Com cada any SOS-Monuments promou una trobada d’associacins de tota Espanya per parlar i debatir sobre els problemes de la conservació del patrimoni. Aquesta any serà a Màlaga els dies 11, 12 i 13 d’octubre i esteu tots convidats a venir
El passat 12 de Juny, Dominique Tomasov, Arquitecta i estudiosa de les petjades jueves a Barcelona, ens va fer una conferència sobre l´antic cementiri de Montjuïc de la que us passem el següent resum. Va començar la conferència amb una petita justificació del per què d´aquest treball. Justificació a dos nivells: a […]
En el món del patrimoni parlem de defensa, protecció, recuperar, rehabilitar, restaurar….
Qué volem aconseguir i transmetre amb aquestes accions?
A qué ens referim quan es tracta d’una antiga necrópolis?
La comunitat jueva barcelonina s’enterrava a Montjuïc entre el segle IX i els finals del segle XIV,
a partir d’aquest moment les referències visibles per a la localització d’aquesta necrópolis van desapareixent.
El 2006 la Generalitat de Catalunya va incoar un expedient de declaració del conjunt com BCIN – Lloc Històric a petició de les comunitats jueves a Catalunya. Es fa doncs necessari definir els límits de manera acurada.
En aquesta sessió s’explicarà el procès per a recuperar una peça clau del patrimoni català, la col·laboració entre la societat civil i l’administració, i el respecte als criteris d’una minoria que viu a la ciutat, a l’edat mitjana i avui dia.
Coneixerem les dificultats de gestionar la diversitat cultural, les posicions de l’administració, el món científic, el públic, etc.
RECONSTRUIR O RECORDAR
Davant una situació tan inesperada com l´incendi de la catedral de Notre – Dame i enmig d´una pluja d´ idees de cara a la seva ràpida reconstrucció, SOS-Monuments vam proposar una Taula Rodona, no tant per cercar solucions sinó per reflexionar conjuntament amb diferents especialistes en Arquitectura, Història de l’Art, Filosofia. etc… implicats tots en la defensa del Patrimoni.
Intentarem fer un recull de les seves opinions.
FERNANDO ALVAREZ: Arquitecte Director del Màster de Restauració de la UP i Professor del Màster
Una afirmació que va obrir el debat
La Història de l’Arquitectura és la història de la arquitectura restaurada. La catedral de Notre – Dame que es va cremar era la catedral restaurada per l´arquitecte Violet le Duc al segle XIX. No és cap “anacronisme” ni cap “romanticisme”, la revisió de qualsevol monument abans d´intervenir-hi.
Es parla molt de l´incendi però no, de la conservació de la resta, que deuria ser el punt de partida per la seva “recuperació”.º
XAVIER FABRE: Arquitecte membre de l’equip que va reconstruir el Liceu
Una visió sobre la vida dels monuments
La nostra esperança de vida no té res a veure amb els monuments.
Quan nosaltres la traslladem als monuments, partim d´una idea estàtica; quan en realitat les diferents intervencions, “ fins i tot la no intervenció” els ha canviat al llarg d´anys i anys de vida. Per això deuríem parlar de “intervenció” no de “reconstrucció”.
Davant d´una intervenció és molt important conèixer la història del monument, la seva documentació, la seva relació amb la societat, i davant d´un canvi d´usos, un argumentari que ho sostingui. I el més important encara: una gran responsabilitat.
GONÇAL MAYOS: Filòsof, Professor de la Universitat de Barcelona
Una visió filosòfica
Davant una tragèdia com la de Notre – Dame, la primera impressió, el primer desig, no serveixen mai per trobar una decisió posterior adequada. Fa falta temps.
Desprès del dol inicial, es necessita posar distància, estudiar com ha quedat el monument, i poc a poc el problema es va convertint en una “oportunitat”.
I llavors comença un estudi lent, des de tots els àmbits, valent i amb sentit de passat, present i futur; tenint en compte que un monument no es defensa per ell mateix, es a dir, pel fet de ser monument.
JOAN FUSTER: Ex-regidor de Ciutat Vella, Historiador i Director dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya)
Una visió humanista
La seva primera constatació és que del “ valor romàntic” dels monuments hem passat a l´actualitat a una visió “ mercantil” dels mateixos.
Però, sens perdre de vista que el ésser humà necessita conservar la seva memòria , ens fa diferents reflexions:
Què necessita la societat de la catedral de Notre – Dame? Necessita reconstruir monuments medievals? Proposar formes arquitectòniques actuals? Necessita la visió de la bellesa?
I repeteix. De totes aquestes respostes deuria sortir el monument com “ valor romàntic” i no com “ valor mercantil”.
