Tag Archive for: Activitats SOS

L’església de Sant Julià de la Torre (Llessui, Pallars Sobirà)

/0 Comments/in , , , ,

 

L’església de Sant Julià de la Torre és al centre del veïnat homònim de l’antic municipi de Llessui, avui en el terme municipal de Sort (Pallars Sobirà).

És una església romànica d’una nau que estava rematada a l’est per un absis semicircular, avui desaparegut. Ha patit modificacions i reformes al llarg dels segles.

A la visita hem observat deficiències que cal considerar. Aquestes les vàrem poder comentar amb l’Arquitecte de l’Ajuntament que es va presentar a la visita de manera molt cordial.

Aquestes deficiències son:

1.- La volta de l’edifici presenta esquerdes als seus arcs, aquests s’haurien d’apuntalar per la part interior.

2.- La coberta, el caneló de desguàs i el sota coberta s’han de revisar per poder verificar-ne l’estat, imperceptible a dia d’avui, tant per l’interior de l’església com per l’exterior. És important per saber com es troba l’estructura i com pot suportar la sobrecàrrega per culpa de la neu de l’hivern.

3.- Revisió del segon tram de façana de canvi de secció -hi ha testimonis col·locats al juny 2021 – i fer seguiment de l’estanqueïtat de la jardineria de la façana, ja que es veuen moltes juntes obertes.

L’església de Sant Julià està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=26&consulta=MCU0KzI1 MjA5NCU=&codi=25646

 

És un bé integrant del patrimoni cultural català, però la seva protecció es limita a permetre la seva documentació i recopilació sistemàtiques, així com la investigació i difusió, però no implica la seva preservació i manteniment. En conseqüència, es va proposar gestionar la seva declaració com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Significarà la formalització del seu reconeixement com a patrimoni comú, així com la voluntat i compromís, tant dels ciutadans com dels actuals propietaris i les administracions de protegir-la i mantenir-la. Alhora obrirà noves vies de finançament per a les imprescindibles intervencions que cal portar a terme.

La proposta va ser ben rebuda i s’espera que molt aviat comencin les corresponents gestions.

Apuntar que no pocs estudiosos vinculen aquesta església al “desaparegut” castell de Torre, de la que hauria estat la capella. En cas que futures intervencions arqueològiques confirmin aquesta relació, en raó a la protecció genèrica dels castells com a BCIN, s’haurà de revisar de nou la categoria de protecció patrimonial que legalment li pertoca.

Taula Rodona: La problemática del patrimoni a l’Hospitalet

/0 Comments/in , , , ,

Volem compartir amb vosaltres les molt interessants aportacions de la taula rodona sobre la preservació del patrimoni a l’Hospitalet que vàrem celebrar el passat 8 de juny.

En una sala Joan Maragall plena, sobretot d’assistents hospitalencs preocupats per la pèrdua constant del patrimoni i la memòria ciutadana, els diferents participants ens van aportar bones informacions i vam poder conèixer millor la història recent, l’estat actual i el perill en què es troba el patrimoni de la segona ciutat de Catalunya.

La primera a parlar va ser Lluïsa Carmona, historiadora, regidora independent per ERC, que va començar fent una síntesi històrica, a partir del carrer Xipreret—amb les seves veritats i mentides de l’arquitectura que hi ha—, considerat el nucli de l’actual ciutat, amb vestigis des del segle XI. Va continuar fent esment de les zones agrícoles que s’han anat perdent, de la zona de la Marina —gairebé dos terços del territori—, que arribava al mar i a partir del 1920 va annexar-se a Barcelona, de l’increment migratori de la ciutat i de l’expansió urbanística: el percentatge de superfície construïda entre 1960 i 1979 va ser d’un 53,58%.

Va passar el testimoni a Manuel Domínguez, del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, que ens va mostrar tot el patrimoni perdut. Pèrdua iniciada a partir de la guerra civil, on es van destruir moltes esglésies, que va continuar amb el «desarrollismo» franquista, però que ha continuat també en el període democràtic, amb sonats enderrocaments: edificis modernistes, racionalistes, industrials, etc. De 250 masies, censades a principis del segle XX, en queden —i no totes en bon estat— 25.

