren un model del racionalisme i de centre sanitari.

 

Actualment és el CAP Lluís Sayé i es manté com centre de referència en el tractament de la tuberculosi i és una joia arquitectònica

 

Antoni Pizza és arquitecte, professor titular de  “Història de l’Art i l’Arquitectura” a l’Escola Superior d’Arquitectura l’UPC. És autor de molts llibres i treballs que majoritàriament es centren en l’època en què es va construir el Dispensari, a partir de l’any 1929. Ha estudiat i treballat aquest edifici i, de ben segur que té moltes coses a explicar-nos

DATA: 25 novembre 2019

HORA: 19:00 h.

LLOC: Pati Llimona

Carrer Regomir, 3

Barcelona

Reivindicant una actuació: Sant Pere de Rodes

/0 Comments/in , , /by

 

Crònica d´un procés de coneixença ( 1984- 1999)

 

Precisament amb aquesta frase va començar la conferència, l´arquitecte Joan Albert Adell, un dels arquitectes participants en la restauració de Sant Pere de Rodes.

Sos Monuments que va ser molt bel·ligerant en aquell moment ha considerat que passats vint anys, es podria reflexionar sobre la raó d´aquella restauració i de la manera com es va dur a terme.

 

Van treballar dos grans equips: un equip de recerca i un equip d´arquitectes de la Generalitat.

Es va començar a treballar sobre una església funerària de Sant Pere de Rodes de final de l´època carolíngia. Al aparèixer restes de ceràmica carolíngia en altres excavacions properes com l´ermita de Santa Elena, es va reforçar la veracitat de l´època.

La base del conjunt és una torre romana del segle. IV, amb una excel·lent situació dins d´un procés de fortificacions. Aquesta torre encara no està excavada.

El procés va començar en  una plaça. A sota es van trobar enterraments dels segles XVI- XVII. En l´actualitat no és possible l´accés per un problema de seguretat.

Paral·lelament es treballava a l´església on es van trobar columnes de l´època carolíngia, sales funeràries dels fundadors i fins i tot una placa funerària d´un d´ells.

La girola romànica que es va trobar té el seu inici en els bancs que voltaven l´absis de la girola carolíngia on seien els monjos i al mig l´abat, seguint els seus ritus.

Com aquesta època es considera la més important de l´època medieval, es van treure els elements constructius interiors que  distorsionaven l´església primitiva.

A partir d´aquí va començar a aparèixer un claustre del segle XII amb pintures de l´època.

Però també va aparèixer un altre claustre inferior amb una paret que reforçava el superior. Aquest claustre inferior de l´any 1000 es considera un dels claustres més antics d´Europa.

Davant el dilema que presenta quin claustre era el més important i significatiu per ser conservat, es va decidir conservar tots dos i es va començar per recuperar la llum que tenia el claustre inferior.

En el claustre superior que es va recuperar el 1963, es van substituir les antigues columnes per unes noves de cap valor però que possibilitaven la conservació de l´única cantonada que es mantenia de l´època.

Fins aquí un resum dels diferents moments de la reconstrucció.

 

És precisament la coexistència de tots dos claustres i la solució donada per què convisquin, la qüestió més polèmica de la restauració que va quedar ben palesa en el enfrontament força apassionat entre l’autor, Juan Albert Adell, i el Professor Salvador Tarragó, sense que s’arribés a un consens.

 

En definitiva, el que veiem en l´actualitat és el resultat d´una restauració amb dues finalitats:  una pedagògica, la possibilitat de estudiar in situ la història de Sant Pere de Rodes, i un altre arquitectònica, davant d´una superposició d´èpoques, donar més rellevància a la que en el seu moment va ser més important en el territori: en aquest cas l’església carolíngia de Sant Pere de Rodes.

 

Agraint la interessant presentació de l´arquitecte Joan Albert Adell, m´agradaria finalitzar amb una frase escrita sota el títol de la projecció i que segurament ens ajudarà quan tornem a Sant Pere de Rodes.

 

“QUAN ELS ARBRES NO DEIXEN VEURE EL BOSC”

 

Reivindicant una actuació: Sant Pere de Rodes

/0 Comments/in , , , /by

 

Fa 20 anys que San Pere de Rodes va ser rehabilitat. Un dels símbols de la Catalunya Vella estava en un estat de degradació que amenaçava amb desaparèixer. Calia actuar i es va fer. Les obres van acabar l’any 1999 sota la direcció de l’arquitecte Joan Albert Adell. El resultat va ser fortament contestat en el seu dia per SOS-Monuments i, també per molts reputats preofessionals que en algún moment van qualificar la restauració d’invenció i escenografia barata (Diari de Girona, 20/05/2000).

Han passat 20 anys. La polèmica ja queda lluny i l’arquitecte Sr. Adell vol venir a explicar el procès que va culminar en aquella intervenció. Creiem que tothom ha de ser escoltat i rectificarem en allò que calgui rectificar. I discreparem en allò que no ens sembli raonable. Però sempre ho farem des de l’amistat i conscients de que ningú és amo absolut de la raó.

 

Conferència:

Joan Albert Adell

Dimecres 25 de setembre 2019

a les 19 hores

al Pati Llimona, carrer Regomir, 3

 

Vam estar parlant de l’Antic Cementiri Jueu de Montjuïc de Barcelona

/0 Comments/in , , /by

    El passat 12 de Juny, Dominique Tomasov, Arquitecta i estudiosa de les petjades jueves a Barcelona, ens va fer una conferència sobre l´antic cementiri de Montjuïc de la […]

Llegir més

Esdeveniments

També ens pots trobar a les xarxes socials…

Segueix-nos a Facebook

Instagram

Contacteu

Despatx nº 2 del Centre Cívic Pati Llimona
carrer Regomir, 3, 2º pis. Barcelona.

Més informació

Avís legal
Política de privacitat
Política de galetes