Propera Aula SOS: Història dels barris

/a /by

32997809

Sos Monuments inaugura les Aules al Centre Cívic del Pati Llimona.

 

Amb data del 19 de febrer de 2014 s’ha celebrat la primera de les AULES de SOS Monuments d’una nova etapa al Centre Cívic del Pati Llimona. Sota el títol de Historia dels barris s’ha inaugurat una sèrie d’AULES dedicades a l’història i al patrimoni local i a les associacions que es dediquen al seu coneixement i difusió. Per aquesta primera es va convidar a Eloi Babiano del Taller d’Història de Gràcia, Jordi Petit del Centre d’Estudis Ignasi Iglesias de Sant Andreu del Palomar i a Jordi Fossas de l’Arxiu Històric del Poblenou. Els tres representen a tres entitats que sota denominacions diferents, Taller d’Història, Centre d’Estudis i Arxiu Històric responen a un mateix perfil d’associació amb un objectiu similar: conservar, investigar, difondre el patrimoni i aproximar la cultura i la història recent i passada dels antics municipis del Pla de Barcelona i dels nous barris constituïts a partir del creixement de la ciutat al ciutadà d’avui.

El Taller d’història va iniciar la seva presentació explicant els orígens de la seva entitat i les activitats que actualment estan desenvolupant, entre d’altres, la gestió de les visites del Refugi Antiaeri de la Plaça del Diamant i a la Finca Sansalvador, ambdues de titularitat municipal. També organitzen diferents itineraris culturals pels barris de l’actual districte de Gràcia, conferències, tertúlies i altres accions per afavorir la conservació i difusió de la cultura.

El representant del Centre d’Estudis Ignasi Iglesias de Sant Andreu va prendre la paraula explicant també l’origen de la seva entitat. Cal destacar que degut a la perduda de tota la documentació de l’antic municipi de Sant Andreu del Palomar, el Centre d’estudis es va convertir en el gran motor de la recuperació de la memòria i la documentació del districte. Tota la documentació recollida en una primera fase la van cedir a l’Ajuntament perquè aquest pogués organitzar l’Arxiu Municipal de Districte.Publiquen la revista Finestrelles des de 1989 dedicada a la història de Sant Andreu i del Pla de Barcelona i editen una col·lecció de llibres, els Llibres de Finestrelles, amb temes monogràfics sobre l’antic municipi. També mantenen un seguit d’activitats relacionades amb la difusió i recerca que es concreta en conferències, xerrades, cursos i exposicions, i la preparació d’itineraris i vistes per Sant Andreu. Actualment estan treballant en la recerca i recuperació d’un antic molí al peu del Reg Comtal.

Tenen pàgina web, bloc i facebook.

El tercer convidat de L’Arxiu Històric del Poblenou ens va descriure la seva entitat com una associació de voluntaris dedicats a la recerca, arxiu i difusió de dades i documents (textos i imatges) sobre el barri del Poblenou de Barcelona. Ofereixen com el Centre d’Estudis Ignasi Iglesias servei de consulta, reproduccions, llibres i activitats relacionades amb la història i la societat del seu barri. També editen una revista, anomenada Icària amb articles sobre la història del Poblenou, els seus habitants i les seves fàbriques. Realitzen itineraris i visites comentades a diferents indrets del barri. En la seva pàgina web mantenen en obert un gran arxiu d’imatges del barri, disposen també de bloc i facebook.

El projecte que duen a terme en aquests moments és la gestió d’un element patrimonial restaurat recentment, La Torre d’Aigües del Besòs. L’Ajuntament els hi ha cedit aquest element del patrimoni ciutadà perquè en realitzin la seva gestió, promoció, visites i posta en valor. Jordi Fossas ens va oferir la primícia d’avançar-nos que durant el proper mes de març s’iniciaran les visites amb una primera jornada de portes obertes.

El debat posterior a les exposicions va ser animat, malgrat en a aquesta primera sessió en el Pati Llimona hi va assistir un nombre discret d’assistents. Els ponents es van entusiasmar explicant els seus nous projectes i van explicar nombroses anècdotes sobre els seus barris…

Va ser una Aula molt interessant i profitosa per descobrir l’activitat que es desenvolupa els barris de la ciutat.

 

Excursió científica a Cornellà de Llobregat

/a /by

cornella

per Jacqueline Jacquet

SOS Monuments era l’invitat de l’ Avenç de Cornellà, Associació pel Patrimoni històric i la Cultura.

L’ Associació ens rep al mateix castell de Cornellà el 18 de gener passat. El seu president, Ignasi Doñate, ens explica que l’associació té deu anys i que la seva creació està lligada a una lluita: salvar de l’enderroc l’estació de Cornellà, la segona més antiga d’Espanya (1851).

La tasca de l’Avenç? Sobretot pressionar l’Ajuntament perquè tingui en compte el patrimoni de la ciutat.

El programa de l’excursió

– El castell

– Un passeig per la Cornellà vella

– La visita a la fàbrica tèxtil de Can Bagaria

El castell

El castell, plaça forta des del segle XI fins al segle XIV, estava situat en un punt estratègic de la ciutat, sobre la vall del Llobregat, amb vistes al mar. Ara no s’hi albira ni riu ni mar, només construccions. Durant segles va tenir un ús rural, ara és propietat de l’Ajuntament que l’ha restaurat o “reconstruït” i serveix d’equipament per a la ciutat. Sala d’actes, sala d’exposicions, locals per a entitats etc.