Va continuar Ireneu Castillo, de l’associació Perseu, que va seguir parlant del patrimoni perdut. A Perseu es deu, entre d’altres campanyes, la reivindicació del petit tros del canal de la Infanta visible on hi havia la caserna de la Remunta. Gràcies a la campanya que va iniciar a les xarxes socials, molta gent s’hi va sumar, recordant experiències viscudes. D’aquest fet, va concloure el perquè és tan important la  divulgació del patrimoni entre la ciutadania, com a única manera d’acabar coneixent i estimant el que l’envolta. No es podia demanar a la població nouvinguda que defensés el que encara no considerava seu.

Can Colom abans

Can Colom ara

Cristóbal Ortega, el següent ponent, del Grup de Patrimoni de l’Hospitalet, ens va parlar del PEPPA (Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic). Considera que és una bona eina per anar treballant en la catalogació tant del patrimoni arquitectònic com de l’immaterial. S’ha de tenir en compte que, en l’actualitat, només hi ha 110 edificis i conjunts catalogats, inclosos en el PEPPA. Encara que sembli mentida, en els darrers anys la xifra ha anat baixant. L’estat de conservació de molts d’aquests edificis, com Can Rigalt, és lamentable.

Pensen que amb la comissió d’associacions i altres entitats cíviques, a més de la majoria de partits polítics, que han creat es podrà avançar cap a un postPEPPA, ja sense l’última A d’arquitectònic, per a aprofundir i reivindicar tota mena de patrimoni.

La professora d’història de l’Art de la UB, Roser Piñol, vocal de patrimoni de l’AVV. Collblanc/la Torrassa, sòcia recent de SOS-Monuments, va incidir —coincidint en allò que en el punt 8 del manifest fundacional de la nostra associació es diu (https://www.sos-monuments.org/carta-fundacional-o-manifest/)— en criticar els criteris d’intervenció en la rehabilitació d’edificis. Ens va mostrar exemples que desfiguren i traeixen la memòria amb falsos històrics, aplicant modernitats quan es podia haver respectat l’original. També ens va mostrar com es deixen perdre els colors primigenis.

Finalment, l’arquitecte Fran Villaescusa, també de Perseu, ens va parlar de com funciona el planejament urbanístic de l’Hospitalet. Va recalcar les incoherències entre el Planejament general i el Pla especial de protecció: el planejament no s’adapta al patrimoni i el patrimoni és forçat a encaixar en el planejament. Es faciliten els rendiments urbanístics als privats i els edificis patrimonials en ruïna passen a mans públiques, la qual cosa no és garantia del seu manteniment. La baula més dèbil és el control que ha de dur a terme l’ajuntament.

En el torn de paraules es va corroborar la visió exposada pels ponents, refermant el caràcter obrer de la ciutat, on ja queden pocs vestigis d’indústries com les bòbiles i les fàbriques de vidre. També va haver unanimitat en la necessitat d’una major divulgació del ric i variat patrimoni hospitalenc. I que, sense el suport de la ciutadania, no hi ha prou força per a enfrontar-se a les distintes administracions.

 

 

 

 

XVII Trobada d’Associacions de Defensa del Patrimoni d’Espanya a Almeria

/0 Comments/in , , ,

El passat diumenge dia 8 de maig, va concloure una trobada de 3 dies a Almeria en els quals 27 associacions que defensen el patrimoni material i immaterial, que conforma la cultura universal, han dialogat i exposat els problemes als que fan front en el seu dia a dia per conservar els elements patrimonials de la societat.

A les ponències llegides al llarg del divendres per la tarda i el dissabte pel matí, va posar-se de relleu que les dificultats que trobem són equivalents a tot el territori nacional i, el que és més trist, que són les mateixes que tenim des de sempre:

Sovint ens acarem a la manca de sensibilitat ciutadana pels elements valuosos del seu entorn.

