Notre Dame: Reconstruir o Recordar

/in , , ,

RECONSTRUIR O RECORDAR

Davant una situació tan inesperada com l´incendi de la catedral de Notre – Dame i enmig d´una pluja d´ idees de cara a la seva ràpida reconstrucció, SOS-Monuments vam proposar una Taula Rodona, no tant per cercar solucions sinó per reflexionar conjuntament amb diferents especialistes en Arquitectura, Història de l’Art, Filosofia. etc… implicats tots en la defensa del Patrimoni.

Intentarem fer un recull de les seves opinions.

FERNANDO ALVAREZ: Arquitecte Director del Màster de Restauració de la UP i Professor del Màster

 

Una afirmació que va obrir el debat

La Història de l’Arquitectura és la història de la arquitectura restaurada. La catedral de Notre – Dame que es va cremar era la catedral restaurada per l´arquitecte Violet le Duc al segle XIX. No és cap “anacronisme” ni cap “romanticisme”, la revisió de qualsevol monument abans d´intervenir-hi.

Es parla molt de l´incendi però no, de la conservació de la resta, que deuria ser el punt de partida per la seva “recuperació”.º

XAVIER FABRE: Arquitecte membre de l’equip que va reconstruir el Liceu

Una visió sobre la vida dels monuments

La nostra esperança de vida no té res a veure amb els monuments.

Quan nosaltres la traslladem als monuments, partim d´una idea estàtica; quan en realitat les diferents intervencions, “ fins i tot la no intervenció” els ha canviat  al llarg d´anys i anys de vida. Per això deuríem parlar de “intervenció” no de “reconstrucció”.

Davant d´una intervenció és molt important conèixer la història del monument, la seva documentació, la seva relació amb la societat,  i davant d´un canvi d´usos, un argumentari que ho sostingui. I el més important encara: una gran responsabilitat.

GONÇAL MAYOS: Filòsof, Professor de la Universitat de Barcelona

Una visió filosòfica

Davant una tragèdia com la de Notre – Dame, la primera impressió, el primer desig, no serveixen mai per trobar una decisió posterior adequada. Fa falta temps.

Desprès del dol inicial, es necessita posar distància, estudiar com ha quedat el monument, i poc a poc el problema es va convertint en una “oportunitat”.

I llavors comença un estudi lent, des de tots els àmbits, valent i amb sentit de passat, present i futur; tenint en compte que un monument no es defensa per ell mateix, es a dir, pel fet de ser monument.

JOAN FUSTER: Ex-regidor de Ciutat Vella, Historiador i Director dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya)

Una visió humanista

 

 

La seva primera constatació és que del “ valor romàntic” dels monuments hem passat a l´actualitat a una visió “ mercantil” dels mateixos.

Però, sens perdre de vista que el ésser humà necessita conservar la seva memòria , ens fa diferents reflexions:

Què necessita la societat de la catedral de Notre – Dame?  Necessita reconstruir    monuments medievals?  Proposar formes arquitectòniques actuals?  Necessita la visió de la bellesa?

I repeteix. De totes aquestes respostes deuria sortir el  monument com “ valor romàntic” i no com “ valor mercantil”.

JUAN MIGUEL MUÑOZ: Historiador de l’Art. Professor d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona

Una visió històrica

Molts monuments s´han incendiat al llarg de la història i aquest accident s´ha convertit en un moment històric, una oportunitat per canviar símbols, continguts, ingressos turístics, etc…

Com historiador, defensa la preservació del sentit “ inicial” del monument.

No cal una reconstrucció literal del monument però sí s´ha de mantenir l´origen inicial,  (En el cas de Notre – Dame, el sentit religiós).

Un punt de escepticisme. La realitat ens ha demostrat que la ideologia política serà la que decideixi en la reconstrucció de Notre – Dame.

Abans d´acabar, recordar varies reflexions que es van fer sobre l´incendi del teatre del Liceu.

¿ Què va passar amb el Liceu?

Un teatre incendiat, ràpidament reconstruït tal com era abans i amb els avenços tecnològics del moment i sense cap mena de controvèrsia perquè la seva reconstrucció va ser una operació d´estratègia urbana, es volia evitar la degradació d´un barri de Barcelona que des de feia catorze anys començava a fer- se evident. Es va actuar segons la necessitat de la societat del moment. Un teatre igual i en el mateix lloc.