Passeig pels voltants de l’Ajuntament i de l’església (1940)

Encara són a la vista algunes restes arqueològiques. Ibers, romans, època medieval, Cornellà té llinatge, però no deixa de ser un poble rural fins a mitjans del segle XX. Els anys cinquanta s’hi van instal·lar indústries importants que van canviar la fisonomia de Cornellà: nous habitants, nous habitatges.

cornella2

Can Bagaria

Fàbrica tèxtil, obra de l’arquitecte Modest Feu i Estrada. (1920-1925)

A la carretera d’Esplugues, enmig d’un solar abandonat, ens trobem davant d’una fàbrica modernista. El conjunt d’edificis, maó vist, malgrat alguna degradació està encara en prou bon estat.

Ens acompanya Joan Fernandez Trabal que ens explica la història de la fàbrica.

Entrem en naus enormes, buides. Pilars de foneria sostenen les voltes. La llum ve de les lluernes de la teulada. És un temple, una catedral!

La fàbrica va tancar l’any 1970. Fa poc l’ha comprat l’Ajuntament, una adquisició problemàtica.

Durant un temps s’hi van instal·lar petits tallers, però la idea es va abandonar. Grups d’artistes hi van fer instal·lacions, tampoc va ser una solució.

Can Bagaria és un exemple de l’etern dilema del Patrimoni. S’ha  de salvar, s’ha de protegir,  però quan ha  perdut la seva utilitat primera es planteja la qüestió: què en fem?

Cornellà de Llobregat té encara més al·licients, Can Mercader, el Museu de Les Aigües… I com ens ho van fer remarcar els socis de l’Avenç, el tenim a quatre passes de Barcelona.

cornella3

 

X Encuentro por la defensa del Patrimonio Cultural. Segovia 2013

/a /by

Segovia

Per Inma Granados

Como cada año, diferentes entidades preocupadas por la defensa del Patrimonio, hemos trabajado conjuntamente, compartiendo conferencias, visitas, opiniones y también problemas.

El encuentro tuvo lugar en Segovia del 1 al 3 de Noviembre y el tema propuesto, el Patrimonio Habitado.

Las entidades participantes y sus diferentes portavoces fueron:

AMIGOS DEL PATRIMONIO DE SEGOVIA ( Pedro Montarelo)

SOS MONUMENTS ( Mª Cruz Santos) Barcelona

ARCA ( Margarita Pujol) Palma de Mallorca

ASOCIACION HISTORICA RETIRO OBRERO (Basilio Moreno) Sevilla

ASSOCIACIÓ AMICS DEL CASTELL DE MONTJUIC (Carmen Fusté) Barcelona

ASOCIACION “BEN BASO” (Jorge Palma) Sevilla

CIUDADANOS POR LA DEFENSA DEL PATRIMONIO EN VALLADOLID  (Ricardo Alonso)

CIRCULO ROMANICO ( Miguel Yuste) Madrid

CIUDADANOS POR LA DEFENSA DEL PATRIMONIO (Jesús Delgado) Salamanca

LA ALHONDIGA, (Juan Carlos López Pascual) Arévalo

Día 1 de Noviembre

Después de la presentación de las diferentes entidades participantes a la prensa, se marcaron las líneas de reflexión del Encuentro:

  • Defensa del Patrimonio tangible e intangible
  • Pérdida de la entidad de las ciudades patrimoniales: el patrimonio “conservado” frente al patrimonio “ habitado”
  • Conversión del Patrimonio en “parque temático” dedicado al turismo
  • Desencuentros habituales con la Administración
  •  Papel de la Escuela en la valoración del Patrimonio

Un breve descanso y un café dieron paso a D. Antonio Ruiz Hernando, que, además  de Catedrático de la Historia del Arte y Arquitectura de la Universidad Politécnica de Madrid, es el cronista de la ciudad de Segovia.

En su conferencia CLAVES DE LA CIUDAD DE SEGOVIA, nos descubrió con detalle la ciudad. Ciudad amurallada y arrabales, murallas ocultas en parte por los árboles, ríos que rodean Segovia, acueducto, judería…Una fotografía en palabras.

Segovia-2

Por la tarde, el mismo profesor nos acompañó en un paseo que, desde el Alcázar, y  atravesando el río acabó en el jardín de “El Romeral”, diseñado por el arquitecto paisajista D. Leandro Silva y que su viuda Dña. Julia Casaravilla nos enseñó con todo detalle.

Día 2 de Noviembre

Un largo recorrido por la parte emergente del Acueducto acompañado con unas interesantes explicaciones por parte de Dña. Gloria Sanz y D. Carlos Sanz nos trasladó desde el Postigo del Consuelo, hasta el desarenador y el comienzo del canal.  Dña.Gloria Sanz nos explicó el porqué del Acueducto, de cómo salvaba un valle seco, su construcción y conservación. D. Carlos Sanz nos inició en la construcción de los pilares y arcos con sillares de granito y una visión crítica sobre las diferentes intervenciones de conservación. A mitad del recorrido, Dña. Teresa Martín nos explicó las diferentes técnicas de esgrafiados, que cubrían gran parte de las casa antiguas de Segovia. Mauri Renedo nos comentó el libro “El secreto del Acueducto” de Ramón Gómez de la Serna, y nos leyó un poema que acompañaron con un toque literario el recorrido.

Un poco de tiempo libre y un corto paseo nos llevó al hotel San Antonio el Real, bonito edificio adosado al Monasterio de San Antonio el Real.

En la sala Vicaría, D. Juan Antonio Miranda, presidente del Colegio de Arquitectos de Segovia expuso su conferencia que, enunciada como “ Los nuevos usos del Patrimonio”, él la convirtió en “ El recinto histórico de Segovia en el siglo XXI”. Los puntos principales tratados:

Unas reflexiones de cómo Segovia a partir del Acueducto llegó a ser Patrimonio de la Humanidad.

