Debat sobre el patrimoni a l’Hospitalet

LLuïsa Carmona (Carrer Xipreret):  Context de la ciutat de l’Hospitalet

La ciutat de L’Hospitalet té una llarga història, va ser “la pobla de l’Hospitalet”, un poble rural dedicat a l’agricultura, la ramaderia i la manufactura ja al s. XIX. Al segle XX va patir una gran transformació: va perdre una bona part del territori, la Marina, 900 ha i 70 masies de rics cultius que es van annexionar a Barcelona de forma força irregular i finalment un augment sobtat de població al s anys 19950-1970 que va quadruplicar els habitants, alhora que s’iniciava una construcció caòtica i desaforada que dura fins avui en dia. En 50 anys va deixar de ser un poble agrícola per ser una ciutat dormitori. La historia del patrimoni de la ciutat, natural, cultural, social, ha patit els efectes d’aquest canvis, desapareixent en bona part, la gestió pública d’aquest patrimoni ha estat absolutament insuficient. La nostra ciutat no té el patrimoni que es correspon a la seva història i ara, el que queda cal preservar-lo¡

Manuel Domínguez (Centre d’Estudis de l’Hospitalet) : Patrimoni perdut

El patrimoni de l’Hospitalet ha patit greus pèrdues en les darreres dècades, començant per les destruccions d’edificis religiosos i el que contenien l’estiu de 1936. L’època franquista va ser nefasta, tant pel creixement urbanístic com pel menyspreu oficial. Malauradament, l’etapa democràtica ha tingut, i té, incomprensibles destruccions de patrimoni, tant per la pressió del capital immobiliari com pel menyspreu per l’art i la cultura. Actualment, bona part del patrimoni, històric, cultural i natural de la ciutat són en perill.

Cristòbal Jaume Ortega (Grup de Patrimoni LH): Del Peppa al Pep

El Grup de Patrimoni d’LH participa  a la recent creada Comisió Permanent de Patrimoni, que  inclou professionals i veïnat implicat, per aportar noves idees i acabar amb resistències i desidies municipals envers el patrimoni.

El nostre objectiu és passar d’un obsolet PEPPA a un ambiciós PEPP que permeti dotar LH d’una eina de proteccció del patrimoni que superi les limitacions actuals, ampliant el ventall a elements no únicament arquitectònics (naturals, immaterials, etc.) i dotant-los d’una protecció real i unes eines de gestió realment efectives.

Ireneu Castillo (Perseu):  Lluites per la salvaguarda del patrimoni

Durant el franquisme, la protecció del patrimoni de l’Hospitalet quedava restringida a l’Ajuntament, unes poques entitats i a la iniciativa privada que volia conservar-lo. Amb el temps, la pressió del negoci immobiliari fàcil fa que l’administració tendeixi a protegir cada cop menys, aprofitant que la ciutadania, sense arrelament sentimental amb el territori, està preocupada per les mancances socials a una ciutat superpoblada i no per un patrimoni que no coneix. La lluita veïnal per salvar les últimes restes del Canal de la Infanta el 2011 i l’ús massiu de les xarxes socials, catalitzen un canvi de tendència que deixa palès l’existència d’un fort interès ciutadà en la defensa del patrimoni local, posant-lo al centre del debat polític.

Roser Piñol (SOS Monuments) :  Criteris d’intervenció

Els criteris d’intervenció en els edificis històrics  de l’Hospitalet s’han basat sovint en apreciacions subjectives que no han tingut massa en compte ni el valor històric ni el significat que tenen per a la població. S’ha tendit a la innovació, sense respectar els materials tradicionals,  les pàtines i els entorns de protecció, creant falsos històrics que desautoritzen al bé cultural. La incomprensió de la ciutat com a conjunt històric, la manca de conservació preventiva i el poc assessorament, tant econòmic com tècnic, en els edificis de propietat privada, són, entre altres causes, factors que sens dubte acceleren la degradació de gran part del patrimoni arquitectònic local.

Fran Villaescusa (Perseu): Urbanisme i noves tecnologies

És imprescindible que el patrimoni es tracti com un sistema integral des de l’urbanisme. Cal coordinar el planejament urbanístic i els catalegs de protecció del patrimoni per garantir que van en la mateixa direcció de recuperació, dinamització i difussió. Cal acabar amb afectacions urbanístiques que deixen fora d’ordenació durant décades a elements protegits. A més, cal fer ús de les noves tecnologies 3D per poder tant estudiar i diagnosticar, com reconstruir i difondre el nostre patrimoni a les generacions actuals i futures per crear sentiment d’estima i pertinença a la nostra ciutat.