Resumen  por Inma Granados y Joan Bosch

Los días 12,13 y 14 de Octubre, como ya sabéis, tuvo lugar el IX Encuentro de Asociaciones para la Defensa del Patrimonio Cultural, a nivel del estado español, que tuvo lugar en Mallorca, en la Ciutat de Palma.

Junto a la la entidad anfitriona, ARCA (Associació per a la Revitalització dels Centres Antics), asistieron miembros de la ASOCIACIÓN DE PATRIMONIO DE SEGOVIA , la ASOCIACIÓN “BEN BASSO” (Sevilla), els AMICS DEL CASTELL DE MONTJUIC (Barcelona), y la entidad organizadora, SOS MONUMENTS (Barcelona).

Compartimos, en un ambiente de convivencia muy agradable, tres días de visitas y explicaciones a fin de conocer parte del patrimonio arquitectónico y cultural de la isla y las actuaciones realizadas en su defensa.

Tras las palabras de bienvenida por parte de ARCA y la breve presentación del resto de entidades, Salvador Tarragó tomó la palabra para disertar sobre crítica arquitectónica e historia de la arquitectura, acabando su intervención con una reflexión: no podemos criticar la “arquitectura antigua” con los ojos de la “arquitectura actual”.

A continuación empezamos un breve itinerario (palacios del carrer Sant Feliu, passeig des Born, Jardí del Convent dels Mínims, plaça de la Seu) que nos llevó al plato fuerte del día: la visita a la Catedral. Allí tuvimos una explicación muy exhaustiva e interesante desde la “Capella Reial” sobre las intervenciones de Gaudí y, por último, contemplamos la controvertida y  sorprendente “Capella del Santíssim” de Miquel Barceló.

Por la tarde, recorrimos los barrios de Es Jonquet y Santa Caterina, en donde nos explicaron la lucha por la conservación de sus calles, plazas y casas como muestra de arquitectura popular, incluyendo también su ensanche, pero cuestionando en ocasiones su uso puramente turístico.

El segundo día salimos de la ciudad de Palma. En un recorrido por un paisaje espectacular visitamos dos “possesions”, casas típicas mallorquinas dedicadas a la explotación rural, pero con usos diferentes en la actualidad. Primero, La Alfàbia, en donde, al margen del cuidado interior de su casa y los jardines y pèrgola, hay que resaltar un artesonado mudéjar. Después, Son Marroig, con su templete y el magnífico paisaje que se contempla.

Visitamos, también la Cartoixa de Valldemosa. Allí vimos diversas intervenciones de ARCA en la recuperación de suelos, coro, etc…, y entendimos las dificultades que se derivan de una propiedad compartida por varios propietarios y con una falta de interés uniforme sobre el monumento.

Por la tarde callejeamos por Sóller, pequeña ciudad con evidentes influencias francesas,  visitando Can Prunera: bello modelo de casa modernista, convertida, hoy, en museo.

El retorno a Palma lo disfrutamos en el tren, que funciona desde 1912, y que deseamos siga funcionando, porque ya es un patrimonio de la isla de Mallorca.

El tercer y último día, realizamos una visita interesantísima al Convent de les Caputxines, en gran parte recuperado por gente de ARCA. Antes de la visita, Salvador y Jacqueline pronunciaron unas palabras en recuerdo de Josep Mora, el último presidente de SOS Monuments, fallecido el pasado mes de Julio.

La última visita fue al Palau Solleric, en la actualidad dependencias y museo municipal.

Tras la comida, tuvo lugar un jugoso debate del que se extrajeron algunas conclusiones, muy bien sintetizadas por Pere Ollers, presidente de ARCA, en el correo que nos envió al dia siguiente, 15 de Octubre:

Se trataría de aprovechar las inquietudes de las distintas asociaciones sensibilizadas en la defensa del patrimonio para generar una red de trabajo, con unas líneas de actuación conjuntas.

O sea, compartir información, asesoría y acciones concretas, mediante las herramientas virtuales a nuestro alcance (páginas web, blogs).

A raíz de alertas sobre el patrimonio, adquirir el compromiso de generar y compartir acciones puntuales. Crear un “tablón de anuncios” para dar a conocer noticias relativas al patrimonio (peligros, sentencias, convocatorias, etc.).Crear un fórum de debate. Fortalecer las ayudas entre asociaciones.

