Crida a favor del Patrimoni Construït a Collserola
En nom de SOS Monuments, Associació per a la Defensa Cívica del Patrimoni Cultural, volem denunciar la situació d’abandó en què es troba el patrimoni construït, públic i privat, dins de l’àmbit del Parc Natural de Collserola.
En les últimes dècades s’ha accelerat de forma evident el procés de canvi en les formes de vida en totes les seves manifestacions –econòmiques, socials, estètiques, filosòfiques-, de manera que l’empremta que el treball de l’home ha deixat sobre el territori està desapareixent arreu amb molta rapidesa sota l’impuls urbanitzador. Al Parc de Collserola, la riquesa que hem heretat subsisteix encara -tot i que parcialment- gràcies a l’empara que la consideració d’espai protegit li ha atorgat.
Tanmateix, en l’actualitat assistim a la destrucció progressiva d’elements reconeguts com a Petit Patrimoni: marges i cabanes de pedra seca; cabanes de vinya i eres de masies; fonts i mines; basses i safareigs; sèquies, aqüeductes i ponts; forns de calç i de ceràmica. I assistim, també impotents, a la degradació i destrucció d’elements reconeguts com a Patrimoni Arquitectònic, catalogats o no: masies (del segle XIV fins al segle XVIII); esglésies i capelles (romàniques i gòtiques); una granja- vaqueria; uns safareigs; diverses torres (època modernista).
Si tenim en compte que la major part d’aquests béns patrimonials són –o eren- de propietat pública i que el seu estat actual no es deu a la ignorància, sinó a l’arrogància, la incúria i la desídia per part de l’Administració, resulta incomprensible que no s’hagin pres les decisions adequades per a la seva conservació. Com a exemples, només citarem l’enderroc, l’any 2008, de Can Pujades, una masia del segle XVIII, o l’estat ruïnós del Monestir de Santa Margarida de Valdonzella, o la masia de Can Ferriol en procés de deteriorament galopant…
Davant d’aquesta situació, des de SOS Monuments demanem mesures d’actuació, que posin fi a l’estat d’abandó en què es troba el patrimoni construït del Parc de Collserola, a fi d’aturar d’immediat el seu procés de degradació. Entre aquestes mesures, considerem urgents l’inventari exhaustiu de tots els béns patrimonials del Parc, la catalogació dels elements d’interès especial, i la restauració, rehabilitació, conservació, o consolidació en l’estat actual segons el casos, de tot aquest patrimoni.
Barcelona, març 2011.