Una oportunitat pels polítics que a la vegada mantenia també un símbol de la ciutat de Barcelona

Reconstruir o recordar

/in , ,


 

El passat 15 d’abril la catedral de Notre Dame va patir un incendi que va arrasar bona part de l’església i va destruir parts emblemàtiques de la mateixa, la més icònica, la famosa agulla que formava part d’una de les imatges de París més universals. Les primeres reaccions van parlar de reconstruir el temple tal com era i, a hores d’ara, sembla que és l’opciómés probable, la restitució de la imatge de l’Îlle de France sembla que s’ha convertit en una qüestiód’estat. Tanmateix, hi ha qui parla de no fer-ho i, fins i tot, ja s’han divulgat propostes més o menys agosarades de reinterpretaciói “modernització”del monument

 

A SOS-Monuments volem reflexionar sobre què és el més legítim de fer. Defensors de la conservació, hem mostrat la nostra disconformitat amb els falsos històrics. Encara que, més sovint, hem protestat per la restauracions massa liberals que de vegades ens trobem i hem denunciat la necessitat d’alguns arquitectes de deixar la seva petjada en comptes de posar-se al servei del monument.

 

Volem preguntar-nos què és el que cal fer en casos com aquest. Perquè Notre Dame és més que un edifici irreemplaçable. És una icona històrica, religiosa i identitària, i una ferida al bell mig de París. En el cas de Notre Dame ens atrevim a dir que els sentiments de desolaciói pèrdua s’estenen més enllàde França. Podem doncs, condemnar la reconstrucció com si fos un fals històric sense altres consideracions?

 

L’accident obre altres preguntes com quin és el grau de cura i manteniment dels nostres bens patrimonials. I a quina explotacióse’ls sotmet. Sense deixar de banda un fet que no té a veure directament amb el patrimoni però que a molts ha escandalitzat, la quantitat astronòmica de diners que en menys d’una setmana s’ha recollit per a la seva recuperació, sobre tot perquè més de les tres quartes parts dels diners provenen només de 3 donants.

 

Pensem que és pertinent repassar tots aquests factors perquè, salvant les distàncies del valor arquitectònic i històric, Barcelona va veure desaparèixer una de les seves icones més sentides amb l’incendi de El Liceu. Per què vam decidir reconstruir-ho? És El Liceu actual una rèplica exacta del vell teatre? Quines consideracions artístiques, socials, emocionals, econòmiques i polítiques van influir en la decisió? I, es poden aplicar avui els criteris que es van fer servir fa més de 25 anys? Els conceptes de patrimoni i restauracióhan evolucionat, podem fer ara el que es va fer aleshores?

 

Pensem el que pensem, segur que no hi haurà unanimitat, però paga la pena parlar-ne i aprendre. Ho farem en una Taula Rodona que tindrà lloc el pròxim

 

dia 22 de maig, 2019

a les 19:00 hores

al Pati Llimona, carrer de Regomir, 3, Barcelona  

Els candidats a l’Ajuntament de Barcelona ens han visitat

/in , ,

 

Eleccions municipals del 2019

Per Montse Julià Torné i Enric Tomàs

 

SOS MONUMENTS. 3 d’abril de 2019

El Patrimoni Cultural de la ciutat de Barcelona en els programes electorals municipals.

Les alternatives dels partits polítics.[1]

 

Barcelona és capital. Jordi GRAUPERA. El Patrimoni com a un element clau per fer memòria de la ciutadania; també, importantíssim com element de mobilització i autoconeixement social. Serà a partir d’ajuntar aquests dos elements, la memòria històrica i l’autoconeixement, on el ciutadà podrà optar per fer un trencament, una revolta. Un exemple: Com la mobilització dels veïns del barri de Gràcia varen salvar les casetes del carrer Encarnació i el seu arbre centenari.

Anna Saliente. CUP. El patrimoni ens descriu el model de ciutat que estat, en aquest cas, Barcelona. Una ciutat construïda a cops: les exposicions universal, les olimpíades… però sempre en contra dels interessos dels obrers que sempre, en l’àmbit del patrimoni, queden invisibilitzats i més les dones. El Patrimoni és el llegat comú de la història de la ciutat i més concretament de la història de la burgesia barcelonina. Avala aquesta teoria el fet del manteniment del nomenclàtor de carrers del franquisme. Hi posa com exemple com a d’ oblidada està la plaça Karl Marx en tots els aspectes; també persisteix encara la simbologia franquista, de la dictadura.