Y, sobre todo, preparar el próximo Encuentro, que, salvo cambios de última hora, y bajo la divisa de “Ciudad vívida, Patrimonio conservado”, tendrá lugar, el próximo año, en Segovia.

Quedáis todos convocados.

Nota de premsa de la Plataforma, 27 Juny 2012.

Protegim el Canal de la Infanta es congratula per la decisió de l’Ajuntament de L’Hospitalet de conservar definitivament les restes del canal.

La plataforma ciutadana, malgrat no assolir el 100% dels seus objectius, reconeix l’esforç fet pel Consorci i l’Ajuntament per a modificar el planejament i assegurar la preservació de la memòria històrica del Canal de la Infanta a L’Hospitalet.

Les obres d’adequació del traçat, que es conservarà en tota la seva longitud, seran supervisades pels membres de la plataforma per assegurar el màxim respecte a aquest bé patrimonial històric de la ciutat. En la reunió mantinguda aquesta tarda amb representants de l’Ajuntament de L’Hospitalet i del Consorci de Reforma de la Gran Via, s’han exposat als representants de “Protegim el Canal de la Infanta” les modificacions al planejament de l’ARE de La Remunta que confirmaven la decisió de conservar definitivament per a la ciutadania les restes del Canal i integrar-les dins del planejament definitiu.

En aquesta nova planificació, el traçat del Canal es conservarà in situ en tota la seva llargada, tirant enrere la façana dels edificis que l’afectaven, cas que finalment s’hagin de construir. També es conservarà el pont original del s.XIX, el qual serà transitable i, com a novetat, es resseguirà el traçat desaparegut fins a la rotonda amb el Carrer Àlvarez de Castro, obrint la porta a un futur canvi de nom de l’avinguda Josep Tarradellas per Avinguda del Canal, donat que ressegueix exactament el traçat de l’antic canal fins a Rambla Just Oliveras.

Després d’aquest anunci i malgrat que no s’ha pogut assolir la idea original de convertir el canal i el seu entorn en una via verda, la plataforma mostra la seva satisfacció per l’acord assolit si bé supervisarà de prop el desenvolupament de les obres per a garantir la preservació i reconeixement històric de les últimes restes del Canal de la Infanta a l’Hospitalet.

Així mateix, dins del tarannà constructiu i col·laborador de “Protegim el Canal de la Infanta!”, els membres de la plataforma mantindran contactes amb els urbanistes encarregats de desenvolupar els detalls constructius per, d’aquesta forma, aconseguir el màxim de millores possibles a la planificació per a fer de l’entorn del Canal una zona més humana i més verda.

Més informació al blog de la Plataforma>>

Seguiment del Canal de la Infanta en Patrimoni en Perill>>

 

Notícia anterior

Canal de la infanta novament en Perill

El passat 21 de juny  la Plataforma “Protegim el Canal de la Infanta!” es va reunir amb caràcter d’urgència, a fi d’avaluar  la possible resposta de la plataforma davant la imminència de la construcció de l’ARE de La Remunta, malgrat estar encara en període d’al·legacions per una modificació puntual del pla.

Les al·legacions que es presentaren són per deixar constància de la ferma voluntat de conservar les restes del canal per al gaudi de la ciutadania actual i futura, malgrat les amenaces que planegen sobre el futur de la nostrada infraestructura, així com per discutir les mobilitzacions que es efectuaren en resposta.

Cal ressaltar la falta de compromís de l’alcaldessa que es desdiu de la seva promesa de conservar el Canal, que ignora  la resolució del Parlament i no té en compte que a Cornellà ja s’aprovat en el Ple, conservar la part que està visible, senyalitzar-ho i posar-ho en valor.

La Plataforma convoca a una manifestació per al proper dijous dia 19 de juliol a les 19:00 hores, que partint de l’Acollidora (Rambla Just Oliveras, entre C./Barcelona i C./Enric Prat de la Riba), passarà per la Plaça de l’Ajuntament, on es llegirà un primer manifest de rebuig, per a continuar pel Carrer Major, Plaça de la Remunta i anar fins el “cul-de-sac” d’Av. Josep Tarradellas on es llegirà un manifest final.

Article a La Vanguardia amb l’alcaldessa anunciant la seva voluntat de recuperar el Canal. 18/4/2012>>

 

Què entenem per patrimoni virtual ?

