Safareigs, un patrimoni que cal conservar?

Realitzada el passat dimecres 16 de març en el Ateneu Barcelonès.

Aquesta aula sorgeix arran d’una recerca sobre els safareigs públics a Barcelona i la seva àrea metropolitana realitzada per SOS Monuments i finançada per l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (Generalitat de Catalunya). En ella volem debatre del tema de les particularitats que suposa la conservació del patrimoni de la vida quotidiana i, en especial, quines eines i nivell de protecció existeixen.

Van participar: Xavier Roigé, coordinador del Màster de Gestió del Patrimoni Cultural de la Universitat de Barcelona; Rafael Folch, tècnic del patrimoni etnològic del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de Catalunya de la Generalitat de Catalunya; Maricarmen Tapia Arquitecta de SOS Monuments i Mònica Díaz  de la Comissió de Bugaderes d’Horta.

Va Moderar aquesta Aula Nadja Monnet  antropòloga, Universitat Autònoma de Barcelona i École Nationale Supérieure d’Architecture de Versailles. Paris

Organitza : SOS Monuments i Ateneu Barcelonès

RESUM de l’Aula

Per Jacqueline Jacquet

Prenen la paraula:

Maricarmen Tapia

Maricarmen Tapia i Nadja Monnet, moderadora d’aquesta aula, van ser a l’origen del projecte de recerca sobre els safareigs públics de Barcelona i d’alguns municipis de la perifèria.

Maricarmen Tapia explica el treball sobre els safareigs. El projecte, presentat a SOS Monuments el 2006 va ser posat en obra el 2009 després de rebre una beca de l’ IPEC (a través del CPCPT). Aquesta recerca sobre els safareigs de Barcelona i alguns municipis del Barcelonès amb que han col·laborat voluntaris s’ha traduït principalment en un inventari, ja que els safareigs públics i privats han desaparegut en gran part. S’ha registrat i documentat 360 safareigs dels quals només en queda el 10%. A través de les entrevistes efectuades el safareig  representa un element de relació social que cal conservar si més no a la memòria.

Xavier Roigé respon a la pregunta: “Cal conservar els safareigs com a patrimoni?”per una altra pregunta: El safareig s’ha de conservar com un element material, com un monument?

Sens dubte el safareig es pot considerar com a patrimoni popular oposat a patrimoni culte. Pot ser utilitzat com un valor històric, polític: el treball de les dones. Però, és un patrimoni que ha perdut el seu ús inicial. Un patrimoni ha de tenir un ús. Es podria donar-li un nou ús, un ús turístic per exemple?

En tot cas, gràcies als estudis com aquest sobre els safareigs, queda una documentació sòlida ( inventari, descripció, fotos, testimonis). Encara que després desapareguessin tots els safareigs.

Rafael Folch, presenta la institució a la qual pertany, el CPCPTC (Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana) fundat el 1993. Aquesta institució té per missió fer un inventari del patrimoni etnològic de Catalunya. Fomenta els treballs de recerca i participa en la difusió de la de la cultura popular. Actualment, el CPCPTC forma part del Departament de Cultura.

La pregunta és: quins elements patrimonials s’han de conservar? La resposta és extensa. Fins i tot hi ha zones d’interès etnològic  (El barri de les Adoberies de Vic, el massís de les Gavarres…).

Sobre safareigs ja s’ha fet estudis a la Conca de Barberà, a l’Alt Empordà. Tots els treballs realitzats, es clar, són a la disposició del públic.

Mònica Diaz. Representa la comissió de Les Bugaderes d’Horta. Aquesta comissió d’origen popular es va  dedicar del 2004 al 2008 a la recerca de documents, fotos, testimonis per poder recuperar bona part de la història de les bugaderes d’Horta. La gent d’Horta, netes i besnétes de les bugaderes, va facilitar el treball.

L’associació pretenia  així preservar la memòria d’aquelles dones que a partir del segle XVIII, aprofitant les aigües clares del seu poble, es van dedicar a rentar la roba de la classe benestant de Barcelona. Al llarg dels anys va haver-hi a Horta 78 empreses de bugaderes!

Tota la documentació recuperada va formar part d’una exposició itinerant que, si fos el cas, seria a la disposició de l’entitat que la voldria exposar.

Va quedar evident que entre les intervencions del públic el testimoni social de Mónica Diaz va tenir molt d’impacte.

També es va plasmar que a Catalunya hi ha safareigs restaurats que presenten un interès monumental, els safareigs d’Agramunt per exemple i que … El joc entre l’aigua corrent, la pedra i la llum poden justificar per si sol la conservació dels safareigs.