TURISME:El patrimoni de la ciutat, a hores d’ara, és la matèria primera per a la indústria turística, per això demana el seu decreixement. El seu augment ha trastocat i canviar l’estructura de barris sencers de Barcelona  o, és capaç d’envair zones de lleure ciutadana com és el cas dels búnquers  del Carmel; cal doncs aturar la gentrificació, defensar l’actual estructura de barris on fins a l’arribada del turisme hi havia tota mena de serveis, per tant cal defensar el petit botiguer enfront de la botiga de souvenirs. Millorar l’accessibilitat i el seu entorn: al barri d’ Horta, l’amiant està a tocar de la ciutadania, per terra.

Pel que fa al catàleg som partidaris de la seva reelaboració amb la participació directa dels veïns i veïnes.

 

 

Óscar Zayas. PARTIT POPULAR.  No estic d’acord amb els missatges apocalíptics que acabo de sentir de les dues intervencions anteriors. Estic d’acord que en aquesta àrea tenim problemes, però també és cert que ho tenim controlat. Dit això per a mi el Patrimoni és sempre un testimoni de civilització (s) anteriors, en són els seus vestigis. El 1956, durant el franquisme, es va decidir per llei, que era i no era patrimoni, per tant el que s’havia, o no, de protegir. En aquells anys (1956?) es va confegir el Catàleg del Patrimoni de Barcelona. Pel que fa la protecció de l’entornvist sobre el terreny, en la pràctica és jurídicament una filfa, no és res concret, no té, com va dir una jutge, “contingut material” . L’actual consistori ha oblidat completament el Pla Barcino aprovat per l’anterior. Pel consistori actual el patrimoni de la ciutat es redueix a Gaudí i el Modernisme. Catàleg: cal reformar-lo.

 

 

Joan Ramon Riera P.S.C.Els socialistes som patrimonialistes però no conservacionistes. Entenem com deia Eugenio d’ Ors que tot el que no és tradició és plagi. És per això que cal donar-li un sentit públic al patrimoni, basat en el rigor, d’una banda i la dialèctica, per una altre. Del rigor, posà com exemple que en el canvi d’un nom d’un carrer de Barcelona, d’un franquista, per una dona lluitadora, resulta que no era certa la seva ideologia, esquerrana i tampoc que havia estat a la presó. Exemple de la dialèctica posà com exemple la tensió entre SOS MONUMENTS i l’ajuntament (PSC) discutir sobre el túnel que es va construir per sota del temple de la  Sagrada Família per el pas del tren AVE, tensió que “ens va enfortir a tots”. Pel que fa a l’entorn, tot i que no el va definir, posà d’exemple el pobre entorn del palau Macaya. “No en té d’entorn.” Una altra crítica que va enfatitzar va ser en parlar del Born. L’actual consistori l’ha desertitzat, mentre que l’anterior l’havia reconvertit en identitari.

 

 

Jordi Coronas.E.R.C. El Patrimoni és història, vivències del passat recent o remot i també conformen la identitat d’una ciutat. El Patrimoni també pot ser una oportunitat i som, conservacionistes: hem lluitat per preservar el barri vell d’Horta. Davant els problemes que comporta la seva preservació, el cas de les casetes del carrer Encarnació  n’és una demostració és l’actitud reactiva la més perjudicial per cost que té en aquest cas a l’ajuntament. Moltes vegades aquesta actitud reactiva prové de que les fitxes del Catàleg del Patrimoni contenen errors. Som partidaris i així ho varem portat al ple, de legislar mesures preventives per evitar aquests problemes. En aquest sentit varem proposar que entrés en el catàleg tots els edificis del centre històric de la ciutat amb més de 80 anys d’antiguitat. També proposem un pla econòmic dinamitzador del Patrimoni.

 

Koldo  Blanco. CIUTADANS.Pel ponent li resulta difícil definir el que és Patrimoni. El que lio queda clar. El que queda clar és que patrimoni és sinònim de cultura, de preservació. Tot amb tot, el patrimoni cal no confondre’l amb una fòssil, si se’l pot assimilar amb l’arqueologia. El patrimoni és doncs un organisme viu que s’ha de reinterpretar constantment: no tot el que és antic té una valor com a patrimoni. Seguint aquest raonament cal dir que tenim a la ciutat un patrimoni recent, present, actual. Pel que fa al catàleg del Patrimoni, cal actualitzar-lo.

