XV TROBADA D’ASSOCIACIONS D’ESPANYA EN DEFENSA DEL PATRIMONI
Tothom és convidat
Tothom és convidat
Fa 20 anys que San Pere de Rodes va ser rehabilitat. Un dels símbols de la Catalunya Vella estava en un estat de degradació que amenaçava amb desaparèixer. Calia actuar i es va fer. Les obres van acabar l’any 1999 sota la direcció de l’arquitecte Joan Albert Adell. El resultat va ser fortament contestat en el seu dia per SOS-Monuments i, també per molts reputats preofessionals que en algún moment van qualificar la restauració d’invenció i escenografia barata (Diari de Girona, 20/05/2000).
Han passat 20 anys. La polèmica ja queda lluny i l’arquitecte Sr. Adell vol venir a explicar el procès que va culminar en aquella intervenció. Creiem que tothom ha de ser escoltat i rectificarem en allò que calgui rectificar. I discreparem en allò que no ens sembli raonable. Però sempre ho farem des de l’amistat i conscients de que ningú és amo absolut de la raó.
Conferència:
Joan Albert Adell
Dimecres 25 de setembre 2019
a les 19 hores
al Pati Llimona, carrer Regomir, 3
Any senar i per tant tocava trobada amb els, ja amics, d’Amèrica, aquest any hem anat a Califòrnia. Allà ens esperaven Ysabel i Manolo, els nostres amfitrions. L’objectiu principal era visitar les missions que el franciscà Junípero Serra va fundar a finals del segle XVIII. Califòrnia és molt més que les missions, massa per veure-la en 7 dies, però hi havia coses que quedaven a la mà i no podíem perdre, algunes d’elles mítiques i que formen part de l’imaginari de tothom que hagi nascut després d la invenció del cinema, Hollywood calia visitar-lo o el Pont de San Francisco immortalitzat en tantes i tantes pel·lícules. D’aquest només puc dir que el vam travessar però no el vam veure. La boira tossuda no es va aixecar en tot el temps i no era cosa de quedar-se a esperar que volgués marxar. Tot i això aquesta ressenya la centrarem en el motiu de la trobada, les missions.
MISSIONS
Hi ha 21 missions que s’estenen per la costa des de San Diego a Sonoma. L’objectiu d’aquestes fundacions era aconseguir que els indis acceptessin la cultura espanyola i la defensa del territori davant els atacs dels nadius menys conformistes. No va ser fàcil. La primera a esser fundada va ser San Diego de Alcalà el 1769 i l’última la de Sant Francisco Solano de Sonoma el 1823, aquest any l’autoritat d’Espanya sobre aquelles terres era molt poc efectiva perquè gairebé tota Amèrica Llatina s’havia independitzat de facto i la Corona començava a acceptar la realitat de la seva incapacitat i decadència.
No vam visitar totes 21 però sí un número prou gran per poder fer.-nos una idea:
San Diego de Alcalà, San Juan de Capistrano, San Francisco de Asís (Dolores), San Luis Rey (la més gran en extensió) San Gabriel Arcàngel i San Miguel Arcàngel. La majoria han quedat reduïdes a l’Església i edificis d’ús religiós i això dificulta fer-se idea de tota l’activitat que en elles es feia. L’estil és majoritàriament barroc, un barroc reinterpretat per les terres americanes i condicionat pels mitjans econòmics que hi havia. Els retaules desperten un sentiment especial per la seva manufactura primitiva i gens sofisticada el que li dona precisament més emoció i fervor i els fa singularment entranyables.
Gairebé totes han estat modificades. En part perquè al llarg dels anys el seu ús ha estat canviant, a moltes la ciutat els ha crescut al voltant i les demandes ciutadanes s’han atès a costa de la seva extensió. També perquè les activitats productives han canviat. La missió de San Francisco de Asís (Dolores) presumeix d’esser original, certament l’església és l’edifici més antic de San Francisco doncs va ser respectada pel terratrèmol i l’incendi de 1906 però gairebé enganxada està la Basílica i certament el seu aspecte és d’haver estat completament rehabilitada. Només queden l’església i el cementiri de l’antiga missió.