En el cas del patrimoni arquitectònic o paisatgístic, les amenaces tant les poden trobar en la seva manca d’interès econòmic, en aquest cas l’abandó i la degradació poden portar a la ruïna del bé, com, tot el contrari, precisament perquè del bé es pot obtenir un benefici econòmic, l’especulació farà estralls, se’l pot destruir o se’l pot modificar tant que els seus valors quedin desfigurats.

Les queixes més grans han estat aquelles que afecten a l’administració i als polítics. Les denúncies més importants són aquelles que tenen a veure amb l’incompliment de la legalitat. L’administració, no ho podem oblidar, és qui fixa les normes i els requisits que s’han de complir i, amb tot, no té remordiments a l’hora d’incomplir les seves pròpies regles. Associacions com “Amics de l’Alcazaba” d’Almeria” o “Madrid, Ciudadanía y Patrimonio”, han anat en més d’una ocasió als tribunals amb resultats desiguals. De vegades les sentències arriben quan el mal ja no té remei. A Barcelona tenim un exemple a “La Rotonda”. La Plataforma Salvem La Rotonda” va recórrer a la justícia però, malgrat haver una denúncia, les obres no es van aturar. Quan, per fi, va arribar la sentència condemnant la reforma, les ampliacions fetes per Sagnier ja havien desaparegut i l’obra de Adolf Ruiz i Casamitjana, greument buidada i deformada. El TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) ha anul·lat el Pla de Millora de l’Ajuntament del any 2008 i, en conseqüència, les reformes han de ser demolides. D’això ja fa tres anys sense que s’hagi tocat res de les noves obres, ni es sospita quan es farà.

Les reivindicacions que més s’han sentit aquests dies han estat les reclamacions de les associacions de ser presents en la presa de decisions d’una manera activa, no tan sols testimonial, per blanquejar decisions que ja no tenen marxa enrere i que s’han cuinat prèviament als despatxos.

 

 

L’última sessió va ser la més important: des de l’última trobada, l’any 2021 a Saragossa, un seguit d’organitzacions hem treballat en la constitució d’un federació que aplegui forces i ens faci visibles a la societat i a la administració. Una intenció que arrosseguem des de la trobada a Madrid el 2018. En aquesta reunió hem donat les primeres passes fermes en aquesta direcció. Aquesta determinació queda recollida al manifest que copiem més avall i que SOS-Monuments ha recolzat.

Cal que ens unim perquè només junts ens farem sentir i podrem aconseguir que les lleis que emparen el patrimoni no siguin sistemàticament menystingudes. Cal recordar que la protecció del patrimoni és una obligació recollida a l’article 46 del Títol I de la Constitució com un dret fonamental.

Recollirem adhesions, no és un organisme tancat. Volem i desitgem que totes aquelles associacions que comparteixen les nostres finalitats s’uneixin, abans del 30 de setembre o més endavant.

 

Assistents a la Trobada visiten la Plaza Vieja, salvada de la seva desfiguració

 

 

COMPROMISO DE ALMERÍA

Las asociaciones que figuran al final de este documento, a través de sus representantes legales ACUERDAN llevar a cabo un proceso de creación de una Unión de Asociaciones para la Promoción y Defensa del Patrimonio Cultural y Natural, conforme a los estatutos, elaborados y conformados por los firmantes en los que se expresan los fines, objetivos y funcionamiento de la futura Unión. Los responsables de las distintas asociaciones asumen el compromiso de llevar el acuerdo para que, en su caso, sea ratificado por el órgano competente de cada asociación según sus estatutos.

Una vez obtenida la ratificación de cada asociación, antes del 30 de septiembre de 2022, será́ remitido el certificado del acuerdo a la Junta Gestora que queda constituida en este acto, e integrada por Marina Cruz Santos Santos (SOS-Monuments), Sergio Cebrián Sanz, Pilar Villellas Muguerza (APUDEPA) y Juan Miguel Galdeano Manzano (Asociación de Amigos de la Alcazaba de Almería).