JUAN MIGUEL MUÑOZ: Historiador de l’Art. Professor d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona
Una visió històrica
Molts monuments s´han incendiat al llarg de la història i aquest accident s´ha convertit en un moment històric, una oportunitat per canviar símbols, continguts, ingressos turístics, etc…
Com historiador, defensa la preservació del sentit “ inicial” del monument.
No cal una reconstrucció literal del monument però sí s´ha de mantenir l´origen inicial, (En el cas de Notre – Dame, el sentit religiós).
Un punt de escepticisme. La realitat ens ha demostrat que la ideologia política serà la que decideixi en la reconstrucció de Notre – Dame.
Abans d´acabar, recordar varies reflexions que es van fer sobre l´incendi del teatre del Liceu.
¿ Què va passar amb el Liceu?
Un teatre incendiat, ràpidament reconstruït tal com era abans i amb els avenços tecnològics del moment i sense cap mena de controvèrsia perquè la seva reconstrucció va ser una operació d´estratègia urbana, es volia evitar la degradació d´un barri de Barcelona que des de feia catorze anys començava a fer- se evident. Es va actuar segons la necessitat de la societat del moment. Un teatre igual i en el mateix lloc.
Una oportunitat pels polítics que a la vegada mantenia també un símbol de la ciutat de Barcelona
El passat 15 d’abril la catedral de Notre Dame va patir un incendi que va arrasar bona part de l’església i va destruir parts emblemàtiques de la mateixa, la més icònica, la famosa agulla que formava part d’una de les imatges de París més universals. Les primeres reaccions van parlar de reconstruir el temple tal com era i, a hores d’ara, sembla que és l’opciómés probable, la restitució de la imatge de l’Îlle de France sembla que s’ha convertit en una qüestiód’estat. Tanmateix, hi ha qui parla de no fer-ho i, fins i tot, ja s’han divulgat propostes més o menys agosarades de reinterpretaciói “modernització”del monument
A SOS-Monuments volem reflexionar sobre què és el més legítim de fer. Defensors de la conservació, hem mostrat la nostra disconformitat amb els falsos històrics. Encara que, més sovint, hem protestat per la restauracions massa liberals que de vegades ens trobem i hem denunciat la necessitat d’alguns arquitectes de deixar la seva petjada en comptes de posar-se al servei del monument.
Volem preguntar-nos què és el que cal fer en casos com aquest. Perquè Notre Dame és més que un edifici irreemplaçable. És una icona històrica, religiosa i identitària, i una ferida al bell mig de París. En el cas de Notre Dame ens atrevim a dir que els sentiments de desolaciói pèrdua s’estenen més enllàde França. Podem doncs, condemnar la reconstrucció com si fos un fals històric sense altres consideracions?
L’accident obre altres preguntes com quin és el grau de cura i manteniment dels nostres bens patrimonials. I a quina explotacióse’ls sotmet. Sense deixar de banda un fet que no té a veure directament amb el patrimoni però que a molts ha escandalitzat, la quantitat astronòmica de diners que en menys d’una setmana s’ha recollit per a la seva recuperació, sobre tot perquè més de les tres quartes parts dels diners provenen només de 3 donants.
Pensem que és pertinent repassar tots aquests factors perquè, salvant les distàncies del valor arquitectònic i històric, Barcelona va veure desaparèixer una de les seves icones més sentides amb l’incendi de El Liceu. Per què vam decidir reconstruir-ho? És El Liceu actual una rèplica exacta del vell teatre? Quines consideracions artístiques, socials, emocionals, econòmiques i polítiques van influir en la decisió? I, es poden aplicar avui els criteris que es van fer servir fa més de 25 anys? Els conceptes de patrimoni i restauracióhan evolucionat, podem fer ara el que es va fer aleshores?
Pensem el que pensem, segur que no hi haurà unanimitat, però paga la pena parlar-ne i aprendre. Ho farem en una Taula Rodona que tindrà lloc el pròxim
dia 22 de maig, 2019
a les 19:00 hores
al Pati Llimona, carrer de Regomir, 3, Barcelona
Eleccions municipals del 2019
Per Montse Julià Torné i Enric Tomàs
SOS MONUMENTS. 3 d’abril de 2019
El Patrimoni Cultural de la ciutat de Barcelona en els programes electorals municipals.
Les alternatives dels partits polítics.[1]
Barcelona és capital. Jordi GRAUPERA. El Patrimoni com a un element clau per fer memòria de la ciutadania; també, importantíssim com element de mobilització i autoconeixement social. Serà a partir d’ajuntar aquests dos elements, la memòria històrica i l’autoconeixement, on el ciutadà podrà optar per fer un trencament, una revolta. Un exemple: Com la mobilització dels veïns del barri de Gràcia varen salvar les casetes del carrer Encarnació i el seu arbre centenari.