En canvi San Miguel Arcángel ha patit pocs canvis, tret de la pèrdua d’extensió. No estava previst visitar-la i allà la casualitat va fer que trobéssim al mossèn que ens va fer de guia i ens va parlar dels fidels que la freqüenten, immigrants il·legals majoritàriament i amb poca capacitat econòmica. L’interior de l’església mai ha estat modificat ni tan sols després del terratrèmol de 2003 que sí que ha posat en perill una part del mur exterior i que cal consolidar. L’estat del deteriorament de les instal·lacions és evident però ningú sembla disposat a concedir els 4 milions de dòlars que implica la restauració.
Crec que la missió on millor es pot veure tota l’activitat que a la mateixa es feia és San Juan de Capistrano on es conserven des de les eines de cultiu fins a la forja catalana, ens dona informacions de la vida dels soldats i altres particularitats de la vida a la missió. L’església original va quedar destruïda per un terratrèmol i una nova s’aixecat encara que es conserven les runes de l’original certament més alta i noble.
Com cada any SOS-Monuments promou una trobada d’associacins de tota Espanya per parlar i debatir sobre els problemes de la conservació del patrimoni. Aquesta any serà a Màlaga els dies 11, 12 i 13 d’octubre i esteu tots convidats a venir
El passat 12 de Juny, Dominique Tomasov, Arquitecta i estudiosa de les petjades jueves a Barcelona, ens va fer una conferència sobre l´antic cementiri de Montjuïc de la […]
Enguany tenim l’oportunitat de compartir la feina i els èxits, que amics i companys de SOS-Monuments fan a Sevilla. Fa uns mesos es va presentar un documental sobre la recuperació de la fàbrica de vidre de “La Trinidad” de Sevilla, després d’un llarg procés de lluita per part dels veïns que conserven el record.
Aquesta pel.lícula recull la memòria d’aquest espai de treball i reivindica el valor patrimonial industrial d’aquesta fàbrica de vidre fundada l’any 1900, com una mostra de la industrialització de Sevilla.
José Luis Tirado n’és el director que ens descubreix tot el seu potencial i la seva bellesa per mitja de les seves imatges intercalades amb el testimoni de membres de la Plataforma “Salvemos la fábrica de vidrio La Trinidad.
El documental es passarà el
divendres dia 21 de juny de 2019,
a les 19.00 hores
al Pati Llimona, carrer Regomir, 3
En el món del patrimoni parlem de defensa, protecció, recuperar, rehabilitar, restaurar….
Qué volem aconseguir i transmetre amb aquestes accions?
A qué ens referim quan es tracta d’una antiga necrópolis?
La comunitat jueva barcelonina s’enterrava a Montjuïc entre el segle IX i els finals del segle XIV,
a partir d’aquest moment les referències visibles per a la localització d’aquesta necrópolis van desapareixent.
El 2006 la Generalitat de Catalunya va incoar un expedient de declaració del conjunt com BCIN – Lloc Històric a petició de les comunitats jueves a Catalunya. Es fa doncs necessari definir els límits de manera acurada.
En aquesta sessió s’explicarà el procès per a recuperar una peça clau del patrimoni català, la col·laboració entre la societat civil i l’administració, i el respecte als criteris d’una minoria que viu a la ciutat, a l’edat mitjana i avui dia.
Coneixerem les dificultats de gestionar la diversitat cultural, les posicions de l’administració, el món científic, el públic, etc.
RECONSTRUIR O RECORDAR
Davant una situació tan inesperada com l´incendi de la catedral de Notre – Dame i enmig d´una pluja d´ idees de cara a la seva ràpida reconstrucció, SOS-Monuments vam proposar una Taula Rodona, no tant per cercar solucions sinó per reflexionar conjuntament amb diferents especialistes en Arquitectura, Història de l’Art, Filosofia. etc… implicats tots en la defensa del Patrimoni.
Intentarem fer un recull de les seves opinions.