La función de esta Junta Gestora será́ asesorar y coordinar el proceso en lo que a procedimiento burocrático y de exigencias legales se refiere. Una vez recibidas las comunicaciones de cada asociación, reunirá́ la documentación necesaria (de acuerdo con el articulo 6.2 de la LORDA 1/2002) y convocará una Asamblea Constituyente con los siguientes objetivos:

  • –  Aprobación de los estatutos de la Unión de Asociaciones.
  • –  Elección de la Junta Directiva (4 cargos principales + vocales), según el

procedimiento más operativo y democrático que proceda.

Asociación Amigos de la Alcazaba de Almería
Asociación de Acción Pública para la Defensa del Patrimonio Cultural Aragonés (APUDEPA)
Asociación de Amigos de Serrablo
Asociación de Amigos del Patrimonio de Segovia
Asociación de Profesores para la Difusión y Protección del Patrimonio Histórico “Ben Baso” Sevilla
Asociación Cultural Athenaa El Ejido
Asociación Juvenil Villa de Aljucer – Centro de Estudios Patrimoniales Molino de Oliver Asociación Ontinar de Montón
Asociación para a Defensa do Patrimonio Cultural Galego (APATRIGAL)
Asociación para la Conservación del Patrimonio de la Huerta de Murcia (Huermur)

Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA)
Coordinadora Recuperando
Huelva Te Mira
Madrid Ciudadanía y Patrimonio
Observatorio Ciudadano para la Conservación del Patrimonio de la Sierra de Guadarrama

Sociedad Caminera del Real de Manzanares
SOS-Monuments – Associació per a la Defensa Cívica del Patrimoni Cultural de Catalunya

 

Cal afegir també a la Plataforma de Defensa del Patrimonio Navarro/Nafarroako Ondarearen Defentsarako Plataforma, que ha presentat la seva adhesió més tard.

 

 

 

XVII Trobada d’Associacions de Defensa del Patrimoni d’Espanya a Almeria

/0 Comments/in , ,

La setmana que ve tornem a fer la trobada d’Associacions Deensores del Patrimoni. Aquest any el lloc és Almeria i l’Associació organitzadora és “Amigos de l’Alcazaba” i els dies són 6, 7 i 8 de maig. Esperem i desitgem que siguin uns dies profitosos pel patrimoni i pels participants i que les seves conclusions serveixin per salvaguardar aquest inmens patrimoni que tenim i que està tan maltractat.

PROGRAMA:

XVII ENCUENTRO DE ASOCIACIONES EN DEFENSA DEL PATRIMONIO,

ALMERÍA, 6 al 8 de mayo DE 2022

Organiza: Amigos de la Alcazaba – Colabora: SOS Monuments   

Contactos: Maite Pérez (696 579 411), Juanmi Galdeano (633 617 087) y Amigos de la Alcazaba (608 047 008)

 

PRIMER DÍA. VIERNES, DÍA 6

Museo de Almería. c/ Hermanos Pinzón 91

 

 

SESIÓN DE TARDE

 

17 a 17,15 h. PRESENTACIÓN

15.15 a 17.30. Intervención de Alicia Castillo, ex presidenta de ICOMOS España

 

17,30 a 18,15 h. PRIMERA MESA REDONDA:  Patrimonio y legislación // Con la ley en la mano

  • APUDEPA (Zaragoza).- “Reflexiones varias sobre patrimonio” (Belén Boloqui)
  • OBSERVATORIO CIUDADANO PARA LA CONSERVACIÓN DEL PATRIMONIO DE LA SIERRA DE GUADARRAMA.- “Estudio comparado de leyes autonómicas de patrimonio” (Fernando Martín)
  • ATHENÁA (El Ejido-Almería).- “Asociaciones de patrimonio, ¿eslabón perdido?” (Samuel Caro)

18,15 a 18,45 h. INTERVENCIONES DE LOS ASISTENTES.