 

Ferran Mascarell. JUNTS x CATALUNYA . Al Patrimoni cal posar-li algunes etiquetes: cal dinamitzar-lo, dignificar-lo i insistir en aquest concepte: cal convenir-lo. Convenir entre tots els partits polítics i entitats per posar-nos d’acord. Recordà que el patrimoni “és una memòria plural” i que “tot patrimoni amaga dignitat (s). També és mostra partidari d’intervenir-hi, ja que és una dels actius més importants de la ciutat; ens cal doncs un lideratge polític per aquest patrimoni.

Janet Sanz. Barcelona en Comú. La regidora que la representà feu un balanç del consistori en aquest rengló. Per a la regidora de Patrimoni, aquest equival a la vida, al bé comú, tot i que és un concepte amplia, però tampoc és únicament identitari ni tampoc matèria primera per al turisme per ve a la ciutat. Patrimoni és també rehabilitar, actualitzar la normativa. En aquest sentit reivindicar que el consistori salves el poc patrimoni industrial que queda al barri del Raval o del Rec Comtal, dues referències clares de patrimoni vinculat a les classes populars. Patrimoni, també vol dir preservar als barris de la ciutat de la gentrificació, l’exemple és el control estricte dels pisos turístics; també manifestà ampliar aquest, al comerç històric limitant o prohibint el comerç de souvenirsque ha estat capaç de colonitzar molts carrers fen fugir al comerç dit de proximitat. Cal ser previsors i intuir per no va el “capital” per passar-los al davant. Advocar per arribar a un pacte de ciutat per al patrimoni; així mateix és mostra disposada a estar molt amatents i controlar l’edificabilitat en edificis catalogats i fer-ne  una difusió del patrimoni de BARCELONA des de l’escola.

[1]S’ha transcrit per l’ordre d’intervenció dels representats dels partits polítics.

Vam anar a l’Espluga de Francolí i vam veure el Museu

/in ,

 

Convidats per la directora del Museu de l´Espluga, Gemma Carbó, vam anar el dia 2 de març  a visitar el Museu de la vida rural i altres edificis que amb ell es relacionen: la destil·leria Balanyà i el Celler Cooperatiu.

 

 Museu de la vida rural:

És un museu privat. Forma part de la Fundació Lluis Carulla, nascut a l´Espluga i “mecenes” de la zona. Ocupa l´antiga casa pairal dels Carulla amb una façana reformada molt maca, una ampliació de l´arquitecte Dani Freixes i un terreny al voltant amb un pati i un hort experimental.

Vam començar amb un vídeo sobre l´antiga producció del vi, que juntament amb  l´olivera i els cereals representava la riquesa de la zona: la Conca de Barberà.

A continuació una visita parcial del Museu que vol ser i és una història de com l´home ha canviat el territori. Per això, no solament s´exposen objectes, sinó que es conserven tradicions, es treballa un hort , es fan exposicions i s´obren grans espais didàctics.

Tot sota un ideari respectuosament ecològic.

 

Destil·leria Balanyà

Gairebé adossada al Museu es troba la destil·leria Balanyà. Dedicada antigament a la destil·lació d´aiguardent a partir de la “brisa” del raïm. Es conserven molts aparells antics i en l´actualitat està dedicada a Museu. Molt interessant tota l´explicació.

 

 

Celler Cooperatiu

La darrera visita del matí va ser al Celler Cooperatiu. Un celler modernista  construït segons el projecte de l´arquitecte Domènech i Montaner i fet pel seu fill Domènech Roura. Una edificació majestuosa amb tres naus i amb uns grans arcs interiors. Molt interessant el recorregut fet per un passadís alt. En l´actualitat s´ha convertit en el Museu del Vi i té la categoria patrimonial de BCIN. A la sortida es podem comprar productes típics de la zona.

 

 

Una parada per dinar i descansar en un modern restaurant.

 

Destrés de dinar vam tornar al Museu per visitar l´exposició temporal: PLÀSTICO. Un espai per reflexionar i debatre sobre un dels materials que més ens ha canviat la vida. Molt didàctica i molt encertada estèticament.

 

Acabo agraint a la directora Gemma Carbó les seves explicacions i la seva acollida durant tot el dia.

