L’alcaldessa, Núria Marín, ho anuncia en la inauguració de la nova seu del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
Des de SOS Monuments celebrem aquesta resolució i animem a tots els que defensen el patrimoni, a continuar!
Segons la notícia publicada al Punt Avui el passat 15 d’abril, l’alcaldessa de l’Hospitalet, la Sra. Núria Marín, va declarar l’interès del consistori en conservar les restes del Canal de la Infanta que encara són visibles. Aquesta notícia era, de ben segur, el corol•lari de la declaració de la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya del 21 de març passat. Tanmateix, la notícia va quedar molt deslluïda només dos dies després quan el Sr. Francesc Belver, Tinent d’Alcalde d’Urbanisme de la ciutat, en declaracions al Telenotícies Comarques de TV3, apuntava la possibilitat de traslladar les restes a un centre d’interpretació. Aquestes declaracions s’uneixen al fet que l’Ajuntament de l’Hospitalet no ha desistit en cap moment de tirar endavant l’ARE de La Remunta i la construcció d’habitatges que implica. Aquesta actitud contrasta vivament amb la que manté l’Ajuntament de Cornellà, que es proposa recuperar i rehabilitar el tram que passa pel seu municipi si les condicions materials i econòmiques ho permeten, segons l’acord pres l’últim 26 d’abril.
Totes aquestes novetats prenen ara un nou significat a la vista de l’Informe sobre la declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de monument històric a favor del Canal de la Infanta a les comarques del Baix Llobregat” emès per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat el passat 17 d’abril a petició de la Sra. Diputada del Parlament de Catalunya Anna Simó. A l’escrit, Patrimoni desestima la possibilitat de considerar el Canal com un monument històric si bé recomanen que a nivell “supramunicipal” es prenguin les mesures necessàries per a la conservació, senyalització i documentació dels trams que queden i recuperar aquells on sigui possible.
Novament ens trobem davant d’un grapat de bones intencions poc resolutives i que deixen a la lliure interpretació el que s’ha de fer. Situacions que permeten l’ambigüitat i en conseqüència, les decisions més diverses. Tot i això, creiem que la recomanació de la Direcció General del Patrimoni Cultural obliga moralment els consistoris implicats a pronunciar-se en el mateix sentit que ja ha fet Cornellà, i rebutja la solució apuntada pel Sr. Belver de traslladar les restes a un centre d’interpretació, ja que això comportaria la descontextualització del Canal, que quedaria amputat de la resta de trams encara existents, visibles o no. La millor manera d’entendre un monument és en el lloc on va ser concebut, i més en aquest cas, una infraestructura lligada a la geografia del terreny i a les condicions ambientals que aconsellaren la seva construcció, i que per ella mateixa explica moltes de les transformacions que tingueren lloc amb el temps.
La persistència en l’A.R.E. de l’Ajuntament de l’Hospitalet ens sembla un error fins i tot econòmic, en un moment en què hi ha excés d’habitatges, perquè insisteix en un model de desenvolupament que ens ha portat a l’actual situació econòmica i que probablement no sigui la via aconsellable. Per altra banda, resulta bastant difícil mantenir les intencions de construir edificis i al mateix temps posar en valor la infraestructura del Canal per la reducció d’espais que comporta. Es corre el perill de caure en la mateixa literalitat que hi ha hagut amb el Baluard del Migdia a Barcelona, que es conserva però sense la possibilitat d’interpretar-lo ni de veure’l i apreciar-lo.
La solució proposada per la Plataforma “Protegim el Canal” ens sembla molt més encertada, especialment perquè al costat hi ha les restes de l’antic camp d’entrenament de la Remonta que permet un espai obert per al gaudi de tots els veïns de l’Hospitalet.
Veure Noticia a La Vanguardia del 18/4/2012
Veure notícia publicada a>> El PUNT-AVUI del 15/4/12