FERNANDO ALVAREZ: Arquitecte Director del Màster de Restauració de la UP i Professor del Màster
Una afirmació que va obrir el debat
La Història de l’Arquitectura és la història de la arquitectura restaurada. La catedral de Notre – Dame que es va cremar era la catedral restaurada per l´arquitecte Violet le Duc al segle XIX. No és cap “anacronisme” ni cap “romanticisme”, la revisió de qualsevol monument abans d´intervenir-hi.
Es parla molt de l´incendi però no, de la conservació de la resta, que deuria ser el punt de partida per la seva “recuperació”.º
XAVIER FABRE: Arquitecte membre de l’equip que va reconstruir el Liceu
Una visió sobre la vida dels monuments
La nostra esperança de vida no té res a veure amb els monuments.
Quan nosaltres la traslladem als monuments, partim d´una idea estàtica; quan en realitat les diferents intervencions, “ fins i tot la no intervenció” els ha canviat al llarg d´anys i anys de vida. Per això deuríem parlar de “intervenció” no de “reconstrucció”.
Davant d´una intervenció és molt important conèixer la història del monument, la seva documentació, la seva relació amb la societat, i davant d´un canvi d´usos, un argumentari que ho sostingui. I el més important encara: una gran responsabilitat.
GONÇAL MAYOS: Filòsof, Professor de la Universitat de Barcelona
Una visió filosòfica
Davant una tragèdia com la de Notre – Dame, la primera impressió, el primer desig, no serveixen mai per trobar una decisió posterior adequada. Fa falta temps.
Desprès del dol inicial, es necessita posar distància, estudiar com ha quedat el monument, i poc a poc el problema es va convertint en una “oportunitat”.
I llavors comença un estudi lent, des de tots els àmbits, valent i amb sentit de passat, present i futur; tenint en compte que un monument no es defensa per ell mateix, es a dir, pel fet de ser monument.
JOAN FUSTER: Ex-regidor de Ciutat Vella, Historiador i Director dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya)
Una visió humanista
La seva primera constatació és que del “ valor romàntic” dels monuments hem passat a l´actualitat a una visió “ mercantil” dels mateixos.
Però, sens perdre de vista que el ésser humà necessita conservar la seva memòria , ens fa diferents reflexions:
Què necessita la societat de la catedral de Notre – Dame? Necessita reconstruir monuments medievals? Proposar formes arquitectòniques actuals? Necessita la visió de la bellesa?
I repeteix. De totes aquestes respostes deuria sortir el monument com “ valor romàntic” i no com “ valor mercantil”.
JUAN MIGUEL MUÑOZ: Historiador de l’Art. Professor d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona
Una visió històrica
Molts monuments s´han incendiat al llarg de la història i aquest accident s´ha convertit en un moment històric, una oportunitat per canviar símbols, continguts, ingressos turístics, etc…
Com historiador, defensa la preservació del sentit “ inicial” del monument.
No cal una reconstrucció literal del monument però sí s´ha de mantenir l´origen inicial, (En el cas de Notre – Dame, el sentit religiós).
Un punt de escepticisme. La realitat ens ha demostrat que la ideologia política serà la que decideixi en la reconstrucció de Notre – Dame.
Abans d´acabar, recordar varies reflexions que es van fer sobre l´incendi del teatre del Liceu.
¿ Què va passar amb el Liceu?
Un teatre incendiat, ràpidament reconstruït tal com era abans i amb els avenços tecnològics del moment i sense cap mena de controvèrsia perquè la seva reconstrucció va ser una operació d´estratègia urbana, es volia evitar la degradació d´un barri de Barcelona que des de feia catorze anys començava a fer- se evident. Es va actuar segons la necessitat de la societat del moment. Un teatre igual i en el mateix lloc.