18,45 a 19,15. PAUSA PARA CAFÉ

 

 

19,15 a 20,15 h. SEGUNDA MESA REDONDA: Patrimonio y administraciones públicas // Dialogando con la administración

  • MPYC (Madrid, Ciudadanía y Patrimonio).- “Un Consejo Cívico para un Patrimonio Mundial. Experiencias y perspectivas” (Alberto Tellerías)
  • AHRO (Asociación Histórica Retiro Obrero).- “Protección del Barrio del Retiro Obrero: Incumplimientos de la administración” (Basilio Moreno)
  • – “Nuestro Patrimonio, nuestra responsabilidad” (Miguel Santiago)
  • BEN BASSO (Sevilla).- “Patrimonio cultural, conocer para proteger” (Pablo Peralta y José Manuel Baena)

20,15 a 21,00 h. INTERVENCIONES DE LOS ASISTENTES

Nota: los tiempos máximos de las asociaciones son de 15 min y de los asistentes de 2 min)

 

SEGUNDO DÍA. SÁBADO, DÍA 8.

Museo de la Guitarra. Ronda del Beato Diego Ventaja s/n

 

SESIÓN DE MAÑANA

09,30 a 10,00 h. TERCERA MESA REDONDA: Acción judicial en defensa del patrimonio // A los tribunales

  • SALVEMOS CUATRO CAMINOS (Madrid). – “La lucha judicial por el Patrimonio Cultural. El caso de las cocheras de Cuatro Caminos” (Álvaro Bonet)
  • AMIGOS DE LA ALCAZABA (Almería). – “Acción judicial en defensa del patrimonio” (Maite Pérez y Quique Ruiz)

10,00 a 10,30 h. INTERVENCIONES DE LOS ASISTENTES

10,30 a 11,00 h. PAUSA PARA CAFÉ

 

 

 

11,00 a 12,00 h. CUARTA MESA REDONDA:  Patrimonio de todos

  • SOCIEDAD CAMINERA DEL REAL MANZANARES.- “El abandono de Navalquejigo: una aldea medieval BIC abandonada en la Sierra de Guadarrama” (Eulalia Ramírez y María José Calvo)
  • CIUDADANOS POR LA DEFENSA DEL PATRIMONIO (Salamanca).- “Uso del espacio público en los conjuntos históricos” (Jesús Delgado)
  • SOS MONUMENTS (Catalunya).- “Nuevos usos para el patrimonio”
  • AHRO (Asociación Histórica Retiro Obrero).- “Usos del patrimonio: La fábrica de vidrio pasa a manos privadas” (Basilio Moreno)

12:00 a 13,00 h. INTERVENCIONES DE LOS ASISTENTES

 

Nota: los tiempos máximos de las asociaciones son de 15 min y de los asistentes de 2 min)

 

ALMUERZO

 

SESIÓN DE TARDE

17,00 a 18,30 h.  QUINTA MESA REDONDA: Hacia una Unión Estatal de Asociaciones de Patrimonio

  • Pilar Villelas, abogada de Apudepa y Sergio Cebrián, del Observatorio del Patrimonio Español (15 min).- “Futuro y posibilidades de la Unión de Asociaciones”
  • HACIA LA PUESTA EN MARCHA DE LA UNIÓN ESTATAL DE ASOCIACIONES DE PATRIMONIO

 

18 a 18,30 h. PAUSA PARA CAFÉ

18,30 a 20,00 h. CONCLUSIONES DEL ENCUENTRO

 

TERCER DÍA DOMINGO, DÍA 9

RECORRIDO  POR ALMERÍA

De 10,00 a 13,00 h.: “LA ALCAZABA, 360º. PROBLEMÁTICA Y VALORES DEL PATRIMONIO ALMERIENSE”:

 PUERTA DE PURCHENA, PLAZA DEL CARMEN, C/ANTONIO VICO, MURALLAS DEL CERRO DE SAN CRISTÓBAL, CALLE PÓSITO, PLAZA VIEJA, HOYA VIEJA Y MURALLA DE JAYRÁN, ALCAZABA, MESÓN GITANO Y CHANCA.