Anna Saliente. CUP. El patrimoni ens descriu el model de ciutat que estat, en aquest cas, Barcelona. Una ciutat construïda a cops: les exposicions universal, les olimpíades… però sempre en contra dels interessos dels obrers que sempre, en l’àmbit del patrimoni, queden invisibilitzats i més les dones. El Patrimoni és el llegat comú de la història de la ciutat i més concretament de la història de la burgesia barcelonina. Avala aquesta teoria el fet del manteniment del nomenclàtor de carrers del franquisme. Hi posa com exemple com a d’ oblidada està la plaça Karl Marx en tots els aspectes; també persisteix encara la simbologia franquista, de la dictadura.
TURISME:El patrimoni de la ciutat, a hores d’ara, és la matèria primera per a la indústria turística, per això demana el seu decreixement. El seu augment ha trastocat i canviar l’estructura de barris sencers de Barcelona o, és capaç d’envair zones de lleure ciutadana com és el cas dels búnquers del Carmel; cal doncs aturar la gentrificació, defensar l’actual estructura de barris on fins a l’arribada del turisme hi havia tota mena de serveis, per tant cal defensar el petit botiguer enfront de la botiga de souvenirs. Millorar l’accessibilitat i el seu entorn: al barri d’ Horta, l’amiant està a tocar de la ciutadania, per terra.
Pel que fa al catàleg som partidaris de la seva reelaboració amb la participació directa dels veïns i veïnes.
Óscar Zayas. PARTIT POPULAR. No estic d’acord amb els missatges apocalíptics que acabo de sentir de les dues intervencions anteriors. Estic d’acord que en aquesta àrea tenim problemes, però també és cert que ho tenim controlat. Dit això per a mi el Patrimoni és sempre un testimoni de civilització (s) anteriors, en són els seus vestigis. El 1956, durant el franquisme, es va decidir per llei, que era i no era patrimoni, per tant el que s’havia, o no, de protegir. En aquells anys (1956?) es va confegir el Catàleg del Patrimoni de Barcelona. Pel que fa la protecció de l’entornvist sobre el terreny, en la pràctica és jurídicament una filfa, no és res concret, no té, com va dir una jutge, “contingut material” . L’actual consistori ha oblidat completament el Pla Barcino aprovat per l’anterior. Pel consistori actual el patrimoni de la ciutat es redueix a Gaudí i el Modernisme. Catàleg: cal reformar-lo.
Joan Ramon Riera P.S.C.Els socialistes som patrimonialistes però no conservacionistes. Entenem com deia Eugenio d’ Ors que tot el que no és tradició és plagi. És per això que cal donar-li un sentit públic al patrimoni, basat en el rigor, d’una banda i la dialèctica, per una altre. Del rigor, posà com exemple que en el canvi d’un nom d’un carrer de Barcelona, d’un franquista, per una dona lluitadora, resulta que no era certa la seva ideologia, esquerrana i tampoc que havia estat a la presó. Exemple de la dialèctica posà com exemple la tensió entre SOS MONUMENTS i l’ajuntament (PSC) discutir sobre el túnel que es va construir per sota del temple de la Sagrada Família per el pas del tren AVE, tensió que “ens va enfortir a tots”. Pel que fa a l’entorn, tot i que no el va definir, posà d’exemple el pobre entorn del palau Macaya. “No en té d’entorn.” Una altra crítica que va enfatitzar va ser en parlar del Born. L’actual consistori l’ha desertitzat, mentre que l’anterior l’havia reconvertit en identitari.
Jordi Coronas.E.R.C. El Patrimoni és història, vivències del passat recent o remot i també conformen la identitat d’una ciutat. El Patrimoni també pot ser una oportunitat i som, conservacionistes: hem lluitat per preservar el barri vell d’Horta. Davant els problemes que comporta la seva preservació, el cas de les casetes del carrer Encarnació n’és una demostració és l’actitud reactiva la més perjudicial per cost que té en aquest cas a l’ajuntament. Moltes vegades aquesta actitud reactiva prové de que les fitxes del Catàleg del Patrimoni contenen errors. Som partidaris i així ho varem portat al ple, de legislar mesures preventives per evitar aquests problemes. En aquest sentit varem proposar que entrés en el catàleg tots els edificis del centre històric de la ciutat amb més de 80 anys d’antiguitat. També proposem un pla econòmic dinamitzador del Patrimoni.
