Sortida a Canet de Mar. 18 maig 2013

El passat dissabte 18 de maig de 13, SOS-Monuments va anar a visitar la vila marinera de Canet de Mar. Canet és un poble que ha quedat una mica al marge de la febre turística d’altres indrets de la costa per la qual cosa encara trobem un gust de poble tradicional.

La visita va estar guiada pel historiador i professor de l’UNED, Carles Sàiz. Carles Sàiz va fer un recorregut per la història de Canet, començant pels vestigis romans i entretenint-se en la principal producció del moment que fou el vi de poca qualitat i que s’exportava a la Gal·lia. La decadència de l’Imperi comportà l’abandó de la vil.la fins a l’època medieval. D’aquests segles han quedat sobre tot la “Casa Forta”, torre militar que tenia una posició subalterna en la xarxa de defensa de la costa catalana però que va mantenir un gran paper dintre de l’escala social dels habitants de Canet, justament la mare de Lluís Domènech i Muntaner, era filla de la Casa Forta.

A l’Edat Mitja i sobre tot l’Edat Moderna fins al segle XVIII, la costa catalana es va veure fustigada pel fenomen de la pirateria que donà lloc a una construcció típica, la “torre de guaita”. La “torre de guaita” era una construcció generalment circular, de més d’un pis d’alçada a la qual s’accedia pel primer pis a través d’una escala de fusta que després era retirada per tenir una millor defensa. Dintre d’aquesta construcció es resguardaven persones, aliments i fins bestiar fins que el perill havia passat. A Canet, malgrat que només es conserva una, hi va haver més, una col•lectiva bastida pel municipi i d’altres que corresponien a famílies particulars.

Les relacions amb Amèrica comencen abans de l’obertura de tots els ports d’Espanya al comerç per part de Carles III. Ja està documentat que al segle XVII hi havia relacions comercials entre catalans i Amèrica per mitja de testaferros que operaven a Sevilla, Canet va està present en aquests negocis des de ben aviat i entre els beneficis que reporta a la vila està la construcció de vaixells que curosament, no ha deixat cap vestigi doncs es feia a l’aire lliure. Més endavant, quant aquesta producció perdé interès pel poble, encara va ser llavor del que seria la principal producció de Canet durant la Revolució Industrial, el tèxtil que comença com una derivació de la elaboració de veles pels vaixells.

Naturalment com arreu del Maresme, i podríem dir que de la costa espanyola, els “Indianos” deixaren la seva petjada. Marxaven a Amèrica famílies senceres, la majoria no feren sort i no van tornar, com a d’altres llocs, però alguns feren autèntiques fortunes i tornaren i deixaren la seva empremta en cases i casalots d’estil neoclàssic, opulent i vistós. De tots destaquen els Busquets, flequers, que es feren amb una concessió en exclusiva per abastir l’exèrcit de pa. Els Busquets, perquè la família era prou extensa, esdevingueren els personatges més importants a nivell polític i social de Canet, on durant tota la Restauració manaren els conservadors, sent els liberals una autèntica minoria encara que no ho serien tant quan poden encarregar a Lluís Domènech i Montaner la reforma del seu Ateneu que encara podem veure i que té una important envergadura tenint en compte les dimensions del poble i la minoria dels seus socis. Una curiositat és que la majoria dels fills dels Busquets naixien a Canet, el que demostra la consciència que la família tenia de la necessitat de tenir influència en la vida parlamentaria i pública de l’aleshores metròpoli.

Però sens dubte el nostre personatge principal fou Lluís Domènech i Muntaner. Quedava lligat a Canet a través de la seva mare, Maria Montaner Vila, filla de la Casa Forta, que més tard Lluís transformaria en el Castell de Santa Florentina. Aquí venia a passar els estius i aquí, ja des de ben petit conegué a María Roura amb la qual es casaria una vegada acabés els seus estudis d’arquitectura a Madrid. De fet la Casa Domènech i Montaner, era de la seva muller que ell va reformar al 1919, sent ja la seva darrera obra.

Canet és ple d’obres de Domènech i Montaner, des del Teatre Principal, que fou el primer encàrrec que li feren al poble, al Restaurant Roura, finca d’estiueig que va fer per una seva cunyada i que és assaig i reaprofitament de l’edifici de la Ciutadella conegut com el castell dels Dragons, que li fou encarregat per l’Exposició Universal de 1888 i que era també un restaurant.

La Casa Museu Domènech i Montaner ens permet endinsar-nos en la seva vida familiar, política i professional. No ignorem la importància que Domènech tingué en la formació del catalanisme polític fins 1905 en què, arran de diferències amb Cambó, es retirà de la vida política. Com professional ens permet admirar la seva gran obra com editor i impressor, l’estreta col·laboració que sempre tingué amb Eusebi Arnau doncs allà es guarden una part important dels guixos que després es convertirien en escultures que ennoblirien els seus edificis i la seva tasca com arquitecte revolucionari per la seva època, capaç de treballar i conjuminar materials i colors que fins aleshores, després vindria Gaudí, ningú s’havia atrevit a utilitzar en cases i edificis. En la nostra modesta opinió, la Casa Museu ens fa conèixer, comprendre i aprofundir en un personatge que va ser cabdal en la cultura de Catalunya en el pas del segle XIX al XX i que encara ens enlluerna amb el seu sentit del color, l’alegria dels seus espais i la seva utilització de la llum natural per il·luminar els interiors dels edificis.