Quines actituds i objectius comporta?

Quins avantatges i riscos presenta?

Van participar-hi:

Alejandro Marambio. Arquitecte del Laboratori de modelització virtual. Universitat Politècnica de Catalunya.

Maria Jesús Buxò. Catedràtica d’antropologia de la Universitat de Barcelona.

Artur Duart. Museòleg i gestor cultural.

Maricarmen Tapia com a moderadora , arquitecta urbanista, SOS monuments.

Resum per J. Bouza

El passat dimarts, 8 de maig, se celebrà a l’Ateneu Barcelonès la XVIIIna Aula de SOS Monuments, que va tenir el patrimoni virtual com a tema de debat.

En la presentació de l’Aula, Maricarmen Tapia, arquitecta, que actuà com a moderadora, va plantejar algunes de les qüestions clau que preocupen quant a l’aplicació de la virtualització al patrimoni. Tot i destacant la seva utilitat com a eina i recurs per a l’estudi, la investigació i la difusió, cridà l’atenció sobre els riscos que comporta, tals com el perill de substitució d’elements reals per representacions virtuals, la prioritat en les inversions, l’empobriment de l’experiència o la ocultació o pèrdua dels valors inherents a tot patrimoni viu. Digué que han de qüestionar-se conceptes importants que s’han acceptat i adoptat en el discurs sobre el patrimoni sense cap mena de discussió: “realitat millorada”, “accessibilitat” o, tanmateix, “patrimoni virtual”.

Per a poder donar una visió completa de tot aquest tema, a la taula estaven representats els tres pilars sobre els quals s’assenta la discussió: l’aspecte tecnològic de la virtualització, el seu ús com a eina d’estudi i difusió i les implicacions que la virtualització infereix sobre la percepció i gaudi del patrimoni. Alejandro Marambio, Artur Duart i Maria Jesús Buxó se’n ocuparen respectivament.

Virtualitzar, digué Alejandro Marambio, consisteix en recollir informació del mon real i convertir-la en informació virtual. Hi ha tecnologies diferents per a virtualitzar –SIG, teledetecció, fotografia digital-, que treballen a escales distintes. La última en desenvolupar-se, que ens preocupa ara, es la TLS, construïda a partir de la informació d’escàner-làser. Es basa en la recopilació d’una gran quantitat de dades reals, a partir dels quals s’elabora un model teòric que permet construir un model virtual. Encara que els resultats poden ser espectaculars i permeten la segmentació, la fragmentació i una gran facilitat de càlculs i mesures que serien molt complicades en el model real, en l’estat actual de la tecnologia presenta molts problemes. Anotem alguns del més notables: a) simplificació en la recollida de dades, ja que distingeix volums però no detalls –materials, textures-; b) registra una gran quantitat d’informació, però elimina la no contemplada pel model teòric; c) es perd molta informació en el canvi de format i en la conversió de digital a analògica.

Els avenços que s’estan produint tant en la fabricació de la tecnologia quant en l’elaboració de programes fan inevitable, segons l’opinió d’Artur Duart, la seva utilització generalitzada per al coneixement i difusió del patrimoni. Els museus han de modernitzar-se i incorporar-se a aquest procés que ja està en marxa. El patrimoni virtual es un recurs amb moltes possibilitats si els museus i els professionals hi agreguen continguts, objectius i intencionalitat. La utilització d’Internet és, digué Duart, una gran oportunitat de democratització de la cultura.

També Maria Jesús Buxó parlà de les virtuts de la representació virtual en la mesura en que refinen la percepció i amplifiquen la visió, fent evidents detalls pràcticament invisibles en la realitat. La possibilitat de representar virtualment obres inacabades, la espectacularitat i una certa sensació de traspassar el mirall són també qualitats valuoses d’aquestes tecnologies. Però, per altra banda, la contemplació de l’art o del patrimoni és, en sí mateixa, una virtualització. Quan observem un monument o llegim una novel·la construïm un mon propi al incorporar-hi la nostra experiència, visió del mon, sensibilitat, coneixement, imaginació; una reconstrucció virtual que incorpori ja elaborats tots aquests continguts, nega tota possibilitat d’experiència pròpia, segresta la nostra capacitat de virtualització o de pensar de manera més refinada.

L’Aula es perllongà amb nombroses intervencions del assistents que contribuïren a l’enriquiment del debat.