Koldo Blanco. CIUTADANS.Pel ponent li resulta difícil definir el que és Patrimoni. El que lio queda clar. El que queda clar és que patrimoni és sinònim de cultura, de preservació. Tot amb tot, el patrimoni cal no confondre’l amb una fòssil, si se’l pot assimilar amb l’arqueologia. El patrimoni és doncs un organisme viu que s’ha de reinterpretar constantment: no tot el que és antic té una valor com a patrimoni. Seguint aquest raonament cal dir que tenim a la ciutat un patrimoni recent, present, actual. Pel que fa al catàleg del Patrimoni, cal actualitzar-lo.
Ferran Mascarell. JUNTS x CATALUNYA . Al Patrimoni cal posar-li algunes etiquetes: cal dinamitzar-lo, dignificar-lo i insistir en aquest concepte: cal convenir-lo. Convenir entre tots els partits polítics i entitats per posar-nos d’acord. Recordà que el patrimoni “és una memòria plural” i que “tot patrimoni amaga dignitat (s). També és mostra partidari d’intervenir-hi, ja que és una dels actius més importants de la ciutat; ens cal doncs un lideratge polític per aquest patrimoni.
Janet Sanz. Barcelona en Comú. La regidora que la representà feu un balanç del consistori en aquest rengló. Per a la regidora de Patrimoni, aquest equival a la vida, al bé comú, tot i que és un concepte amplia, però tampoc és únicament identitari ni tampoc matèria primera per al turisme per ve a la ciutat. Patrimoni és també rehabilitar, actualitzar la normativa. En aquest sentit reivindicar que el consistori salves el poc patrimoni industrial que queda al barri del Raval o del Rec Comtal, dues referències clares de patrimoni vinculat a les classes populars. Patrimoni, també vol dir preservar als barris de la ciutat de la gentrificació, l’exemple és el control estricte dels pisos turístics; també manifestà ampliar aquest, al comerç històric limitant o prohibint el comerç de souvenirsque ha estat capaç de colonitzar molts carrers fen fugir al comerç dit de proximitat. Cal ser previsors i intuir per no va el “capital” per passar-los al davant. Advocar per arribar a un pacte de ciutat per al patrimoni; així mateix és mostra disposada a estar molt amatents i controlar l’edificabilitat en edificis catalogats i fer-ne una difusió del patrimoni de BARCELONA des de l’escola.
[1]S’ha transcrit per l’ordre d’intervenció dels representats dels partits polítics.
Convidats per la directora del Museu de l´Espluga, Gemma Carbó, vam anar el dia 2 de març a visitar el Museu de la vida rural i altres edificis que amb ell es relacionen: la destil·leria Balanyà i el Celler Cooperatiu.
Museu de la vida rural:
És un museu privat. Forma part de la Fundació Lluis Carulla, nascut a l´Espluga i “mecenes” de la zona. Ocupa l´antiga casa pairal dels Carulla amb una façana reformada molt maca, una ampliació de l´arquitecte Dani Freixes i un terreny al voltant amb un pati i un hort experimental.
Vam començar amb un vídeo sobre l´antiga producció del vi, que juntament amb l´olivera i els cereals representava la riquesa de la zona: la Conca de Barberà.
A continuació una visita parcial del Museu que vol ser i és una història de com l´home ha canviat el territori. Per això, no solament s´exposen objectes, sinó que es conserven tradicions, es treballa un hort , es fan exposicions i s´obren grans espais didàctics.
Tot sota un ideari respectuosament ecològic.
Destil·leria Balanyà
Gairebé adossada al Museu es troba la destil·leria Balanyà. Dedicada antigament a la destil·lació d´aiguardent a partir de la “brisa” del raïm. Es conserven molts aparells antics i en l´actualitat està dedicada a Museu. Molt interessant tota l´explicació.
Celler Cooperatiu
La darrera visita del matí va ser al Celler Cooperatiu. Un celler modernista construït segons el projecte de l´arquitecte Domènech i Montaner i fet pel seu fill Domènech Roura. Una edificació majestuosa amb tres naus i amb uns grans arcs interiors. Molt interessant el recorregut fet per un passadís alt. En l´actualitat s´ha convertit en el Museu del Vi i té la categoria patrimonial de BCIN. A la sortida es podem comprar productes típics de la zona.
Una parada per dinar i descansar en un modern restaurant.
Destrés de dinar vam tornar al Museu per visitar l´exposició temporal: PLÀSTICO. Un espai per reflexionar i debatre sobre un dels materials que més ens ha canviat la vida. Molt didàctica i molt encertada estèticament.
