Reconstruir o recordar

 

El passat 15 d’abril la catedral de Notre Dame va patir un incendi que va arrasar bona part de l’església i va destruir parts emblemàtiques de la mateixa, la més icònica, la famosa agulla que formava part d’una de les imatges de París més universals. Les primeres reaccions van parlar de reconstruir el temple tal com era i, a hores d’ara, sembla que és l’opciómés probable, la restitució de la imatge de l’Îlle de France sembla que s’ha convertit en una qüestiód’estat. Tanmateix, hi ha qui parla de no fer-ho i, fins i tot, ja s’han divulgat propostes més o menys agosarades de reinterpretaciói “modernització”del monument

 

A SOS-Monuments volem reflexionar sobre què és el més legítim de fer. Defensors de la conservació, hem mostrat la nostra disconformitat amb els falsos històrics. Encara que, més sovint, hem protestat per la restauracions massa liberals que de vegades ens trobem i hem denunciat la necessitat d’alguns arquitectes de deixar la seva petjada en comptes de posar-se al servei del monument.

 

Volem preguntar-nos què és el que cal fer en casos com aquest. Perquè Notre Dame és més que un edifici irreemplaçable. És una icona històrica, religiosa i identitària, i una ferida al bell mig de París. En el cas de Notre Dame ens atrevim a dir que els sentiments de desolaciói pèrdua s’estenen més enllàde França. Podem doncs, condemnar la reconstrucció com si fos un fals històric sense altres consideracions?

 

L’accident obre altres preguntes com quin és el grau de cura i manteniment dels nostres bens patrimonials. I a quina explotacióse’ls sotmet. Sense deixar de banda un fet que no té a veure directament amb el patrimoni però que a molts ha escandalitzat, la quantitat astronòmica de diners que en menys d’una setmana s’ha recollit per a la seva recuperació, sobre tot perquè més de les tres quartes parts dels diners provenen només de 3 donants.

 

Pensem que és pertinent repassar tots aquests factors perquè, salvant les distàncies del valor arquitectònic i històric, Barcelona va veure desaparèixer una de les seves icones més sentides amb l’incendi de El Liceu. Per què vam decidir reconstruir-ho? És El Liceu actual una rèplica exacta del vell teatre? Quines consideracions artístiques, socials, emocionals, econòmiques i polítiques van influir en la decisió? I, es poden aplicar avui els criteris que es van fer servir fa més de 25 anys? Els conceptes de patrimoni i restauracióhan evolucionat, podem fer ara el que es va fer aleshores?

 

Pensem el que pensem, segur que no hi haurà unanimitat, però paga la pena parlar-ne i aprendre. Ho farem en una Taula Rodona que tindrà lloc el pròxim

 

dia 22 de maig, 2019

a les 19:00 hores

al Pati Llimona, carrer de Regomir, 3, Barcelona