A la finalización ALMUERZO

 

El 30 d’abril anem a Vilafranca

/0 Comments/in , , ,

SORTIDA CULTURAL : dissabte, 30 d’abril de 2022 EL PATRIMONI INDUSTRIAL I
EL CONJUNT DE L’ARQUITECTURA DEL VI Vilafranca del Penedès

page1image1805632

Us proposem una visita a la capital del vi. Aquesta trobada té per interès veure les darreres actuacions urbanístiques-carrer Comerç-, la situació en la que es troba el Conjunt de l’Arquitectura del vi en el barri del Molí d’en Rovira.

10h. Arribada-estació RENFE-
10’15h. Benvinguda a càrrec dels membres del Grup BCIN-Conjunt Arquitectura del Vi- Montserrat Julià i Raimon Soler, historiadors. Recorregut pel barri
12h. Visita celler Jean Mory (1917) de l’arquitecte modernista Santiago Güell
a càrrec d’Anna Alegret propietària
Visita Xerigots-centre artesà de formatges en un antic celler- Seguidament passejada pel centre històric: basílica i Vinseum
14.h.Dinar a Cal Joanet al barri Molí d’En Rovira
Comiat i petit debat
Preu de la sortida: 20 euros

Organitza: SOS MONUMENTS

page1image1789728

Els paisatges del Cap de Creus

/0 Comments/in , , ,

La visita estarà guiada pel Professor Joan Tort.

 

Dissabte, 21 de maig de 2022

Amb aquesta sortida ens proposem fer una descoberta de l’àmbit geogràfic del Cap de Creus des de la perspectiva del seu paisatge. Partim, a l’efecte, de la consideració que el paisatge, entès en un sentit global (és a dir, com a suport i escenari de l’experiència humana al llarg de la història), és un dels grans valors d’aquest àmbit geogràfic. I a través de la sortida pretenem fer-ne una lectura com a patrimoni cultural en múltiples sentits, més enllà de la seva consideració com a simple “espai d’oci” o com a “recurs turístic” a l’abast de tothom.

El Cap de Creus és un àmbit físic altament singularitzat a nivell de la Península Ibèrica. Parlem, en efecte, de l’extrem oriental de la serralada pirinenca, que en aquest punt s’ “independitza” de la seva estructura principal (en l’istme constituït per la línia compresa entre el Port de la Selva i Roses) per conformar una petita península avançada sobre el mar d’una mica més de 100 km², d’acusada personalitat paisatgística. Aquest espai ha tingut i continua tenint el poble i municipi de Cadaqués, situat a la vora oriental, com a punt de referència, però afecta també el territori de tres municipis més: Roses, al sud, i el Port de la Selva i la Selva de Mar, al nord. Dins aquest darrer es troba, en una posició dominant, el monestir benedictí de Sant Pere de Roda; assentament monàstic al qual cal atribuir la colonització inicial (segle X) de tot el territori del Cap de Creus.

L’objectiu de la sortida és oferir una visió de conjunt d’aquest àmbit geogràfic. I fer-ho a través d’un itinerari que, malgrat desenvolupar-se en una sola jornada, permeti atendre diferents nivells o escales d’anàlisi: a) Situant el Cap de Creus en el context de la comarca de l’Empordà i de la serralada dels Pirineus; b) Fent a atenció a la seva particular naturalesa com espai muntanyenc, i, alhora, litoral i costaner (amb el Pení com a punt culminant, amb més de 600 m d’altitud i a una distància del mar inferior als 3 km en línia recta); c) Considerant la seva qualitat de territori altament humanitzat, des dels temps més reculats fins als nostres dies, i amb un model econòmic basat en l’agricultura i en la pesca que havia permès un elevat grau d’autosuficiència de tot aquest territori; i d) Fent una atenció particular, finalment, a les múltiples amenaces i els riscos de degradació i de despersonalització que, com succeeix en una gran part de les costes mediterrànies, planen actualment al seu damunt.