Acabo agraint a la directora Gemma Carbó les seves explicacions i la seva acollida durant tot el dia.
I també agraint la seva gestió perquè aquest Museu aconsegueixi ser com diu la seva definició: “Un centre cultural de la memòria, la reflexió i la transformació sostenible del mon rural”
El dia 27 de Març, Ton Salvador, director de Model Urbà de l´Àrea de Ecologia Urbana de l´Ajuntament de Barcelona, convidat per SOS MONUMENTS, va presentar al Pati Llimona, el Pla Director de l´Ajuntament sobre el Parc de la Ciutadella, un Patrimoni quasi abandonat.
Va començar amb una pinzellada històrica: la ubicació del Parc a la ciutat, plànols de l´antic Parc, fotos antigues d´edificis singulars de l´entorn com l´estació de França, altres fotos de l´enreixat que envolta el Parc, etc…És a dir, una referència al començament del segle XXI, del parc urbà més important de Barcelona.
A continuació ens va fer una enumeració dels problemes que té aquest Parc des de fa temps. Problemes sobre els quals vol actuar en un futur l´Ajuntament. Però en un futur no immediat, ja que no són de fàcil arranjament:
– fer una revisió de les activitats que es fan dins el Parc (tant lliures com organitzades) i que l´han convertit en un” parc estressat”
– estudiar la seva vegetació, molt exposada a la pressió del Parc.
– revisar els equipaments científics ( museus, zoo,…) , retornar al Parc el seu esperit científic del començament i unir-lo als moderns equipaments ( Institut de Ciències del Mar, institut Biomèdic, Hospital, etc..)
– projectar la transversalitat amb la vila Olímpica i Ciutat Vella.
– solucionar les fractures que s´han de salvar per obrir el Parc al mar: ronda litoral i vies del tren.
– revisar els diferents plans que s´han fet sobre el Parc i dels qual només s´han dut a terme l´Esportiu Municipal i les remodelacions del carrer Wellington i del Born.
Un cop analitzada tota aquesta problemàtica, ens donà un llistat de les línies d´intervenció que l´Ajuntament té intenció de fer sobre el parc.
Optimitzant totes les potencialitats que té aquest parc s´intentarà:
– 1) Connectar el Parc amb els diferents “verds” de la ciutat, creant uns eixos transversals que vagin de muntanya a mar.
– 2) Recuperar el “verd” del Parc i consolidar-lo, marcant el nivell d´activitats que pot resistir.
– 3) Crear un Parc del Coneixement.
– 4) Definir el futur de l´estació de França.
– 5) Definir el futur del Zoo
– 6) Redibuixar els límits del Parc de cara al segle XXI.
Fins aquí el resum de la proposta.
Però no voldria acabar sense fer un esment a les preguntes que es van formular en acabar l´exposició i que totes van coincidir en tres punts:
L´estat actual del Parc és deplorable.
El pla presentat està molt bé, però ja es veu que serà a llarg termini.
És imprescindible una actuació immediata de conservació , per evitar el seu actual procés de degradació.
Totes aquestes intervencions van quedar recollides i acceptades pel ponent, que va remarcar la manca de recursos econòmics i d´altra banda la necessitat de la participació ciutadana
Per acabar, donar les gràcies a Ton Salvador per la seva intervenció.
A SOS-Monuments volem que, igual que vam fer al 2015, les diferents formacions que es presenten a les eleccions municipals de Barcelona, ens expliquin quines intencions tenen per preservar el nostre patrimoni. Per això els interroguem sobre quatre temes que ara ens preocupen:
La Colònia Borgonyà va ser construïda pels Coats, d’Escocia, i va ser anterior a la Fabra i Coats de Barcelona. És un conjunt una mica diferent de la resta de colònies textils que tenim a Catalunya, per la tipologia del seu habitatge, pels jardins i per més coses que convidem a conèixer el dissabte 23 i el diumenge 24. SOS-Monuments ha estat convidada a posar en valor el patrimoni industrial d’aquesta població i cap allà ens anem. Demanem a totohom que vingui i la conegui.
Editorial | Los bienes de la Iglesia https://t.co/6LOteOqSaE vía @el_pais @MezquitaCatdral @apudepa @AlternativaArta @patrimonio_sev @LaicistasJerez @MezquitaCatdral @SosMonuments @EuropaLaica2001 @antoniomanuel__
Ciudadanos por la Defensa del Patrimonio se suma a la campaña #PorUnRománicoAbierto https://t.co/zeQN36wmtK via @s24horas
Els dilluns de 18:30 a 19:30
Despatx nº 2 del Centre Cívic Pati Llimona
carrer Regomir, 3, 2º pis. Barcelona.