  •  Otras sobre los diferentes Planes de Urbanismo y sobre el último Plan General de las Areas Históricas del 2013, que nos conduce a la necesidad de un cambio en el tratamiento de los cascos históricos.
  • La necesidad de que el casco antiguo siga habitado.
  • La importancia de mantener los servicios.
  • Uso de la ciudad como centro educativo y cultural. Promoción de barrios de artesanos, de moda, etc…

 A continuación se presentaron las siguientes Comunicaciones:

“ Una nueva forma de pensar la ciudad. Una cultura que se habita” por Romina Canda.

“Tres proyectos de rehabilitación en Barcelona respetuosos con la ciudad y su medio” por Ricardo Vergara.

“Estudio y recuperación de monumentos románicos en Segovia” por Miguel Yuste.

“ De la ciudad al paisaje” por Miguel Tort.

“ La ciudad maltratada” por Margarita Pujol.

“ La ciudad vieja de Salamanca” por Jesús Delgado.

Después de comer, la tarde transcurrió haciendo una visita al Monasterio de San Antonio el Real, antiguo pabellón de caza de Enrique IV y actualmente en restauración. La visita guiada por el arquitecto- restaurador D. Alberto García Gil fue interesantísima. Una primera parte histórica nos ubicó en la época y poco a poco fuimos paseando por el claustro, la sala capitular, la sala del Trono, el refectorio y el templo. Llamándonos poderosamente la atención el conjunto de bellísimos artesonados mudéjares.

Día 3 de Novembre

Para el último día del Encuentro teníamos dos visitas programadas.

La Catedral de estilo gòtico tardío. Nuestra guía fue Dña. Mercedes Sanz. Después de una breve explicación histórica sobre su ubicación, sus diferentes puertas, la torre y también de cómo fue levantada con las aportaciones de los ciudadanos, entramos en un templo de unas dimensiones extraordinarias, rodeado de capillas y con grandes vidrieras, dos órganos y un coro con una sillería muy trabajada.

Acabada la visita D. Carlos Muñoz de Pablos, restaurador de las vidrieras nos explicó con una clase práctica los procesos de construcción de una vidriera: vidrios, colores, emplomados,etc… Clase que acabó en su espectacular estudio, explicándonos el proceso de restauración que realiza en la actualidad en las vidrieras de la Catedral.

 Segovia-3

Un buen paseo nos conduce otra vez a la sala de la chimenea del Hotel Sirenas para la reunión de clausura.

Abre esta reunión Pedro Montarelo con una recopilación de las intervenciones que han tenido lugar durante el Encuentro.  Recopilación que será la base para la futura elaboración de la Carta de Segovia.

Segovia-4

Intentaremos resumirlas en:

  •  Sintonía en cuanto a la problemática de los diferentes cascos históricos, problemáticas que tienen algunas diferencias según las ciudades.
  • Progresiva conversión de los cascos antiguos en parques temáticos dedicados al turismo tanto nacional como internacional.
  • Recuperación y ampliación del concepto de patrimonio cultural.
  •  Inclusión de los barrios históricos en una nueva concepción de ciudad integradora que progresivamente  abarcaría la persona, su cultura, su barrio, su ciudad y, por último, el paisaje.

Tras la comida, los que no tuvimos la urgencia del retorno a nuestras ciudades, aún pudimos visitar el antiguo convento de San Francisco, actual Academia de Artilleria, de la mano de D. Diego Quirós, y la pequeña, pero deliciosa, Casa-Museo Antonio Machado, humilde edificio que fue la pensión donde el poeta se alojó durante su estancia en Segovia, desde 1919 a 1931. D. Antonio Ruiz Hernando, conservador del mismo, nos hizo, una vez más, de guía.

Con un profundo agradecimiento a todas las personas y entidades que han colaborado en el éxito de este Encuentro de Segovia, esperamos vernos de nuevo el próximo año en Valencia.

 Ver programa del X Encuentro en Segovia 2013>>

Ver encuentros anteriores>>

Segovia-5

 

El patrimoni de Palau Solità i Plegamans

/a /by

Per Maricarmen Tapia

El passat dissabte 21 de setembre realitzarem l’excursió científica a Palau-Solità i Plegamans. La visita va començar amb la benvinguda que ens van donar el regidor d’Esports i Cultura Miquel Rovira, el regidor de Patrimoni Cultural, David Abascal, Josep Mª Farnès, advocat i coneixedor de la història local, i la família Rovira Robert. Vam tenir un dia complert visitant un valuós patrimoni d’èpoques molt variades.

Moviment modern i la renovació pedagògica

Ens van obrir les portes del CEIP Josep Maria Folch i Torres, coneguda com les Escoles Velles, construïdes en 1934 pels arquitectes Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé, membres del GATCPAC. Aquestes escoles construïdes als anys de la II República, van entrar en funcionament el 1935. Són escoles tipus, és a dir, pensades com a model a seguir en posteriors grups escolars. A més de les explicacions sobre l’arquitectura i el model educatiu que van donar forma a l’edifici, vam comptar amb les aportacions d’antigues alumnes de l’escola com la pròpia alcaldessa, Teresa Padrós i Casañas, i Lis Robert, qui ens van donar el caire humà i el valor intangible d’aquest patrimoni.

Gòtic i renaixement

Posteriorment vam caminar fins a l’església Santa Maria de Palau-Solità, acompanyats per en Joan Fuguet, soci de SOS i especialista en història i arquitectura dels ordes militars del Temple i de l’Hospital i rebuts per mossèn Prakash Rao Chukka.

Segons va explicar Fuguet, l’església va ser construïda el 1122 i consagrada per Sant Oleguer, bisbe de Barcelona. L’església, amb planta de creu grega inicial, va sofrir diverses transformacions entre les quals va perdre la seva orientació simbòlica amb la capçalera cap el Jerusalem (Est). Avui s’orienta cap el nord i resta un tros de la nau principal de volta canó, immediat a l’actual entrada. El seu patrimoni mobiliari més rellevant és principalment del segle XVI. L’altar major renaixentista, o gòtic tardà, del mestre d’Artès, mostra una preciosa pintura i treball amb pa d’or amb els episodis de la vida de Crist i retrats d’altres sants. Segons en Abascal i en Farnès, aquest retaule va ser desmuntat i guardat pels veïns de la població durant la guerra i algunes de les peces van ser recentment recuperades des d’Alemanya.

