Excursió Científica: Patrimoni de Castelldefels
Per Mari Cruz Santos
El dissabte 26 gener SOS Monuments ha realitzat la seva primera Excursió Científica de l’any: Patrimoni de Castelldefels
El lloc escollit ha estat la veïna ciutat a tant sols 26’4 Km. de Barcelona. Aquesta població molts barcelonins sovint la tenim associada a l’emigració dels anys 60 i 70 que acudia a les seves platges durant l’estiu. Era aleshores Castelldefels una població de petites torres construïdes la majoria als anys 50 com residència d’estiueig de famílies de classe mitjana. En aquells anys i als municipis veïns de Gavà i Viladecans s’instal·laren càmpings que l’imaginari popular deia que eren de Castelldefels. Més tard també l’associem amb la prostitució de carretera i altres activitats poc regulars.
De fet Castelldefels no va comptar amb una trama urbana digna d’aquest nom fins ja entrat el segle XX. Però la seva presència a la història ve de lluny, de fet podem trobar restes iberes, encara que no ens cal anar tan lluny per veure com aviat, al segle X, ja es forma una estructura de defensa en un lloc molt adient: una petita elevació que domina les terres meridionals del Delta del Llobregat, que aquí s’estrenyen a causa de la proximitat dels contraforts orientals del massís de Garraf. L’estructura actual del Castell està formada per dos cossos ben diferenciats, el segon que es diferencia pel seu color blanc, completament diferent del vermellós de la primera etapa i que seria més pròpia de la constitució geològica de l’entorn (els gresos que apareixen al sòcol del massís de Garraf, com passa també a Bruguers i a Eramprunyà), i que correspondria més al concepte de castell-palau del segle XVI.
L’edifici fou comprat pel banquer Manel Girona que el manà restaurar a finals del segle XIX. Associat al castell es troba la capella.
La visita va estar conduïda per l’Arquitecta municipal de Castelldefels Elena Casalegno que en tot moment participà en el projecte portant el control de direcció de part de la propietat, l’Ajuntament. El projecte pertany al SPAL, de la Diputació de Barcelona, i actuaren com a direcció facultativa, l’arquitecte José Luís Sanz que ha col•laborat estretament amb l’arqueòleg Alfons López Mullor i la historiadora Raquel Lacuesta. La major part de la recuperació de les sales és encomiable encara que hi ha detalls de pretesa modernitat com l’excessiu volum de l’ascensor o l’ús de ferro oxidat d’una manera que pensem que és un tant gratuïta perquè no aporten res a l’edifici. És interessant, en canvi, l’esforç fet a la capella per guardar la memòria d’uns “graffitis” que fan referència a una part dolorosa i poc coneguda de la Guerra Civil espanyola. A les explicacions, en canvi caldria clarificar quines van ser les causes que portaren a alguns brigadistes Internacionals a ser detinguts i reprimits.
Acabada la visita al castell baixarem a peu fins a la Biblioteca Central per un camí enjardinat i que ha portat a alguna controvèrsia. La Biblioteca la visitarem per fora, un edifici format per dos cossos ben diferenciats i que presenta sobre tot, al terra de davant de la porta, un joc de “sopa de lletres” on es poden anar descobrint les diferents matèries que poden ser consultades dintre de l’edifici.
El dia va acabar amb una visita a un dels hotels emblemàtics de la població, l’Hotel Rey Don Jaime, que inclou la Torre Barona, una de les moltes torres de defensa que des de finals de l’Edat Mitja i fins avançat el segle XVIII, apareixeran a la costa catalana i que avui en dia són testimoni mut d’una època de pirates i rivalitats militars entre les cultures cristiana i musulmana. La torre de maçoneria mostra les senyals de la seva construcció i està rematada amb una ornamentació de maons probablement molt posterior.