I també agraint la seva gestió perquè aquest Museu aconsegueixi ser com diu la seva definició: “Un centre cultural de la memòria, la reflexió i la transformació sostenible del mon rural”

 

LA CIUTADELLA, UN PARC HISTÒRIC EN EL LIMB

/in , , ,

 

   El dia 27 de Març, Ton Salvador, director de Model Urbà de l´Àrea de Ecologia Urbana de l´Ajuntament de Barcelona, convidat per SOS MONUMENTS, va presentar al Pati Llimona, el Pla Director de l´Ajuntament sobre el Parc de la Ciutadella, un Patrimoni quasi abandonat.

 

Va començar amb una pinzellada històrica: la ubicació del Parc a la ciutat, plànols de l´antic Parc, fotos antigues d´edificis singulars de l´entorn com l´estació de França, altres fotos de l´enreixat que envolta el Parc, etc…És a dir, una referència al començament del segle XXI, del parc urbà més important de Barcelona.

 

A continuació ens va fer una enumeració dels problemes que té aquest Parc des de fa temps. Problemes sobre els quals vol actuar en un futur l´Ajuntament. Però en un futur no immediat, ja que no són de fàcil arranjament:

– fer una revisió de les activitats que es fan dins el Parc (tant lliures com organitzades) i que l´han convertit en un” parc estressat”

– estudiar la seva vegetació, molt exposada a la pressió del Parc.

– revisar els equipaments científics ( museus, zoo,…) , retornar al Parc el seu esperit científic del començament i unir-lo als moderns equipaments ( Institut de Ciències del Mar, institut Biomèdic, Hospital, etc..)

– projectar la transversalitat amb la vila Olímpica i Ciutat Vella.

– solucionar les fractures que s´han de salvar per obrir el Parc al mar: ronda litoral i vies del tren.

– revisar els diferents plans que s´han fet sobre el Parc i dels qual només s´han dut a terme l´Esportiu Municipal i les remodelacions del carrer Wellington i del Born.

 

Un cop analitzada tota aquesta problemàtica, ens donà un llistat de les línies d´intervenció que l´Ajuntament té intenció de fer sobre el parc.

Optimitzant totes les potencialitats que té aquest parc s´intentarà:

– 1) Connectar el Parc amb els diferents “verds” de la ciutat, creant uns eixos transversals que vagin de muntanya a mar.

– 2) Recuperar el “verd” del Parc i consolidar-lo, marcant el nivell d´activitats que pot resistir.

– 3) Crear  un Parc del Coneixement.

– 4) Definir el futur de l´estació de França.

– 5) Definir el futur del Zoo

– 6) Redibuixar els límits del Parc de cara al segle XXI.

 

Fins aquí el resum de la proposta.

Però no voldria acabar sense fer un esment a les preguntes que es van formular en acabar l´exposició i que totes van coincidir en tres punts:

L´estat actual del Parc és deplorable.

El pla presentat està molt bé, però ja es veu que serà a llarg termini.

És imprescindible una actuació immediata de conservació , per  evitar el seu actual procés de degradació.

Totes aquestes intervencions van quedar recollides i acceptades pel ponent, que va remarcar la manca de recursos econòmics i d´altra banda la necessitat de la participació ciutadana

Per acabar, donar les gràcies a Ton Salvador per la seva intervenció.

Els candidats a l’Ajuntament de Barcelona ens visiten

/in ,

A SOS-Monuments volem que, igual que vam fer al 2015, les diferents formacions que es presenten a les eleccions municipals de Barcelona, ens expliquin quines intencions tenen per preservar el nostre patrimoni. Per això els interroguem sobre quatre temes que ara ens preocupen:

 a) El entorns dels monuments.  Només uns 6 monuments de Barcelona tenen protegit el seu entorn i aleshores és fàcil, per exemple, intentar fer un hotel al costat de les Drassanes, com va passar al principi de l’actual mandat. Qui diu hotel, diu qualsevol edifici que desmillori el monument
b) El catàleg d’edificis protegits. Es posarà al dia? Es blindarà? A elements amb una protecció menor sovint se li treu la protecció sense que quedi justificat
c) I aquests 2 punts estan estretament relacionats amb la vinculació de patrimoni i l’especulació urbanística. No només pel que fa a edificis, també pel que fa a la trama urbana
d) Aquests dies 29 associacions hem tret un manifest en el que demanem que a les associacions de defensa del patrimoni, siguem consultades i escoltades abans de prendre una decisió d’enderrocament o canvis en el paisatge humà, què en pensen?
El Manifest ho poden trobar en aquestes pàgines.
DIA:  3 d’abril 2019
HORA: 19:30
LLOC: Pati Llimona
               carrer Regomir, 3
              Barcelona

Colònia Borgonyà

/in , , ,

La Colònia Borgonyà va ser construïda pels Coats, d’Escocia, i va ser anterior a la Fabra i Coats de Barcelona. És un conjunt una mica diferent de la resta de colònies textils que tenim a Catalunya, per la tipologia del seu habitatge, pels jardins i per més coses que convidem a conèixer el dissabte 23 i el diumenge 24. SOS-Monuments ha estat convidada a posar en valor el patrimoni industrial d’aquesta població i cap allà ens anem. Demanem a totohom que vingui i la conegui.