A la capella lateral trobem una cúpula preciosament esgrafiada en tons blaus i cru amb motius renaixentistes. Com a antependi de l’altar hi ha un plafó de sants, que mostra una composició dedicada a la Mare de Déu del Roser, obra dels germans Passoles, importants rajolers del XVII, que tenen entre els seus treballs més coneguts les rajoles de la Casa de la Convalescència, actual seu de l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona i els plafons de la Xocolatada i la Tauromàquia del Museu d’Arts Decoratives.

Palau-Solita-esglesia

Els templers

Posteriorment vam ser acompanyats a la Comanda Rural de Palau Solità, actual ermita de Santa Magdalena. Aquesta comanda que va ser fundada el 1140, esdevindria bicèfala amb la de Barcelona, deu anys després, ja que compartiren el mateix comanador. A partir de nombroses donacions va acumular un importantíssim patrimoni, sobretot masos al Vallès i comarques veïnes. El comanador de Palau administrà, a més a més, les possessions que l’Orde anava rebent arreu de la Catalunya Vella (Osona, Penedès, Solsonès i altres).

El mas de Sta Magdalena que fou seu de la comanda rural o granja templera estava organitzat dins d’un recinte tancat, quadrat o rectangular amb edificis adossats i torres en les cantonades. Actualment d’aquest recinte només resta la capella de santa Magdalena molt deteriorada i part de l’antiga muralla.

Patrimoni etnològic

Finalment vam anar a dinar a la masia Can Duran (que havia estat de domini templer), on, posteriorment, ens va sorprendre una preciosa col·lecció d’eines del camp i d’oficis artesanals del museu privat El racó de l’avi, probablement una de les millors mostres de la seva temàtica a Catalunya.

Palau-Solità-4

Per veure més del patrimoni de Palau de Solità i Plegamans>> 

Apunt històric de Palau-solità i Plegamans>> 

Article publicat de Joan Fuguet i Sans sobre el templers a Barcelona i els voltants , La casa del Palau del Temple, de Barcelona>> 

VI TROBADA LATINO AMERICANA EN DEFENSA DEL PATRIMONI CULTURAL

/a /by
El grup al Castell de Figueres, bressol de SOS Monuments

El grup al Castell de Figueres, bressol de SOS Monuments

Resum de la trobada

Entre els dies 1 i 9 de juliol d’aquest any de 2013 vam tenir la trobada bianual entre defensors del patrimoni de Llatinoamèrica i Catalunya que enguany ha tingut lloc a Barcelona.

El fet de ser Barcelona el lloc escollit li ha donat una especial significació perquè aquí va començar aquestes iniciatives del què formen part ex alumnes del FAIPAC i del MRM, tots dos cursos dirigits per en Salvador Tarragó i ara SOS-Monuments i la Ciutat Comtal com teló de fons.

La inauguració de les jornades es va fer a la Torre Agbar, projectada per Jean Nouvel i un dels edificis emblemàtics de Barcelona en els darrers anys. La lliçó inaugural va córrer a càrrec de Robert Brufau, especialista en estructures i responsable de les seves construccions d’aquest edifici d’altres districte 22@. En acabar es va fer una visita a la Torre.

Cúpula de la Torre AGBAR

Cúpula de la Torre AGBAR

Aquest primer dia es completa amb el recorregut pel Districte 22@ contemplat alguns dels edificis més innovadors dels últims anys a Barcelona i acabant amb una visita al Fòrum i la seva placa fotovoltaica gegantina. Destacaríem la visita al Centre de Disseny HUB que serà inaugurat el pròxim mes de setembre, obra de l’estudi MBM Arquitectes, integrat pels arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay, Oriol Capdevila y Francesc Gual: el nou equipament allotjarà les col·leccions de Disseny Industrial i arts decoratives, Ceràmica, Tèxtil i Indumentària i Arts Gràfiques. La visita va estar dirigida per Francesc Gual. Es van manifestar els dubtes sobre l’edifici que manté una desproporció notable entre la seva base i la volada de la part superior que es projecta sobre una de les autovies dels Nus de les Glòries envaint part de la via i al mateix temps trenca la continuïtat del carrer Àvila.

Dintre del programa es va dedicar una part important a la visita d’arquitectura militar, començant pel Castell de Montjuïc que corona la muntanya del mateix nom i ara presideix la ciutat si be històricament l’ha vigilada. Desvinculat de tot ús militar en ell vam tenir ocasió de veure la restauració de la terrassa i Carme Fusté Bigorra, Presidenta de l’Associació d’Amics del Castell, ens va obsequiar amb un petit refrigeri.

El segon castell visitat va ser el de Figueres, el més gran d’Europa de la seva època i que encara manté algunes funcions militars. A la història del castell destaca el haver estat el lloc on per darrera vegada es reuniren les Corts republicanes i va haver l’últim Consell de ministres de la República abans de marxar a l’exili en 1939. A la visita ens va acompanyar l’arquitecte Enric Vinyes, dels primers defensors d’aquest conjunt militar on precisament va néixer SOS-Monuments. Va ser especialment remarcable navegar per l’aigua cristal·lina d’una de les 4 cisternes que haguessin permès al castell abastir-se d’aigua, en cas de setge, durant un any.