Itinerari proposat (a realitzar amb autocar):

Sortida de Barcelona a les 7:30.

Parada tècnica a Figueres.

Trajecte Figueres-Llançà, amb observació del territori empordanès des d’algun mirador adient.

Recorregut del sector nord del Cap de Creus, amb atenció al trajecte entre el Port de la Selva i la Selva de Mar.

Visita de Cadaqués. Recorregut pel sector sud del Cap de Creus, prenent com a referència l’entorn de Norfeu, Roses i Castelló d’Empúries.

Retorn a Barcelona via Figueres i Girona. Arribada prevista a les 22h.

 

DATA: 21 de maig

PREU AUTOCAR: 27.5 €/persona

 

Aquesta proposta és provisional. El preu és en base a un mínim de 20 persones, si s’apunten més el preu serà més econòmic.

En cas de no arribar a aquest mínim, la visita es faria amb cotxes particulars i el recorregut es modificaria. Les inscripcions en:

sosmonuments@gmail.com

fins el 10 d’abril

 

 

 

 

 

TAULA RODONA: Can Capellanets podrà evitar la desfiguració?

/0 Comments/in , , ,

 

 

 

Al barri de Les Corts, a la cruïlla dels carrers Galileu i Remei, trobem unes construccions poc cridaneres que són conegudes com Can Capellanets, l’antic Seminari Major de Les Corts. Formen part d’un conjunt més ampli que s’estén fins a la cruïlla amb el carrer Joan Güell. L’antic Seminari Major és una construcció quadrada, gairebé exempta. El seu últim ús va ser el de Residència de Sacerdots. Va ser construïda l’any 1877 i, cap els anys 20-30 del passat segle, va ser ampliada amb un altre edifici annex que és paral·lel al carrer Galileu. Tots dos edificis compten amb un jardí al davant. El primer edifici construït a l’any 1877, i els jardins i part dels seus exemplars, compten amb protecció des de l’any 2000. En concret a l’edifici s’ha de conservar la façana, els volums, el cromatisme i les textures i, a l’interior, s’ha de conservar els elements rellevants. La propietat de tot el conjunt correspon a l’Arquebisbat de Barcelona a través de la seva Fundació de Sant Josep Oriol

 

L’any 2014 la propietat decideix fer un canvi en l’ús dels edificis que donen al carrer Galileu i demanen un modificació del PGM per poder canviar volums i ús. Ja en aquell moment es van trobar amb l’oposició dels veïns que volen conservar jardins i volums. Hi ha hagut modificacions en el primer Pla disminuint volum a construir, l’últim ara fa un any. Aquestes modificacions continuen sense satisfer als veïns, les troben insuficients i per tant han continuat i continuen lluitant per mantenir el perfil actual. Mentre tant la coberta de l’edifici no protegit ha caigut i part dels exemplars del jardí sembla haver desaparegut o estar en perill de fer-ho.

 

Els canvis sobre si el projecte continua endavant o es manté, es produeixen contínuament. L’última notícia és que una Encíclica Papal protegeix els jardins

El dia 15, SOS-Monuments farà una Taula Rodona per reivindicar el manteniment d’aquest conjunt característic a Les Corts. A la mateixa intervindran:

 

Josep Mª Guillumet i Alex Vallejo de la Plataforma Salvem el Patrimoni de Les

                                  Corts.

Mònica Vilà del Grup d’Arquitectes de Les Corts

Jordi Ribalaygue del diari digital Tot Barcelona i

Toni Coll, actual coordinador del Grup Municipal de Barcelona en Comú, que havia estat Conseller tècnic de Les Corts

 

 

La Taula Rodona serà a:

 

El Pati Llimona

Carrer Regomir, 3

Barcelona

 

El 15 de desembre del 2021 a

les 19h

Visita al Cementiri Jueu de Montjuïc

/0 Comments/in , , , , ,

 

 

 

Tal i com havíem anunciat el passat 17 d’octubre d’aquest any, 2021, vam fer una visita al cementiri jueu de Montjuïc acompanyats per l’Arquitecte i sòcia de SOS-Monuments, Dominique Tomasov. La nostra visita prenia sentit perquè a finals del curs passat (2020-2021) vam presentar-nos a la Convocatòria de “Projectes Participatius” de l’Ajuntament de Barcelona amb la voluntat de que es doni visibilitat a aquest cementiri que, avui, és un descampat amb bardisses limitat per una tanca de filferro.