 

La Ciutadella, un Parc històric en el limb

/in , ,

 

SOS-Monuments fa temps que ha mostrar la seva preocupació per La Ciutadella. A aquest parc vam dedicar dos cicles de conferències i vam fer-hi passejades amb el desig de conscienciar sobre el seu estat d’abandó.

Als medis de quan en quan, surt la preocupació sobre tot per l’estat d’algunes de les seves construccions com el Museu Martorell, l’Umbracle o l’Hivernacle. Són tots tres exemples de l’estat d’abandó i manca de preocupació de la ciutat per un parc del qual hauria de sentir-se orgullosa.

El parc neix en un moment en que la ciutat massa atapeïda, s’ha lliurat del corsé de les muralles i sent la necessitat d’un espai verd on respirar, passejar i lluir. L’oportunitat li donava la retirada de l’exèrcit d’una de les seves grans instal·lacions, la Ciutadella. Al parc queden exemples dels treballs de importants professionals com Pròsper Verboom, Domènech i Montaner, el paisajista Forestier Fontseré o el mateix Gaudí.

Tot i això, i malgrat la manca d’espais oberts que hl ha a Barcelona, la seva superfície no ha deixat de veure’s reduïda. Les instal·lacions del zoo que cada vegada han anat prenent més amplada, la construcció d’un poliesportiu… el mateix fet de que allí estigui situat el Parlament de Catalunya l’han anat empetitint.

D’altra banda molts dels esdeveniments populars són situats en aquest espai. La manca de respecte cap a els projectes originals del seus jardins és evident, sia per deixadesa o per ignorància.

Hem tingut veus de que per fi des de la Casa Gran han posat la mirada en aquest jardí únic de Barcelona per això hem convidat a Ton Salvador, Director de Model Urbà del Àrea d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona.

Serà el 27 de març de 2019 a les 19 hores al Centre Cívic Pati Llimona carrer Regomir, 3 de BARCELONA.

Manifest de Boadilla

/in , ,

 

El XIV Encuentro de Entidades para la Defensa del Patrimonio Cultural, celebrado

en Madrid el pasado mes de octubre, terminó con gran éxito. Después de poner en

común “experiencias colectivas de esperanza y frustración”, las JORNADAS de

PATRIMONIO CULTURAL Y SOCIEDAD organizadas por “Madrid Ciudadanía y

Patrimonio” y “SOS Monuments” concluyeron con la responsabilidad de redactar

este MANIFIESTO DE BOADILLA, que cuenta con el apoyo de todas las

entidades participantes, y está abierto a otras similares que quieran sumarse al

mismo. No se trata de un compendio sobre el patrimonio, tan solo de las

inquietudes más graves y urgentes que reclaman los distintos colectivos.

Colectivos y asociaciones que, reunidos en Defensa del Patrimonio Cultural de

España, tenemos la voluntad de constituirnos en una Federación Nacional de

Asociaciones que pueda actuar de interlocutora ante las administraciones, y que

se manifiestan a favor de la urgente necesidad de la conservación, difusión,

promoción y educación en Patrimonio Cultural por parte de la totalidad de la

ciudadanía.

MANIFIESTO DE BOADILLA

• Denunciamos el incumplimiento sistemático por parte del Estado y de las comunidades

autónomas de las leyes estatales y autonómicas en defensa del Patrimonio Cultural, y

expresamos la exigencia de que dichos organismos acaten obligadamente su propia

legislación.

• El concepto de Patrimonio Cultural es cambiante a lo largo del tiempo, y se enriquece

con nuevos criterios que vienen a complementar los tradicionales. Así, en los últimos

años se ha comenzado a valorar el patrimonio industrial, el inmaterial, el paisajístico y las

infraestructuras y tramas (físicas o no) que vertebran un territorio. Las administraciones

públicas deben estar atentas a estos cambios de sensibilidad para establecer la

legislación correspondiente que permita su adecuada valoración y protección.