El darrer castell visitat va ser el de Miravet, un dels símbols de l’últim tram del riu Ebre. Miravet, castell andalusí, després templer, tanmateix, i com passa sovint en els monuments molt historiats, ha patit diverses reformes per poder complir la seva funció al llarg de les diferents èpoques, la darrera transformació fou del segle XIX, durant les guerres carlines. En aquesta ocasió vam tenir la sort de comptar amb el guiatge de l’arquitecte restaurador, Carles Brull que dirigeix les actuals tasques de recerca i restauració del castell.

 També dins de l’àmbit militar es van visitar les muralles romanes i les últimes intervencions fetes: el Pati Llimona d’Ignasi Solà Morales i el molt recent hotel que correspon a l’autoria de l’arquitecte Moneo. Ens va acompanyar l’arquitecte i arqueòleg, professor de la Universitat Rovira i Virgili, Ricard Mar. El mateix professor Mar ens va acompanyar al dia següent a les ruïnes d’Empúries. Els recorreguts van ser molt interessants i aclaridors doncs es beneficiaven de la doble condició d’arquitecte i arqueòleg que té en Ricard Mar.

El dijous 4 de juliol van visitar l’antic Mercat del Born, guiats per l’arquitecte Simone Brusaferri. Construcció magnífica de ferro i vidre, germana petita de les Halles de París. Fou projectada i dirigida per  Josep Fontserè i Mestre en 1876 com a mercat de barri. Al 1920 va passar a mercat majorista fins la construcció de Mercabarna el 1971. El Born fou construït a l’esplanada deixada per el derrocament de part del Barri de Ribera després de la victòria del Felip V, el qual manà construir “La Ciutadella”, fortalesa de vigilància per la ciutat i al voltant de la qual no hi havia d’haver construccions. A les excavacions portades a terme el 1994 es descobriren les primeres restes de la part de la ciutat que ocupava aquest espai fins 1716. A l’actualitat han quedat al descobert més de 8.000 m2 de restes que aviat seran visitables i l’edifici s’ha remodelat per constituir un important centre Cultura. La restauració ha estat prou respectuosa amb l’edifici original

El mateix dijous al matí havíem visitat la Colònia Güell doncs és impossible separar aquest país del seu legat modernista. La visita, realitzada pel mateix Salvador Tarragó, fou molt crítica amb la restauració feta que pretén, i de fet ho fa, utilitzar materials que devaluen el projecte de Gaudí.

 En el petit espai dedicat al Modernisme cal incloure l’esmorzar i visita a la Fonda España, de llarga tradició a Barcelona, que fou construïda per Lluís Domènec i Montaner i que no fa gaire ha estat remodelada però conservant i respectant prou bé el projecte original.

A aquests blocs temàtics cal afegir la visita als mercats de Barcelona que en els últims anys estan sent remodelats i transformats d’acord amb les noves costums i necessitats ciutadanes, tot conservant els edificis públics i l’estructura de les parades i introduint concessions a supermercats i facilitats d’aparcament. En concret es visità el Mercat de La Llibertat de Gràcia i el Mercat de Santa Caterina. Aquest últim no podem dir que hagi estat remodelat doncs gairebé està construït de nou. Només queden les antigues façanes i es respecta una mostra arqueològica gairebé insignificant, de l’antic convent de Santa Caterina, les restes del qual varen ser descobertes amb les obres. El mercat està cobert per una teulada de ceràmica multicolor projecte del desaparegut arquitecte Enric Miralles, i Bernadetta Tagliabue.

Igualment van resultar remarcables la visita a la Biblioteca Jaume Fuster, situada a la Plaça Lesseps i obra de l’arquitecte Josep Llinàs. La visita va acabar amb un intercanvi d’opinions i punts de vista molt interessant i que és el que vol propiciar aquestes trobades. L’intercanvi ja s’havia iniciat al matí quan, a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, antiga seu del MRM. Ricardo Ramon Vergara Franceschi y Juan José Botero Ramírez ens van presentar els seus treballs.

 El dissabte, relacionat amb la visita als nous barris de Barcelona del primer dia, es va fer una bicicletada per la ciutat veient l’art urbà de les escultures, façanes pintades i graffitis. El recorregut va ser preparat i dirigit per Maximiliano Chiqui Sicala i l’esmentat Ricardo Vergara.

 La cloenda de la VI trobada de l’ELADPAC, el dimarts 9, com no podia ser menys, va ser una visita comentada per Salvador Tarragó, a la Sagrada Família. La visita i comentaris van estar a l’alçada però la sorpresa va venir de la mà de Gabriela Mareque quan ens va portar Jordi Bonet i Armengou que fins fa poc ha dirigit les obres del temple i a qui vam poder saludar i parlar amb ell..

 Al dinar de comiat es va decidir la nova trobada del VII ELADEPAC pel 2015, Cuba, responsabilitzant de la seva organització a l’arquitecta Silvia María Morales. Salvador Tarragó que tenia la responsabilitat de la preparació de la VI ELADEPAC, va fer transmissió de la penyora, simbolitzada per un penjoll, que materialitza la responsabilitat organitzativa, a Ricardo Vergara qui la farà arribar a la Silvia, qui havia hagut de marxar anticipadament.

La retrobada a Barcelona després de més de 25 anys, entre molts dels assistents, amb els bons records dels anys d’estudis, propicià unes intenses emocions i aprofundiments d’amistats individuals i col·lectives que ens van fer sentir com formant part d’una gran família.

En tots els que vam compartir aquesta experiència queda l’alegria i l’enyor dels dies passats. I el desig i l’esperança de la retrobada a Cuba el 2015.

SOS monuments ELADEPAC cartell

Excursió a Canet de Mar

/a /by

Casa museu

Sortida a Canet de Mar. 18 maig 2013

El passat dissabte 18 de maig de 13, SOS-Monuments va anar a visitar la vila marinera de Canet de Mar. Canet és un poble que ha quedat una mica al marge de la febre turística d’altres indrets de la costa per la qual cosa encara trobem un gust de poble tradicional.