 

La visita va començar a l’entrada dels Jardins de Joan Brossa i, des d’allà vam anar pujant fins al costat del Monument a la Sardana per un camí paral·lel a l’Avinguda Miramar. Segons la Dominique Tomasov, aquest camí és molt probablement el camí que feien servir fins a finals del segle XIV, el jueus de Barcelona per portar els seus difunts al cementiri.

 

El principal interès d’aquesta passejada va estar en tota la informació que la Dominique va donar sobre les creences, religió i costums dels jueus durant l’Edat Mitja i també ara. La seva explicació es va centrar sobre tot en els usos i normes dels enterraments, les condicions que han de complir els cementeris i aquí va donar la raó per la qual el cementiri es troba tan lluny del que era la ciutat medieval: no es pot celebrar la vida al costat de la mort, per això els enterraments dels jueus, quan a les ciutats medievals s’estaven fent a les sagreres dintre de les esglésies o al costat mateix, havien de ser llocs fora de les muralles. L’indret escollit per la comunitat jueva barcelonina ho és pel preu de la terra. També perquè està en un lloc elevat que “drena bé”. De moltes més coses referents als ritus jueus ens va informar la Dominique.

El cementiri va ser abandonat amb la desaparició dels jueus a la ciutat. La marxa de la comunitat jueva barcelonina està relacionada amb les persecucions que es van desfermar a finals del segle XIV, 1391, una persecució popular que va donar lloc a fets prou violents perquè la comunitat quedés molt malmesa i amb una situació que feia aconsellable la recerca de nous indrets on viure.

 

La idea, entre els habitants de Barcelona, de que a la muntanya hi havia el cementiri era general però la confirmació es va tenir després de les campanyes d’excavació de 1945-1946. La següent actuació no va arribar fins a 2001. A totes dos actuacions es van descobrir tombes que confirmaren la memòria popular. A l’última campanya, de 550 enterraments, només va sortir una làpida. De totes les làpides trobades només una sencera a l’excavació del 2001.

 

Moltes de les làpides es van reutilitzar a la construcció d’altres edificis. Per exemple, trobem un grapat al Palau del Lloctinent, segurament no hi són totes. La reutilització de materials anteriors, a la construcció d’edificis, era una pràctica corrent a tots els temps. Igualment hi ha indicis de què el cementiri s’estenia més enllà de la extensió que està cercada a l’actualitat.

 

En aquest moment la zona que correspon a l’espai ocupar antigament pels enterraments, es troba al costat mateix del Club de Tiro i baixa per la muntanya, encara que és difícil veure fins a on. Està delimitat per una tanca de filferro. No es pot accedir a l’interior. Tot l’espai està ple de bardisses i, pel què sembla, es perillós entrar. No hi ha cap senyal que ho identifiqui.

 

La nostra passejada també va ser reivindicativa. Cal dignificar aquest indret, informar a qui passa de por on passa, netejar l’espai. Ens ho devem com ciutadans. No cal grans actuacions que, sovint, malmeten més que respecten als bens. N’hi prou amb un rètol clar, amb una tanca més sòlida i, com diu En Enric Viñas, treure-li la pols.

Tag Archive for: Activitats SOS

No hi ha resultats

Ho sentim, no hi ha entrades que coincideixin amb els teus criteris de cerca

També ens pots trobar a les xarxes socials…

Contacteu

Despatx nº 2 del Centre Cívic Pati Llimona
carrer Regomir, 3, 2º pis. Barcelona.

Més informació

Avís legal
Política de privacitat
Política de galetes