Excursió Científica a Vilanova i la Geltrú
Tal i com era previst, el passat dissabte 28 de febrer, SOS-Monuments va anar a Vilanova i La Geltrú. L’objectiu principal d’aquesta excursió científica era veure el Museu del Ferrocarril, que es troba en aquesta ciutat. Ens va rebre i acompanyar la Directora del Museu, Pilar García Fuertes. Abans d’iniciar la visita, la Sra. García ens va explicar la història de la construcció de la línia Barcelona-Vilanova-Valls. Aquesta historia comença i té una continuïtat gràcies al coratge i l’empenta d’un vilanoví, Francesc Gumà. Les peces que veiem al Museu son gairebé totes autèntiques, de fet ho son totes les màquines de tren aquí custodiades. Hi ha trens dels quals també es conserven els vagons. Potser el més important és la col·lecció de “Talgos” i l’única màquina americana que va circular per vies espanyoles, la característica de la qual és el seu sistema amortidor que és de fusta, Harlan. Fora del que són estrictament les màquines el museu encara guarda dues sorpreses molt interessants. La primera, que es troba a la sala on hi ha el taulell per comprar les entrades és el quadre original de comandament que hi havia a l’estació de França, a Barcelona; amb les seves palanques es feia canviar el tren de via.
La segona, és la nau a mig recuperar on es feien les tasques de manteniment de les locomotores. Allà trobem el tren i les guies que es feien servir per aixecar les màquines i moure-les al llarg de la nau. La nau es trobava oberta a dos vents però ara totes les arcades s’han tapat menys dues per poder entrar i sortir, perquè també es fa servir com a sala polivalent. L’actual situació de reajust en les despeses ha deixat aquest projecte de recuperació de la nau a mig fer; tanmateix, es té l’esperança que algun dia es reemprenguin les tasques necessàries.
A La Geltrú vam fer una visita curta, a causa de la manca de temps. Guiats pel Salvador Tarragó, encara, vam poder entendre l’estructura de l’entrellat urbà i l’eixample que es va fer. La Geltrú, com molts altres pobles, conserva un patrimoni noble al centre urbà, on hi ha les principals institucions polítiques i un entramat de carrers estrets amb edificis que donen fe de les diferents etapes i fortunes que ha tingut la vila, casetes senzilles de pescadors però altres de molta més envergadura que reflecteixen l’existència, aquí també, d’uns fills de la vila que anaren a Amèrica a fer fortuna i després tornaren a casa seva.
A la tarda es va visitar el Museu Balaguer, el primer edifici en Espanya projectat amb la finalitat d’esdevenir biblioteca. No fa gaires anys, l’edifici es restaura i es va adequar a les noves necessitats modernes. El Museu és una de les seus del Museu de El Prado, condició que li permet exposar obres i autors, com El Greco, que no tenen espai per ser exhibides a Madrid. Tanmateix, no és aquesta l’única raó que pot empènyer a visitar el museu, ja que també hi podem trobar una col·lecció raonablement bona d’objectes antics, des de marfils i armadures japoneses a objectes de l’Antic Egipte i, fins i tot, més d’una mòmia.
Acabada la visita al Museu Víctor Balaguer, vam tornar a Barcelona