La visita va estar guiada pel historiador i professor de l’UNED, Carles Sàiz. Carles Sàiz va fer un recorregut per la història de Canet, començant pels vestigis romans i entretenint-se en la principal producció del moment que fou el vi de poca qualitat i que s’exportava a la Gal·lia. La decadència de l’Imperi comportà l’abandó de la vil.la fins a l’època medieval. D’aquests segles han quedat sobre tot la “Casa Forta”, torre militar que tenia una posició subalterna en la xarxa de defensa de la costa catalana però que va mantenir un gran paper dintre de l’escala social dels habitants de Canet, justament la mare de Lluís Domènech i Muntaner, era filla de la Casa Forta.

A l’Edat Mitja i sobre tot l’Edat Moderna fins al segle XVIII, la costa catalana es va veure fustigada pel fenomen de la pirateria que donà lloc a una construcció típica, la “torre de guaita”. La “torre de guaita” era una construcció generalment circular, de més d’un pis d’alçada a la qual s’accedia pel primer pis a través d’una escala de fusta que després era retirada per tenir una millor defensa. Dintre d’aquesta construcció es resguardaven persones, aliments i fins bestiar fins que el perill havia passat. A Canet, malgrat que només es conserva una, hi va haver més, una col•lectiva bastida pel municipi i d’altres que corresponien a famílies particulars.

Les relacions amb Amèrica comencen abans de l’obertura de tots els ports d’Espanya al comerç per part de Carles III. Ja està documentat que al segle XVII hi havia relacions comercials entre catalans i Amèrica per mitja de testaferros que operaven a Sevilla, Canet va està present en aquests negocis des de ben aviat i entre els beneficis que reporta a la vila està la construcció de vaixells que curosament, no ha deixat cap vestigi doncs es feia a l’aire lliure. Més endavant, quant aquesta producció perdé interès pel poble, encara va ser llavor del que seria la principal producció de Canet durant la Revolució Industrial, el tèxtil que comença com una derivació de la elaboració de veles pels vaixells.

Naturalment com arreu del Maresme, i podríem dir que de la costa espanyola, els “Indianos” deixaren la seva petjada. Marxaven a Amèrica famílies senceres, la majoria no feren sort i no van tornar, com a d’altres llocs, però alguns feren autèntiques fortunes i tornaren i deixaren la seva empremta en cases i casalots d’estil neoclàssic, opulent i vistós. De tots destaquen els Busquets, flequers, que es feren amb una concessió en exclusiva per abastir l’exèrcit de pa. Els Busquets, perquè la família era prou extensa, esdevingueren els personatges més importants a nivell polític i social de Canet, on durant tota la Restauració manaren els conservadors, sent els liberals una autèntica minoria encara que no ho serien tant quan poden encarregar a Lluís Domènech i Montaner la reforma del seu Ateneu que encara podem veure i que té una important envergadura tenint en compte les dimensions del poble i la minoria dels seus socis. Una curiositat és que la majoria dels fills dels Busquets naixien a Canet, el que demostra la consciència que la família tenia de la necessitat de tenir influència en la vida parlamentaria i pública de l’aleshores metròpoli.

Però sens dubte el nostre personatge principal fou Lluís Domènech i Muntaner. Quedava lligat a Canet a través de la seva mare, Maria Montaner Vila, filla de la Casa Forta, que més tard Lluís transformaria en el Castell de Santa Florentina. Aquí venia a passar els estius i aquí, ja des de ben petit conegué a María Roura amb la qual es casaria una vegada acabés els seus estudis d’arquitectura a Madrid. De fet la Casa Domènech i Montaner, era de la seva muller que ell va reformar al 1919, sent ja la seva darrera obra.

Canet és ple d’obres de Domènech i Montaner, des del Teatre Principal, que fou el primer encàrrec que li feren al poble, al Restaurant Roura, finca d’estiueig que va fer per una seva cunyada i que és assaig i reaprofitament de l’edifici de la Ciutadella conegut com el castell dels Dragons, que li fou encarregat per l’Exposició Universal de 1888 i que era també un restaurant.

La Casa Museu Domènech i Montaner ens permet endinsar-nos en la seva vida familiar, política i professional. No ignorem la importància que Domènech tingué en la formació del catalanisme polític fins 1905 en què, arran de diferències amb Cambó, es retirà de la vida política. Com professional ens permet admirar la seva gran obra com editor i impressor, l’estreta col·laboració que sempre tingué amb Eusebi Arnau doncs allà es guarden una part important dels guixos que després es convertirien en escultures que ennoblirien els seus edificis i la seva tasca com arquitecte revolucionari per la seva època, capaç de treballar i conjuminar materials i colors que fins aleshores, després vindria Gaudí, ningú s’havia atrevit a utilitzar en cases i edificis. En la nostra modesta opinió, la Casa Museu ens fa conèixer, comprendre i aprofundir en un personatge que va ser cabdal en la cultura de Catalunya en el pas del segle XIX al XX i que encara ens enlluerna amb el seu sentit del color, l’alegria dels seus espais i la seva utilització de la llum natural per il·luminar els interiors dels edificis.

Excursió Científica: Patrimoni de Castelldefels

/a , /by

patrimoni castelldefels -sos monuments

Per Mari Cruz Santos

El dissabte 26 gener SOS Monuments ha realitzat la seva primera Excursió Científica de l’any: Patrimoni de Castelldefels

El lloc escollit ha estat la veïna ciutat a tant sols 26’4 Km. de Barcelona. Aquesta població molts barcelonins sovint la tenim associada a l’emigració dels anys 60 i 70 que acudia a les seves platges durant l’estiu. Era aleshores Castelldefels una població de petites torres construïdes la majoria als anys 50 com residència d’estiueig de famílies de classe mitjana. En aquells anys i als municipis veïns de Gavà i Viladecans s’instal·laren càmpings que l’imaginari popular deia que eren de Castelldefels. Més tard també l’associem amb la prostitució de carretera i altres activitats poc regulars.