Una oportunitat pels polítics que a la vegada mantenia també un símbol de la ciutat de Barcelona
El passat 15 d’abril la catedral de Notre Dame va patir un incendi que va arrasar bona part de l’església i va destruir parts emblemàtiques de la mateixa, la més icònica, la famosa agulla que formava part d’una de les imatges de París més universals. Les primeres reaccions van parlar de reconstruir el temple tal com era i, a hores d’ara, sembla que és l’opciómés probable, la restitució de la imatge de l’Îlle de France sembla que s’ha convertit en una qüestiód’estat. Tanmateix, hi ha qui parla de no fer-ho i, fins i tot, ja s’han divulgat propostes més o menys agosarades de reinterpretaciói “modernització”del monument
A SOS-Monuments volem reflexionar sobre què és el més legítim de fer. Defensors de la conservació, hem mostrat la nostra disconformitat amb els falsos històrics. Encara que, més sovint, hem protestat per la restauracions massa liberals que de vegades ens trobem i hem denunciat la necessitat d’alguns arquitectes de deixar la seva petjada en comptes de posar-se al servei del monument.
Volem preguntar-nos què és el que cal fer en casos com aquest. Perquè Notre Dame és més que un edifici irreemplaçable. És una icona històrica, religiosa i identitària, i una ferida al bell mig de París. En el cas de Notre Dame ens atrevim a dir que els sentiments de desolaciói pèrdua s’estenen més enllàde França. Podem doncs, condemnar la reconstrucció com si fos un fals històric sense altres consideracions?
L’accident obre altres preguntes com quin és el grau de cura i manteniment dels nostres bens patrimonials. I a quina explotacióse’ls sotmet. Sense deixar de banda un fet que no té a veure directament amb el patrimoni però que a molts ha escandalitzat, la quantitat astronòmica de diners que en menys d’una setmana s’ha recollit per a la seva recuperació, sobre tot perquè més de les tres quartes parts dels diners provenen només de 3 donants.
Pensem que és pertinent repassar tots aquests factors perquè, salvant les distàncies del valor arquitectònic i històric, Barcelona va veure desaparèixer una de les seves icones més sentides amb l’incendi de El Liceu. Per què vam decidir reconstruir-ho? És El Liceu actual una rèplica exacta del vell teatre? Quines consideracions artístiques, socials, emocionals, econòmiques i polítiques van influir en la decisió? I, es poden aplicar avui els criteris que es van fer servir fa més de 25 anys? Els conceptes de patrimoni i restauracióhan evolucionat, podem fer ara el que es va fer aleshores?
Pensem el que pensem, segur que no hi haurà unanimitat, però paga la pena parlar-ne i aprendre. Ho farem en una Taula Rodona que tindrà lloc el pròxim
dia 22 de maig, 2019
a les 19:00 hores
al Pati Llimona, carrer de Regomir, 3, Barcelona
Eleccions municipals del 2019
Per Montse Julià Torné i Enric Tomàs
SOS MONUMENTS. 3 d’abril de 2019
El Patrimoni Cultural de la ciutat de Barcelona en els programes electorals municipals.
Les alternatives dels partits polítics.[1]
Barcelona és capital. Jordi GRAUPERA. El Patrimoni com a un element clau per fer memòria de la ciutadania; també, importantíssim com element de mobilització i autoconeixement social. Serà a partir d’ajuntar aquests dos elements, la memòria històrica i l’autoconeixement, on el ciutadà podrà optar per fer un trencament, una revolta. Un exemple: Com la mobilització dels veïns del barri de Gràcia varen salvar les casetes del carrer Encarnació i el seu arbre centenari.
Anna Saliente. CUP. El patrimoni ens descriu el model de ciutat que estat, en aquest cas, Barcelona. Una ciutat construïda a cops: les exposicions universal, les olimpíades… però sempre en contra dels interessos dels obrers que sempre, en l’àmbit del patrimoni, queden invisibilitzats i més les dones. El Patrimoni és el llegat comú de la història de la ciutat i més concretament de la història de la burgesia barcelonina. Avala aquesta teoria el fet del manteniment del nomenclàtor de carrers del franquisme. Hi posa com exemple com a d’ oblidada està la plaça Karl Marx en tots els aspectes; també persisteix encara la simbologia franquista, de la dictadura.
