Els dies 6 i 7 d’abril SOS Monuments va organitzar una sortida per conèixer els escenaris de la Batalla de l’Ebre, la principal de la Guerra Civil. Gaudirem de les explicacions de l’historiador i professor de la URV, Josep Sánchez Cervelló i del professor Joan Tort, geògraf de la universitat de Barcelona. Des del privilegiat mirador del Coll del Moro, el professor Josep Sánchez en explicà els motius polítics i militars que portaren a la República a desencadenar l’ofensiva de l’Ebre. Vàrem conèixer els preparatius per creuar el riu i la sorpresa que causà en el bàndol franquista l’èxit de l’operació. Però, també ens contà com aquests mobilitzaren, en molt poc temps, les seves reserves i aturaren l’atac republicà a les portes de Gandesa i Villalba del Arcs. D’aquesta manera, al cap d’uns pocs dies, la lluita es convertí en una batalla de desgast que és perllongà durant prop de quatre mesos generant milers de víctimes, tenint com a principal objectiu, aguantar el màxim de temps i enllaçar el conflicte amb la guerra mundial que tothom preveia que esclataria en molt poc temps.

Per eliminar la gran borsa conquerida pels republicans a la dreta de l’Ebre, els franquistes desencadenaren una sèrie d’ofensives per diferents indrets del front buscant trencar així l’aferrissada defensa republicana. Des de l’ermita del Pilar de Faió contemplarem el campanar de l’antic poble de Faió emergint de les aigües del riu Ebre per la construcció de l’embassament de Ribarroja (1958-1967). Prop d’aquí, la nit del 24 al 25 de juliol les forces republicanes de la 226 brigada (42 brigada mixta) creuaren el riu amb barques avançant en direcció a Faió. Els bombardejos i la crescuda del riu per l’obertura de les comportes dels embassaments del Pirineu, que controlaven els franquistes, trencaren els ponts i passarel·les. Malgrat que foren refets al poc, la continuada arribada de tropes franquistes, canvià la situació de domini. La primera ofensiva fou desencadenada pel general Yagüe per reduir la borsa de Faió-Mequinensa els dies 6 i 7 d’agost de resultes de la qual, la 42 brigada republicana fou aniquilada. Un senzill monument a l’Alt dels Auts, sobre Mequinesa, ens recordà el sacrifici d’aquests soldats. A Faió visitarem el museu dedicat a la Batalla de l’Ebre, d’iniciativa particular i molt poca ajuda, en el qual s’ha intentat recrear el pas del riu i l’ambient en que vivien els soldats a les trinxeres. És realment encomiable l’esforç d’aquests aficionats el treball dels quals ens diu molt de la batalla i de les tècniques del moment i així mateix ens informen de forma indirecta però igualment eficient de la diferència de medis en cada un dels bàndols.

La segona ofensiva franquista afectà a la Serra de Pàndols, del 9 al 19 d’agost, en la qual aconseguiren ocupar la cota 705, la més alta, però sense poder progressar més. Un monument recorda als soldats de la Lleva del Biberó que defensaren aquestes posicions. La següent ofensiva intentà avançar en direcció a Corbera. Visitarem la cruïlla de Quatre Camins, posició franquista situada a un centenar de metres de la posició republicana Targa, en la qual lluitaren soldats catalans d’ideologies enfrontades el 19 d’agost. Dos senzills monuments units per un Via Crucis constitueixen el testimoni d’aquells sagnats fets. La construcció d’un parc eòlic damunt de l’antiga zona de combat pot considerar-se, si més no, un tema que admet una certa controvèrsia. El poble de Corbera quedà desfet per la artilleria i l’aviació i hagué de ser construït de nou. Aquí, igual que s’esdevé a Belchite, la visió que ara tenim no és exactament la que hi hauria en acabar la comtessa. Malgrat les precàries condiciones en que es trobaven els edificis, la necessitat obligà a molts veïns durant alguns anys a viure a les seves cases i quan s’abandonaren, els propietaris s’emportaren bigues i teules, la qual cosa facilità la seva ruïna. Amb tot, el poble impressiona, amb les parets caigudes i els impactes de les bombes i les bales. El “Poble Vell“, ha estat declarat Bé d’Interès Cultural, Lloc Històric, per la Generalitat de Catalunya (20-07-1992). Actualment aspira a convertir-se en un bell paisatge per la Pau. El mateix dia 6 fou inaugurada una placa dedicada a Robert Merriman, un dels darrers comandaments de la Brigada Lincoln que inspirà a Hemingway la seva novel·la ”Per qui toquen les campanes”. Les forces que s’han empleat en mantenir les runes del poble i fer-les visitables corren el risc de malmetre perquè actualment no es fa res per protegir aquestes mateixes construccions mig destruïdes i aviat el temps s’endurà tot el que no van destruir les armes.

El darrer indret que vàrem visitar fou el Memorial de Camposines. Aquesta antiga venta es trobava en un indret estratègic de cruïlla de carreteres i la lluita pel seu domini va ser molt dura. Les plaques amb els noms del caiguts d’ambdós bàndols i els seus rams de flors són el testimoni més impressionant d’uns fets que és necessari conservar en la memòria històrica per recordar-nos que no volem que tornin a repetir-se mai més.