De fet Castelldefels no va comptar amb una trama urbana digna d’aquest nom fins ja entrat el segle XX. Però la seva presència a la història ve de lluny, de fet podem trobar restes iberes, encara que no ens cal anar tan lluny per veure com aviat, al segle X, ja es forma una estructura de defensa en un lloc molt adient: una petita elevació que domina les terres meridionals del Delta del Llobregat, que aquí s’estrenyen a causa de la proximitat dels contraforts orientals del massís de Garraf. L’estructura actual del Castell està formada per dos cossos ben diferenciats, el segon que es diferencia pel seu color blanc, completament diferent del vermellós de la primera etapa i que seria més pròpia de la constitució geològica de l’entorn (els gresos que apareixen al sòcol del massís de Garraf, com passa també a Bruguers i a Eramprunyà), i que correspondria més al concepte de castell-palau del segle XVI.

L’edifici fou comprat pel banquer Manel Girona que el manà restaurar a finals del segle XIX. Associat al castell es troba la capella.

La visita va estar conduïda per l’Arquitecta municipal de Castelldefels Elena Casalegno que en tot moment participà en el projecte portant el control de direcció de part de la propietat, l’Ajuntament. El projecte pertany al SPAL, de la Diputació de Barcelona, i actuaren com a direcció facultativa, l’arquitecte José Luís Sanz que ha col•laborat estretament amb l’arqueòleg Alfons López Mullor i la historiadora Raquel Lacuesta. La major part de la recuperació de les sales és encomiable encara que hi ha detalls de pretesa modernitat com l’excessiu volum de l’ascensor o l’ús de ferro oxidat d’una manera que pensem que és un tant gratuïta perquè no aporten res a l’edifici. És interessant, en canvi, l’esforç fet a la capella per guardar la memòria d’uns “graffitis” que fan referència a una part dolorosa i poc coneguda de la Guerra Civil espanyola. A les explicacions, en canvi caldria clarificar quines van ser les causes que portaren a alguns brigadistes Internacionals a ser detinguts i reprimits.

Acabada la visita al castell baixarem a peu fins a la Biblioteca Central per un camí enjardinat i que ha portat a alguna controvèrsia. La Biblioteca la visitarem per fora, un edifici format per dos cossos ben diferenciats i que presenta sobre tot, al terra de davant de la porta, un joc de “sopa de lletres” on es poden anar descobrint les diferents matèries que poden ser consultades dintre de l’edifici.

El dia va acabar amb una visita a un dels hotels emblemàtics de la població, l’Hotel Rey Don Jaime, que inclou la Torre Barona, una de les moltes torres de defensa que des de finals de l’Edat Mitja i fins avançat el segle XVIII, apareixeran a la costa catalana i que avui en dia són testimoni mut d’una època de pirates i rivalitats militars entre les cultures cristiana i musulmana. La torre de maçoneria mostra les senyals de la seva construcció i està rematada amb una ornamentació de maons probablement molt posterior.

Excursió científica a Torre Baró.

/a , /by

Excursió-Torre-Baró

Per Maria Cruz Santos

A l’excursió del passat dia 24 de novembre de 2012 vam assolir tots els objectius que proposava el Professor Joan Tort en la seva preparació de la mateixa.

La pujada al Castell de Torre Baró ens va permetre d’observar la configuració geogràfica de una part del Barcelonès: com la Serralada litoral limita per l’oest la ciutat de Barcelona al mateix temps que pel sud queda tancada per la muntanya de Montjuïch mentre que la part nord es converteix en un corredor pla i de fàcil accés encara que el turó de Moncada l’estreny creant un coll d’ampolla. Probablement fou aquesta característica, junt amb la dificultat per passar el riu Llobregat fins a la construcció del Pont de Molins de Rei, la que va convertir aquest pas en l’entrada principal de la ciutat de Barcelona. Avui en dia torna a ser portal d’entrada a Barcelona i això queda ben palès en tot el conjunt de autovies, autopistes i línies fèrries que per aquí circulen i que divideixen el territori dificultant seriosament la comunicació entre la part de la muntanya i la del pla.

Al llarg d’aquestes vies han crescut barris sovint marginals. L’origen d’aquests barris el trobem moltes vegades en els anys 50 quan arribaven a Barcelona emigrants que fugien tant de situacions de repressió política com d’ofegament econòmic. En els anys 60 el número de nouvinguts es va multiplicar, alhora que la ciutat aprofitava aquells territoris per allunyar col.lectius i emmascarar situacions que resultaven  compromeses si eren properes al centre. Parlem de rentades de cara com va ser el trasllat de les barraques del Somorrostro, Montjuïch, etc. Aquest origen es nota en els diferents tipus constructius i arranjaments urbanístics. Un bon exemple és Ciutat Meridiana, que vam creuar. Pel costat sud hi ha les cases d’autoconstrucció, amb un exterior molt personal i amb problemes constructius solucionats de manera enginyosa, algunes d’aquestes construccions mostren ja la participació en el seu disseny de professionals acreditats i una complexitat ambiciosa en les seves dimensions.

Al nord trobem els blocs que donen identitat al barri i que  identifiquen la arribada a Barcelona quan entrem per l’autopista. A simple vista podem observar la baixa densitat d’ocupació i l’extensió de zones verdes. Si ens remuntem a la història, sabem que són barris que han hagut de lluitar per cada una de les infraestructures que avui trobem. Construïts pels mateixos veïns, estaven mancats de tots els serveis, des de les clavegueres al transport. Avui en dia moltes d’aquestes deficiències s’han solucionat però la comunicació amb el centre de la ciutat resta poc fluïda, encara que la construcció de la línia 11 del metro pot ser una via de vertebració.