• La protección del Patrimonio Cultural contra el expolio es una obligación establecida en

la Constitución y ratificada por diversos convenios internacionales, que debe ser

secundada por todas las administraciones públicas en cualquiera de sus niveles de

actuación. El Ministerio de Cultura debe tener por añadidura un papel destacado en la

defensa de ese Patrimonio, coordinando y liderando la investigación en la materia y

disponiendo de especialistas y técnicos del más alto nivel. Su actuación no debe limitarse

a la simple defensa de los Bienes de Interés Cultural declarados por las distintas

administraciones, sino al fomento de su aprecio por la ciudadanía y de la participación

comunitaria en su gestión.

• Manifestamos la necesidad de que el poder judicial tenga un papel protagonista en la

defensa del Patrimonio cuando el resto de las administraciones planteen actuaciones que

dañen bienes culturales, estén o no estén catalogados, pues acudir a la justicia es un

derecho ciudadano para evitar las arbitrariedades contra los bienes culturales. Por tanto,

jueces y fiscales habrán de controlar con carácter efectivo la legalidad de las políticas

patrimoniales y urbanísticas de las administraciones, así como su aplicación. Solicitamos

para ellos la sensibilidad y la formación especializada que exige el artículo 46 de la

Constitución; y apostamos por una fiscalía específica de Patrimonio y Urbanismo.

• El estudio, la conservación y rehabilitación de los bienes culturales deben ser realizados

por profesionales especializados: historiadores, arqueólogos, conservadores restauradores

y arquitectos con formación y experiencia en Conservación-Restauración.

Resulta aconsejable el fomento de equipos interdisciplinares. Es imprescindible delimitar

por ley quiénes pueden realizar y ejecutar estos proyectos, atendiendo a criterios

técnicos y no sólo a criterios económicos. Manifestamos que debe revisarse la Ley de

Contratos del sector Público, erradicarse de la administración los concursos con bajas

económicas temerarias y que el Código Técnico de la Edificación (CTE) debe adaptarse a

la legislación de Patrimonio Cultural.

• Advertimos que el patrimonio arquitectónico en general está en peligro, incluyendo los

cascos antiguos, los centros históricos protegidos y la arquitectura popular de todo tipo,

con ayuntamientos que practican políticas urbanísticas que amparan el expolio a favor de

los intereses particulares (promotores y constructores, a veces vinculados al turismo) y

en contra del interés público y el bien común. A la legislación vigente hay que sumar

como referencia ineludible el Informe Auken sobre el impacto de la urbanización

extensiva en España (2009), y la aplicación de los Convenios para la protección del

Patrimonio Arquitectónico, Arqueológico, del Paisaje y a favor de la sociedad,

promovidos por el Consejo de Europa y suscritos por nuestro país -y por tanto de

obligado cumplimiento-. Estos convenios deben ser instrumentos de uso habitual en el

Ministerio de Cultura, en las Direcciones Generales de Patrimonio de las Comunidades

Autónomas y en los Ayuntamientos.

• Pedimos un planteamiento reflexivo y serio por parte de las instituciones universitarias y

gubernamentales para el tratamiento específico del Patrimonio Etnográfico y Etnológico

(material e inmaterial) en todos sus ámbitos (museográficos, históricos y sociológicos)

considerándolo en igualdad de relevancia y valor patrimonial -a todos los efectos- que el

resto de los Bienes Culturales; así como la valoración de los conocimientos aportados por

las clases populares (rurales y urbanas) como parte de los procesos de evolución y

transformación general de la sociedad. Se observa la necesidad de realizar

investigaciones o recopilaciones urgentes de oficios tradicionales, formas de vida, juegos,

tradiciones festivas, religiosas, etc., pues las personas que los conocen o los han vivido

están muriendo y todas esas formas de vida con ellos.

• El valor crematístico de un bien con interés patrimonial pertenece a su legítimo

propietario, pero su valor cultural pertenece al conjunto de la sociedad y –por tanto debe

ser conservado y defendido en pro del interés común por las administraciones

públicas y por la ciudadanía en general. La ley debería recoger una exigencia normativa

por la cual cualquier edificio con valor histórico -especialmente si es de titularidad

pública- no pueda ser abandonado o vaciado de su uso tradicional sin que previamente

se haya determinado su nuevo uso o, en todo caso, se concreten las actuaciones o

medidas que se tomarán para asegurar su conservación. Las autoridades administrativas

deben revisar los acuerdos con los propietarios privados de bienes culturales para llegar

a conciertos que mejoren, de acuerdo con la ley, las condiciones de acceso al público

(días y horas de apertura).