TURISME:El patrimoni de la ciutat, a hores d’ara, és la matèria primera per a la indústria turística, per això demana el seu decreixement. El seu augment ha trastocat i canviar l’estructura de barris sencers de Barcelona o, és capaç d’envair zones de lleure ciutadana com és el cas dels búnquers del Carmel; cal doncs aturar la gentrificació, defensar l’actual estructura de barris on fins a l’arribada del turisme hi havia tota mena de serveis, per tant cal defensar el petit botiguer enfront de la botiga de souvenirs. Millorar l’accessibilitat i el seu entorn: al barri d’ Horta, l’amiant està a tocar de la ciutadania, per terra.
Pel que fa al catàleg som partidaris de la seva reelaboració amb la participació directa dels veïns i veïnes.
Óscar Zayas. PARTIT POPULAR. No estic d’acord amb els missatges apocalíptics que acabo de sentir de les dues intervencions anteriors. Estic d’acord que en aquesta àrea tenim problemes, però també és cert que ho tenim controlat. Dit això per a mi el Patrimoni és sempre un testimoni de civilització (s) anteriors, en són els seus vestigis. El 1956, durant el franquisme, es va decidir per llei, que era i no era patrimoni, per tant el que s’havia, o no, de protegir. En aquells anys (1956?) es va confegir el Catàleg del Patrimoni de Barcelona. Pel que fa la protecció de l’entornvist sobre el terreny, en la pràctica és jurídicament una filfa, no és res concret, no té, com va dir una jutge, “contingut material” . L’actual consistori ha oblidat completament el Pla Barcino aprovat per l’anterior. Pel consistori actual el patrimoni de la ciutat es redueix a Gaudí i el Modernisme. Catàleg: cal reformar-lo.
Joan Ramon Riera P.S.C.Els socialistes som patrimonialistes però no conservacionistes. Entenem com deia Eugenio d’ Ors que tot el que no és tradició és plagi. És per això que cal donar-li un sentit públic al patrimoni, basat en el rigor, d’una banda i la dialèctica, per una altre. Del rigor, posà com exemple que en el canvi d’un nom d’un carrer de Barcelona, d’un franquista, per una dona lluitadora, resulta que no era certa la seva ideologia, esquerrana i tampoc que havia estat a la presó. Exemple de la dialèctica posà com exemple la tensió entre SOS MONUMENTS i l’ajuntament (PSC) discutir sobre el túnel que es va construir per sota del temple de la Sagrada Família per el pas del tren AVE, tensió que “ens va enfortir a tots”. Pel que fa a l’entorn, tot i que no el va definir, posà d’exemple el pobre entorn del palau Macaya. “No en té d’entorn.” Una altra crítica que va enfatitzar va ser en parlar del Born. L’actual consistori l’ha desertitzat, mentre que l’anterior l’havia reconvertit en identitari.
Jordi Coronas.E.R.C. El Patrimoni és història, vivències del passat recent o remot i també conformen la identitat d’una ciutat. El Patrimoni també pot ser una oportunitat i som, conservacionistes: hem lluitat per preservar el barri vell d’Horta. Davant els problemes que comporta la seva preservació, el cas de les casetes del carrer Encarnació n’és una demostració és l’actitud reactiva la més perjudicial per cost que té en aquest cas a l’ajuntament. Moltes vegades aquesta actitud reactiva prové de que les fitxes del Catàleg del Patrimoni contenen errors. Som partidaris i així ho varem portat al ple, de legislar mesures preventives per evitar aquests problemes. En aquest sentit varem proposar que entrés en el catàleg tots els edificis del centre històric de la ciutat amb més de 80 anys d’antiguitat. També proposem un pla econòmic dinamitzador del Patrimoni.
Koldo Blanco. CIUTADANS.Pel ponent li resulta difícil definir el que és Patrimoni. El que lio queda clar. El que queda clar és que patrimoni és sinònim de cultura, de preservació. Tot amb tot, el patrimoni cal no confondre’l amb una fòssil, si se’l pot assimilar amb l’arqueologia. El patrimoni és doncs un organisme viu que s’ha de reinterpretar constantment: no tot el que és antic té una valor com a patrimoni. Seguint aquest raonament cal dir que tenim a la ciutat un patrimoni recent, present, actual. Pel que fa al catàleg del Patrimoni, cal actualitzar-lo.