Entre mig d’aquests barris, camí del seu origen a Montcada, corre, en alguns trams venturosament al descobert, el Rec comtal, el canal que des de l’Edat Mitjana, com a mínim, abasteix d’aigua a Barcelona. Una de les seves funcions era regar l’”hort i vinyet” del que sortien bona part dels aliments de la ciutat. Part d’aquest “hort i vinyet” encara subsisteix i el podem observar mentre anem de Ciutat Meridiana a Vallbona i accedim a Can Sant Joan, ja en el terme municipal de Montcada.

El poble de Montcada és l’origen d’uns dels llinatges més antics i importants de Catalunya. El turó de Montcada ha restat durant segles, amb un caràcter molt personal, l’anunci de que la gran ciutat era a prop. Cap d’aquestes característiques ha estat suficient per evitar la seva desestructuració. El Turó de Moncada es va derruint any rera any víctima de la voraç cimentera afamada per anys d’especulació immobiliària. Em quant al poble de Montcada és el cas més fatídic de tota Catalunya de comunitat dividida per les infraestructures, línies ferroviàries, autovies i autopistes la creuen dificultant enormement la comunicació entre els diferents barris i la seva integració urbanística i social. Això es veu reflectit en una manca de consciència de ciutat, que produeix, entre altres, que no hi hagi un estudi de la població i el seu creixement, com passa a gairebé tots els pobles i ciutats catalans. Ben significatiu és que ignorin la importància històrica de la mina on neix el Rec comtal i l’edifici de les aigües que hi ha a pocs metres.

La tarda la dediquem a passejar pel Parc Fluvial del Besòs que uneix els termes municipals de Barcelona, Sant Adrià dels Besòs, Santa Coloma i Montcada. Un eix que vertebra aquesta part de la zona metropolitana y lo dóna coherència i permet el gaudi de tots els ciutadans.

Patrimoni Palma de Mallorca: IX Trobada per la Defensa del Patrimoni Cultural. 2012

/a /by

 

Durant els dies 12, 13 i 14 d’octubre es va celebrar la IX trobada d’associacions per la defensa del patrimoni cultural.

La trobada va tenir un intens programa i una magnífica organització i participació dels responsables i professionals de Mallorca que va participar-hi. ARCA.  Associació per a la Revitalització dels Centres Antics va ser l’amfitriona qui va organitzar amb SOS Monuments la trobada per a conèixer els protagonistes de la  defensa i conservació del patrimoni de Palma de Mallorca.

Enllaç article Diari de Mallorca 13 Octubre 2012>>

PDF Article Rutas por Ciutat en defensa del patrimonio y contra la especulación – Diario de Mallorca

Programa IX Trobada per la Defensa del Patrimoni Cultural.
El patrimoni de Palma de Mallorca 

Dia 1. Divendres 12 d’octubre

09:00h: Acte d’obertura a l’església dels Sagrats Cors (Seu d’ARCA)
10:30h: Visita comentada a la Seu, Catedral de Palma
13:00h: Rebuda als mitjans de comunicació
14:30h: Dinar a Santa Catalina
16:00h: Visita comentada al barri de Santa Catalina i Es Jonquet
19:30h: Tornada a l’hotel

Dia 2. Dissabte 13 d’octubre  (Dia d’excursió. Inscripció prèvia)

08:30h: Sortida de Palma amb autobús
09:00h: Visita comentada a la Possessió Raixa
10:45h: Desplaçament amb autobús a Valldemosa
11:15h: Visita al poble de Valldemosa
12:30h: Desplaçament amb autobús a Son Marroig
12:45h: Visita comentada de la Possessió Son Marroig
14:00h: Desplaçament amb autobús a Sóller
14:30h: Dinar a Sóller
16:00h: Visita comentada a Can Prunera (Museu modernista)
17:15h: Visita al centre de Sóller
18:30h: Desplaçament amb tren a Palma
19:30h: Arribada a Palma

Dia 3. Diumenge 14 d’octubre

09:00h: Recorregut comentat pels patis de les cases senyorials
11:00h: Visita comentada al Monestir de la Puríssima Concepció
(Convent de les Caputxines)
14:00h: Dinar al centre de Palma
16:00h: Acte de cloenda a l’església dels Sagrats Cors (Seu d’ARCA)
– Conclusions i debat entre associacions
-Redacció de Carta de Mallorca

Descarregar Programa IX TROBADA DE DEFENSA DEL PATRIMONI CULTURAL 2012

Descargar Programa IX ENCUENTRO DE DEFENSA DEL PATRIMONIO CULTURAL 2012

 

Excursió a Santa Perpètua de Mogoda

/a , /by

 Resum per Maricarmen Tapia

El passat dissabte 11 de Febrer, malgrat el fred, es va realitzar amb èxit la primera excursió de l’any a Santa Perpètua de Mogoda a càrrec del geògraf i professor de la Universitat de Barcelona Vicenç Casals.

Pel matí vam recórrer la urbanització de La Florida que va ser un projecte de Ciutat-Jardí noucentista (1925) dissenyada per Manuel Mujica, i per la tarda es va completar l’excursió amb la visita al Castell de Mogoda, del S. X. Llegir més

També ens pots trobar a les xarxes socials…

Segueix-nos a Facebook

Instagram

Contacteu

Els dilluns de 18:30 a 19:30
Despatx nº 2 del Centre Cívic Pati Llimona
carrer Regomir, 3, 2º pis. Barcelona.

Més informació

Avís legal
Política de privacitat
Política de galetes

Aquest web utilitza cookies per oferir-li una millor experiència d'usuari. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i la nostra política de cookies.

D'acordMés informació