• Manifestamos el deseo de colaborar en la reversión de los bienes histórico-artísticos

inmatriculados por la iglesia católica a la situación inmediatamente anterior a 1978, por

ser bienes de dominio público.

• Las asociaciones ciudadanas sin ánimo de lucro y con una trayectoria contrastada en

defensa del Patrimonio deben tener un papel activo a la hora de promover los

expedientes administrativos conducentes a la protección de ese Patrimonio. Su opinión

deberá ser tenida en cuenta obligadamente por todas las administraciones públicas y

deberán ser oídos en los órganos consultivos de las distintas CCAA. Del mismo modo, las

iniciativas y solicitudes de protección legal de un bien deberán ser respondidas

expresamente por las distintas administraciones a quienes se dirijan. El Patrimonio

Cultural es un recurso comunitario no renovable y, por tanto, no resulta aceptable la

indiferencia. Las administraciones públicas deben impulsar de forma decidida el tercer

sector -de patrimonio histórico- facilitando medios y recursos a dichas asociaciones o

entidades ciudadanas.

• Las administraciones deben estar obligadas a valorar los informes fundamentados

elaborados y/o presentados por las asociaciones ciudadanas sin ánimo de lucro que

buscan la protección de un bien patrimonial. No puede ser que estos informes

fundamentados sean contrarrestados por informes “de parte” -o incluso “de

complacencia”- encargados por los propietarios de esos bienes o por los entes afectados,

y a veces hasta emitidos desde la propia administración, que actúa así como juez y parte.

• La creciente despoblación y gentrificación en la España interior implican que el Gobierno

estatal y las Comunidades Autonómicas deben habilitar medidas explícitas

extraordinarias para evitar la pérdida de Patrimonio, tanto en recintos históricos como

en las zonas rurales. Apostamos para que se dote una plantilla de “Guardas de

Monumentos y Agentes de Protección del Patrimonio”.

                                      

 

 

 

La Conferència sobre el Parc Històric de la Ciutadella ha quedat ajornada

/in , , ,

 

 

 

 

SOS-Monuments fa temps que ha mostrar la seva preocupació per La Ciutadella. A aquest parc vam dedicar dos cicles de conferències i vam fer-hi passejades amb el desig de conscienciar sobre el seu estat d’abandó.

 

Als medis de quan en quan, surt la preocupació sobre tot per l’estat d’algunes de les seves construccions com el Museu Martorell, l’Umbracle o l’Hivernacle. Són tots tres exemples de l’estat d’abandó i manca de preocupació de la ciutat per un parc del qual hauria de sentir-se orgullosa.

 

El parc neix en un moment en que la ciutat massa atapeïda, s’ha lliurat del corsé de les muralles i sent la necessitat d’un espai verd on respirar, passejar i lluir. L’oportunitat li donava la retirada de l’exèrcit d’una de les seves grans instal·lacions, la Ciutadella. Al parc queden exemples dels treballs de importants professionals com Pròsper Verboom, Domènech i Montaner, el paisajista Forestier, Fontseré o el mateix Gaudí.

 

Tot i això, i malgrat la manca d’espais oberts que hl ha a Barcelona, la seva superfície no ha deixat de veure’s reduïda. Les instal·lacions del zoo que cada vegada han anat prenent més amplada, la construcció d’un poliesportiu… el mateix fet de que allí estigui situat el Parlament de Catalunya l’han anat empetitint.

 

D’altra banda molts dels esdeveniments populars són situats en aquest espai. La manca de respecte cap a els projectes originals del seus jardins és evident, sia per deixadesa o per ignorància.

 

Hem tingut veus de que per fi des de la Casa Gran han posat la mirada en aquest jardí únic de Barcelona per això hem convidat a Ton Salvador, Director de Model Urbà del Àrea d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona. Serà el

 

27 de febrer de 2019

a les 19 hores

al Centre Cívic Pati Llimona

carrer Regomir, 3

BARCELONA

 

 

També ens pots trobar a les xarxes socials…

Contacteu

Despatx nº 2 del Centre Cívic Pati Llimona
carrer Regomir, 3, 2º pis. Barcelona.

Més informació

Avís legal
Política de privacitat
Política de galetes