Ferran Mascarell. JUNTS x CATALUNYA . Al Patrimoni cal posar-li algunes etiquetes: cal dinamitzar-lo, dignificar-lo i insistir en aquest concepte: cal convenir-lo. Convenir entre tots els partits polítics i entitats per posar-nos d’acord. Recordà que el patrimoni “és una memòria plural” i que “tot patrimoni amaga dignitat (s). També és mostra partidari d’intervenir-hi, ja que és una dels actius més importants de la ciutat; ens cal doncs un lideratge polític per aquest patrimoni.
Janet Sanz. Barcelona en Comú. La regidora que la representà feu un balanç del consistori en aquest rengló. Per a la regidora de Patrimoni, aquest equival a la vida, al bé comú, tot i que és un concepte amplia, però tampoc és únicament identitari ni tampoc matèria primera per al turisme per ve a la ciutat. Patrimoni és també rehabilitar, actualitzar la normativa. En aquest sentit reivindicar que el consistori salves el poc patrimoni industrial que queda al barri del Raval o del Rec Comtal, dues referències clares de patrimoni vinculat a les classes populars. Patrimoni, també vol dir preservar als barris de la ciutat de la gentrificació, l’exemple és el control estricte dels pisos turístics; també manifestà ampliar aquest, al comerç històric limitant o prohibint el comerç de souvenirsque ha estat capaç de colonitzar molts carrers fen fugir al comerç dit de proximitat. Cal ser previsors i intuir per no va el “capital” per passar-los al davant. Advocar per arribar a un pacte de ciutat per al patrimoni; així mateix és mostra disposada a estar molt amatents i controlar l’edificabilitat en edificis catalogats i fer-ne una difusió del patrimoni de BARCELONA des de l’escola.
[1]S’ha transcrit per l’ordre d’intervenció dels representats dels partits polítics.
¡RETUITEAD, POR FAVOR!
El 4 de julio el ministro de Cultura se reunirá en la sede de su Ministerio con representantes de la Comunidad y del Ayuntamiento para abordar el tema de Velintonia y del archivo de Aleixandre. No esperamos nada de esa reunión, por eso debemos estar allí.
Aquest web utilitza cookies per oferir-li una millor experiència d'usuari. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i la nostra política de cookies.
D'acordMés informacióWe may request cookies to be set on your device. We use cookies to let us know when you visit our websites, how you interact with us, to enrich your user experience, and to customize your relationship with our website.
Click on the different category headings to find out more. You can also change some of your preferences. Note that blocking some types of cookies may impact your experience on our websites and the services we are able to offer.
These cookies are strictly necessary to provide you with services available through our website and to use some of its features.
Because these cookies are strictly necessary to deliver the website, refusing them will have impact how our site functions. You always can block or delete cookies by changing your browser settings and force blocking all cookies on this website. But this will always prompt you to accept/refuse cookies when revisiting our site.
We fully respect if you want to refuse cookies but to avoid asking you again and again kindly allow us to store a cookie for that. You are free to opt out any time or opt in for other cookies to get a better experience. If you refuse cookies we will remove all set cookies in our domain.
We provide you with a list of stored cookies on your computer in our domain so you can check what we stored. Due to security reasons we are not able to show or modify cookies from other domains. You can check these in your browser security settings.
These cookies collect information that is used either in aggregate form to help us understand how our website is being used or how effective our marketing campaigns are, or to help us customize our website and application for you in order to enhance your experience.
If you do not want that we track your visit to our site you can disable tracking in your browser here:
We also use different external services like Google Webfonts, Google Maps, and external Video providers. Since these providers may collect personal data like your IP address we allow you to block them here. Please be aware that this might heavily reduce the functionality and appearance of our site. Changes will take effect once you reload the page.
Google Webfont Settings:
Google Map Settings:
Google reCaptcha Settings:
Vimeo and Youtube video embeds:
The following cookies are also needed - You can choose if you want to allow them:
You can read about our cookies and privacy settings in detail on our Privacy Policy Page.
Política de privacidad